El
doctor Lluís Segalà i Estadella (Barcelona, 1873-1938), catedràtic de grec a la
Universitat de Barcelona des de 1906, inicià la Biblioteca de Autores griegos y latinos.[1]
Tenia com a objectiu apropar la cultura clàssica, especialment la grega, a un
públic no especialitzat: el batxillerat que cursaven alguns anava creant una
classe social mitjana més culta i amb uns coneixements que anaven més enllà de
la comptabilitat i els números.
El preu
dels fullets era molt assequible, cosa que facilitava la seva adquisició. Eren
fullets breus, amb el text original, un comentari i la traducció al castellà (i
a vegades també a altres llengües). Segalà comptà amb la col·laboració del
catedràtic de literatura espanyola Cosme Parpal i Marquès, que tenia cura de
les traduccions. Es pretenia que al mateix temps que es promocionava la cultura
grega, s’ampliés el coneixement d’altres llengües i literatures: per això es
transcrivien traduccions d’autors clàssics en llengües modernes.
Com
entitat editora hi figura La Academia
Calasancia de Barcelona, que presidia el doctor Cosme Parpal i Marquès i
dirigia l’escolapi Rafael Oliver i Batllle, antic alumne del doctor Segalà a la
Universitat de Barcelona. Entre aquestes
tres persones—Segalà, Parpal i Oliver- es produí una complicitat i entesa per
editar la Biblioteca.
.jpg)
Aviat,
però, sorgiren crítiques, ja que se’ls acusava de fomentar una cultura,
diguem-ne, laica. Els fullets portaven la llicència eclesiàstica corresponent,
però alguns sectors conservadors no ho veien pas suficient. A partir del capítol
provincial de l’estiu de 1912 també l’Escola Pia va fer un gir conservador, no
renovant la confiança al pare Salvador Marcó, que havia impulsat una renovació
pedagògica en la línia de l’Escola Nova. A partir d’aleshores, la Biblioteca
amplià l’espai i publicà també obres d’autors cristians o patrística.
Els
autors dels que se’n publicà alguna obra són: Safo i Erina, Horaci (l’únic
autor llatí), Píndar, Baquílides, Moscos, Xenofont, Arat i Sòfocles; i de
patrística comptaren amb sant Joan Crisòstom, sant Basili, els Pares Apostòlics,
sant Gregori de Nacianz, sant Gregori Nicè i Dídim el Cec.
Els últims números de la Biblioteca
es dedicaren a obres de patrística grega: però no era suficient per als
impugnadors, ni tampoc era l’objectiu dels tres fundadors. Algú donà l’ordre d’abaixar
la persiana.
Era la primera col·lecció d’autors
clàssics que es publicava a Espanya; fou, per tant, una iniciativa pionera. En
aquella Catalunya entre el modernisme i el noucentisme aquesta Biblioteca
aportava cultura i formació clàssiques. Tant Segalà com la Acadèmia Calassància
oferiren material més aviat en la línia del noucentisme: educar i apropar al
món clàssic.
A Catalunya una col·lecció de molta
més volada i qualitat, la Bernat Metge,
que honora el país, però que també ha patit atacs des de sectors conservadors.
Sorgida el 1923, a dia d’avui compta amb gairebé 450 volums.
Document
Transcrivim a continuació la
notícia amb què el diari de tarda de Barcelona, El Noticiero Universal (conegut popularment com El Ciero), feia pública aquesta
Biblioteca. El creador i director d’aquest diari, Francisco Peris-Mencheta,
tenia un fill, Josep, membre de L’Acadèmia Calassància: la notícia la podia haver
rebut en primícia i de bona font. El cronista no només es mostra bon coneixedor
de l’exemplar que s’ha publicat, sinó també de les intencions i programació
dels creadors de la Biblioteca.
El Noticiero Universal, 2 de febrer de 1910, p. 2. Procedència: ahcbdigital.bcn.cat/es/hemeroteca/visualizador/ahcb-d073122
El Noticiero Universal de Barcelona, 2 de febrer de 1910
UNA NUEVA BIBLIOTECA.- Ha empezado á publicarse en Barcelona una obra que indudablemente ha de llamar la atención de las personas cultas y ha de merecer franca acogida entre todas las clases sociales, obra altamente patriótica y que hace que nuestra patria pueda colocarse al lado de las naciones más adelantadas, donde abundan, principalmente en Alemania, las ediciones económicas de los clásicos griegos y latinos.
La publicación á que nos referimos titúlase Biblioteca de autores griegos y latinos; es editada por la Academia Calasancia, administrada por D. Enrique Dieste y dirigida por D. Luis Segalá y D. Cosme Parpal, y sale á luz bajo los auspicios de autorizadísimos humanistas de Madrid y Barcelona.
Propónense los directores de dicha Biblioteca, que aparecerá mensualmente en cuadernos esmeradamente impresos, popularizar el conocimiento de los clásicos, á cuyo fin el precio de dichos volúmenes resulta sumamente económico, y dar á conocer el rico tesoro que encierra la literatura patria de imitaciones y traducciones de los poetas de la antigüedad, al mismo tiempo que han interesado á buen número de literatos contemporáneos para que viertan á las letras patrias algunas obras recientemente descubiertas ó poco conocidas por aquellas literaturas.
El primer volumen de dicha biblioteca es de un mérito extraordinario. Está dedicado á las poetisas griegas Safo y Erina, cuyos versos han sido vertidos en castiza prosa castellana por los Dres. Jordán de Urries y Banqué, catedráticos de la Universidad de Barcelona, y traducidos en verso castellano por Castillo y Ayensa, Menéndez y Pelayo, González Garbín, y en catalán por Rubió y Lluch.
A este primer volumen seguirá otro conteniendo las odas I y II del libro de los Épodos de Horacio, con versiones directas del P. Oliver y del Dr. Crusat, y las traducciones poéticas de Fray Luis de León, Argensola, Javier de Burgos, Masriera y otros.
Por la presente noticia bibliográfica podrán hacerse cargo nuestros lectores de la importancia de la nueva Biblioteca que honra á la benemérita Academia Calasancia y hace merecedores á los Dres. Segalá y Parpal de la gratitud de cuantos se dedican á los estudios literarios.
Joan Florensa i Parés
[1] Un estudi històric de l’esmentada biblioteca i anàlisi dels fullets publicats el podem trobar a GONZÁLEZ Delgado, Ramiro. La Biblioteca de autores griegos y latinos de la Academia Calasancia, dins «Analecta Malacitana Electrónica», núm. 20, desembre 2006, p. 1-48. Traiem la informació per al present article i d‘ell copiem el document o notícia de El Noticiero Universal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada