Va ser la primera revista que publicà l’Escola Pia de Catalunya amb regularitat, durant un període llarg, amb aportacions tant de religiosos, com d’alumnes. El número 1 va sortir el dia primer de desembre de 1906, amb 16 pàgines, 21 x 14 cm.
El fundador i primer director va ser el pare Jaume Català Comas, prefecte del col·legi de Sant Antoni; en surten dos números cada mes: l’1 i el 15. Es dirigeix a tots els alumnes però especialment als membres de les Congregacions marianes —la dels tarsicis o més petits, la menor i la major— que el mateix pare Català havia fundat poc abans.
A l’estiu de 1908 el pare Català va ser enviat a la fundació de la residència d’estudiants de Lovaina, El substituí en la direcció de la revista el pare Joan Sellarès Esplugas a partir del mes de setembre de 1908.
Com a conseqüència de l’incendi del col·legi de Sant Antoni durant el mes de juliol de 1909, el pare Sellarès es traslladà a la comunitat de Nostra Senyora, però la revista continuà portant com a lloc de publicació i redacció el de Sant Antoni, a la Ronda Sant Pau.
El mes de maig de 1915 sortí l’últim número dirigit pel pare Sellarès, que era enviat a Cuba (Ave Maria 15/05/1915, n. 146). El número següent de la revista, és a dir la d’octubre (15/10/1915, n. 147), tornà a ser dirigida pel pare Català. Aquest número 147 porta el comiat del pare Sellarès i la salutació del pare Català. No sabem fins a quin moment el pare Català va ser el director de la revista, ni qui el va succeir els anys següents. Només podem afirmar que el pare Joaquim Tous i Farell en fou director uns anys fins al final, però no consta a la revista.
L’11 de novembre de 1922 morí a Vilanova i la Geltrú el pare Jaume Català. La seva revista se’n va fer un ressò molt minso. En efecte, en el n. 252 (novembre 1922) p. 2 hi ha a peu de pàgina la notícia del la mort de l’escolapi i només hi afegeix “fundador de esta revista”. En el número següent 253 (desembre 1922) se li dedica la primera pàgina amb les fredes dades personals. Segueix un article anònim (p. 2-3) que sembla còpia d’algun altra publicació i que només parla de la revista de manera esbiaixada. A les p. 4-5 s’hi publica un article del pare Català fins aleshores inèdit, titulat «El deber». L’època del pare Català havia passat i sobre ell sembla que s’hi volgué fer caure un núvol que el tapés..
Durant els primers anys Ave Maria fou una revista bilingüe amb articles en català i en castellà tot i que hi predominen els de la segona de les llengües. Però a partir del número 147 (15/10/1915), moment en que el pare Català cessà com a director per segona vegada, tot es publicà en castellà; no hi ha cap escrit en català.
La capçalera inicial va ser obra del conegut dibuixant Joan Llaverias que en números successius hi fa lleugers retocs; els últims anys es canvia la capçalera (vegeu «Les capçaleres de la revista “Ave Maria”», en Catalaunia, març-abril 1997, n. 381, p. 26-27).
El subtítol varià al llarg dels anys. El primer moment porta el de Revista religioso – literaria; en el n. 180 (1/12/1917) canvià pel de Revista de Ilustración escolar que es va mantenir fins al n. 292 (juny 1926) que adoptà el de Lecturas escolares; finalment el n. 370 (juny 1933) apareixia amb el subtítol Revista mensual para la juventud. Piedad y Letras.
La revista en els vint-i-vuit anys de vida patí interrupcions i problemes com qualsevol publicació d’aquest tipus. Recollim-ne alguns d’aquests incidents. L’epidèmia que assolà Barcelona el 1918 impedí la sortida de la revista el mes d’octubre; per a compensar-ho la direcció es proposà publicar-ne dos números mensuals, es a dir, els dies 5 i 20 de cada mes (Ave Maria 05/11/1918, n. 193, p. 1). Una causa semblant com la malaltia del dibuixant S. Argemí dificultà l’aparició d’alguns articles (Ave Maria 20/02/1919, n. 200, p. 11); la situació s’allargà de manera que la revista diu (Ave Maria 05/03/1919, n. 201, p. 9) que s’entregaran dos números de la novel·la el 20 de març i altres dos el 5 d’abril per a compensar-ho.
Problemes laborals de la impremta impediren les entregues anunciades de manera que no va poder sortir el número del 5 d’abril de 1919 (Ave Maria 20/04/1919, n. 203, p. 1).
Continuaren els problemes amb la impremta per la publicació del conte «El Negrito» i es decidí repartir-lo com un solt de manera que cada lector ho pogués afegir al número anterior (Ave Maria 05/05/1919, n. 204, p. 1). Davant de la persistència dels problemes laborals d’impremta, s’optà per no publicar cap numero l’estiu de 1919 com era el propòsit (Ave Maria 22/06/1919, n. 207, p.16), tot i que alguns lectors ho havien demanat (Ave Maria 05/05/1919, n. 204, p. 1).
De l’1 de novembre de 1919 (número 208) saltà a l’1 de desembre de 1919 (Ave Maria n. 209) i després al 15 de febrer de 1920 (Ave Maria n. 210), etc. No sortiren els dies 5 i 20 de cada mes com s’havia anunciat. No hi cap explicació o nota. Per compensar els números dels mesos que no han sortit o que han tingut poques pàgines, el número 215 (Ave Maria 15/05/1920) és extraordinari i té 22 pàgines, en comptes de les 16 que acostumaven tenir els anteriors.
En el número 217 (Ave Maria 01/06/1920) s’anuncià el final dels problemes amb la impremta per motius laborals. La revista disposava des d’aquest moment d’una Impremta de Publicacions Calassàncies que editaria la revista i en anys posteriors actuarà com a editorial. Quedà instal·lada als baixos de la coneguda com la Casa de la Bolla o gòtica, al carrer de Sant Antoni, i funcionà fins el juliol de 1936. La consueta del pare Joaquim Tous i Farell (Ephemerides Calasanctianae, Roma 1970, p. 297) diu: «Progrediente tempore et typographia acquisita, in munera edendi libros publicationesque Ioachim noster indefesse laborabat. Opera quidem pulcherrima ex officina nostra in lucem prodierunt, quae tum a nostris tum vero ab exteris magni aestimabantur, praecipue ephemeridis vulgo dicta “Ave Maria”, quam devotione magna necnon delectatione legebamus.» Sembla, doncs, que el 1920 el pare Tous era ja el director de la revista.
En l’editorial del número 228 (Ave Maria 15/11/1920) s’anuncià que en el número del proper desembre (només en sortirà un aquest mes) es donarà la nova programació de la revista amb les seccions que la formaran, ja que esperen haver-se superat del tot les dificultats dels quatre últims anys. L’editorial del número 229 (Ave Maria 01/12/1920) transcriu una carta del Cronista de Villacarriedo (pare Bruno Rodríguez) del 4 de desembre de 1920 (és a dir, posterior a la data de la revista) en que s’anima la Revista a seguir i a convertir-se en l’òrgan dels Torns Eucarístics. La Revista després d’aquesta carta decideix no publicar el seu programa ni les seccions de que estarà formada d’ara endavant.
L’editorial confessa que vol ser l’òrgan de les Congregacions marianes i dels Torns Eucarístics, responent així a la proposta del pare Bruno.
En el número 254 (Ave Maria gener 1923) hi trobem un solt amb una novel·la que comença per la pàgina. 25; és a dir, que en el número anterior, o abans, ja es devia haver fet la primera entrega. Ara les novel·les o contes llargs no s’inclouen a la revista sinó que se serveixen per entregues separades. Això farà que moltes vegades no les tinguem en els volums relligats (com en aquest cas en que no en sabem ni el títol).
La marxa de la revista durant el curs 1923-1924 va ser qualificada com a bona i per això es parla «del éxito alcanzado este año». En el mes d’agost no es publicà, però quedà suplerta per un Almanaque (Ave Maria juliol 1924, n. 271, p. 32). A la Biblioteca de l’Arxiu Provincial tenim almanacs dels anys 1923, 1924, 1925 i 1926.
El setembre de 1924 (Ave Maria n. 272, p. 6) hi torna a aparèixer una poesia en català després d’anys en que tot s’escrivia en castellà. Signa Joan M. En el mateix número, cada pàgina va encapçalada amb el títol Lecturas escolares que després es convertirà en subtítol de la revista.
El gener de 1925 (Ave Maria n. 276) s’inicia una col·laboració del pare Josep Bové i Obradors consistent en publicar cançons amb la corresponent música. Són cants de música polifònica, de tema religiós o escolar.
La secció Para la escuela és la proposta de qüestions o preguntes que poden respondre’s a l’escola llegint el número corresponent de la revista.
A partir del gener de 1929 hi ha articles sobre les missions i els missioners, més d’un cada més. Hi ha una nova secció «Episodios misioneros» dedicada a les missions (sobretot informes proporcionats per Pares Blancs). També es reestructuren altres seccions com «Pasatiempos» que desapareix com a secció dintre del cos dels articles però segueixen publicant-se en les primeres pàgines entre els anuncis (el 1930 tornà a ser secció dintre de les pàgines numerades). Altres seccions han desaparegut, com «Juegos ...» i «Trabajos del hogar». La pàgina musical publica cants en gregorià i no en música polifònica. La secció «Liturgia» s’havia convertit en Bíblia. Ara es desdobla en «Liturgia» i «Biblia»: a cadascú el seu. En les pàgines de publicitat, hi ha les col·laboracions d’alumnes; en el mateix lloc hi ha altres informacions curioses. 1929, doncs, és any de transformació sense anunciar-se ni saber a qui atribuir-les.
Després de l’estiu de 1931, la revista torna a passar una crisi i no surt cap número en l’últim trimestre de l’any. Al gener de 1932 tornà a aparèixer cada més però amb dificultats com indica una nota als subscriptors en el número 357 (Ave Maria maig 1932, p.19). El n. 368 de l’abril de 1933 dedica 32 pàgines de les 40 que té aquest número a parlar de la Passió de Jesucrist.
Després de l’estiu de 1933 s’hi introdueix una secció dedicada expressament a les nenes «A mis amiguitas» tenint en compte que a partir d’aquest curs 1933-1934 les nostres escoles s’havien traspassat a associacions de pares o Mútues Escoles.
Aquest és un breu recorregut per les pàgines de la revista amb les incidències que hi hem detectat. Si volguéssim definir amb poques paraules el contingut de l’Ave Maria, diríem que té voluntat educativa i instructiva en totes les seves etapes. No fomenta devocions, sinó compromís personal. Vides de sants, contes i exemples serveixen per mostrar valors de comportament o conducta. Hi abunden més els articles de caire eucarístic que marians. En l’aspecte instructiu hi ha molts articles de caire geogràfic i poquíssims d’històrics; les ciències hi tenen una presència molt destacada i s’hi exposen avenços tècnics del moment (cinema, fotografia, aviació, química, etc.).
La numeració de les pàgines començava amb la pàgina 1 en cada número; però a partir del número 208 (Ave Maria 01/11/1919) la paginació començà a ser seguida per cursos escolars; però amb el número 215 es tornà a la paginació per números i no per cursos.
La majoria d’articles són anònims; altres van amb pseudònim. Pocs estan signats per l’autor.
Joan Florensa
Registre al CCUC.
Ave María : lecturas para la juventud : revista mensual. Barcelona : Escuelas Pías de San Antón, 1906?- (Barcelona : Imp. Elzeviriana)
Aquesta obra està sota una Llicència Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional.
El fundador i primer director va ser el pare Jaume Català Comas, prefecte del col·legi de Sant Antoni; en surten dos números cada mes: l’1 i el 15. Es dirigeix a tots els alumnes però especialment als membres de les Congregacions marianes —la dels tarsicis o més petits, la menor i la major— que el mateix pare Català havia fundat poc abans.
 |
| "Ave Maria" n. 54 (1/01/1910). Portada |
Com a conseqüència de l’incendi del col·legi de Sant Antoni durant el mes de juliol de 1909, el pare Sellarès es traslladà a la comunitat de Nostra Senyora, però la revista continuà portant com a lloc de publicació i redacció el de Sant Antoni, a la Ronda Sant Pau.
El mes de maig de 1915 sortí l’últim número dirigit pel pare Sellarès, que era enviat a Cuba (Ave Maria 15/05/1915, n. 146). El número següent de la revista, és a dir la d’octubre (15/10/1915, n. 147), tornà a ser dirigida pel pare Català. Aquest número 147 porta el comiat del pare Sellarès i la salutació del pare Català. No sabem fins a quin moment el pare Català va ser el director de la revista, ni qui el va succeir els anys següents. Només podem afirmar que el pare Joaquim Tous i Farell en fou director uns anys fins al final, però no consta a la revista.
L’11 de novembre de 1922 morí a Vilanova i la Geltrú el pare Jaume Català. La seva revista se’n va fer un ressò molt minso. En efecte, en el n. 252 (novembre 1922) p. 2 hi ha a peu de pàgina la notícia del la mort de l’escolapi i només hi afegeix “fundador de esta revista”. En el número següent 253 (desembre 1922) se li dedica la primera pàgina amb les fredes dades personals. Segueix un article anònim (p. 2-3) que sembla còpia d’algun altra publicació i que només parla de la revista de manera esbiaixada. A les p. 4-5 s’hi publica un article del pare Català fins aleshores inèdit, titulat «El deber». L’època del pare Català havia passat i sobre ell sembla que s’hi volgué fer caure un núvol que el tapés..
