dimarts, 16 de desembre de 2014

Per Nadal, el pessebre

Si cliquem a internet les paraules escolapis i pessebres, hi trobarem una infinitat d’entrades. Des del nostre fundador Josep Calassanç fins al dia d’avui a l’Escola Pia s’han fet Pessebres per Nadal i s’ha ensenyat i estimulat els alumnes perquè en facin a casa.

La porteria dels col·legis o un lloc de fàcil accés era on es col·locava el pessebre principal de la casa. Però a les aules, preferentment de pàrvuls i de primària, també se’n hi feien amb la col·laboració dels alumnes. També en les església sobretot últimament se’n hi han posat, encara que antigament s’acostumava a posar-hi únicament el Nen Jesús.

La majoria d’aquests pessebres són dels que qualifiquem com a casolans amb molsa, un riu fet amb paper de plata o un vidre, les muntanyes i la cova de suro, les figures comprades o de plastilina, en un espai obert, sobre una taula, amb un fons de paper.

Pessebre del p. Ramon Hostench / foto APEPC

Però també s’han fet pessebres artístics o diorames amb una escena evangèlica en cada un d’ells. A vegades s’ha demanat l’aportació d’un antic alumne especialista, altres vegades ha estat un escolapi qui s’hi ha posat. Tal vegada l’escolapi més significat va ser el pare Ramon Hostench (fill d’Olot i de l’escola pictòrica d’Olot) que impulsà la creació de l’Associació de Pessebristes de Sabadell i aquests li varen retre un merescut homenatge. Del germà Àngel Mitjavila en conservem un petit Pessebre, però foren cèlebres els que construí a Sarrià durant molts anys. El pare Àngel Torra els anys que residí a la comunitat d’Alella cridava l’atenció amb aquells pessebres de figures i aparells en moviment.

Els noms dels pares Lluís Gaja i Antoni Batlle consten com a autors de pessebres a Cuba. El pare Eusebi Oller s’acredità com a pessebrista al col·legi Calassanci. A Mataró el pare Agustí Portell era el responsable de la confecció del pessebre. A Moià el pessebre del germà Pau Roca era molt visitat. El germà Fèlix Costa a Vilanova i la Geltrú creà afició.
Pessebre del p. Luís Gaja / Foto APEPC

Ben segur que hi podríem afegir altres noms d’escolapis pessebristes artístics, però normalment s’han admirat les construccions però s’ha ignorat l’autor. Tant de bo que algun dia poguéssim fer una llista complerta de tots ells.

Si seguim les associacions de pessebristes de les poblacions amb col·legi escolapi, hi trobarem entre els seus socis actius molts antics alumnes que fins i tot confessen que la seva afició els ve de quan eren alumnes de l’Escola Pia.

Que sapiguem en tres col·legis, Tàrrega, Calella i Caldes de Montbui, s’han fet en les últimes dècades pessebres vivents seguint l’exemple de diferents pobles. 

El pare Joan Profitós publicà l’article “Pessebres d’infants” a Pla i Muntanya (Balaguer, 20 desembre  1930, n. 145, p. 6-7) en que exposà els valors i sentit educatiu del pessebre. No esgotem pas el tema. Només n’oferim una primera aproximació que seria bo continuar i ampliar.
Pessebre de l'Escola Pia Sant Antoni, realitzat pels alumnes d'infantil del curs 2014-15

El pessebre, doncs, ha estat un element de catequesi que s’ha fet servir a les escoles. Pedagògicament té un sentit d’escola activa, ja que els alumnes hi participen sigui en el de la pròpia aula, sigui fent-ne un a casa.

                                                                                                                                            Joan Florensa


BON NADAL

dimecres, 12 de novembre de 2014

El fons de negatius Josep Bosom

Ahir dimarts 11 de novembre l’Escola Pia de Catalunya va signar un conveni amb el Consell Comarcal de la Cerdanya per a la cessió del fons de negatius de l’escolapi Josep Bosom, un important fons centrat sobretot en imatges en blanc i negre del paisatge ceretà dels anys anteriors a la transformació produïda pel turisme de muntanya. Gràcies a aquest conveni l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya iniciarà un procés de digitalització del fons que permetrà en un futur la seva difusió a través d’internet. Per completar aquesta notícia, mostrem a continuació un text de l’arxiver provincial Joan Florensa on fa una semblança del fotògraf i explica quina ha sigut la història arxivística del fons que ha finalitzat amb la signatura d’aquest conveni de cessió a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
Josep Bosom amb la càmera

L’escolapi Josep Bosom Soler (Guils de Cerdanya 1910 — Alella 1997) s’afeccionà des de molt jove a la fotografia. El paisatge de la seva Cerdanya nativa el fascinava. Anava per la muntanya amb la càmera penjada del coll esperant el moments per captar una instantània. Passà nits amagat en una cova per poder fotografiar una manada de porcs senglars que anaven a abeurar a rierol.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 1928 i va ser ordenat sacerdot a la Seu d’Urgell l’abril de 1936 i destinat a la casa de Puigcerdà. Passà els tres anys de la guerra civil espanyola a Itàlia i tornà a la seva terra de la Cerdanya on residí fins el 1972 en que passà a la comunitat d’Alella.
Exposà fotografies a Puigcerdà (1960, 1976, 1977 i 1983), La Seu d’Urgell (1967), Cardedeu (1976), Centelles (1977), Badalona (1978), Calella (1978), Alella (1984, 1987 i 1990) i la principal la del Palau de la Virreina de Barcelona (1967) sobre esglésies romàniques de la Cerdanya, fet que li donà molta publicitat i el consagrà com a fotògraf.
La qualitat dels negatius permetia fer-ne reproduccions de gran format: moltes cases adornaren un temps les seves parets. A Alella instal·là el seu taller en l’edifici que hi havia passat el pont de fusta (conegut com els banys turcs). Treballava a l’aire lliure, de manera que tothom que anava a la casa el veia: era la seva publicitat. Es dedicà a il·luminar les fotografies que eren en blanc i negre amb colors que a mà hi afegia. Colors suaus que donaven una expressió nova a antigues fotografies que sempre va fer en blanc i negre.
La Cerdanya dels anys cinquanta

Morí l’onze de novembre de 1997 i deixà un llegat important de fotografia: el fruit de tota una vida.
Pocs dies després, el 17 del mateix novembre, vaig anar a Alella per fer-me càrrec del llegat. De manera especial vaig procurar recollir tots els negatius. La majoria estaven en els calaixos d’una taula despatx de fusta en mig de brutícia i humitats. Cada rotlle estava enrotllat i embolicat amb paper en el qual hi escrivia normalment l’any i els llocs dels negatius. Alguns d’aquests papers estaven menjats per rates. Ho traslladàrem a l’Arxiu Provincial de Barcelona.
Vista de Puigcerdà

Vaig començar a fer una fitxa de cada negatiu en el programa que aleshores utilitzàvem, Knosys. Cada peça la posava en un sobre que numerava i hi posava la signatura. A la fitxa de l’ordinador el descrivia segons la anotació manuscrita del pare Bosom en l’embolcall: data, lloc i descripció.
Havia creat una base diferent de les altres, esperant que al final ho podria afegir a la resta del fons fotogràfic que ja teníem. El setembre de 1999 vaig notar que el programa no em funcionava correctament. Ho vaig comunicar als entesos i ho intentaren arreglar, però no acabava de funcionar precisament aquella base de dades. El 8 de setembre del 2000 tornava a fallar i comprovàrem que pràcticament tot el contingut s’havia esborrat. Cada vegada que guardava, s’esborrava tot el que hi havia en el servidor. Sort encara que només passava en aquesta base. Quan ja estava quasi enllestit el fitxatge de tot el fons de negatius, es varen perdre no sols les fitxes, sinó també les dades perquè en els sobres no hi posava ni data, ni lloc, ni descripció. Els papers els havia llençat.
¿Es podia començar de nou? Ho vaig intentar, però no podia identificar els llocs de la Cerdanya.
Decidí, doncs, que la única manera de poder descriure correctament el fons de negatius del pare Josep Bosom era fent-ne donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i vaig començar els tràmits per fer-ho. Aquests tràmits s’han allargat fins a novembre de 2014.
vista parcial del fons

El fons de negatius Bosom no és únicament de la Cerdanya, també hi ha una bona part d’Alella i d’altres llocs com d’excursions que amb la comunitat o amb la família havia fet el pare Bosom. Dintre de la Cerdanya és evident que bona part es refereix a l’Escola Pia sigui a l’edifici, a actes acadèmics o festius, a sortides a la muntanya. El pare Bosom va ser el fotògraf de l’escola.

Joan Florensa

dijous, 6 de novembre de 2014

Exercicis de comerç de l'Escola Pia de Moià, curs 1902-03


Recentment l'arxiu ha ingressat una donació procedent de la família Bou de Moià, consistent en un llibre que recopila els exercicis de primer de comerç del curs 1902-1903 elaborats per un avantpassat seu, Josep Bou Vilaseca, que va estudiar a l'Escola Pia d'aquella població. Durant molt de temps va ser costum que qui volia tenir un record del treball realitzat a l'escola els recollia, acurats, ja corregits i ben nets, en un o diversos volums enquadernats amb un cert luxe. En d'altres ocasions en aquest bloc ja hem fet esment d'aquest tipus de documents, però aquest per les seves particulars característiques no deixa de tenir interès. 


Els exercicis estan enquadernats en un volum en tela vermella de 32 cm. d'alt, més o menys la mateixa mida que els llibres de comptabilitat que s'usaven en els despatxos industrials i comercials, amb el llom en pell gravada amb el títol. La coberta està ricament decorada amb una sanefa floral en blau i verd i destaca el gravat daurat del títol de l'assignatura i el nom de l'alumne, envoltant una al·legoria al comerç amb la figura de Mercuri al centre. En l'extrem superior esquerra, l'emblema de l'Escola Pia i el text "Escuelas Pias de Moyá".


A l'interior, 393 pàgines amb 529 exercicis complets. En un sol curs. I no era la única assignatura, es clar.


El temari estava dedicat específicament a simular diferents casos pràctics que es podien plantejar en l'administració de diferents seccions d'una empresa, especialment en una indústria tèxtil, com per exemple calcular els metres de tela que podrien fabricar cert nombre d’obrers, valors entre de diferents unitats de mesura anteriors al Sistema Mètric Internacional, descompte de tares, càlculs de despeses de transport, etc.


El programa el conformaven els següents temes: Regla de tres, Reglas conjuntas (relació entre unitats de mesura), Tanto por ciento y por mil, Corretaje y comisión (càlcul de benefici que s’emportaven els comercials), Reglas de taras, Transporte (càlcul dels costos de transport), Seguro, Ganancias y pérdidas, Trueques o permutas, Reglas de interés (càlculs d'interès de dipòsits bancaris), Descuento, Compañía (constitució i liquidació d’empreses), Repartos proporcionales, Aligación (cost de barrejar diferents productes amb valor diferent), Fondos públicos (accions i borsa) i un apartat final de miscel·lània. 

El document és d'interès per veure quins coneixements pràctics impartien els escolapis als estudis de Comerç. També hem de tenir en compte que el primer curs de batxillerat de comerç l'alumne tenia al voltant dels 12 o 14 anys. 

Codi d'identificació: CAT APEPC 07-20 0032 23




dilluns, 13 d’octubre de 2014

L'Arxiu Provincial d'Adhereix a la DUA

El passat 9 d'octubre la Congregació Provincial de l'Escola Pia de Catalunya va signat el document en què s'aprovava adoptar institucionalment la Declaració Universal dels Arxius (DUA) elaborada el 2010 pel Consell Internacional d'Arxius (ICA), organisme creat per la UNESCO el 1948 per representar la comunitat professional dedicada a la gestió documental i els arxius.


Aquest reconeixement respon a la crida feta per l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents per difondre adhesions a aquesta declaració que fou aprovada en primer lloc per l'Associació d'Arxivers el 21 de gener de 2012, per la Diputació de Girona el 18 de juny de 2013, pel Parlament de Catalunya el 17 de juliol de 2014. L'Escola Pia de Catalunya ha sigut una de les primeres entitats no públiques en adherir-se a la DUA.

El pas que ha realitzat l'Escola Pia és de gran transcendència doncs l'acord aprovat proposa a les seves institucions, principalment col·legis, fundacions i departaments de gestió, a més de les comunitats,  a tenir en compte els punts de la Declaració per tal d'assolir els objectius que s'hi proposen. Es reconeix, per tant, el valor del patrimoni documental que la institució produeix i ha produït al nostre país i reconeix el paper dels arxius en la tasca de preservació i difusió d'aquest patrimoni. Aquest fet ens encoratja i ens carrega de raons per a continuar fent la nostra tasca a l'Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya.


Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya (APEPC)


dimarts, 23 de setembre de 2014

Nova base de dades de religiosos


Des de fa més d’un any venim treballant per crear una nova base de dades dels religiosos.  Fins ara disposàvem a l’Arxiu d’una base o catàleg de religiosos que iniciàrem la dècada dels vuitanta del segle passat. Ha resultat molt útil i ha donat resposta a multitud de preguntes.  Però el programa que utilitzàvem és obsolet, calia canviar-lo.

Aspecte de la pàgina de cerca 

El secretari provincial també té una base de dades dels religiosos en la qual a més a més hi ha el currículum de cada religiós. La majoria dels currículums, però, estan manuscrits en fitxes.
¿Perquè no unificar-lo en una única fitxa compartida? Parlàrem amb els tècnics informàtics de la provincia. Després de converses i de proves entre les tres parts implicades hem creat un nou programa per a  dades dels religiosos, en el qual s’integren les dades de l’antic programa de l’arxiu i les del secretari provincial. A més s’hi afegeixen altres possibilitats com posar-hi una imatge, incluore-hi documents com per exemple la consueta, etc.

La base o fitxa personal té tres pàgines: en la primera hi ha les dades personals més generals, en la segona les dades com a religiós escolapi i la tercera el currículum. En la segona pàgina també hi ha constància de les fonts per a una biografia del religiós: consueta, bibliografia, fons personals en el nostre Arxiu.

Les dues primeres pàgines ja están plenes encara que sempre es poden millorar afegint-hi noves dades si les aconseguim. De la tercera només hi ha alguna fitxa complementada i cal posar l’esforç ara en tirar-ho endavant.

En aquest moment únicament és accesible als que hi treballem. Amb el temps caldrà estudiar la possibilitat de que sigui consultable, no modificable, per a altres departaments de la cúria i tal vegada a altres persones, com els interessats. Sempre caldrà tenir present les normes sobre protecció de dades personals.

Creiem que és un bona millora dels departaments afectats –Secretaria provincial i Arxiu– i ens permetrà oferir als investigadors bones i millors dades des d’un primer moment.

Joan Florensa

dimecres, 18 de juny de 2014

Restauració de les Constitucions de Catalunya de 1588

Aquests dies de juny en què tan es parla de retocar constitucions aprofitem per anunciar-vos la restauració d'un exemplar de les Constitucions més nostrades. A l'Arxiu Provincial acabem de rebre acabat de restaurar el nostre exemplar de les Constitucions i altres drets de Cathalunya compilats en virtut del cap de cort XIIII de las Corts per la S.C. y Reyal Maiestat del Rey Don Philip ... celebradas en la vila de Montso any MDLXXXV.  En Barcelona, en casa de Hubert Gotart, 1588-1589.


Les constitucions eren les normes acordades entre el Comte de Barcelona i les Corts a proposta del primer, però que només podien entrar en vigor si eren aprovades per les Corts Generals del Principat de Catalunya,  i només podien ser derogades per aquest mateix organisme. La primera compilació aparegué el 1413 i la darrera fou sancionada per Felip IV d'Aragó el 1702.  

El llibre del que parlem es tracta de la compilació aprovada a les Corts de Montsó el 1585 i està dividida en tres volums,  relligats tots junts. Inclou a més una Genealogia dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona. 

Ha estat restaurat pel Taller del monestir de Sant Pere de les Puelles el qual han actuat sobre tot el llibre degut a l'acidificació general que presentaven totes les seves pàgines. S'han netejat totes les taques i reintegrat els forats i estrips, i s'han eliminat els plecs i arrugues. L'enquadernació en pergamí també ha estat sotmesa a restauració i s'hi han restaurat les tanques de pell. 

Podeu consultar una còpia digitalitzada íntegrament dels tres volums d'aquest títol catalogat al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya 

divendres, 16 de maig de 2014

Viladomat a Puigcerdà

Els descendents del senyor Joaquim Cantó donaren el 3 de març de 2006 a l’Escola Pia una pintura de Juli Borrell i Pla que representa sant Josep Calassanç.
Es tractava d’un apunt que el pintor havia realitazat a carbó, inspirant-se en la pintura del retaule de la capella de l’Escola Pia de Puigcerdà abans de 1936. La pintura del retaule era obra d’Antoni Viladomat i representava l’aparició de la Mare de Déu a sant Josep Calassanç acompanyat de nens.
El juliol de 1936 tot el mobiliari de la capella, entre moltes altres coses, va desaparèixer: sembla que no es va cremar, sinó que algú se l’emportà.
La manca de documentació de la casa no ens permet de cap manera saber quan i com arribà la pintura d’Antoni Viladomat a l’Escola Pia de Puigcerdà. Tenim únicament el testimoni posterior i la fotografía que publiquem.
Per la festa del sant Josep Calassanç, 27 d’agost de 1942, el pare rector Pompili Codinach reuní el antics alumnes. La crònica de la casa explica la festa amb les paraules següents: “La obra maestra de nuestra Iglesia es el retablo de Ntro. Santo Padre, San José de Calasanz, retablo que ha venido a substituir el valioso cuadro del insigne Viladomat, destruido, o por lo menos desaparecido, por obra de los rojos.
El gran benefactor de nuestro Colegio, Sr. D. Joaquín Cantó, se interesaba más que nadie, para que se llenara el vacío que se dejaba sentir en el Altar, que había sido de S. José de Calasanz.
Cuando en 27 de agosto de 1942 nuestro P. Rector  hacía el último sermón de la Novena de S. José de Calasanz, se detuvo en explicar la Aparición de la Virgen Santísima al Santo acompañado de sus niños, presente estaba el insigne pintor D. Julio Borrell, que en su infancia, cuando era discípulo de este colegio, se había fijado muchas veces en la delicada y artística obra de Viladomat, y ahora en esta reunión, ante la viveza de expresión del orador, le pareció vivir él mismo la escena de la Aparición, no pudiendo disimular lo que en su corazón de alumno escolapio y en su imaginación sentía y vivía. Aprovechó el Sr. Cantó las buenas disposiciones  del artista y le encomendó la composición, de un cuadro, que substituyera al de Viladomat. Aceptó gustoso el encargo y sin dilación de ninguna clase, tomó una nota que, como estudio había hecho, cuando joven, del cuadro de Viladomat y presentó al P. Rector el encargo recibido y el entusiasmo que sentía para ello, y preguntándole si quería una copia de la nota del Viladomat o si permitía que compusiera el cuadro, que ya veía en su imaginación. El P. Rector que ya contaba como amigo al insigne pintor, y conocía sobradamente lo expresivo y la artístico de sus obras, le contestó textualmente: Tratándose de Vd., Sr. Borrell,  tan admirador de la escena de la Aparición de la Virgen a Ntro. Santo Padre, creo que es mejor que obre por la inspiración que siente sin cortapisa alguna”.

La pintura de Juli Borrell i Pla s’inaugurà el 27 d’agost de l’any següent 1943 i avui es guarda al Museu Comarcal de Puigcerdà. L’apunt l’adquirí el senyor Joaquim Cantó –tenia Carta de Germanor i havia estat membre del Patronat de l’Institut Borrell d’Alella-, i ara el conservem a la pinacoteca de l’Escola Pia.

Crónica de Puigcerdà 1728-1946, APEPC: 07-25 / caixa 1, n. 1.
Crònica de l’APEPC 2006, en dia 3 març 2006.
“Memòria 2006: Arxiu Provincial”, en Catalaunia (gener-febrer 2007), n. 442, p. 30.
Joan Florensa i Parés
Licencia Creative Commons
Aquesta obra está sota una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.

divendres, 25 d’abril de 2014

Quatre cursos complets de Comerç a Alella.

Vista general del donatiu

El mes de març de 2014 una família d’Alella va entregar a l’Arxiu provincial un nou testimoni per a la història de la pedagogia catalana. Es tracta dels llibres i els exercicis que el seu avantpassat Eugeni Giralt Santmiquel va utilitzar durant seus estudis de Comerç als escolapis d'Alella entre 1932 a 1936. El donatiu té el valor afegit de ser una mostra completa dels llibres utilitzats al llarg dels tres cursos, més el preparatori, que duraven els estudis de Comerç, els quals oferien la formació necessària per portar la comptabilitat d'una empresa i per tant treballar en un despatx.  En els primers cursos s'introduia en la matemàtica i en el perfeccionament de llengua, redacció, història, geografia així com de la millora de la caligrafia entre d'altres assignatures pràctiques. El darrer any els estudiants havien de fer l'exercici de portar la comptabilitat i completa administració d'una empresa simulada, tècnica que, amb les degudes actualitzacions,  encara s'utilitza avui en dia. En els anys en què Eugeni Giralt va estudiar Comerç l'Escola Pia d'Alella s'hagué de constituïr en una mútua escolar, per acomplir la reglamentació aprovada en aquells moments.  

Exercicis de traducció del francès al català, curs 1935-36

El primer llibre, corresponent al curs preparatori 1932-1933 consta d’un volum enquadernat  per l’Instituto Borrell Escuelas Pías.  Els cursos 1933-34 i 1934-35, corresponents a primer i segon de Comerç estan recopilats en sengles carpetes que contenen els quaderns amb les assignatures corresponents. Els textos inscrits a la coberta ja anomenen a l’escola com a Mútua Escolar  Eduard Llanas. El curs1935-36 compren els llibres de comptabilitat  corresponents a les pràctiques de Teniduria de llibres. Completa el donatiu dels llibres escolars el diploma d’Aptitud mercantil, el títol que concedia l’escola en acabar els estudis de Comerç, a nom del mateix Eugeni Giralt, datat el juny de 1936. 


Assignatura "Lecciones de cosas", curs 1935-36

No és freqüent conservar íntegrament aquesta mena de documents, habitualment els propietaris o familiars no els han valorat com a document històric, sobretot si no s'han conservat en bon estat. Més estrany encara és trobar el curs complet, fins i tot el diploma. La família  alellenca ha completat el donatiu amb unes fotografies: l'Eugeni Giralt amb els seus avis i els seus germans, en la seva primera comunió i la típica fotografia escolar amb la pissarra al darrera (curs 1926-27), a més del diploma en els mateixos estudis del germà gran, Josep. 

L'any passat vàrem publicar una entrada en aquest mateix bloc referent a un altre donatiu de llibres de comerç, un cas semblant a aquest, però procedent de l'Escola Pia de Mataró, d'entre 1917 i 1922. 

Signatura: CAT APEPC 07-10.09.03.01 5205-5206. Fotografies 11-04 28 01  

 Oriol Casanovas
Llicència de Creative Commons
Tres cursos complets de Comerç a Alella. de Oriol Casanovas està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://laplega.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.arxiu.escolapia.cat.

dimarts, 22 d’abril de 2014

Presentació de l'arxiu a l'ESAGED

Malgrat haver passat ja fa dues setmanes, amb la setmana santa pel mig, creiem que cal valorar en aquest espai la nostra presència a les jornada d'arxius privats organitzada per l'ESAGED el passat 8 d'abril.


En aquesta ocasió vàrem parlar, juntament amb altres companys d'arxius privats, de la feina que fem a l'APEPC, seguint la intenció dels organitzadors de la jornada de mostrar les possibilitats de feina més enllà dels arxius públics. Creiem que va ser una jornada molt interessant i que va mostrar amb quina varietat de contexts es pot trobar l'arxiver al món de l'empresa privada d'avui en dia.

dilluns, 10 de març de 2014

La revista de l’Escola Pia de Sant Antoni "Ave Maria" (1906-1934)

Va ser la primera revista que publicà l’Escola Pia de Catalunya amb regularitat, durant un període llarg, amb aportacions tant de religiosos, com d’alumnes. El número 1 va sortir el dia primer de desembre de 1906, amb 16 pàgines, 21 x 14 cm.
El fundador i primer director va ser el pare Jaume Català Comas, prefecte del col·legi de Sant Antoni; en surten dos números cada mes: l’1 i el 15. Es dirigeix a tots els alumnes però especialment als membres de les Congregacions marianes —la dels tarsicis o més petits, la menor i la major— que el mateix pare Català havia fundat poc abans.
"Ave Maria" n. 54 (1/01/1910). Portada
A l’estiu de 1908 el pare Català va ser enviat a la fundació de la residència d’estudiants de Lovaina, El substituí en la direcció de la revista el pare Joan Sellarès Esplugas a partir del mes de setembre de 1908.
            Com a conseqüència de l’incendi del col·legi de Sant Antoni durant el mes de juliol de 1909, el pare Sellarès es traslladà a la comunitat de Nostra Senyora, però la revista continuà portant com a lloc de publicació i redacció el de Sant Antoni, a la Ronda Sant Pau.
 
       El mes de maig de 1915 sortí l’últim número dirigit pel pare Sellarès, que era enviat a Cuba (Ave Maria 15/05/1915, n. 146). El número següent de la revista, és a dir la d’octubre (15/10/1915, n. 147), tornà a ser dirigida pel pare Català. Aquest número 147 porta el comiat del pare Sellarès i la salutació del pare Català. No sabem fins a quin moment el pare Català va ser el director de la revista, ni qui el va succeir els anys següents. Només podem afirmar que el pare Joaquim Tous i Farell en fou director uns anys fins al final, però no consta a la revista.
            L’11 de novembre de 1922 morí a Vilanova i la Geltrú el pare Jaume Català. La seva revista se’n va fer un ressò molt minso. En efecte, en el n. 252 (novembre 1922) p. 2 hi ha a peu de pàgina la notícia del la mort de l’escolapi i només hi afegeix “fundador de esta revista”. En el número següent 253 (desembre 1922) se li dedica la primera pàgina amb les fredes dades personals. Segueix un article anònim (p. 2-3) que sembla còpia d’algun altra publicació i que només parla de la revista de manera esbiaixada. A les p. 4-5 s’hi publica un article del pare Català fins aleshores inèdit, titulat «El deber». L’època del pare Català havia passat i sobre ell sembla que s’hi volgué fer caure un núvol que el tapés..
            Durant els primers anys Ave Maria fou una revista bilingüe amb articles en català i en castellà tot i que hi predominen els de la segona de les llengües. Però a partir del número 147 (15/10/1915), moment en que el pare Català cessà com a director per segona vegada, tot es publicà en castellà; no hi ha cap escrit en català.
            La capçalera inicial va ser obra del conegut dibuixant Joan Llaverias que en números successius hi fa lleugers retocs; els últims anys es canvia la capçalera (vegeu «Les capçaleres de la revista “Ave Maria”», en Catalaunia, març-abril 1997, n. 381, p. 26-27).
            El subtítol varià al llarg dels anys. El primer moment porta el de Revista religioso – literaria; en el n. 180 (1/12/1917) canvià pel de Revista de Ilustración escolar que es va mantenir fins al n. 292 (juny 1926) que adoptà el de Lecturas escolares; finalment  el n. 370 (juny 1933) apareixia amb el subtítol Revista mensual para la juventud. Piedad y Letras.
            La revista en els vint-i-vuit anys de vida patí interrupcions i problemes com qualsevol publicació d’aquest tipus. Recollim-ne alguns d’aquests incidents. L’epidèmia que assolà Barcelona el 1918 impedí la sortida de la revista el mes d’octubre; per a compensar-ho la direcció es proposà publicar-ne dos números mensuals, es a dir, els dies 5 i 20 de cada mes (Ave Maria 05/11/1918, n. 193, p. 1). Una causa semblant com la malaltia del dibuixant S. Argemí dificultà l’aparició d’alguns articles (Ave Maria  20/02/1919, n. 200, p. 11); la situació s’allargà de manera que la revista diu (Ave Maria 05/03/1919, n. 201, p. 9) que s’entregaran dos números de la novel·la el 20 de març i altres dos el 5 d’abril per a compensar-ho.
            Problemes laborals de la impremta impediren les entregues anunciades de manera que no va poder sortir el número del 5 d’abril de 1919 (Ave Maria 20/04/1919, n. 203, p. 1).
Continuaren els problemes amb la impremta per la publicació del conte «El Negrito» i es decidí repartir-lo com un solt de manera que cada lector ho pogués afegir al número anterior (Ave Maria 05/05/1919, n. 204, p. 1). Davant de la persistència dels problemes laborals d’impremta, s’optà per no publicar cap numero l’estiu de 1919 com era el propòsit (Ave Maria 22/06/1919, n. 207, p.16), tot i que alguns lectors ho havien demanat (Ave Maria 05/05/1919, n. 204, p. 1).
            De l’1 de novembre de 1919 (número 208) saltà a l’1 de desembre de 1919 (Ave Maria n. 209) i després al 15 de febrer de 1920 (Ave Maria n. 210), etc. No sortiren els dies 5 i 20 de cada mes com s’havia anunciat. No hi cap explicació o nota. Per compensar els números dels mesos que no han sortit o que han tingut poques pàgines, el número 215 (Ave Maria 15/05/1920) és extraordinari i té 22 pàgines, en comptes de les 16 que acostumaven tenir els anteriors.
            En el número 217 (Ave Maria 01/06/1920) s’anuncià el final dels problemes amb la impremta per motius laborals. La revista disposava des d’aquest moment d’una Impremta de Publicacions Calassàncies que editaria la revista i en anys posteriors actuarà com a editorial. Quedà instal·lada als baixos de la coneguda com la Casa de la Bolla o gòtica, al carrer de Sant Antoni, i funcionà fins el juliol de 1936. La consueta del pare Joaquim Tous i Farell (Ephemerides Calasanctianae, Roma 1970, p. 297) diu: «Progrediente tempore et typographia acquisita, in munera edendi libros publicationesque Ioachim noster indefesse laborabat. Opera quidem pulcherrima ex officina nostra in lucem prodierunt, quae tum a nostris tum vero ab exteris magni aestimabantur, praecipue ephemeridis vulgo dicta “Ave Maria”, quam devotione magna necnon delectatione legebamus.» Sembla, doncs, que el 1920 el pare Tous era ja el director de la revista.
            En l’editorial del número 228 (Ave Maria 15/11/1920) s’anuncià que en el número del proper desembre (només en sortirà un aquest mes) es donarà la nova programació de la revista amb les seccions que la formaran, ja que esperen haver-se superat del tot les dificultats dels quatre últims anys. L’editorial del número 229 (Ave Maria 01/12/1920) transcriu una carta del Cronista de Villacarriedo (pare Bruno Rodríguez) del 4 de desembre de 1920 (és a dir, posterior a la data de la revista) en que s’anima la Revista a seguir i a convertir-se en l’òrgan dels Torns Eucarístics. La Revista després d’aquesta carta decideix no publicar el seu programa ni les seccions de que estarà formada d’ara endavant.
            L’editorial confessa que vol ser l’òrgan de les Congregacions marianes i dels Torns Eucarístics, responent així a la proposta del pare Bruno.
            En el número 254 (Ave Maria gener 1923) hi trobem un solt amb una novel·la que comença per la pàgina. 25; és a dir, que en el número anterior, o abans, ja es devia haver fet la primera entrega. Ara les novel·les o contes llargs no s’inclouen a la revista sinó que se serveixen per entregues separades. Això farà que moltes vegades no les tinguem en els volums relligats (com en aquest cas en que no en sabem ni el títol).
            La marxa de la revista durant el curs 1923-1924 va ser qualificada com a  bona i per això es parla «del éxito alcanzado este año». En el mes d’agost no es publicà, però quedà suplerta per un Almanaque (Ave Maria juliol 1924, n. 271, p. 32). A la Biblioteca de l’Arxiu Provincial tenim almanacs dels anys 1923, 1924, 1925 i 1926.
            El setembre de 1924 (Ave Maria n. 272, p. 6) hi torna a aparèixer una poesia en català després d’anys en que tot s’escrivia en castellà. Signa Joan M. En el mateix número, cada pàgina va encapçalada amb el títol Lecturas escolares que després es convertirà en subtítol de la revista.
            El gener de 1925 (Ave Maria n. 276) s’inicia una col·laboració del pare Josep Bové i Obradors consistent en publicar cançons amb la corresponent música. Són cants de música polifònica, de tema religiós o escolar.
            La secció Para la escuela és la proposta de qüestions o preguntes que poden respondre’s a l’escola llegint el número corresponent de la revista.
            A partir del gener de 1929 hi ha articles sobre les missions i els missioners, més d’un cada més. Hi ha una nova secció «Episodios misioneros» dedicada a les missions (sobretot informes proporcionats per Pares Blancs). També es reestructuren altres seccions com «Pasatiempos» que desapareix com a secció dintre del cos dels articles però segueixen publicant-se en les primeres pàgines entre els anuncis (el 1930 tornà a ser secció dintre de les pàgines numerades). Altres seccions han desaparegut, com «Juegos ...» i «Trabajos del hogar». La pàgina musical publica cants en gregorià i no en música polifònica. La secció «Liturgia» s’havia convertit en Bíblia. Ara es desdobla en «Liturgia» i «Biblia»: a cadascú el seu. En les pàgines de publicitat, hi ha les col·laboracions d’alumnes; en el mateix lloc hi ha altres informacions curioses. 1929, doncs, és any de transformació sense anunciar-se ni saber a qui atribuir-les.
            Després de l’estiu de 1931, la revista torna a passar una crisi i no surt cap número en l’últim trimestre de l’any. Al gener de 1932 tornà a aparèixer cada més però amb dificultats com indica una nota als subscriptors en el número 357 (Ave Maria maig 1932, p.19). El n. 368 de l’abril de 1933 dedica 32 pàgines de les 40 que té aquest número a parlar de la Passió de Jesucrist.
            Després de l’estiu de 1933 s’hi introdueix una secció dedicada expressament a les nenes «A mis amiguitas» tenint en compte que a partir d’aquest curs 1933-1934  les nostres escoles s’havien  traspassat a associacions de pares o Mútues Escoles.
            Aquest és un breu recorregut per les pàgines de la revista amb les incidències que hi hem detectat. Si volguéssim definir amb poques paraules el contingut de l’Ave Maria, diríem que té voluntat educativa i instructiva en totes les seves etapes. No fomenta devocions, sinó compromís personal. Vides de sants, contes i exemples serveixen per mostrar valors de comportament o conducta. Hi abunden més els articles de caire eucarístic que marians. En l’aspecte instructiu hi ha molts articles de caire geogràfic i poquíssims d’històrics; les ciències hi tenen una presència molt destacada i s’hi exposen avenços tècnics del moment (cinema, fotografia, aviació, química, etc.).
            La numeració de les pàgines començava amb la pàgina 1 en cada número; però a partir del número 208 (Ave Maria 01/11/1919) la paginació començà a ser seguida per cursos escolars; però amb el número 215 es tornà a la paginació per números i no per cursos.
            La majoria d’articles són anònims; altres van amb pseudònim. Pocs estan signats per l’autor.
                          
                                                                                                          Joan Florensa
 Registre al CCUC.
 Ave María : lecturas para la juventud : revista mensual. Barcelona : Escuelas Pías de San Antón, 1906?- (Barcelona : Imp. Elzeviriana)

Licencia Creative Commons
Aquesta obra està sota una Llicència Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional.

divendres, 7 de febrer de 2014

75 aniversari del final de la Guerra Civil. L'ocupació de Moià des del llibre de Crònica de l'Escola Pia

El mes de gener va fer 75 anys de l’entrada de tropes franquistes a Barcelona i a moltes poblacions de la província. Era el final de la guerra i l’exercit republicà es retirava cap a França. Transcrivim el testimoni del llibre de Crònica de l’Escola Pia de Moià en el que es descriu l’ocupació de la vila, tres dies després de la de Barcelona. És un bon testimoni de l’ambient que hi hagué a Moià aquells dies, hem de llegir el text amb coneixença de quines eren les condicions polítiques del moment, que obligaven a posicionar-se incondicionalment.  
Destaquem en aquest fragment l’episodi de la sorpresa dels veïns en retrobar-se amb els que s’havien amagat durant tota la guerra i que el col·legi fou usat per allotjar-hi presoners.
                                                                                                                                   
Signatura: CAT APEPC 07-20 13 3
Títol: Crónica de las Escuelas Pías de Moyá, p. 191-192.
Dates extremes 1912-1952
                                                                    [...]   29 enero a 11 de abril de 1939
Crònica de l'Escola Pia de Moià.

