dijous, 26 de maig de 2011

Un nou manuscrit

L’Arxiu Provincial ha comprat recentment un llibre manuscrit. Porta per títol Cálculos y operaciones aritméticas i pertany a l’alumne de l’Escola Pia de Valls Jaume Mercadé i Queralt. No hi ha cap data però com que sabem que l’alumne va néixer el 1889, creiem que el manuscrit és anterior a 1900. Es tracta d’exercicis escolars de resolució de problemes molt senzills. És un volum format per diverses llibretes relligades conjuntament amb unes tapes elegants en tela i dibuixos vegetals.

L’adquisició té una doble importància. No tenim documentació del nostre col•legi de Valls (1893-1905). Aquest llibre és la única que de moment tindrem. En aquesta casa s’hi formaren il•lustres vallencs com el doctor Carles Cardó. L’edifici que ocupà l’Escola Pia era l’antic convent del Carme que actualment és un institut de secundària. L’església contigua no ens la va cedir el bisbat, ja que la convertí en parròquia.

Jaume Mercadé i Queralt (Valls 1887 – Barcelona 1967), l’alumne autor del manuscrit, és un personatge ben conegut i del qual es poden trobar fàcilment referències a internet i en diccionaris o enciclopèdies. Va ser pintor i joier. De la seva biografia ens interessa una dada que Manel Sales ha trobat furgant sobre Mercadé. Llegim en una de les referències a internet: «De petit ja es va desvetllar la seva afició per la pintura i el dibuix, mentre anava a l’escola dels escolapis». I en un altre lloc es concreta més la notícia: «Aconsellat pel pare Aragonès, la primera persona que a l’escola elemental de Valls advertí les seves aptituds artístiques, Mercadé es matriculà a l’Escola d’Art Francesc Galí per a complementar el seu ofici [joier] amb la formació pictòrica». El pare Josep Aragonès i Ferrer (Igualada 1877 – Sabadell 1958) va ser un bon mestre i es dedicà al dibuix pel que tenia bones qualitats: pintà decorats per a les representacions escolars i fàcilment feia caricatures. L’escolapi residí a Valls els anys 1903-1909, quan Mercadé amb catorze anys probablement ja treballava al taller del seu pare joier. A internet hi trobareu una breu biografia d’aquest escolapi.
Amb l’adquisició d’aquest manuscrit hem descobert un alumne important i que un escolapi influí en dedicar-se a l’afició que li donà fama.

dimarts, 17 de maig de 2011

Morir-se a Terrassa

Montse Saludes i Mariona Vigués. El darrer viatge. Terrassa: Societat Municipal de Serveis Funeraris de Terrassa, DL 2011

La mort en la societat d’avui en dia és un tema tabú, no se’n parla obertament i s’intenta ocultar en l’activitat diària, malgrat que és l’únic fet de la nostra vida que tenim la seguretat que es produirà. És un temor ancestral. Actualment en el moment que aquesta s’esdevé assistim a unes cerimònies molt més simples i desproveïdes dels costums que generalment envoltaven l’esdeveniment de la mort fins fa uns cinquanta anys. Es mantenen encara els recordatoris i les esqueles als diaris però poques vegades veiem que es segueix el dol en el vestir més enllà del dia de l’enterrament o el funeral. Si la família no vol realitzar una cerimònia religiosa, podem assistir a celebracions laiques,  en les quals els familiars i amics pronuncien uns mots en recordança del difunt, s’escolten cançons que li plaïen i fins i tot es canten cançons de comiat. Els enterraments civils ja es produïen anteriorment, i durant durant pràcticament tota la Guerra Civil ho van ser tots,  però la reducció de la influència de l’Església Catòlica en la societat actual els ha fet més freqüents. El Concili Vaticà II també va introduir reformes per simplificar el ritus funerari com per exemple la realització de cara als fidels i en llengua vernacla.  Conèixer com es realitzaven a Terrassa aquests costums ja perduts ha estat la intenció de la Mariona Vigués i la Montse Saludes en l’elaboració d’aquest llibre, editat a iniciativa de  la Societat Municipal de Serveis Funeraris.

El llibre descriu tots els costums i obligacions que s’esdevenien quan es produïa la mort d’una persona a la ciutat de manera cronològica, des de la preparació del cos i l’avís al capellà fins el funeral i el costum del seguiment del dol per les famílies. Fins fa molt pocs anys era habitual veure àvies vestides de dol permanentment, però ens sorprèn avui en dia saber que qui avisava al capellà i s’encarregava dels assumptes relatius a l’enterrament i de preparació tant del cos com l’habitació on s’exposava fossin els veïns del mort, que ajudaven als familiars en aquesta tasca ja que la vetlla es feia a casa. Existia l’ofici de l’oferter, figura molt important a Terrassa,  que era l’encarregat donar notícia de les defuncions, buscar un taüt, organitzar el que feia referència a l’enterrament, repartir esqueles i candeles als funerals. El trasllat del difunt, a peu o més tard en carruatge, venia determinat per seva importància i era un cop més símbol de distinció social. El nombre de capellans i escolans presents en la cerimònia i la processó i la categoria del carruatge en donaven testimoni. Calia fer visible la situació d’una mort en la família amb el dol, no tan sols en la indumentària sinó que també en els documents familiars i de treball, que incloïen una franja negra en un cantó del full o un ribetejat negre al voltant dels sobres de correspondència.

Molts més són els hàbits i costums que els terrassencs coneixien i reproduïen perquè els havien viscut altres vegades i que la Mariona Vigués, directora de l’Arxiu Tobella, ha recopilat en una recerca amb materials d’arxiu, bibliogràfics i fonts orals i fotografies provinents del fons de l’arxiu Tobella. Les excel•lents fotografies recents són de la Montse Saludes, fotògrafa de l’arxiu. La Mariona Vigués éstà vinculada a l’Escola Pia de Terrassa ja que hi treballa des de fa molts anys com a professora.