Dos-cents anys dels Tres Tombs a Barcelona

 

Enguany es commemoren els dos-cents anys dels tradicionals Tres Tombs a Barcelona, una festa que commemora el nostre passat rural, que és més recent del que realment ens pensem. Ens parla d’una època en què els animals eren la principal tracció per als treballs al camp i per a la mobilitat urbana i interurbana, alhora que tenir aviram, conills, porcs, cabres o vaques era no només un negoci, si no que era sobretot un element de subsistència. Per això, una festa que honorava els animals, en motiu de l’onomàstica del seu patró, Sant Antoni Abat, era tan destacada i celebrada, i ha perdurat com un vestigi del nostre passat.

 

Quina relació té, però, la festa amb l’Escola Pia? Segons ens explica l’historiador escolapi Joan Florensa i el que relata Joan Amades al Costumari Català, arran de les disposicions de les Corts de Cadis (1812) els tres gremis que agrupaven els diversos rams de transportistes (llogaters de mules, bastaixos i traginers de ribera) van desaparèixer com a tals i es fusionaren en un sol sindicat, que al cap d'uns quants anys decidí recuperar la tradició de beneir els animals, alhora que fer una cercavila per la ciutat. Si bé antigament aquesta benedicció s'havia fet a l'altar de sant Antoni de la catedral o al convent de Santa Clara del barri de la Ribera, amb epicentre a la plaça dels Traginers, l'arribada dels escolapis a Barcelona el 1815 va fer que l'església de sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó i dels que conviuen amb l'home, prengués protagonisme. I així, l'Escola Pia s'oferí a acollir la benedicció i festa, proposta que fou ben acollida pels membres del nou sindicat. Diu Amades que fins aleshores «només acudien a cercar la benedicció del bestiar en aquesta església els hortolans i pagesos de les hortes de Sant Antoni, Sant Pau i Sant Bertran, i els camperols d'Hostafrancs i de Sants», tot i que els antonians, orde que havia regentat fins aquell moment l'església i l'hospital, feien també la seva benedicció i rifaven tres porcs gràcies a un privilegi reial, amb els quals aconseguir diners per les seves causes benèfiques. A més, cada genet comprava una mena de panellets beneïts per als animals, i l'import es quedava a l'església a tall d'almoina.

 

Una imatge vuitcentista dels Tres Tombs, recollida al Costumari Català de Joan Amades.

Hem de pensar, però, en uns Tres Tombs més curts que els actuals: l'església i escola es trobaven a tocar de la muralla i del portal, i més enllà, cap a on ara hi ha el barri de sant Antoni, no s'hi podia construir. De manera que molt probablement, després de la benedicció, els carros, carruatges, tartanes i altres vehicles feien mitja volta i se'n tornaven cap a dins de la ciutat. Amades diu que es dirigien cap al carrer de la Cera tot passant pel carrer dels Salvador per tornar cap al temple per darrere, envoltant, doncs, l'església. Com que ho feien tres vegades, d’aquí també fossin tres tombs.

 

Benedicció dels animals davant l'església de Sant Antoni, anys 60. Procedència: APEPC

Però també es diu que la comitiva, amb els abanderats al capdavant i amb la banda de música al seu darrera, feien primer cap a la plaça del Pedró. Els qui desfilaven duien un tortell al braç, com si fos un braçalet, i després se'l menjaven en l'àpat commemoratiu de la festa.

 

Si bé aquesta tradició ha variat molt els darrers decennis, els Tres Tombs és encara un dels elements identitaris del barri, i la benedicció dels animals, una manifestació religiosa i cultural que duen a terme els escolapis, presents al mateix espai que veié néixer la festivitat ara fa ja dos-cents anys.

L'escolapi Lluís Marañón, beneïnt els animals, el 2024