Durant els primers anys Ave Maria fou una revista bilingüe amb articles en català i en castellà tot i que hi predominen els de la segona de les llengües. Però a partir del número 147 (15/10/1915), moment en que el pare Català cessà com a director per segona vegada, tot es publicà en castellà; no hi ha cap escrit en català.
La capçalera inicial va ser obra del conegut dibuixant Joan Llaverias que en números successius hi fa lleugers retocs; els últims anys es canvia la capçalera (vegeu «Les capçaleres de la revista “Ave Maria”», en Catalaunia, març-abril 1997, n. 381, p. 26-27).
El subtítol varià al llarg dels anys. El primer moment porta el de Revista religioso – literaria; en el n. 180 (1/12/1917) canvià pel de Revista de Ilustración escolar que es va mantenir fins al n. 292 (juny 1926) que adoptà el de Lecturas escolares; finalment el n. 370 (juny 1933) apareixia amb el subtítol Revista mensual para la juventud. Piedad y Letras.
La revista en els vint-i-vuit anys de vida patí interrupcions i problemes com qualsevol publicació d’aquest tipus. Recollim-ne alguns d’aquests incidents. L’epidèmia que assolà Barcelona el 1918 impedí la sortida de la revista el mes d’octubre; per a compensar-ho la direcció es proposà publicar-ne dos números mensuals, es a dir, els dies 5 i 20 de cada mes (Ave Maria 05/11/1918, n. 193, p. 1). Una causa semblant com la malaltia del dibuixant S. Argemí dificultà l’aparició d’alguns articles (Ave Maria 20/02/1919, n. 200, p. 11); la situació s’allargà de manera que la revista diu (Ave Maria 05/03/1919, n. 201, p. 9) que s’entregaran dos números de la novel·la el 20 de març i altres dos el 5 d’abril per a compensar-ho.
Problemes laborals de la impremta impediren les entregues anunciades de manera que no va poder sortir el número del 5 d’abril de 1919 (Ave Maria 20/04/1919, n. 203, p. 1).
Continuaren els problemes amb la impremta per la publicació del conte «El Negrito» i es decidí repartir-lo com un solt de manera que cada lector ho pogués afegir al número anterior (Ave Maria 05/05/1919, n. 204, p. 1). Davant de la persistència dels problemes laborals d’impremta, s’optà per no publicar cap numero l’estiu de 1919 com era el propòsit (Ave Maria 22/06/1919, n. 207, p.16), tot i que alguns lectors ho havien demanat (Ave Maria 05/05/1919, n. 204, p. 1).
De l’1 de novembre de 1919 (número 208) saltà a l’1 de desembre de 1919 (Ave Maria n. 209) i després al 15 de febrer de 1920 (Ave Maria n. 210), etc. No sortiren els dies 5 i 20 de cada mes com s’havia anunciat. No hi cap explicació o nota. Per compensar els números dels mesos que no han sortit o que han tingut poques pàgines, el número 215 (Ave Maria 15/05/1920) és extraordinari i té 22 pàgines, en comptes de les 16 que acostumaven tenir els anteriors.
En el número 217 (Ave Maria 01/06/1920) s’anuncià el final dels problemes amb la impremta per motius laborals. La revista disposava des d’aquest moment d’una Impremta de Publicacions Calassàncies que editaria la revista i en anys posteriors actuarà com a editorial. Quedà instal·lada als baixos de la coneguda com la Casa de la Bolla o gòtica, al carrer de Sant Antoni, i funcionà fins el juliol de 1936. La consueta del pare Joaquim Tous i Farell (Ephemerides Calasanctianae, Roma 1970, p. 297) diu: «Progrediente tempore et typographia acquisita, in munera edendi libros publicationesque Ioachim noster indefesse laborabat. Opera quidem pulcherrima ex officina nostra in lucem prodierunt, quae tum a nostris tum vero ab exteris magni aestimabantur, praecipue ephemeridis vulgo dicta “Ave Maria”, quam devotione magna necnon delectatione legebamus.» Sembla, doncs, que el 1920 el pare Tous era ja el director de la revista.
En l’editorial del número 228 (Ave Maria 15/11/1920) s’anuncià que en el número del proper desembre (només en sortirà un aquest mes) es donarà la nova programació de la revista amb les seccions que la formaran, ja que esperen haver-se superat del tot les dificultats dels quatre últims anys. L’editorial del número 229 (Ave Maria 01/12/1920) transcriu una carta del Cronista de Villacarriedo (pare Bruno Rodríguez) del 4 de desembre de 1920 (és a dir, posterior a la data de la revista) en que s’anima la Revista a seguir i a convertir-se en l’òrgan dels Torns Eucarístics. La Revista després d’aquesta carta decideix no publicar el seu programa ni les seccions de que estarà formada d’ara endavant.
L’editorial confessa que vol ser l’òrgan de les Congregacions marianes i dels Torns Eucarístics, responent així a la proposta del pare Bruno.
En el número 254 (Ave Maria gener 1923) hi trobem un solt amb una novel·la que comença per la pàgina. 25; és a dir, que en el número anterior, o abans, ja es devia haver fet la primera entrega. Ara les novel·les o contes llargs no s’inclouen a la revista sinó que se serveixen per entregues separades. Això farà que moltes vegades no les tinguem en els volums relligats (com en aquest cas en que no en sabem ni el títol).
La marxa de la revista durant el curs 1923-1924 va ser qualificada com a bona i per això es parla «del éxito alcanzado este año». En el mes d’agost no es publicà, però quedà suplerta per un Almanaque (Ave Maria juliol 1924, n. 271, p. 32). A la Biblioteca de l’Arxiu Provincial tenim almanacs dels anys 1923, 1924, 1925 i 1926.
El setembre de 1924 (Ave Maria n. 272, p. 6) hi torna a aparèixer una poesia en català després d’anys en que tot s’escrivia en castellà. Signa Joan M. En el mateix número, cada pàgina va encapçalada amb el títol Lecturas escolares que després es convertirà en subtítol de la revista.
El gener de 1925 (Ave Maria n. 276) s’inicia una col·laboració del pare Josep Bové i Obradors consistent en publicar cançons amb la corresponent música. Són cants de música polifònica, de tema religiós o escolar.
La secció Para la escuela és la proposta de qüestions o preguntes que poden respondre’s a l’escola llegint el número corresponent de la revista.
A partir del gener de 1929 hi ha articles sobre les missions i els missioners, més d’un cada més. Hi ha una nova secció «Episodios misioneros» dedicada a les missions (sobretot informes proporcionats per Pares Blancs). També es reestructuren altres seccions com «Pasatiempos» que desapareix com a secció dintre del cos dels articles però segueixen publicant-se en les primeres pàgines entre els anuncis (el 1930 tornà a ser secció dintre de les pàgines numerades). Altres seccions han desaparegut, com «Juegos ...» i «Trabajos del hogar». La pàgina musical publica cants en gregorià i no en música polifònica. La secció «Liturgia» s’havia convertit en Bíblia. Ara es desdobla en «Liturgia» i «Biblia»: a cadascú el seu. En les pàgines de publicitat, hi ha les col·laboracions d’alumnes; en el mateix lloc hi ha altres informacions curioses. 1929, doncs, és any de transformació sense anunciar-se ni saber a qui atribuir-les.
Després de l’estiu de 1931, la revista torna a passar una crisi i no surt cap número en l’últim trimestre de l’any. Al gener de 1932 tornà a aparèixer cada més però amb dificultats com indica una nota als subscriptors en el número 357 (Ave Maria maig 1932, p.19). El n. 368 de l’abril de 1933 dedica 32 pàgines de les 40 que té aquest número a parlar de la Passió de Jesucrist.
Després de l’estiu de 1933 s’hi introdueix una secció dedicada expressament a les nenes «A mis amiguitas» tenint en compte que a partir d’aquest curs 1933-1934 les nostres escoles s’havien traspassat a associacions de pares o Mútues Escoles.
Aquest és un breu recorregut per les pàgines de la revista amb les incidències que hi hem detectat. Si volguéssim definir amb poques paraules el contingut de l’Ave Maria, diríem que té voluntat educativa i instructiva en totes les seves etapes. No fomenta devocions, sinó compromís personal. Vides de sants, contes i exemples serveixen per mostrar valors de comportament o conducta. Hi abunden més els articles de caire eucarístic que marians. En l’aspecte instructiu hi ha molts articles de caire geogràfic i poquíssims d’històrics; les ciències hi tenen una presència molt destacada i s’hi exposen avenços tècnics del moment (cinema, fotografia, aviació, química, etc.).
La numeració de les pàgines començava amb la pàgina 1 en cada número; però a partir del número 208 (Ave Maria 01/11/1919) la paginació començà a ser seguida per cursos escolars; però amb el número 215 es tornà a la paginació per números i no per cursos.
La majoria d’articles són anònims; altres van amb pseudònim. Pocs estan signats per l’autor.
Joan Florensa
Registre al CCUC.
Ave María : lecturas para la juventud : revista mensual. Barcelona : Escuelas Pías de San Antón, 1906?- (Barcelona : Imp. Elzeviriana)
Aquesta obra està sota una Llicència Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada