La figura de Josep Calassanç: hi anem fent llum

Publicat per el dia

La Asociación de Archiveros de la Iglesia en España dedicà el seu XIIIè. Congrés celebrat a Sevilla el setembre de 1997 a les visites pastorals: les ponències i comunicacions ocupen els volums XIV i XV de Memoria Ecclesiae amb més de mil pàgines.
Els estudis sobre les visites pastorals s’han multiplicat perquè ofereixen una informació sobre cada un dels pobles d’una zona geogràfica.
Seu d'Urgell.© Josep M. Viñolas Esteva /Flickr 
“A la llum de les darreres investigacions a Catalunya, les visites pastorals modernes ofereixen una visió polièdrica de la realitat parroquial a través de la mirada —val a dir que tangencial— del bisbe o visitador episcopal” afirma Xavier Solà Colomer a l’article Les visites pastorals a Catalunya durant l’època moderna: mètodes de control sobre la parròquia, el clergat i la població, Manuscrits, núm. 25 (2007) p. 188. Els visitadors intentaven en aquella època de reforma introduir les orientacions que venien de Roma i del Concili de Trento. Moltes vegades topaven amb les tradicions populars, més que amb heretgies o desviaments en temes de fe. La litúrgia hi jugava un paper bàsic i per això és un dels temes més abundants de les visites.
En el número 504 del maig-juny de 2017 de la revista Catalaunia de l’Escola Pia de Catalunya hi hem publicat un article (p. 34-50) amb el text de les actes de la visita a sede vacante de 1587 dels llocs que girà el canonge Rafael Gomis acompanyat del secretari mossèn Josep Calassanç i han tingut després una relació amb l’Escola Pia. Les actes completes es publicaran a Arxiu de textos catalans antics, Institut d’Estudis Catalans, núm. 31 (2016) i a Archivum Scholarum Piarum, núm. 82, (2017). Es tracta d’una bona aportació a la història del país.

Hi hem fet una introducció per contextualitzar aquell moment delicat del bisbat d’Urgell que es trobava sense bisbe per la mort de l’anterior i immers en el problema d’inseguretat general pel bandolerisme i per la pressió immigratòria des de França.
Santa Maria de Valldeflors a Tremp, inici del recorregut calassanci. ©Hector Blanco de Frutos/Creative Commons
Són també interessants, i publicats per primera vegada, els documents en que el canonge visitador Rafael Gomis nomena al canonge de Tremp Joan Balaguer perquè visiti les parròquies d’aquest arxiprestat: documents que mostra el procediment de la delegació.
Creiem que es tracta d’una bona aportació per a la història del bisbat d’Urgell, però també per a cada una de les poblacions visitades. Tot plegat ens pot ajudar a comprendre millor aquell moment històric de finals del segle XVI.
Destaquem en la introducció la figura de mossèn Josep Calassanç, el futur fundador de l’Escola Pia, perquè hi descobrim una personalitat singular, un sacerdot ben preparat i entregat al servei del seu bisbat.
En el mateix número de la revista Catalaunia hom hi pot trobar altres articles sobre Calassanç com les xerrades de Lluís Obiols, Joan Florensa i Miquel Puig a la Seu d’Urgell del 25 de març de 2017 en la celebració dels 400 anys de la erecció de l’Escola Pia a congregació religiosa. o el discurs del pare provincial Eduard Pini en la Jornada pedagògica (Terrassa, 6 de maig de 2017) en el qual reprodueix part del memorial que Josep Calassanç dirigí al cardenal Michelangelo Tonti el 1621 en defensa de l’educació de tots els infants i en que enalteix la missió educativa, o l’article de Tura Pedemonte sobre els fonaments filosòfics d’una pedagogia personalitzada, en aquesta sèrie d’aportacions que l’autor ens va oferint, tenint com a punt de mira la pedagogia de Calassanç.
Joan Florensa

Entrades relacionades
Nous escrits originals de Calassanç 25 d'octubre de 2016 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada