Si cliquem a internet les paraules escolapis i pessebres, hi trobarem una infinitat d’entrades. Des del nostre fundador Josep Calassanç fins al dia d’avui a l’Escola Pia s’han fet Pessebres per Nadal i s’ha ensenyat i estimulat els alumnes perquè en facin a casa.
La porteria dels col·legis o un lloc de fàcil accés era on es col·locava el pessebre principal de la casa. Però a les aules, preferentment de pàrvuls i de primària, també se’n hi feien amb la col·laboració dels alumnes. També en les església sobretot últimament se’n hi han posat, encara que antigament s’acostumava a posar-hi únicament el Nen Jesús.
La majoria d’aquests pessebres són dels que qualifiquem com a casolans amb molsa, un riu fet amb paper de plata o un vidre, les muntanyes i la cova de suro, les figures comprades o de plastilina, en un espai obert, sobre una taula, amb un fons de paper.
Però també s’han fet pessebres artístics o diorames amb una escena evangèlica en cada un d’ells. A vegades s’ha demanat l’aportació d’un antic alumne especialista, altres vegades ha estat un escolapi qui s’hi ha posat. Tal vegada l’escolapi més significat va ser el pare Ramon Hostench (fill d’Olot i de l’escola pictòrica d’Olot) que impulsà la creació de l’Associació de Pessebristes de Sabadell i aquests li varen retre un merescut homenatge. Del germà Àngel Mitjavila en conservem un petit Pessebre, però foren cèlebres els que construí a Sarrià durant molts anys. El pare Àngel Torra els anys que residí a la comunitat d’Alella cridava l’atenció amb aquells pessebres de figures i aparells en moviment.
Els noms dels pares Lluís Gaja i Antoni Batlle consten com a autors de pessebres a Cuba. El pare Eusebi Oller s’acredità com a pessebrista al col·legi Calassanci. A Mataró el pare Agustí Portell era el responsable de la confecció del pessebre. A Moià el pessebre del germà Pau Roca era molt visitat. El germà Fèlix Costa a Vilanova i la Geltrú creà afició.
Ben segur que hi podríem afegir altres noms d’escolapis pessebristes artístics, però normalment s’han admirat les construccions però s’ha ignorat l’autor. Tant de bo que algun dia poguéssim fer una llista complerta de tots ells.
Si seguim les associacions de pessebristes de les poblacions amb col·legi escolapi, hi trobarem entre els seus socis actius molts antics alumnes que fins i tot confessen que la seva afició els ve de quan eren alumnes de l’Escola Pia.
Que sapiguem en tres col·legis, Tàrrega, Calella i Caldes de Montbui, s’han fet en les últimes dècades pessebres vivents seguint l’exemple de diferents pobles.
El pare Joan Profitós publicà l’article “Pessebres d’infants” a Pla i Muntanya (Balaguer, 20 desembre 1930, n. 145, p. 6-7) en que exposà els valors i sentit educatiu del pessebre. No esgotem pas el tema. Només n’oferim una primera aproximació que seria bo continuar i ampliar.
El pessebre, doncs, ha estat un element de catequesi que s’ha fet servir a les escoles. Pedagògicament té un sentit d’escola activa, ja que els alumnes hi participen sigui en el de la pròpia aula, sigui fent-ne un a casa.
Joan Florensa
La porteria dels col·legis o un lloc de fàcil accés era on es col·locava el pessebre principal de la casa. Però a les aules, preferentment de pàrvuls i de primària, també se’n hi feien amb la col·laboració dels alumnes. També en les església sobretot últimament se’n hi han posat, encara que antigament s’acostumava a posar-hi únicament el Nen Jesús.
La majoria d’aquests pessebres són dels que qualifiquem com a casolans amb molsa, un riu fet amb paper de plata o un vidre, les muntanyes i la cova de suro, les figures comprades o de plastilina, en un espai obert, sobre una taula, amb un fons de paper.
 |
| Pessebre del p. Ramon Hostench / foto APEPC |
Però també s’han fet pessebres artístics o diorames amb una escena evangèlica en cada un d’ells. A vegades s’ha demanat l’aportació d’un antic alumne especialista, altres vegades ha estat un escolapi qui s’hi ha posat. Tal vegada l’escolapi més significat va ser el pare Ramon Hostench (fill d’Olot i de l’escola pictòrica d’Olot) que impulsà la creació de l’Associació de Pessebristes de Sabadell i aquests li varen retre un merescut homenatge. Del germà Àngel Mitjavila en conservem un petit Pessebre, però foren cèlebres els que construí a Sarrià durant molts anys. El pare Àngel Torra els anys que residí a la comunitat d’Alella cridava l’atenció amb aquells pessebres de figures i aparells en moviment.
 |
| Pessebre del p. Luís Gaja / Foto APEPC |
Ben segur que hi podríem afegir altres noms d’escolapis pessebristes artístics, però normalment s’han admirat les construccions però s’ha ignorat l’autor. Tant de bo que algun dia poguéssim fer una llista complerta de tots ells.
Si seguim les associacions de pessebristes de les poblacions amb col·legi escolapi, hi trobarem entre els seus socis actius molts antics alumnes que fins i tot confessen que la seva afició els ve de quan eren alumnes de l’Escola Pia.
Que sapiguem en tres col·legis, Tàrrega, Calella i Caldes de Montbui, s’han fet en les últimes dècades pessebres vivents seguint l’exemple de diferents pobles.
El pare Joan Profitós publicà l’article “Pessebres d’infants” a Pla i Muntanya (Balaguer, 20 desembre 1930, n. 145, p. 6-7) en que exposà els valors i sentit educatiu del pessebre. No esgotem pas el tema. Només n’oferim una primera aproximació que seria bo continuar i ampliar.
 |
| Pessebre de l'Escola Pia Sant Antoni, realitzat pels alumnes d'infantil del curs 2014-15 |
El pessebre, doncs, ha estat un element de catequesi que s’ha fet servir a les escoles. Pedagògicament té un sentit d’escola activa, ja que els alumnes hi participen sigui en el de la pròpia aula, sigui fent-ne un a casa.
Joan Florensa
BON NADAL
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada