dilluns, 29 d’octubre de 2018

Programes dels actes de fi de curs: Sabadell 1902-1924

Disposar d’una sèrie de vint-i-dos anys ens permet veure l’evolució d’una entitat, d’una escola. En el nostre cas sobretot perquè comprèn uns anys força complicats, diferents, de canvis: comença abans de la Setmana Tràgica, recorre els de la Mancomunitat i acaba amb la dictadura militar

A més dels continguts educatius, polítics i lingüístics que hi podem estudiar, també hi veiem la pulcritud de les impremtes de Sabadell que imprimiren aquest material. Les impremtes que treballaren per als escolapis aquests anys són: Impr. Canals Domènech (només la tarja-invitació de 1902), Tipografia Vives entre 1904 i 1918 i a partir de 1919 (any del Centenari) Impr. J. Sallent.
Aquesta petita sèrie comprèn invitacions i programes.

El Col·legi invitava els pares dels alumnes amb una tarja de petites dimensions 12 x 16’5 cm la més gran i 5’5 x 9’3 cm. la més petita. No n’hi de cada any, el primer és de 1902 i l’últim de 1924.

Més interessant que les invitacions són els programes. Es començà amb un festival de fi de curs i es convertí en un acte acadèmic dirigit als pares dels alumnes. El primer programa és el del curs 1904-1905 i l’últim del de 1923-1924. Per veure l’evolució d’aquest acte, ho agrupem segons els rectors perquè com a directors de l’escola eren els que marcaven les línies fonamentals.

Des del primer programa del curs 1904-1905 fin al de 1909-1910 hi ha la relació de les matèries que es presenten a examen de pàrvuls, primària i comerç (elemental i superior). Es comunica que aquells dies s’exposen els treballs dels alumnes.

A partir del curs 1908-1909 s’amplia el contingut del programa anunciant un festival esportiu que consistirà en gimnàstica sueca i “Rondes infantils” de E. Émile Jaques-Dalcroze (1865-1970). Notem en aquest programa dues coses: en primer lloc que el programa concret dels actes és en català i la resta (la part més visible) en castellà; en segon lloc veiem que s’introdueixen els jocs de Jaques-Dalcroze, un músic suís que conjugà el moviment amb la música com a sistema o joc educatiu. Joan Llongueres i Badia en va ser alumne i introduí el sistema a Catalunya. L’alumne Eduard Mosella acompanyava els cants al piano i les evolucions i gimnàstica anaven acompanyades de l’Orquestra Muxins. Aquests jocs o cançons amb un moviment rítmic eren una novetat pedagògica, eren moments de renovació i l’Escola Pia de Sabadell n’estava al corrent.

Rector Joan Aumallé (1912-1917)
Per al 23 de juny de 1912 s’anuncià un Gran festival de educación física e instrucción militar. El programa té tres parts: instrucció militar, gimnàstica sueca i rondes infantils segons Jaques-Dalcroze amb dos textos en català traduïts per Joan Llongueres (la resta és en castellà). És un programa imprès en negre, sense cap color, molt senzill que contrasta amb la resta. No hi ha relació ni de nivells escolars ni d’assignatures perquè no s’anuncien exàmens, que a partir d’aquest curs no es fan públics.
El programa del curs 1913-1914 ofereix algunes variants: comença amb l’actuació del Batalló infantil i continua amb els exercicis gimnàstics dirigits pel professor de l’escola Fidel Bricall, que exhibeixen trampolí, barres i cordes: no són els jocs Dalcroze. Han canviat els temps. Bricall tenia un gimnàs a Barcelona i era també professor dels col·legis escolapis de Sant Antoni i de Sarrià.

El programa del nou curs 1915-1916 és tot en català, per primera vegada. Estem en la Mancomunitat des de principis de 1914. L’acte comença amb una exhibició del Batalló escolar del qual dóna alguns noms dels alumnes que el formen. Després es presenta una demostració gimnàstica que dirigeix el professor Jean Bte. Manière amb acompanyament de la Banda Municipal. Per a la gimnàstica s’usen aparells com en anys anteriors i s’hi afegeix un Carrusel de bicicletes adornades.

A finals del curs 1915-1916 no es va cel·lebrar festival esportiu, perquè l’anterior es el VIIè. i el següent el VIIIè. Aquest any queda en blanc. El programa és d’una vetllada amb discursos i el recitat de poemes i alguna cançó.
El programa de final del curs 1916-1917 és breu, però acaba amb un acte curiós; diu: “Foc a l’escola: simulacre d’extinció d’incendi, per tots els alumnes”. Avui ens pensem inventar les coses i resulta que ja fa un segle ja ho feien!

Rector Eloi Vidal (1917-1919)
El curs 1917-1918 els alumnes obsequien llurs famílies amb tres representacions teatrals: “Un combate singular”, “Les barres de sang” (original de l’escolapi Rafel Oliver) i “Cebes al cap”.

Arribem a l’any del centenari de la fundació de l’Escola Pia a la ciutat: 1818-1919 com diu el programa. Se celebraren diversos actes en dies consecutius 17, 18, 19 i 20 de maig. El que anomena “La funció de gala” va ser el dilluns dia 19. Comentem aquest acte perquè és el que respon al que anem examinant: és un acte cultural, una vetllada. Els textos de les poesies són de mossèn Josep Gros Raguer (1893-1971) i les partitures de mossèn Josep Musset (o Muset) Ferrer (1889-1952). Hi va intervenir la Banda Municipal dirigida pel senyor Josep Masllovet Sanmiquel (1879-1946). Es llegiren parlaments redactats pel poeta Joan Arús amb els títols: la pedagogia escolàpia, el caràcter eclèctic de la Institució calassància i el caràcter renovador de l’Escola Calassància. L’escenografia anà a càrrec de Joan Vila i de Ferrand Crucefont [sic]. Dirigí l’acte el pare Ramon Hostench Noguera (1884-1956). Porta el programa enganxades dues fotografies: la primera escola a casa Meca i l’edifici actual del carrer Escola Pia sense l’església, amb breus dades estadístiques de professors, alumnes, classes i aules de les dues dates.

Rector Blai Badia (1919-1922)
En l’acte de fi de curs de 1921 s’estrenà l’Himne Brotat, amb lletra original del pare Lluís Rodés, música de Josep Muset i amb l’acompanyament de la Banda Municipal dirigida pel mestre Josep Masllovet.

Eloi Vidal (1922-1927)
Els tres últims cursos els programs no són de final de curs sino de representacions teatrals infantils del mes de febrer, sempre dirigides pel pare Ramon Hostench i amb la col·laboració de mossèn Josep Muset, professor de música del col·legi, i lletres de mossèn Josep Gros.  A partir de 1919 amb la celebració del centenari de la fundació, els actes que es programen estan tots inspirats i dirigits pel pare Ramon Hostench.
En el curs 1922-1923 consta com a professor de música del col·legi mossèn Frederic Muset, germà de mossèn Josep ja esmentat.

Dels anys següent no tenim programes d’actes d’aquest tipus: són els anys de la dictadura de Primo de Rivera amb la prohibició de tot el que era català i l’Escola Pia de Catalunya en patí la repressió.
Trenca el silenci en la etapa de la República un solitari programa de final del curs 1934-1935 quan l’escola portava el nom de Mútua Escolar Fèlix Amat. És de la classe de pàrvuls. Els autors de cançons que s’interpreten són Joan Llongueres i Narcisa Freixas.
Aquest recorregut pels programes publicats ens mostren un seguit de canvis a l’escola. L’ús del català és curt els primers anys, però durant la mancomunitat tot es redacta en català: les poesies i obres de teatre són també en aquesta llengua.

El recorregut pedagògic que ens ofereixen aquests programes, és interessant. Les innovacions introduïdes pel rector Francesc Llonch no sembla que les continuessin els seus successors. Caldria completar i aprofundir aquestes dades amb altres fonts. Tot plegat és molt esquemàtic. Quedi, però, constància del que ens poden donar uns simples programes.

Vegeu la co·lecció completa, 1905-1924 i 1935 

Joan Florensa


Signatura: CAT APEPC 07-26-10 / caixa A-II-5
Títol: Programes d'actes de fi de curs 
Data: 1905-1924, 1935
Volum i suport: 19 programes, paper
Nom del productor: Escola Pia Sabadell
Abast i contingut: Programes de les festes de fi de curs, amb la relació dels actes que s'hi van desenvolupar i en alguns casos els autors de les obres representades
Condicions d'accés: Accés lliure


dijous, 4 d’octubre de 2018

El fons Salvador Freixas

L’estiu passat ingressà al nostre Arxiu Provincial documentació procedent de l’escolapi Salvador Freixas i Jané (Mataró 1930-2018).
Els últims anys de la seva vida els dedicà especialment a tasques pastorals en diverses parròquies del bisbat de Barcelona. La documentació d’aquesta època vàrem creure que era més adient que es conservés en altres arxius que en el nostre, perquè era una activitat que no es relacionava amb l’Escola Pia.

Dels anys anteriors conservava i tenia ben arxivada molta documentació que creiem interessant i que després de classificar-la i entrar-la en el nostre programa de l’arxiu, volem donar a conèixer ni que sigui breument.

