divendres, 5 de maig de 2017

Il·lustradors de llibres de l'Escola Pia

En el Mètode Uniforme aprovat en el capítol provincial de 1796 hi podem llegir aquests apartats: “Artículo VIII: De los Libros. - Es indecible el mucho trabajo, y enfado que ocasiona a los Maestros la provisión de libros, que han de diligenciar para sus Discípulos. A pesar de su diligencia, ahora les faltan unos, ahora otros, ya papel. ya plumas: los libros en cada impresión se cargan de errores: todo es confusión. Parece que los Superiores, en cuyos hombros, según la expresión de Nuestras Constituciones, carga todo el peso del Instituto, deberían atender a la organización de este ramo tan necesario al buen orden de Nuestras Escuelas. Sería muy útil que hubiese un Proveedor Genera de todas las Escuelas, a cuyo cargo estuviese la impresión, y provisión de los Libros, a quien solo acudiesen los Maestros para el surtimiento de su Escuela. Este debería vigilar que saliesen correctas las impresiones, y a que jamás faltasen libros, cuyo repuesto estuviese en la Capital de la Provincia, de donde es fácil el transporte a todos los Colegios. Al paso que las correcciones saldrían más exactas, la mercaduría [sic] mejor, y más bajo el precio, particularmente si se hacían las impresiones a cargo”. (Archivum Scholarum Piarum, núm. 76 (2014), p. 94).

Veiem que els escolapis vetllaren per la qualitat dels llibres que posaven a mans dels seus alumnes. El llibre de bona qualitat era una mostra del respecte que el mestre escolapi sentia pels ses alumnes. Per això des del moment en que es plantejaren publicar llibres per als alumnes, varen recorre als impressors més acreditats del país, com els viguetans Joan Dorca i Josep Tolosa. Després, les impremtes dels Abadal de Mataró, Manresa, Igualada i Puigcerdà treballaren molt per l’Escola Pia, especialment la primera.
Acabada la Guerra del Francès i ja amb un col·legi a Barcelona, la impremta preferida pels escolapis va ser la de Brusi, pare, i després la del fill. Altres impremtes de Barcelona al llarg del segle XIX imprimiren material per a les escoles escolàpies. Durant les primeres tres dècades del segle XX va ser la impremta Elzeviriana de Borràs i Mestres qui imprimí llibres i material escolar per a l’Escola Pia: d’aquesta impremta sortí el material per a les empreses simulades, com moneda escolar, lletres de canvi, pagarés, talonaris de xecs bancaris.
Normalment no hi trobem il·lustracions fora d’un gravat al principi del llibre. Va ser notable la primera pàgina dels exàmens públics publicats per Brusi el 1829 amb un esplèndida xilografia.

A finals dels segle XIX observem que les cobertes dels llibres de text comencen a prendre uns aires modernistes amb uns dibuixos i distribució del text més acurat. N’és un exemple Elementos de historia de España para las clases de instrucción primaria del pare Josep Calassanç Casanovas (Barcelona 1896).

A principis del segle XX es començà a publicar una sèrie de llibres per a la primera ensenyança: cada assignatura es distingeixen per un color diferent, i cada un dels graus tenia el seu llibre. Es tracta d’una col·lecció molt ben editada per Elzeviriana amb un disseny modernista a la coberta i alguna il·lustració signada per C U,  inicials que responen a Carlos Úrbez Cabrera (n. 1879 - ?) antic alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona: com exemple podem veure Primeras nociones de geometría elemental del pare Tomàs Garí-Montllor (1a ed. 1906). En altres volums també hi ha dibuixos signats per aquest autor, però a vegades el mateix dibuix és anònim. No es tracta de dibuixos infantils.  

El 1907 el pare Josep Guañabens començà a publicar una sèrie de llibres de lectura amb el del primer grau La Infancia. La coberta és un dibuix de JLL, és a dir Joan Llaverias Ladró, que aleshores era professor de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona; les il·lustracions de les pàgines interiors són reproduccions de C.U. Llaverias també serà l’il·lustrador de les cobertes del llibres Juventud (1a ed. 1910) i Letras (1a ed. 1912) o beceroles. La Niñez (1a ed. 1907) i La Adolescencia (1a ed. 1908) les il·lustrà tant a la coberta com en les pàgines interiors Pere Torné Esquius.
El pare Josep Guañabens dona un tomb molt significatiu en la publicació de llibres per a nois de primer ensenyament: demana la col·laboració de dibuixants del moment i aquests ho fan amb dibuixos apropiat als petits.
Aquesta posada al dia dels llibres de text és dona durant el provincial Antoni Mirats (1899-1909), superior que impulsà altres reformes o millores educatives.

Un nou impuls es deu al pare Joan Profitós. Per al seu primer llibre El meu llibret:

sil·labari català (Barcelona: Editorial Catalana, 1919) recorre a Llaverias. El llibre dels nois. Segon grau (1a ed. Barcelona: Impr. Elzeviriana y Librería Camí, 1933)  l’il·lustrarà Tonré Esquius. El llibre dels infants: primer grau (1a ed. Barcelona: Editorial Catalana sa., 1922) surt amb dibuixos de Josep Obiols Palau.
Llaverias també és l’autor de la capçalera de la revista Ave Maria que es publicà des de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona des de 1906.
Joan Profitós, El meu llibret (1919)



















A més del llibres de text, durant la segona dècada del segle XX, alguns escolapis publicaren altres llibres dedicats als nois i buscaren dibuixants de nom reconegut per a il·lustrar-los.
Dibuix de Junceda per a la biografia de Calassanç
Junceda (Joan García Junceda Supravia) il·lustrà el Compendio histórico de la vida de San José de Calasanz fundador de las Escuelas Pías (Barcelona: Impr. de Pedro Ortega, 1916) i Compendio histórico de la vida del V. P. Pedro Casani de las Escuelas Pías (Barcelona: Impr. de Pedro Ortega, 1917), obres del pare Joan Comellas. Per al pare Profitós, Junceda il·lustrà Vida de sant Josep de Calasans, Fundador de l'Escola Pia (Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1920) i la Vida de sant Pompili Mª Pirrotti, sacerdot i mestre de l'Escola Pia (Barcelona: Impr. Elzeviriana i Llibreria Camí sa., 1934).
Els mateixos dibuixos de Junceda serviren per il·lustrar el llibret San Pompilio María Pirrotti de las Escuelas Pías, Apoóstol del Sagrado Corazón (Barcelona: Impr. Elzeviriana, s/d) de l’escolapi italià Giuseppe Righetti. En la segona edició Vida de Sant Josep de Calasanç contada als noiets ...  (2ª ed.. Barcelona: Publicacions Calasancianes, s/d) escrita pel pare Josep Teixidor també hi ha dibuixos de Junceda.
Del mateix dibuixant són les il·lustracions de la Vida de Sant Bernat Calvó (Barcelona: Foment de Pietat Catalana, ) de l’escolapi Bernat Noguera.
Junceda aportà a l’Escola Pia dibuixos per altres publicacions com: El Patrocinio de san José de Calasanz. Gloria a nuestro santo Padre (en: Ave Maria [Escola Pia de Sant Antoni], Barcelona, novembre 1923, núm.  263; p. 5). Recuerdo del Tercer Centenario de las Escuelas Pías 1617-1917 (Barcelona: Impr. Ortega, 1917),  Almanaque Calasancio para 1924 publicado por la revista Ave Maria (Barcelona: Publicaciones Calasancias, 1924).
Cigarras y hormigas. Il·lustració d'Opisso
A començaments del segle XX es donà importància al teatre escolar. Alguns escolapis varen escriure algunes obres. El pare Lluís Falguera buscà il·lustradors, no es limità a publicà el text. Per l’obra Cirragas y hormigas.Comedia dramática en cuatro actos y cuatro cuadros (Barcelona: Impr. Elzeviriana Borràs, Mestres y Cía, 1916) demanà un dibuix per a la coberta a Ricard Opisso. En les pàgines interiors s’hi reprodueixen escenes de la representació a l’Escola Pia de Sarrià en que es veuen els decorats originals de l’escolapi Josep Calassanç Noguera)


Un altre dibuixant del moment va ser Antoni Batllori Jofré (1915-1999), el qual dibuixà una sèrie d’escenes de la vida de sant Josep Calassanç per una filmina que publicà Amics del Catecisme i de la que en conservem un exemplar en el nostre APEPC. Es donava un pas més: desapareixia el text i el dibuix en convertia en el relat biogràfic.

Joan Florensa