Ahir dimarts 11 de novembre l’Escola Pia de Catalunya va signar un conveni amb el Consell Comarcal de la Cerdanya per a la cessió del fons de negatius de l’escolapi Josep Bosom, un important fons centrat sobretot en imatges en blanc i negre del paisatge ceretà dels anys anteriors a la transformació produïda pel turisme de muntanya. Gràcies a aquest conveni l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya iniciarà un procés de digitalització del fons que permetrà en un futur la seva difusió a través d’internet. Per completar aquesta notícia, mostrem a continuació un text de l’arxiver provincial Joan Florensa on fa una semblança del fotògraf i explica quina ha sigut la història arxivística del fons que ha finalitzat amb la signatura d’aquest conveni de cessió a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
L’escolapi Josep Bosom Soler (Guils de Cerdanya 1910 — Alella 1997) s’afeccionà des de molt jove a la fotografia. El paisatge de la seva Cerdanya nativa el fascinava. Anava per la muntanya amb la càmera penjada del coll esperant el moments per captar una instantània. Passà nits amagat en una cova per poder fotografiar una manada de porcs senglars que anaven a abeurar a rierol.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 1928 i va ser ordenat sacerdot a la Seu d’Urgell l’abril de 1936 i destinat a la casa de Puigcerdà. Passà els tres anys de la guerra civil espanyola a Itàlia i tornà a la seva terra de la Cerdanya on residí fins el 1972 en que passà a la comunitat d’Alella.
Exposà fotografies a Puigcerdà (1960, 1976, 1977 i 1983), La Seu d’Urgell (1967), Cardedeu (1976), Centelles (1977), Badalona (1978), Calella (1978), Alella (1984, 1987 i 1990) i la principal la del Palau de la Virreina de Barcelona (1967) sobre esglésies romàniques de la Cerdanya, fet que li donà molta publicitat i el consagrà com a fotògraf.
La qualitat dels negatius permetia fer-ne reproduccions de gran format: moltes cases adornaren un temps les seves parets. A Alella instal·là el seu taller en l’edifici que hi havia passat el pont de fusta (conegut com els banys turcs). Treballava a l’aire lliure, de manera que tothom que anava a la casa el veia: era la seva publicitat. Es dedicà a il·luminar les fotografies que eren en blanc i negre amb colors que a mà hi afegia. Colors suaus que donaven una expressió nova a antigues fotografies que sempre va fer en blanc i negre.
Morí l’onze de novembre de 1997 i deixà un llegat important de fotografia: el fruit de tota una vida.
Pocs dies després, el 17 del mateix novembre, vaig anar a Alella per fer-me càrrec del llegat. De manera especial vaig procurar recollir tots els negatius. La majoria estaven en els calaixos d’una taula despatx de fusta en mig de brutícia i humitats. Cada rotlle estava enrotllat i embolicat amb paper en el qual hi escrivia normalment l’any i els llocs dels negatius. Alguns d’aquests papers estaven menjats per rates. Ho traslladàrem a l’Arxiu Provincial de Barcelona.
Vaig començar a fer una fitxa de cada negatiu en el programa que aleshores utilitzàvem, Knosys. Cada peça la posava en un sobre que numerava i hi posava la signatura. A la fitxa de l’ordinador el descrivia segons la anotació manuscrita del pare Bosom en l’embolcall: data, lloc i descripció.
Havia creat una base diferent de les altres, esperant que al final ho podria afegir a la resta del fons fotogràfic que ja teníem. El setembre de 1999 vaig notar que el programa no em funcionava correctament. Ho vaig comunicar als entesos i ho intentaren arreglar, però no acabava de funcionar precisament aquella base de dades. El 8 de setembre del 2000 tornava a fallar i comprovàrem que pràcticament tot el contingut s’havia esborrat. Cada vegada que guardava, s’esborrava tot el que hi havia en el servidor. Sort encara que només passava en aquesta base. Quan ja estava quasi enllestit el fitxatge de tot el fons de negatius, es varen perdre no sols les fitxes, sinó també les dades perquè en els sobres no hi posava ni data, ni lloc, ni descripció. Els papers els havia llençat.
¿Es podia començar de nou? Ho vaig intentar, però no podia identificar els llocs de la Cerdanya.
Decidí, doncs, que la única manera de poder descriure correctament el fons de negatius del pare Josep Bosom era fent-ne donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i vaig començar els tràmits per fer-ho. Aquests tràmits s’han allargat fins a novembre de 2014.
El fons de negatius Bosom no és únicament de la Cerdanya, també hi ha una bona part d’Alella i d’altres llocs com d’excursions que amb la comunitat o amb la família havia fet el pare Bosom. Dintre de la Cerdanya és evident que bona part es refereix a l’Escola Pia sigui a l’edifici, a actes acadèmics o festius, a sortides a la muntanya. El pare Bosom va ser el fotògraf de l’escola.
 |
| Josep Bosom amb la càmera |
L’escolapi Josep Bosom Soler (Guils de Cerdanya 1910 — Alella 1997) s’afeccionà des de molt jove a la fotografia. El paisatge de la seva Cerdanya nativa el fascinava. Anava per la muntanya amb la càmera penjada del coll esperant el moments per captar una instantània. Passà nits amagat en una cova per poder fotografiar una manada de porcs senglars que anaven a abeurar a rierol.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 1928 i va ser ordenat sacerdot a la Seu d’Urgell l’abril de 1936 i destinat a la casa de Puigcerdà. Passà els tres anys de la guerra civil espanyola a Itàlia i tornà a la seva terra de la Cerdanya on residí fins el 1972 en que passà a la comunitat d’Alella.
Exposà fotografies a Puigcerdà (1960, 1976, 1977 i 1983), La Seu d’Urgell (1967), Cardedeu (1976), Centelles (1977), Badalona (1978), Calella (1978), Alella (1984, 1987 i 1990) i la principal la del Palau de la Virreina de Barcelona (1967) sobre esglésies romàniques de la Cerdanya, fet que li donà molta publicitat i el consagrà com a fotògraf.
La qualitat dels negatius permetia fer-ne reproduccions de gran format: moltes cases adornaren un temps les seves parets. A Alella instal·là el seu taller en l’edifici que hi havia passat el pont de fusta (conegut com els banys turcs). Treballava a l’aire lliure, de manera que tothom que anava a la casa el veia: era la seva publicitat. Es dedicà a il·luminar les fotografies que eren en blanc i negre amb colors que a mà hi afegia. Colors suaus que donaven una expressió nova a antigues fotografies que sempre va fer en blanc i negre.
 |
| La Cerdanya dels anys cinquanta |
Morí l’onze de novembre de 1997 i deixà un llegat important de fotografia: el fruit de tota una vida.
Pocs dies després, el 17 del mateix novembre, vaig anar a Alella per fer-me càrrec del llegat. De manera especial vaig procurar recollir tots els negatius. La majoria estaven en els calaixos d’una taula despatx de fusta en mig de brutícia i humitats. Cada rotlle estava enrotllat i embolicat amb paper en el qual hi escrivia normalment l’any i els llocs dels negatius. Alguns d’aquests papers estaven menjats per rates. Ho traslladàrem a l’Arxiu Provincial de Barcelona.
 |
| Vista de Puigcerdà |
Vaig començar a fer una fitxa de cada negatiu en el programa que aleshores utilitzàvem, Knosys. Cada peça la posava en un sobre que numerava i hi posava la signatura. A la fitxa de l’ordinador el descrivia segons la anotació manuscrita del pare Bosom en l’embolcall: data, lloc i descripció.
Havia creat una base diferent de les altres, esperant que al final ho podria afegir a la resta del fons fotogràfic que ja teníem. El setembre de 1999 vaig notar que el programa no em funcionava correctament. Ho vaig comunicar als entesos i ho intentaren arreglar, però no acabava de funcionar precisament aquella base de dades. El 8 de setembre del 2000 tornava a fallar i comprovàrem que pràcticament tot el contingut s’havia esborrat. Cada vegada que guardava, s’esborrava tot el que hi havia en el servidor. Sort encara que només passava en aquesta base. Quan ja estava quasi enllestit el fitxatge de tot el fons de negatius, es varen perdre no sols les fitxes, sinó també les dades perquè en els sobres no hi posava ni data, ni lloc, ni descripció. Els papers els havia llençat.
¿Es podia començar de nou? Ho vaig intentar, però no podia identificar els llocs de la Cerdanya.
Decidí, doncs, que la única manera de poder descriure correctament el fons de negatius del pare Josep Bosom era fent-ne donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i vaig començar els tràmits per fer-ho. Aquests tràmits s’han allargat fins a novembre de 2014.
 |
| vista parcial del fons |
El fons de negatius Bosom no és únicament de la Cerdanya, també hi ha una bona part d’Alella i d’altres llocs com d’excursions que amb la comunitat o amb la família havia fet el pare Bosom. Dintre de la Cerdanya és evident que bona part es refereix a l’Escola Pia sigui a l’edifici, a actes acadèmics o festius, a sortides a la muntanya. El pare Bosom va ser el fotògraf de l’escola.
Joan Florensa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada