Art Jove: una revista juvenil de fa cent anys

A Barcelona, de 1905 a 1906, es publicaren quinze números de la revista Art Jove que dirigí Francesc Xanxo. Avui la podem seguir digitalitzada a ARCA. Abarcava totes les expressions artístiques: narrativa, poesia, música i es decorava amb dibuixos. Naixia al costat d’unes escoles i amb un esperit pedagògic i cristià. Era una extensió de la Renaixença que pretenia incorporar-hi joves. La Renaixença no es va viure solament a Barcelona. Per tot Catalunya trobem manifestacions d’aquesta revifada nacional, de la recuperació de tradicions, amb múltiples iniciatives. No era només la llengua, era una cultura. Sabadell va viure, com no podia ser d’altra manera, aquest esperit de revifalla. Telers sí, però també cultura. 

Ens centrem ara en una revista que porta per títol Art Jove, com la de Barcelona, però que sortí a Sabadell més tard, cap al 1915, sense que ho poguem datar amb exactitud, com expliquem a continuació. Creiem que podem assegurar amb certesa que la revista es creà en l’entorn de l’Escola Pia de Sabadell i els autors en foren alumnes

El primer número és en fulls de llibreta, manuscrit, per mans diferents, amb tres fotografies retallades i enganxades. La presentació, que està signada per “El pobret gandul”, ens assabenta que es tracta de la continuació d’una altra revista que portava per títol Vers la ciència, de la que no tenim més notícies. La nova publicació entenem que vol ser l’expressió d’un grup de joves amb inquietuds artístiques i culturals, arrelats al país. “El pobret gandul” afirma que no hi ha a Catalunya Renaixença, perquè la llengua no ha mort mai. Ho explica amb una comparació: quan una planta treu flor a la primavera, no diem pas que reneixi.  El contingut de la revista mostra unes inquietuds compartides entre els seus autors. Els números que conservem són de datació imprecisa. El primer (21 x 15 cm.) no porta data; falten els següents i el número 5 (28 x 20 cm.) és del desembre de 1916 i el 6, del gener de 1917 (són els dos únics ben datats); el 7 no té data i tres més no tenen ni número ni data, però els creiem posteriors per format de la coberta. Fora del primer quadern, els textos estan mecanografiats i els autors acostumen a afegir-hi la signatura al costat del nom. S’alternen poemes amb textos en prosa.

Les pàgines de text acostumen a tenir il·lustracions amb dibuixos a ploma acolorits a l'aquarel·la. Les cobertes de cada número són una cartolina amb el títol i algunes altres dades: les primeres estan titolades a mà, però després s’ìmprimiren només amb el títol Art Jove i s’hi afegia la resta. Una d’elles (número 7) está dissenyada per Andreu Ganduxé i Margarit. Es dediquen algunes pàgines a poetes nostres com mossèn Cinto Verdaguer. Àngel Guimerà, Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Ausias March. A l’últim número sense data es dedica un article al Glosador, és a dir, Eugeni d’Ors.

Es important remarcar els noms dels autors perquè anys després destacaren en el panorama literari i cultural de Sabadell: foren Francesc de Paula Bedós i Arnal (Xerta 1867 - Sabadell 1927) que impulsà un grup de joves a llançar-se a publicar;  Joan Garriga i Manich (Sabadell 1902-1995) va ser el fundador de la revista i suposem que escriví la presentació del primer número amb el pseudònim de “El pobret gandul”. Altres noms de sabadellencs destacats apareixen com autors són: Enric Bagué i Garriga i Josep Maria Feixó i Carreras. Dèiem suara que la revista també contenia il·lustracions, entre elles n’hi ha unes signades per un J. Oliver que, encara que no ho podem confirmar, podria ser el poeta Joan Oliver, doncs era cosí germà de Joan Garriga i Manich amb el que uns anys més tard formaren part del grup literari i cultural conegut com La Colla de Sabadell. 

Destaquem a més que entre les pàgines del número 7 (1917) apareix un poema manuscrit signat per la poetessa sabadellenca Agnès Armengol de Badia, datat el 23 de març, dedicat “Als distingits alumnes de les Escoles Pies de Sabadell, creadors i col·laboradors de Art Jove”. La revista és doncs un  testimoni primerenc, per la joventut dels seus autors, de l’ambient cultural que va tenir la ciutat vallesana en els anys del Noucentisme. Aquest grup de joves inquiets es formà a redós de l’Escola Pia, ho prova aquest escrit de la reconeguda poetessa sabadellenca i també per la il·lustració de la coberta del número 6 del gener de 1917, en la que hi figura l’escut de l’orde calassanci.

 La lletra cal·ligràfica del primer número és la d’un quadern escolar de cal·ligrafia o cartipàs encara no personalitzada, que ens referma en l’afirmació que l’autor en Joan Garriga i Manich, va ser alumne de l’Escola Pia. La cal·ligrafia el delata.

Conservem aquests originals a l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia, hemeroteca 92-23 - ART.

Joan Florensa i Oriol Casanovas

Programes dels actes de fi de curs: Sabadell 1902-1924

Disposar d’una sèrie de vint-i-dos anys ens permet veure l’evolució d’una entitat, d’una escola. En el nostre cas sobretot perquè comprèn uns anys força complicats, diferents, de canvis: comença abans de la Setmana Tràgica, recorre els de la Mancomunitat i acaba amb la dictadura militar

A més dels continguts educatius, polítics i lingüístics que hi podem estudiar, també hi veiem la pulcritud de les impremtes de Sabadell que imprimiren aquest material. Les impremtes que treballaren per als escolapis aquests anys són: Impr. Canals Domènech (només la tarja-invitació de 1902), Tipografia Vives entre 1904 i 1918 i a partir de 1919 (any del Centenari) Impr. J. Sallent.

Aquesta petita sèrie comprèn invitacions i programes.

El Col·legi invitava els pares dels alumnes amb una tarja de petites dimensions 12 x 16’5 cm la més gran i 5’5 x 9’3 cm. la més petita. No n’hi de cada any, el primer és de 1902 i l’últim de 1924.

Més interessant que les invitacions són els programes. Es començà amb un festival de fi de curs i es convertí en un acte acadèmic dirigit als pares dels alumnes. El primer programa és el del curs 1904-1905 i l’últim del de 1923-1924. Per veure l’evolució d’aquest acte, ho agrupem segons els rectors perquè com a directors de l’escola eren els que marcaven les línies fonamentals.

Des del primer programa del curs 1904-1905 fin al de 1909-1910 hi ha la relació de les matèries que es presenten a examen de pàrvuls, primària i comerç (elemental i superior). Es comunica que aquells dies s’exposen els treballs dels alumnes.

A partir del curs 1908-1909 s’amplia el contingut del programa anunciant un festival esportiu que consistirà en gimnàstica sueca i “Rondes infantils” de E. Émile Jaques-Dalcroze (1865-1970). Notem en aquest programa dues coses: en primer lloc que el programa concret dels actes és en català i la resta (la part més visible) en castellà; en segon lloc veiem que s’introdueixen els jocs de Jaques-Dalcroze, un músic suís que conjugà el moviment amb la música com a sistema o joc educatiu. Joan Llongueres i Badia en va ser alumne i introduí el sistema a Catalunya. L’alumne Eduard Mosella acompanyava els cants al piano i les evolucions i gimnàstica anaven acompanyades de l’Orquestra Muxins. Aquests jocs o cançons amb un moviment rítmic eren una novetat pedagògica, eren moments de renovació i l’Escola Pia de Sabadell n’estava al corrent.

Rector Joan Aumallé (1912-1917)

Per al 23 de juny de 1912 s’anuncià un Gran festival de educación física e instrucción militar. El programa té tres parts: instrucció militar, gimnàstica sueca i rondes infantils segons Jaques-Dalcroze amb dos textos en català traduïts per Joan Llongueres (la resta és en castellà). És un programa imprès en negre, sense cap color, molt senzill que contrasta amb la resta. No hi ha relació ni de nivells escolars ni d’assignatures perquè no s’anuncien exàmens, que a partir d’aquest curs no es fan públics.

El programa del curs 1913-1914 ofereix algunes variants: comença amb l’actuació del Batalló infantil i continua amb els exercicis gimnàstics dirigits pel professor de l’escola Fidel Bricall, que exhibeixen trampolí, barres i cordes: no són els jocs Dalcroze. Han canviat els temps. Bricall tenia un gimnàs a Barcelona i era també professor dels col·legis escolapis de Sant Antoni i de Sarrià.

El programa del nou curs 1915-1916 és tot en català, per primera vegada. Estem en la Mancomunitat des de principis de 1914. L’acte comença amb una exhibició del Batalló escolar del qual dóna alguns noms dels alumnes que el formen. Després es presenta una demostració gimnàstica que dirigeix el professor Jean Bte. Manière amb acompanyament de la Banda Municipal. Per a la gimnàstica s’usen aparells com en anys anteriors i s’hi afegeix un Carrusel de bicicletes adornades.

A finals del curs 1915-1916 no es va cel·lebrar festival esportiu, perquè l’anterior es el VIIè. i el següent el VIIIè. Aquest any queda en blanc. El programa és d’una vetllada amb discursos i el recitat de poemes i alguna cançó.

El programa de final del curs 1916-1917 és breu, però acaba amb un acte curiós; diu: “Foc a l’escola: simulacre d’extinció d’incendi, per tots els alumnes”. Avui ens pensem inventar les coses i resulta que ja fa un segle ja ho feien!

Rector Eloi Vidal (1917-1919)

El curs 1917-1918 els alumnes obsequien llurs famílies amb tres representacions teatrals: “Un combate singular”, “Les barres de sang” (original de l’escolapi Rafel Oliver) i “Cebes al cap”.

Arribem a l’any del centenari de la fundació de l’Escola Pia a la ciutat: 1818-1919 com diu el programa. Se celebraren diversos actes en dies consecutius 17, 18, 19 i 20 de maig. El que anomena “La funció de gala” va ser el dilluns dia 19. Comentem aquest acte perquè és el que respon al que anem examinant: és un acte cultural, una vetllada. Els textos de les poesies són de mossèn Josep Gros Raguer (1893-1971) i les partitures de mossèn Josep Musset (o Muset) Ferrer (1889-1952). Hi va intervenir la Banda Municipal dirigida pel senyor Josep Masllovet Sanmiquel (1879-1946). Es llegiren parlaments redactats pel poeta Joan Arús amb els títols: la pedagogia escolàpia, el caràcter eclèctic de la Institució calassància i el caràcter renovador de l’Escola Calassància. L’escenografia anà a càrrec de Joan Vila i de Ferrand Crucefont [sic]. Dirigí l’acte el pare Ramon Hostench Noguera (1884-1956). Porta el programa enganxades dues fotografies: la primera escola a casa Meca i l’edifici actual del carrer Escola Pia sense l’església, amb breus dades estadístiques de professors, alumnes, classes i aules de les dues dates.

Rector Blai Badia (1919-1922)

En l’acte de fi de curs de 1921 s’estrenà l’Himne Brotat, amb lletra original del pare Lluís Rodés, música de Josep Muset i amb l’acompanyament de la Banda Municipal dirigida pel mestre Josep Masllovet.

Eloi Vidal (1922-1927)
Els tres últims cursos els programs no són de final de curs sino de representacions teatrals infantils del mes de febrer, sempre dirigides pel pare Ramon Hostench i amb la col·laboració de mossèn Josep Muset, professor de música del col·legi, i lletres de mossèn Josep Gros.  A partir de 1919 amb la celebració del centenari de la fundació, els actes que es programen estan tots inspirats i dirigits pel pare Ramon Hostench.
En el curs 1922-1923 consta com a professor de música del col·legi mossèn Frederic Muset, germà de mossèn Josep ja esmentat.

Dels anys següent no tenim programes d’actes d’aquest tipus: són els anys de la dictadura de Primo de Rivera amb la prohibició de tot el que era català i l’Escola Pia de Catalunya en patí la repressió.

Trenca el silenci en la etapa de la República un solitari programa de final del curs 1934-1935 quan l’escola portava el nom de Mútua Escolar Fèlix Amat. És de la classe de pàrvuls. Els autors de cançons que s’interpreten són Joan Llongueres i Narcisa Freixas.

Aquest recorregut pels programes publicats ens mostren un seguit de canvis a l’escola. L’ús del català és curt els primers anys, però durant la mancomunitat tot es redacta en català: les poesies i obres de teatre són també en aquesta llengua.

El recorregut pedagògic que ens ofereixen aquests programes, és interessant. Les innovacions introduïdes pel rector Francesc Llonch no sembla que les continuessin els seus successors. Caldria completar i aprofundir aquestes dades amb altres fonts. Tot plegat és molt esquemàtic. Quedi, però, constància del que ens poden donar uns simples programes.

Vegeu la co·lecció completa, 1905-1924 i 1935 

Joan Florensa

Signatura: CAT APEPC 07-26-10 / caixa A-II-5

Títol: Programes d'actes de fi de curs 

Data: 1905-1924, 1935

Volum i suport: 19 programes, paper

Nom del productor: Escola Pia Sabadell

Abast i contingut: Programes de les festes de fi de curs, amb la relació dels actes que s'hi van desenvolupar i en alguns casos els autors de les obres representades

Condicions d'accés: Accés lliure

El fons Salvador Freixas

L’estiu passat ingressà al nostre Arxiu Provincial documentació procedent de l’escolapi Salvador Freixas i Jané (Mataró 1930-2018).
Els últims anys de la seva vida els dedicà especialment a tasques pastorals en diverses parròquies del bisbat de Barcelona. La documentació d’aquesta època vàrem creure que era més adient que es conservés en altres arxius que en el nostre, perquè era una activitat que no es relacionava amb l’Escola Pia.

Dels anys anteriors conservava i tenia ben arxivada molta documentació que creiem interessant i que després de classificar-la i entrar-la en el nostre programa de l’arxiu, volem donar a conèixer ni que sigui breument.

Salvador Freixas a l'estudi de la ràdio. Circa 1964

Els dos aspectes dels que hi ha més documentació són el teatre de pares i l’emissora Radio Escolar E.A.J.3 i T.V.J. (Televisión Juvenil). Especifiquem-ho una mica.
Amb pares d’alumnes de l’Escola Pia de Sarrià organitzà el Grup de Teatre de Pares que representaren un bon nombre d’obres entre 1985 i 1993. De disset d’elles es conserva el text, la llista dels actors, un fullet informatiu i a vegades un cartell. D’algunes també hi ha fotografies; de dues hi ha la fotografia de cada un dels actors, de l’apuntador i del director.
En cada cas s’indica l’autor de l’obra, però s’adverteix que el text ha estat adaptat pel pare Salvador Freixas que era sempre el director.

També treballà amb un grup de pares d’alumnes a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. El local en que es representaven les obres en aquesta escola era l’església: l’arcada que separa el presbiteri ens permet identificar una col·lecció de dibuixos o dissenys dels decorats d’una representació.
Els dibuixos que il·lustraven els programes, fullets o cartells sempre són de Guillem Castellví: hi ha alguns originals. Fins i tot pintà una aquarel·la que no veiem que fos utilitzada.

Aquarel·la de Guillem Castellví

No sempre les obres es representaven en el col·legi indicat sinó que sembla que ho feren en altres teatres, con una que es representà a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.
També treballà el pare Salvador el teatre amb els alumnes, però no se’n conserva una col·lecció com del teatre de pares, sinó alguna informació solta i esparsa. De la “Passió” i dels “Pastorets” es conserven diversos textos i fotografies que els alumnes representaren en anys diferents, però no podem especificar gaire, perquè els repetiria com és natural. Conservà el text de la representació dels “Armats de Santa Anna” de Mataró dels que en va tenir cura alguns anys. Hi ha fotografies de l’exhibició que feren davant de l’alcalde Barcelona Josep M. Porcioles en el Saló de Cent el 1960. El pare Salvador ho treballava com una catequesi i per això tantes variacions i fulls sense data per poder-ho utilitzar en anys diferents.

Però per als alumnes la dedicació del pare Salvador va ser les creació d’una ràdio escolar (E.A.J. π a Vilanova i la Geltrú i E.A.J.3 a Sarrià) i posteriorment d’una emissora de televisió juvenil (T.V.J.). En alguns textos explica l’inici i la història d’aquestes entitats escolars.

Estudi de Radio a Sarrià. Control i locució. Circa 1961

Alumnes fent de tècnics d'àudio a la ràdio. Sarrià 1961

De la Radio A.E.J.3 es conserva el guió del primer programa del dia 28 de novembre de 1961; d’altres programes només en tenim fotografies, com de “Rey por un dia”, còpia del que es feia per la televisió oficial de l’època “Reina por un día”. Aprofitant aquest mitjà de comunicació organitzà diversos festivals, com algun dedicat al pares dels alumnes, per festejar el Nadal; les entregues de premis foren una oportunitat per fer-ne projeccions: no es conserva cap guió d’aquests actes però sí fotografies dels anys 1962-1968.
El festival estrella de la Radio A.E.J.3 va ser el Festival de la Canción Escolar, que els últims anys es transmitia també per le T.V.J. Foren nou festivals, el primer el 1962 i l’últim el 1970. Després es transformà en el Festival del Cantante Escolar, del que el mateix pare Freixas en conservava poca cosa.

Festival de la canción escolar. Sarrià 3 de març 1963

Festival de la canción escolar. Sarrià 23 abril 1966

De cada un dels nou festivals hi ha documentació, no sempre uniforme: a vegades és la programació, els títols de les cançons que s’interpretaven amb els resultats finals del jurat, normes per assistir-hi. Dels Festivals de la Canción Escolar hi ha reportatges fotogràfics.
Hi ha també reportatges de les instal·lacions, amb fotografies dels alumnes que hi intervenen, de les màquines de ràdio i de televisió que anà renovant amb els anys.
El pare Freixas invità diverses personalitats de la ràdio, de la televisió i de l’espectacle a visitar les instal·lacions. A més de les fotografies que ho testifiquen, tenia un llibre d’or que algunes d’elles signaren.

Estudiants amb la càmera enregistrant un programa. Sarrià. Circa 1964

Càmera i taula de so. Sarrià. Circa 1964

Conservava també trenta vuit cintes sonores. Normalment hi ha un paperet que indica el títol i a vegades l’any. No disposem de mitjans per reproduir aquestes cintes. Per això es fa difícil la descripció d’aquesta documentació sonora per manca de dades; per exemple, una cinta diu “Colegio” o una altra “Actuaciones de T.V.J.” sense més dades. Caldria poder-les passar a un mitjà digital per conservar-les millor i que oferissin més facilitat de consulta.
Tor plegat, doncs, veiem que es tracta d’un fons interessant, del que en teníem ben poca cosa i ara hem pogut enriquir.

Joan Florensa

Tres arxivers generals catalans

En el segle XX tres escolapis catalans han ocupat el càrrec d’arxiver general de l’orde de l’Escola Pia i els tres han deixat imprès un volum amb la seva aportació. No ens toca ara i aquí fer una detallada descripció de la seva tasca; només en fem un breu record.
Aprofitant que ens trobem en el Dia Internacional dels Arxius (9 de juny) simplement volem fer esment d’aquesta aportació que des de Catalunya es va fer a l’Arxiu General.

Tomàs Viñas, inicis s. XX /APEPC

El primer va ser el pare Tomàs Viñas i Sala (Mataró 1864 - Barcelona 1929) que va tenir cura de l’Arxiu General de 1901 a 1912.
Recollí el fruit de la seva tasca d’ordenació de la documentació en el volum: Inventarium chronologicum magni Tabularii Religionis CC. RR. PP. Matris Dei Scholarum Piarum (Roma: Typ. Polyglota Vaticana, 1912; 250 p.). Dividí tot el fons en XX seccions i el classificà en 604 números o entrades, que subdividí sempre que convenia.

Llogari Picanyol, 1930 /APEPC

Entre 1923 i 1958 ocupà el càrrec el pare Llogari Picanyol i Pla (Moià 1896 - Sabadell 1968). Organitzà l’arxiu de manera diferent després d’estudiar sobre la matèria en l’Escola de Diplomàtica i Arxivística del Vaticà. Creà set apartats que nomenà: Regestum Calasanctianum, Regestum de Servis Dei, Regestum Generalitatis, Regestum Provinciarum, Regestum Religiosorum, Domus Generalitiae i Historia - Bibliografia. Publicà el contingut d’aquests apartats en el llibre: Inventarium magni tabularii Ordinis Scholarum Piarum (Roma: Apud Curiam Generalitiam, 1937; 80, 2 p.; XIV làm.).
També publicà un inventari antic, que havia deixat manuscrit el pare Ottavio Manetti (Florència 1722-1794) durant els anys que va ser arxiver general (1760-1763): Inventario cronologico dell'Archivio Generale delle Scuole Pie. Guida per l'Archivio Generalizio. Editio a cura P. Leodegario Picanyol (Roma: PP. Scolopi, 1955;  241 p.). Havia classificat tota la documentació sota tres fons: Scuole Pie in generale, Provincie e case dell’ordine i B. Giuseppe Calasanzio. Tot l’inventari està en italià, mentre els dels altres està en llatí.

Claudi Vilà Palà, aproximadament en l'època que fou arxiver general / APEPC

El tercer escolapi català director de l’arxiu general de l’Escola Pia va ser el pare Claudi Vilà i Palà (Calders 1918 - Barcelona 1999). Ocupà el càrrec de 1976 a 1985. Acceptà la classificació del pare Picanyol i es dedicà a descriure fons que no havien entrat en els inventaris anteriors, seguint els mateixos criteris. El fruit d’aquest treball el tenim en el volum: Tabularium Generale Scholarum Piarum: Tria nova regesta (Roma: Editiones Calasanctianae, 1977; 82, 1 p. : 2 làm.). Els tres fons descrits són: Regestum Literario - scientificum, Regestum oeconomicum i Regestum musicum.

Joan Florensa

Ferran Guillén Preckler i l'APEPC

Ferran Guillén i Preckler (1941-2018) professà a l’Escola Pia el 1957 i va ser ordenat sacerdot el 1965. Ha residit com escolapi en quasi tots els continents: Roma, Barcelona, Salamanca i Albelda de Iregua (Espanya), Mèxic (Amèrica), Dakar (Senegal), Yaoundé (Camerún) i Manila (Filipines). Ha ensenyat preferentment teologia i ha col·laborat en la formació de futurs escolapis.

Ferran Guillén Precker / scolopi.org

En el nostre Arxiu Provincial hi ha deixat una bona petja de la seva personalitat i dels seus ensenyaments. Cada vegada que canviava de destinació, acostumava fer neteja; s’emportava el que creia que faria servir i el que considerava que ja no necessitaria, ens ho portava o enviava. El seu fons, doncs, s’ha anat formant per etapes i per això està dispers en diferents signatures, no és un fons continu.
Enumerem molt per sobre la documentació que ell ens donà i que pot servir per estudiar i aprofundir la seva tasca i pensament.
Guardem la documentació dels seus estudis començant pels de batxillerat en el col·legi de l’Escola Pia de Nostra Senyora de Barcelona. Cursà després la teologia a la Universitat Gregoriana de Roma on es doctorà amb una tesi sobre el cardenal Bérulle. Després freqüentà altres universitats: la Pontifícia de Salamanca, la de Barcelona i l’Autònoma de Barcelona: en aquests dues últimes hi estudià filosofia.
Va mantenir correspondència amb moltes persones. Primerament, amb els seus pares: després de la seva mort, recollí les que ell els havia enviat i ens les entregà. L’epistolari amb altres persones és molt variat i sumen un total de mil dues centes cinquanta tres cartes rebudes i mil cent de còpia de les enviades, anteriors a 2006. Per temes de teologia que treballava, es cartejà amb reconeguts teòlegs: a vegades ens en havia demanat alguna.
Tenim l’entrada de 91 manuscrit; pràcticament tots tracten de teologia. Segurament que més d’un dels manuscrits són d’articles publicats. Cinc d’aquestes entrades corresponen a caixes de fitxes de treball, és a dir, per a clase o investigació. Altres són apunts de les explicacions de les seves classes.
Entre aquests documents manuscrits hi ha un diari espiritual (1957-2005).
Valorava i cuidava les homilies: les escrivia del tot, però a vegades són uns simples apunts. En tenim tres blocs. El primer, entrat el 1969, són en castellà. El segon grup el formen les homilies en francès (1987-2005). El tercer en anglès ens l’ha entregat darrerament en tornar de Filipines (2006-2018).
Publicà en molts mitjans. En el nostre programa de llibres i articles publicats que tenim, consten 507 entrades com autor. Ben segur que no hi és tot, perquè en alguns moments, com els anys en que treballà a Barcelona, va escriure algun article curt que ben segur que se’ns ha passat.
També tenim algunes fotografies.
El pare Ferran Guillén va creure en el nostre Arxiu, hi confià i per això ens deixava la seva producció. Amb agraïment per la seva generositat amb nosaltres li dediquem aquest petit record en un article de la Plaga d el’Arxiu.

Joan Florensa. 

Descobrim les nostres pel·lícules.

Entre els materials que conservem a l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya n’hi ha que no poden ser visualitzats a simple vista, sinó que precisen d’una mediació tecnològica que avui és obsoleta. Parlem de diapositives, vídeos, films i microfilms, cintes magnetofòniques i cassetes. Ara el mitjà per a recuperar-los és la digitalització, que permet veure o escoltar el contingut canviant el suport d’analògic a digital. 

El març de 2018 a l’Arxiu Provincial ens vam proposar la conversió digital de part del fons de pel·lícules cinematogràfiques que creiem que té un interès rellevant a causa del valor informatiu de la imatge. S’ha fet una selecció tenint en compte l’interès històric i informatiu, excloent els films de provinença no escolàpia: els films antigament anomenats “filminas”, produïts per a ser projectats a classe com a suport dels ensenyaments de religió i geografia (sobretot d’Amics del Catecisme i de Don Bosco) dels quals n’hi ha un nombre considerable, els dibuixos animats i altres films didàctics o extraescolars. 

Viatge d'alumnes del PREU Nostra Senyora (1962)

En total hem digitalitzat 60 rotlles que comprenen un espai temporal aproximat entre 1962 i 1981. Les pel·lícules desvetllen per una banda episodis de vida escolar de diverses escoles, de colònies escolars i a Pineta i del Centre Escolapi de Muntanya. Per altra banda, hi ha un grup de filmacions de les missions escolàpies al Senegal, de mitjans dels anys setanta. 

Joan Bosch i Àngel Casas al Senegal, parròquia dels Màrtirs d'Uganda. (1979-80)

Pel que fa a la qualitat trobem dos tipus de films. En primer lloc els més antics, uns documentals de realització professional encarregats per l’Escola Pia per a deixar testimoni d’esdeveniments especials. Són els Jocs Esportius Escolapis,(1rs., 1962, a Mataró: F075; 3rs.,1964, a Sabadell: F073; i 4ts., 1965, a Vilanova i Sitges. F072) i la commemoració del 225 aniversari de l’Escola Pia Santa Anna, a Mataró 1963: F074. També hi ha uns films de qualitat tècnica una mica més inferior però amb la mateixa voluntat documental, són els films de la descripció del barri de Mina-Pekin (F053) i el calassanciat d’Alella (F055 i F056), produïts segurament amb la intenció propagandística de cercar vocacions fora de Catalunya i per això el text és en castellà. La veu que se sent enregistrada és del pare Josep Almirall.

Mataró, 1rs. Jocs Esportius Escolapis, 1962

Vilanova. 4ts Jocs Esportius Escolapis, 1965

Els altres són films de caire més casolà, filmats majoritàriament per l’escolapi Lluís Boronat en les seves diferents destinacions entre els anys seixanta i setanta. Mostren diverses activitats protagonitzades per escolapis o alumnes i ex alumnes, colònies i trobades escoltes. També enregistrà diverses imatges de les estades a Saint Papoul i al Senegal als anys 60 i 70.

Per la seva importància històrica destaquem els reportatges ja remarcats prèviament del barri de La Mina quan era un barri de barraques (abans de 1969) i les visions dels Jocs Esportius Escolapis (1962-1965) i el calassanciat d’Alella (abans de 1967), la vestició religiosa d’uns novicis a Moià (1967) i especialment per a la Escola Pia, la festa d’inauguració de la casa de Claverol (1973) i les imatges del Capítol Provincial de 1976 celebrat a Sarrià.

El barri de la Mina des del Castell (-1968?)

Alella, propaganda vocacional (1972)

Presentem a continuació una relació dels vídeos pel lloc que hem identificat.

Alella, (196?-1972) Ordenació religiosa i calassanciat: F055 (196X);  F056 (1966); F008 (1972);
Balaguer (196X?). Imatges de la comunitat i l’escola.F035, F036, F037, F043, F049.
Barcelona Balmes? (197?): Aula amb alumnes i interior de la capella. F027, F028
Barcelona Calassanci:  jocs al pati i al terrat. Sorteig a l’entrada F044
Barcelona Nostra Senyora durant els anys en què en Boronat en fou rector: (1961-1967). Viatge del PREU: (F010, 1962, sonora); Interior aules i activitats de catequesi (ca. 1969  F011); Alumnes de primària i batxillerat a l’interior i en una excursió al zoo (196?, F013)
Barcelona Sarrià: Capítol Provincial 1976 a Sarrià,  F009; Viatges i activitats extres d’alumnes: F016
Calella: F054 (197X) Peregrinació a Montserrat
Claverol (1973): F021
Colònies de Pineta, (1965-1980): F025 F026, F029, F030, F058, F059, F061);
Escoltisme i campaments: F032, F034, F041, F042, F048, F062.
Mataró: Jocs Esportius Escolapis (1962,  F075), bicentenari Escola Pia a Mataró: F074 (1963). La Missa F031 (abans de 1970).
Mina-Pekin, (1964-69) F053
Moià: F057 (1967) vestició religiosa
Sabadell: Jocs Esportius Escolapis (1964) F073
Saint Papoul (Aude, Llenguadoc-Rosselló), Maison des enfants diverses vistes dels nens i l’edifici.  (1967-1976) F002, F003, F004 i F022
Senegal. Vistes de les diferents cases i d’activitats de selegalesos i escolapis.  (1978-1981) F001, F005, F006, F007, F012, F014, F015, F0017, F018, F019, F020
Vilanova i la Geltrú i Sitges (196X) F038, Jocs Esportius Escolapis (1965, F074)

Colònies a Pineta 1969

Alella, trobada de monitors (1978?)

Escola no identificada: Exposició d’artesania sobre Senegal i Mèxic F078 (1981), excursions al Tibidabo, al zoo i unes convivències (197?):  F033 i F045, F046, F047

Creiem que val la pena que al menys una selecció d'aquests puguin ser accessibles lliurement per a tothom. Per això ens plantejarem en breu de quina manera podem difondre aquestes imatges amb un context comprensible i explicatiu.

Contribuïnt a la investigació científica històrica

En un article aparegut en aquest blog el 13 de maig de 2013 es feia una petita menció històrica de la relació que tingueren els col·legis catalans de l’Escola Pia amb la meteorologia. Déiem allà que arrel d’una crida que feren alguns ajuntaments catalans per a crear observatoris meteorològics, en resposta a una iniciativa estatal destinada a millorar el rendiment agrícola del país, en alguns dels col·legis s’hi instal·là un observatori meteorològic. El primer a tenir observatori fou el d’Olot el 1879 i el seguiren els de Igualada, Mataró i Vilanova (1881), Sabadell (1895) i Moià (1905). Habitualment hi estava a càrrec un escolapi de la comunitat que, auxiliat en molts casos per alumnes, enregistrava les dades i les enviava al centre estatal de Madrid. Aquestes dades sortien publicades en moltes ocasions en revistes d’àmbit local i sovint eren l’única estació meteorològica del municipi. Dels conjunts documentals que d’aquestes estacions se’n va derivar se n’ha preservat un volum divers segons els centres, destacant sobretot els llibres de registre de dades.

Digitalitzant el llibre de registre / Meteocat

El maig de 2017 vam establir un acord amb el Servei Meteorològic de Catalunya, Meteocat, amb el que aquest centre es comprometia a digitalitzar un document del nostre arxiu: el llibre de registre de l'estació de l'Escola Pia de Mataró d'entre els anys 1927 i 1936. Per a aquesta institució serà un instrument de gran utilitat per completar les investigacions que el departament de Canvi Climàtic realitza en la seva recerca sobre història del clima a Catalunya, resseguint registres climàtics antic d'arreu del territori  i per nosaltres ha sigut una oportunitat per obtenir una còpia digital d'aquest document. 

Moment del donatiu de la col·lecció  /APEPC

En finalitzar la operació de digitalizació, vam oferir al Meteocat el donatiu d'una col·lecció de 17 volumns  de la sèrie Resumen de las observaciones meteorológicas efectuadas en la Peninsula y algunas de sus islas adyacentes durante el año de... ordenado y publicado por el observatorio de Madrid, entre els anys 1885-1918, col·lecció que nosaltres conservàvem per provinença del col·legi de Mataró però que encara no teniem catalogada. L'oferiment va ser contestat de manera positiva per part del Servei Meteorològic ja que també contribuiria a completar la investigació abans esmentada. El dia 20 de març es va fer efectiva la donació. Esperem que en una altra ocasió es pugui repetir la col·laboració per a futures recerques amb aquesta o altres institucions dedicades a la investigació científica.  

Oriol Casanovas