L’Escola Pia de Castellbò (1709-1718)

Escut de l'Escola Pia trobat per Salvador Ulldemolins a Castellbó

L’11 de febrer de 1709 a la Seu d’Urgell se signaren els acords per a la fundació d’un col·legi a la vila de Castellbò. En representació de l’orde signà el pare Tomàs Mir i per l’altra part el canonge de Santa Maria de l’esmentada vila Silvestre Galí, que donava els seus béns per a la nova casa, cosa que es faria efectiva després de la seva mort. L’acte tingué lloc davant del notari de la Seu Joan Baptista Arajol. Les rendes previstes sumaven 147 ducats de plata amb la obligació d’una missa diària a intenció del donant a partir del seu traspàs.

La vila era de pocs habitants. Poques vegades ha superat els 300. Tenia, però, un valor estratègic. Al llarg de la història havia estat el punt estratègic entre la vall del riu Noguera Pallaresa i la del Segre. Aquests anys, precisament, amb la guerra de successió que enfrontà les tropes austriacistes amb les franco-castellanes, aquesta vall prengué cert protagonisme. Després de la batalla de Villaviciosa del 10 de desembre de 1710, l’arxiduc Carles decidí replegar les seves tropes a Catalunya i el general Guido Starhemberg, com a cap de l’exèrcit austriacista, organitzà unes línies de defensa dintre del Principat com ara la de Benasque, Castellbò i Castellciutat.

Castellbò quedava dintre del marquesat de Rialb, títol que ostentà aquells anys el doctor Ramon Vilana-Perles, secretari del monarca Carles i protector dels escolapis: deixà els béns que tenia a Oliana per aquella comunitat. Tal vegada el marquès afavorí i recomanà aquesta fundació.

Castellbò fou per als escolapis com un refugi. Les cases de Balaguer i de Moià foren saquejades durant la guerra de successió i la primera pràcticament derruïda. Oliana va ser la única que restà incòlume. Per això a Castellbò s’hi enviaren els juniors a fi de no perdre uns religiosos que havien de ser els que impulsarien la reconstrucció de les cases catalanes després de la guerra. Es convertí, doncs, en una casa de formació a més de col·legi. Els religiosos visqueren en molta pobresa, misèria podríem dir, faltats de les coses més elementals com la roba de vestir.

L’escola tingué dues aules amb un mestre a cada una. La dels minyons o de primeres lletres el 1711 tenia 30 alumnes i la de gramàtica, 26; el 1713 eren respectivament 25 i 20.

El 20 d’octubre 1718 es comunicà al bisbat d’Urgell que s’abandonava la casa.

Els rectors de la casa foren els pares Jaume Pujol (1710-1711), Miquel Picanyol (1711-1713), Leandre Mulet (1713-1717) i Maurici Rosinés (1717-1718).

En Salvador Ulldemolins recuperà una reixa amb l'escut de l'Escola Pia, de la qual donem una fotografia. 

Bibliografia

Castellví, Francisco de: Narraciones históricas. Vol. III: Año 1710 – Año 1711 – Año 1712 – Año 1713. Edició de Josep M. Mundet i Gifré y José M. Alsina Roca. Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo, 1999. La notícia sobre Castellbò en p. 94.

Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. I: Presencia de Escuelas Pías. Salamanca: Publicaciones Calasancias, 1990, p. 386.

Florensa, Joan: «Condordias firmadas entre los ayuntamientos y la Escuela Pía de Catalunya», en Archivum Scholarum Piarum, XXIII (Roma 2000), n. 47, les concòrdies de Castellbò en p. 119-120.

Florensa,Joan: El projecte educatiu del’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona:Institut d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països deLlengua Catalana; Escola Pia de Catalunya, 2010; p. 49.

Ros i Fontana, Ignasi: Aquelles muntanyes se n’han anat al cel. La memòria col·lectiva a la vall de Castellbò. Tremp: Garsineu Edicions, 1997.

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

Inventari de l'Escola Pia de Balaguer de finals del segle XVIII

El document que presentem aquest mes és un llibre manuscrit que recull l’inventari de les pertinences que tenia l’Escola Pia de Balaguer entre finals del segle XVIII i mitjans del XIX. En les primeres pàgines el llibre conté la relació del que tenia l’escola abans del saqueig del l’exèrcit francès: tots els llibres de la biblioteca, els objectes de l’esglèsia, sagristia i cor, els documents de l’arxiu, robes de la casa, atuells de la cuina, bodega i rebost, dormitori, eines de l’hort, mobles de les dependències de la comunitat i tot allò que hi havia a les aules, tant mobles com llibres. El patrimoni de l’escola es va confirmant any rere any en els certificats que escrivia el secretari en el mateix llibre, els quals comencen el 1773 i s’interrompen entre 1807 i 1815, any què es fa un nou inventari. Aquests certificats es van repetint en anys següents fins el darrer, datat el 1853. En les primeres pàgines tenim coneixement del que hi havia fins el 1808 però segons es llegeix en un apunt sobreescrit a la primera pàgina de mà del rector Pere Ferrer: “Todos los libros como también todas las alhajas se han perdido en el saqueo y destrucción del Colegio en la guerra de los Franceses por los años 1808 hasta 1814”. De tota manera, a l'interior del mateix document podem comprovar que no tot va desaparèixer, ja que en alguns llistats hi apareixen apuns al costat com "no se encuentra" i per tant podem deduïr que els altres si hi són.  

Primera pàgina del llibre inventari

Utilitat del document.

La lectura d’aquest llibre ens informa del context en què es desenvolupava la vida quotidiana de l’escola i la comunitat abans i després de la invasió francesa i també al llarg del segle XIX. Ens podem fer una idea del contingut de la biblioteca, quins atuells utilitzaven a la cuina o al menjador, quins objectes liltúrgics hi havia a l'església o quin material hi havia a les aules.  Segons el llibre, a finals del segle XVIII hi havia tres aules o “escuelas” i cada una tenia la seva biblioteca per a la lectura. Altres objectes com compassos, tisores, escriptoris, brasers, armaris, penjadors, conformen la imatge d’una escola antiga. La reconstrucció de la història i context de les escoles es complementa amb els llibres de crònica, de l’ecònom i del secretari.

Fitxa descriptiva:

Àrea d’identificació

Codi: APEPC 07-11, 10, núm. 3

Nivell de descripció: unitat documental simple

Títol: Inventarios del Colegio de las Escuelas Pías de la ciudad de Balaguer

Lloc i data. Balaguer, [1773]-1853

Volum i suport:  1 llibre manuscrit i relligat (173 p.) Cobertes de pergamí.

Àrea de context

Nom del productor: Escola Pia de Balaguer

Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut: llibre d’inventari de tots els objectes que es troben a l’edifici de les escoles. Conté la relació de tot el que hi ha a l’església, habitacions de la comuniat, cuina, bodega, aules, biblioteca i arxiu ...  Els llibres de la biblioteca estan relacionats amb el seu títol i exposats segons la divisió utilitzada per a la seva classificació.

Àrea de condicions d'accés i us

Condicions d’accés: lliure

Condicions de reproducció:per raons de conservació només es permet la reproducció fotogràfica parcial. 
Llengues del document: castellà, títols dels llibres en llatí
Característiques físiques i requeriments tècnics: enquadernació malmesa, cal manipular amb precaucions

Àrea de documentació relacionada

Llibre del secretari, 1813-1913. APEPC 07-11, 2 n. 3
Llibre de l'ecònom , 1803-1879 APEPC 07-11, 11
Racional de misses, 1780-1865 [i següents] APEPC 07-11 8
Bibliografia: Joan Florensa i Parés. Tres-cents anys de l'Escola Pia de Balaguer. Barcelona:Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999
L'Escola Pia de Balaguer  [en aquest mateix bloc]
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.