divendres, 15 de desembre de 2017

50 anys de l'Arxiu Provincial

El temps passa que no ens en donem compte. Durant les vacances nadalenques dels novicis de Moià de 1967 s’inicià el que ara tenim i coneixem com l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya (APEPC). Va ser una iniciativa del mestre de novicis Josep Liñan que els novicis acolliren amb il·lusió i entusiasme i alguns d’ells s’hi entregaren durant anys amb professionalitat. De tot això ja fa cinquanta anys.
Antoni Tasi i Masferrer (1873-1954) / APEPC

No es tractà d’un entreteniment per omplir uns dies de vacances. Era la continuació i ampliació d’una tasca que feia dècades havia iniciat un altre mestre de novicis, el pare Antoni Tasi cap al 1910, el qual col·leccionava i ordenava llibres, impresos, treballs cal·ligràfics, referències calassàncies i tot tipus d’objectes relacionats amb l’orde escolapi. En suprimir-se el juniorat d’Alella, el pare Tasi recollí el museu calassanci que els juniors havien formant des de 1915 (s’inicìà a Terrassa i el 1916 havia passat a Alella) i el traslladà a Moià. El 1936 amb motiu de la guerra, es dispersà tot aquell material. Alguna cosa es recuperà el 1939 i el pare Tasi tornà a recollir documents. En deixar el càrrec de mestre de novicis el 1947, tot aquell material quedà en una habitació tancada fins al Nadal de 1967.

Aquesta represa tenia un caràcter diferent del que havia sigut abans. La tasca del pare Tasi la podem qualificar de col·lecionista, com d’altres n’hi havia a Catalunya i que gràcies a ells s’ha conservat molts documents que permeten mantenir la nostra memòria del passat.

Tot i que conservà el 1967 en un primer moment el nom de Museu, s’hi afegia el d’arxiu i volia ser el lloc on es recollís tota la documentació generada per les comunitats i entitats relacionades amb l’Escola Pia. El provincial Salvador Salitjes acollí la iniciativa i el 9 de desembre de l’any següent 1968 en un decret (n. 1704/68) d’aprovació en que deia: “Declaramos el Museo Escolapio del Noviciado de Moià, fundado por nuestro recordado P. Antonio Tasi, Museu Escolapio Provincial y sección del Archivo Provincial”.

L’interès del primer moment d’aquests restauradors era recollir i conscienciar els religiosos perquè hi aportessin material. Al poc temps es comprovà que calia diferenciar el material i el 1972 (Catalaunia, núm. 129, 03/05/1972, p. 1-2) ja es distingeix entre Arxiu, Biblioteca i Museu. L’any següent els dos primers blocs es traslladaren a Barcelona i el Museu continuà a Moià. Cada una d’aquestes tres seccions ha seguit el seu camí perquè tècnicament demanen un tractament específic.
Volem recordar aquells primers passos que amb entusiasme donaren alguns dels que ens han precedit. A través del nostre blog “La Plega de l’Arxiu” durant aquest any dedicarem un record als que en foren els pioners. Com ells també avui volem deixar per als que ens vindran darrere, memòria ordenada i ben presentada del que ha fet l’Escola Pia de Catalunya en tots els seus anys de vida al país. No oblidem que un dels nostres objectius des del començament és donar a conèixer i posar a l’abast d’estudiosos la tasca educativa de l’obra de sant Josep Calassanç a casa nostra. Els mitjans tècnics dels que avui disposem no els tenia ni molts menys el pare Tasi quan fa més d’un segle començà a reunir objectes i escrits.

En un primer tast donem a conèixer el contingut del Museu del pare Tasi gràcies a l’inventari anterior a 1936 que s’ha conservat i salvat del saqueig que patí aquell estiu la casa de l’Escola Pia de Moià.
Es tracta d’un plec de fulls solts. Després d’una primera pàgina amb una excel·lent mostra cal·ligràfica, trobem aquest índex:

I. Reliquias
Portada del catàleg./ APEPC
II. Estatuas
III. Pinturas
IV. Estampas
V. Fotografías
VI. Postales
VII. Medallas
VIII.Impresos
IX. Manuscritos.