Salvador Freixas a l'estudi de la ràdio. Circa 1964

Els dos aspectes dels que hi ha més documentació són el teatre de pares i l’emissora Radio Escolar E.A.J.3 i T.V.J. (Televisión Juvenil). Especifiquem-ho una mica.
Amb pares d’alumnes de l’Escola Pia de Sarrià organitzà el Grup de Teatre de Pares que representaren un bon nombre d’obres entre 1985 i 1993. De disset d’elles es conserva el text, la llista dels actors, un fullet informatiu i a vegades un cartell. D’algunes també hi ha fotografies; de dues hi ha la fotografia de cada un dels actors, de l’apuntador i del director.
En cada cas s’indica l’autor de l’obra, però s’adverteix que el text ha estat adaptat pel pare Salvador Freixas que era sempre el director.

També treballà amb un grup de pares d’alumnes a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. El local en que es representaven les obres en aquesta escola era l’església: l’arcada que separa el presbiteri ens permet identificar una col·lecció de dibuixos o dissenys dels decorats d’una representació.
Els dibuixos que il·lustraven els programes, fullets o cartells sempre són de Guillem Castellví: hi ha alguns originals. Fins i tot pintà una aquarel·la que no veiem que fos utilitzada.
Aquarel·la de Guillem Castellví

No sempre les obres es representaven en el col·legi indicat sinó que sembla que ho feren en altres teatres, con una que es representà a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.
També treballà el pare Salvador el teatre amb els alumnes, però no se’n conserva una col·lecció com del teatre de pares, sinó alguna informació solta i esparsa. De la “Passió” i dels “Pastorets” es conserven diversos textos i fotografies que els alumnes representaren en anys diferents, però no podem especificar gaire, perquè els repetiria com és natural. Conservà el text de la representació dels “Armats de Santa Anna” de Mataró dels que en va tenir cura alguns anys. Hi ha fotografies de l’exhibició que feren davant de l’alcalde Barcelona Josep M. Porcioles en el Saló de Cent el 1960. El pare Salvador ho treballava com una catequesi i per això tantes variacions i fulls sense data per poder-ho utilitzar en anys diferents.

Però per als alumnes la dedicació del pare Salvador va ser les creació d’una ràdio escolar (E.A.J. π a Vilanova i la Geltrú i E.A.J.3 a Sarrià) i posteriorment d’una emissora de televisió juvenil (T.V.J.). En alguns textos explica l’inici i la història d’aquestes entitats escolars.
Estudi de Radio a Sarrià. Control i locució. Circa 1961
Alumnes fent de tècnics d'àudio a la ràdio. Sarrià 1961
De la Radio A.E.J.3 es conserva el guió del primer programa del dia 28 de novembre de 1961; d’altres programes només en tenim fotografies, com de “Rey por un dia”, còpia del que es feia per la televisió oficial de l’època “Reina por un día”. Aprofitant aquest mitjà de comunicació organitzà diversos festivals, com algun dedicat al pares dels alumnes, per festejar el Nadal; les entregues de premis foren una oportunitat per fer-ne projeccions: no es conserva cap guió d’aquests actes però sí fotografies dels anys 1962-1968.
El festival estrella de la Radio A.E.J.3 va ser el Festival de la Canción Escolar, que els últims anys es transmitia també per le T.V.J. Foren nou festivals, el primer el 1962 i l’últim el 1970. Després es transformà en el Festival del Cantante Escolar, del que el mateix pare Freixas en conservava poca cosa.
Festival de la canción escolar. Sarrià 3 de març 1963

Festival de la canción escolar. Sarrià 23 abril 1966
De cada un dels nou festivals hi ha documentació, no sempre uniforme: a vegades és la programació, els títols de les cançons que s’interpretaven amb els resultats finals del jurat, normes per assistir-hi. Dels Festivals de la Canción Escolar hi ha reportatges fotogràfics.
Hi ha també reportatges de les instal·lacions, amb fotografies dels alumnes que hi intervenen, de les màquines de ràdio i de televisió que anà renovant amb els anys.
El pare Freixas invità diverses personalitats de la ràdio, de la televisió i de l’espectacle a visitar les instal·lacions. A més de les fotografies que ho testifiquen, tenia un llibre d’or que algunes d’elles signaren.
Estudiants amb la càmera enregistrant un programa. Sarrià. Circa 1964
Càmera i taula de so. Sarrià. Circa 1964
Conservava també trenta vuit cintes sonores. Normalment hi ha un paperet que indica el títol i a vegades l’any. No disposem de mitjans per reproduir aquestes cintes. Per això es fa difícil la descripció d’aquesta documentació sonora per manca de dades; per exemple, una cinta diu “Colegio” o una altra “Actuaciones de T.V.J.” sense més dades. Caldria poder-les passar a un mitjà digital per conservar-les millor i que oferissin més facilitat de consulta.
Tor plegat, doncs, veiem que es tracta d’un fons interessant, del que en teníem ben poca cosa i ara hem pogut enriquir.

Joan Florensa

Printfriendly