L'Escola Pia de Mèxic, 100 anys

El 23 de desembre de 1913 arribaren a la ciutat de Puebla els escolapis Joan Figueras Españó (Sabadell 1873 - Puebla 1916) i Joan Vives Barrera (Solsona 1869 - 1938). Eren els primers que oficialment trepitjaven Mèxic amb la voluntat de fundar-hi un col·legi.

Joan Figueres i Españó

Hi arribaren altres religiosos i obriren l’escola de «El Portalillo». La revolució i la pesta obligaren a abandonar temporalment el col·legi i la ciutat. El més dolorós per a l’Escola Pia va ser la mort el 24 d’abril de 1916 del pare Joan Figueras, després de dedicar-se a l’atenció i cura dels empestats. La seva memòria ha quedat com un símbol de generositat i entrega.
Se succeïren diversos intents de refer la comunitat i l’escola, però tingueren poca durada.
Finalment el 5 de febrer de 1951 sota la direcció del pare Vicenç Ortí s’obriren novament les aules a la que hi acudiren uns 250 alumnes. L’escola s’ubicà en un lloc diferent de l’anterior, al carrer «5 de mayo» i va prendre el nom de Instituto Carlos Pereyra.
La llavor ha donar fruit, l’arbre ha crescut, s’ha fet frondós. Molts religiosos catalans hi ha esmerçat anys de la seva joventut o hi han dedicat la vida. S’hi crearen les cases de formació, indispensables per tenir autonomia. El 1957 es constituí en una delegació provincial de Catalunya, el 3 de desembre de 1966 el pare general l’erigia en viceprovíncia depenent de Catalunya i, finalment, el 23 de maig de 1990 va transformar-se en una nova província autònoma de l’orde.
Avui cent anys després de l’arribada del pare Joan Figueras, l’Escola Pia està ben arrelada a Mèxic.
El 23 de novembre de 2013 s’han celebrat solemnement els actes de commemoració del primer centenari de la presència escolàpia a Mèxic.
Com a record de l’aportació escolàpia catalana a la província mexicana, aquesta donà a la província una gran placa, que reproduïm.

És obra de l’artista fra Gabriel Chávez de la Mora, benedictí. És de bonze massís, fos en el taller de la Fundición Neleco de Mèxic DF i emmarcada sobre fusta de 60 cm2, mentre la part metàl·lica fa 51 cm2.
Representa Calassanç assegut, semblant a un dels dibuixos de Josep Segrelles, amb un llibre que aguanta amb la mà esquerra juntament amb el nen —els dos s’impliquen en la lectura—, la mà dreta la té sobre el nen en senyal d’acolliment. Descalç, com a pobre i mestre de pobres. El seient o càtedra té gravat el lema «Piedad - Letras». Uns perfils de nois apareixen al fons: són tants i tants alumnes que s’han format segons l’esperit de Calassanç. L’escut de l’Escola Pia apareix com un estel que il·lumina l’ambient i l’educació. L’escut, el nen i el cap de Calassanç formen un triangle. Calassanç va viure amarat de l’amor a Maria Mare de Déu i de servei als infants.
Això és el que han intentat ser i seran sempre «Las Escuelas Pías de México», inscripció que llegim al peu del dibuix amb les dates de la seva secular vida: 1913-2013.
Una línia, que sembla una casa, ho engloba tot.

Joan Florensa


Escola Pia de Mèxic, 100 anys by Joan Florensa is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 4.0 Internacional License.