El rápido avance de las tropas libertadoras del Generalísimo Franco, hacia Cataluña nos tenían en gran espectativa, no exenta de temor. Los Rojos, en su retirada arrastraban a cuantos hombres podían, casi sin reparar en la edad. De aquí que algunos de los nuestros que se hallaban refugiados en las diversas casas de campo de esta comarca tuvieron que esconderse aun más para no ser obligados a seguir a las tropas rojas que se replegaban hacia la frontera de Francia. Cuando se supo que el ejército libertador se había apoderado de Manresa, se esperó que de un día a otro iba a llegar a nuestra Villa; mas fué preciso aguardar casi ocho días, siendo libertada Barcelona aun antes que Moyá. Por fin llegó el sabado 28 de enero de 1939, las tropas rojas abandonaron la villa; y las tropas nacionales se aproximaron a ella. En aquella misma noche aún volvieron algunas de las retaguardias de los “Rojos” a saquear algunas de las casas. Amaneció el domingo 29, y la población permanecía en silencio esperando de un momento a otro la entrada de los Nacionales que empezaron a dejarse ver por las cumbres de las colinas que rodean la comarca. Por último a las 11 y ¼ entraron ya los primeros soldados y pronto fueron recorriendo todas las calles, llamando a los vecinos cuyas puertas permanecían cerradas en su mayor parte. Cuando la población se dió cuenta de que realmente estaba libertada del dominio rojo, se desbordó como un torrente, y acudió al llamado “Pueblo Nuevo” o sea al cruce de las dos carreteras de Manresa y Vich y de Moyà a Barcelona, en donde se reunió el grueso del ejército vencedor. Pronto ondeó la bandera española en las casas consistoriales, en el campanario y en las casas particulares. Muchas fueron las sorpresas que se experimentaron con la aparición de muchos que se hallaban escondidos en diversas casas de la Villa sin ser casi de nadie conocidos. La alegría brillaba en todos los semblantes, y todo era saludarse y felicitarse, al volverse a ver y encontrar después de dos años y medio de forzoso destierro. [...]
El día 2 de febrero se celebró una Misa de campaña en la plaza pública con asistencia de las Autoridades y gran concurso del pueblo.
Aula de 4t curs 1944-45 a Moià.
[...]

El lunes 6 de febrero quedó de todo desocupado nuestro colegio con la salida de los presos y soldados que últimamente lo habían habitado [....]"  


dimecres, 22 de gener de 2014

El nostre fons de Goigs dedicats a Sant Antoni de l’Escola Pia de Barcelona

Coincidint amb la festa de sant Antoni abat d’aquest any 2014, la Comunitat escolàpia de Sant Antoni ha publicat novament els Goigs dedicats al Sant Patró i Titular de l’església, del col·legi i de la casa.
L’entrada del text fa així:

Del món i infern vencedor
portentós Antoni Abat,
pregueu a Nostre Senyor,
per qui us té per advocat....

A les estrofes no hi ha cap referència a l’Escola Pia ni a l’educació. Això ens fa pensar que aquesta lletra ja es cantava abans de l’arribada el 1815 dels escolapis a l’antiga casa antoniana. La lletra d’aquests Goigs no l’hem trobat en cap dels altres exemplars que tenim de llocs diferents. Semblen, doncs, propis d’aquí.
Dels goigs publicats per l’Escola Pia a lloança de sant Antoni abat titular de l’església de Barcelona ja n’havíem parlar i donat una relació en:
• «Goigs o gozos propios de la Escuela Pía de Catalunya», en Memoria Ecclesiae, vol. XX (Oviedo 2002), p. 657-666
• «L’Escola Pia i els Goigs», en Archivum Scholarum Piarum, vol. XXX (Roma 2006), n. 60; p. 103-119.

Amb motiu de la nova edició dels goigs al Sant, publiquem una relació del nostre fons de goigs dedicats a Sant Antoni de l’Escola Pia de Barcelona.


1. Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat que’s cantan en la Iglesia de PP. de las Escolas Pías de Barcelona.
771. – Lib. F. Ribalta, Espadería, 14, Barcelona. Amb orla. Gravat del Sant amb el porquet. 28’2 x 19 cm
Reimprès cap al 1970 en format de 14’2 x 9’6 cm., amb oracions per a la benedicció dels animals i un gravat del Sant. 4 p.

2 Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat que’s cantan en la Iglesia de PP. de las Escolas Pías de Barcelona.
40861 Lib. Suc. de L. Niubó. Amb orla. Gravat del Sant sense el porquet. 28’3 x 19 cm.

3 Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat que es canten en l’Església de PP. de les Escoles Pies de Barcelona
Sense peu d’impremta. Amb orla. Gravat del Sant segons la pintura de Jaume Huguet. 28 x 19 cm

4 Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat que’s cantan en la Iglesia de PP. de las Escolas Pías de Barcelona.
Imp. Elzeviriana, Rambla Cataluña, 12. -  Barcelona. Amb orla. Gravat del Sant segons la pintura de Jaume Huguet. 28 x 19 cm.

5 Goigs del Gloriós Sant Antoni Abat que es canten a l’església dels Pares Escolapis de Barcelona.
Editat per la Comunitat Escolàpia de Sant Antoni Abat de Barcelona amb la col·laboració dels Amics dels Goigs de Barcelona [2014]. Quatre pàgines: dibuix a color del sant amb el porquet, breu història de l’església i col·legi, text dels goigs sense orla i fotografies de la façana de l’església actual, de la gòtica, de la imatge del sant i de la majòlica amb el nom de l’església. 31’2 x 22’4 cm.
                                                                                                                                           Joan Florensa