dimarts, 9 de juliol de 2013

Jordi Turull i Sanahüja (Terrassa, 5/05/1932 - Mont Perdut, 9/07/1963)

Les Colònies Jordi Turull de l’Escola Pia són una institució ben coneguda. Molts hi han passat i gaudit. La casa per a les colònies i també per a altre tipus de trobades o convivències es troba a la vall de Pineta, al bell mig dels Pirineus. L’Escola Pia comprà la casa el 1964 i des d’aquell estiu ininterrompudament hi han pujat grups de nois i també més endavant de noies amb els seus monitors i monitores.


Però, ¿perquè les Colònies escolàpies porten aquest nom de Jordi Turull? A vegades alguna persona ha demanat entrevistar-s’hi, no és possible.

Avui, 9 de juliol del 2013, fa exactament cinquanta anys que Jordi Turull morí tot pujant el Mont Perdut a conseqüència d’un allau de neu que li vingué a sobre. El company de cordada, Joan Barceló, deixà una puntual descripció del trist esdeveniment i dels treballs pel rescat del cadàver. Està enterrat a Terrassa en el panteó de l’Escola Pia.

Jordi tenia trenta un anys, era jove, més aviat baixet, prim, amb un cabell arrissat i atapeït. Des de 1948 era escolapi i el 1954 havia estat ordenat sacerdot. Es dedicà a l’ensenyament i educació dels nois a Sarrià, Sant Antoni de Barcelona, Olot i darrerament a Nostra Senyora. Havia acabat els estudis universitaris en ciències. Es dedicava plenament al nois, amb vocació. Se sentia molt escolapi i per això a la motxilla hi portava la sotana, perquè, deia, si em passa alguna cosa, vull ser enterrat amb la sotana.

Estimava amb passió la muntanya, l’aire net, el cel blau, l’esforç, la constància, la fe d’arribar a la meta. Pujant muntanyes, pregava; passava el Rosari en veu baixa per no cansar-se. En el cim hi trobava el Déu de qui després podia parlar als nois i joves.

Va ser una vida senzilla, curta, trencada: una flor de muntanya que aviat la neu colgà. Però Jordi Turull ha donat fruit: milers de nois i nois, famílies, grups han trobat descans i pau en aquell racó de la vall de Pineta on es manté el record de l’escolapi terrassenc.

Sabem poc de la seva vida. A continuació oferim algunes fonts que tenim a l’Arxiu Provincial per a més informació i possible estudi d’una biografia que bé s’ho valdria. Queden moltes persones que el tractaren i podrien ampli la informació.
                                                                                     
                                                                                                                                  Joan Florensa


Fonts bibliogràfiques
BAGUNYÀ I VALLS, Manel: Històries de Colònies Jordi Turull. Tarragona: El Mèdol, 2004.
Catalaunia. Escola Pia de Catalunya. 64 (agost 1963); 65 (setembre 1963); 313 (novembre 1988); 325 (gener 1990)
fonts documentals
CAT APEPC: 07-31 / caixa 10, n. 9; caixa 34, n. 1, 9 i 23.