A continuació el volum està ordenat alfabèticament segons el títol, però indica el número de l’apartat a que correspon. Per exemple: les estampes estan classificades en sis títols emmarcades, soltes,  en àlbums, de primeres misses, recordatoris mortuoris, diversos- i en cada un d’ells hi ha el número IV.
Els documents estaven en carpetes, en lligalls, en àlbums, en capses o directament en un prestatge com els fullets. En molts encapçalaments d’apartats no s’indica si és lligall o carpeta, com per exemple la llista de les Corona de les Dotze Estrelles (es varen perdre les 76 que tenien).
El volum de l’inventari que conservem té fulls afegits després de 1939. Els fulls primitius són de paper blanc ratllat de 31’5 x 22’7 cm. Els posteriors són fulls aprofitats, de poca qualitat. Les descripcions dels documents estan fetes pels novicis de cada curs, com mostra la diversitat de cal·ligrafia. El pare Tasi donava al novici el document i el full en que ho havia d’escriure. d’aquesta manera el novici de manera indirecta s’assabentava de coses de l’Escola Pia que d’altra manera no hauria mirat.
Al final de la quasi totalitat dels apartats posa la següent o semblant nota “Todos los números perecieron en el saqueo de 1936”.

Els objectes es perderen, però tenim el testimoni de la seva existència gràcies a l’inventari conservat. Així podem assabentar-nos que a la classe de llatí del noviciat (al tercer pis mirant a ponent) hi havia una pintura a l’oli de Josep Olivet Legares (Olot 1887 - Barcelona 1956), destacat pintor paisatgista de l’Escola d’Olot, que representava sant Josep Calassanç.

Joan Florensa

dilluns, 4 de desembre de 2017

El fons Cabré i la Casa Navàs de Reus

La Casa Navàs de Reus és un edifici d’estil modernista construït a la Plaça del Mercadal entre 1901 i 1908, obra de Lluís Domènch i Muntaner. Recentment ha aparegut als mitjans amb motiu de la seva obertura al públic. Es tracta d’un testimoni excepcional de l’aplicació íntegra de l’estil modernista a l’aquitectura i les arts decoratives en un mateix emplaçament. La façana neogòtica va perdre una part de la seva decoració arquitectònica, una airosa torre cantonera i el remat escalonat de la banda de la plaça, en un bombardeig durant la guerra civil, però ha conservat en perfecte estat la decoració interior i el mobiliari original, dissenyats expressament per a la casa. En el treball de construcció i decoració hi van treballar artesans de renom en les arts decoratives: Alfons Juyol i Bach en l’escultura, l'ebenista Gaspar Homar en els mobles i ornamentació en fusta i la casa Rigalt i Granell i Cia. en la fabricació dels vitralls emplomats.

Casa Navàs. Foto: Turol Jones / Flickr
En un article anterior entre publicat en aquest bloc l’any 2010 parlàvem del fons de Josep Cabré i Alentorn (1863-1953), un autor força desconegut que es dedicà a l’arquitectura, disseny d’escultures, relleus i decoracions per a interiors i exteriors d’edificis i també de mobiliari, influenciat en l’estil modernista. Amb els documents que conté el fons podem conèixer aguns dels projectes en que va participar.  En ocasions treballava conjuntament amb l’arquitecte principal, encarregant-se del disseny de detalls i elements decoratius de la façana i els interiors, com el cas de la casa Magdalena Sartorio, a Vallcarca, Barcelona, projecte signat conjuntament amb Jeroni Granell.(APEPC 12-05 5 n 4-9). També apareix en treballs en solitari: cementiri del Pla de Manlleu (Aiguaviva, Baix Camp) i en la decoració de l'església de Sant Cristòfol, del mateix municipi. (APEPC 12-05 4) Aquest temple va ser espoliat el juliol de 1936, un patrimoni que, per tant, s'ha perdut. Sovint va treballar l'escultura de temàtica religiosa. El fons que guarda l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya consta d’una col·lecció de dibuixos i projectes, complementada amb algunes fotografies.

Amb motiu de la restauració de la Casa Navàs en volem tornar a parlar perquè entre els dibuixos del fons hi apareix una obra projectada per aquesta casa. Es tracta de la porta principal del carrer Jesús. Josep Cabré no es troba entre els autors coneguts que van treballar a la casa Navàs, però sí que sabem, per projectes que tenim al fons, que va treballar a Reus en aquella època, com per exemple per al Centre de Lectura de Reus. Va treballar també Josep Cabré i Alentorn a la casa Navàs? El dibuix no està signat, però està entre els seus esbossos.

Oriol Casanovas

Imatge del dibuix de la porta de la casa Navàs pertanyent al fons Josep Cabré i Alentorn (APEPC 12-05, 7 n. 13)

Informació complementària.
En referència a l'escultura religiosa: Joan Florensa i Parés. "Fondo de dibujos de José Cabré Alentorn en el Archivo Provincial de la Escuela Pía de Catalunya". a: Memoria Ecclesiae, núm. 17 (2000). p. 127-138.

Printfriendly