dimarts, 9 de febrer de 2010

La comunitat escolàpia d'Alella (1916 – 2000)

El senyor Antoni Borrell i Folch (1832-1910) segons testament del 7 d’abril de 1909 llegà tots els seus béns als marmessors a fi que es destinessin a l’educació de nois. El 15 de juliol de 1916 els marmessors i el pare provincial de l’Escola Pia Lluís Fàbregas signaren el contracte pel qual es creava l’Institut Borrell de l’Escola Pia d’Alella sota la protecció de la Mare de Déu de la Mercè per a dur a terme la voluntat del fundador.
El 27 de juliol de 1916 es constituí la primera comunitat d’escolapis. El rector va ser el pare Josep Ricart. Els juniors que estudiaven els darrers cursos de teologia a Moià s’hi traslladaren per a continuar-los sota el mestratge del pare Agustí Cuadras. El setembre següent s’obriren les classes als nois del poble.
El 23 de setembre de 1925 el pare rector Joaquim Flaquer inaugura els dos pisos que s’acabaven d’aixecar sobre la casa antiga. Al mateix temps es repararen alguns desperfectes de la cúpula del saló de cristall. En aquest curs (1925-1926) hi arriben els primers interns.

S’aixecà davant de la capella un bloc per a les aules dels alumnes externs i interns, segons plànols de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró 1882 – Barcelona 1936).
Tres anys després els juniors es traslladen a la nova casa juniorat d’Albelda de Iregua i passen a Alella els calassancis (nois de 12 a 14 anys que es preparen per anar al noviciat) que fins aquell moment residien a l’Eucaria. El mestre era el pare Jaume Casanovas.
La llei republicana que prohibia l’ensenyament als ordes religiosos, obliga a transformar l’escola en la Mútua Eduard Llanas, Delegació d’Alella, i dependent de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona. Es creà l’Associació d’Antics Alumnes i alli es formaren els grups Calassanç i el Sant Just i Pastor dintre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. N’era consiliari el pare Salvador Pascual. Aquests joves introduïren el bàsquet a Alella.
El juliol de 1936 els religiosos es veieren obligats a abandonar la casa, la qual va ser ocupada per les nenes d’un asil proper a Madrid.
El pare Pius Sarri tornà a Alella el mes de febrer de 1939 i fins a l’estiu els religiosos varen conviure amb les nenes de l’asil. Els estius de 1940 i de 1941 grups d’alumnes de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona hi tenen colònies; el Govern civil ho prohibí.

S’obriren les classes als alumnes externs el setembre de 1939. El 1941 hi tornen els interns i els calassancis. Per atendre el nombre creixent, el 1957 s’aixecà un nou pis a la casa. Els calassancis passaren el 1968 a Olot.
Amb motiu del quart centenari de la mort de sant Josep Calassanç i tercer de la beatificació, les relíquies del cor i de la llengua del sant es passejaren per Espanya. A Alella hi varen estar els dies 3 i 4 de desembre de 1948. Com a record de l’esdeveniment, l’Ajuntament donà el nom de sant Josep Calassanç a una avinguda.
El 9 de desembre de 1951 foren beneïts els locals de la Unión Alellense de la que passà a ser-ne propietari l’Agrupació Catòlica d’Antis Alumnes de l’Escola Pia.
Durant el rectorat del pare Josep Baburés començà a publicar-se el Butlletí com a portaveu de l’Associació d’Antics Alumnes; anys després es convertí en la revista Alella i independent de l’Escola Pia.
El curs 1977-1978 va ser l’últim que va tenir escola. Les noves exigències pedagògiques obligaren a la seva supressió. Després es donaren diversos usos a la casa: ampliació d’aules de l’escola pública del poble, casa de convivències i colònies, escola agrícola dependent de la secció de formació professional de Santa Anna de Mataró, magatzem de llibres de les comunitats i col•legis, un pis s’habilità per a un grup de minusvàlids.
El 1980 s’inauguraren les pistes esportives per als alumnes dels col•legis de Barcelona que no en tenien.
El setembre de 2000 es tancà la comunitat i la Fundació Institut Borrell vengué la finca.
L’Ajuntament d’Alella concedí l’any següent (febrer 2001) la medalla de plata de la població a l’Escola Pia en reconeixement als anys que havia treballat per a l’educació dels nois i joves de la localitat.

18 comentaris:

  1. M'agrada. Com a antic alumne de l'Escola Pia de Mataró vam anar-hi diverses vegades i en tinc molts bons records.

    ResponElimina
  2. M'agrada la nova forma d'informar de l'Arxiu. Endavant

    ResponElimina
  3. De qui és actualment tot això?

    Gràcies.

    ResponElimina
  4. Hola,

    m'agradaria saber també com es diu aquesta finca i a qui pertany. Vaig passar-hi uns dies quan era una nena i m'agradaria tornar-hi.

    Gràcies.

    ResponElimina
  5. L'Escola Pia ho va vendre a un grup d'especuladors.
    Ara es troba en estat d'abandonament i ruïna.
    És la vergonya del poble d'Alella, i de l'Ajuntament que en el seu moment no va saber mediar per comprar-ho.

    ResponElimina
  6. Com antic alumne em sap greu aquesta situació.
    Sembla que hi ha una iniciativa per fer-hi una "visita" el mes de juny.

    ResponElimina
  7. M'hi sento profundament lligat en aquest entranyable indret. Hi vaig passar intern dos anys, molt i molt bons, de la meva vida; els anys 1958 i 1959 estudiant de quart de batxillerat, quan era un 'calassanciat', un seminari menor on se'ns educava i se'ns preparava abans d'entrar al noviciat de l'orde dels escolapis.

    Tinc per deure i goig d'haver de dir que les persones que tenien cura de nosaltres eren molt bones persones, i ben preparades per fer la feina que
    estaven fent: han estat , per a mi, un model tota la meva vida. El pare Padro, professor de matemàtiques, ple de bonhomia, pacient i comprensiu, que va saber veure, i mira que era difícil, que un servidor tenia imaginació visual per a la geometria. El pare Miro, que va fomentar la meva curiositat per entendre aquest mon, i des de perspectives diverses. El pare Serrahima, dur i just, generós i exigent, com mes va mes reconec i admiro, malgrat tot, la seva honesta exigència. Un 'hermano' jardiner, vellet bondados, jardiner meravellós, que feia unes gabies florals explendides amb uns coloms que mai jo no havia vist abans... Dels companys no cal que us en parli, perquè ho haguessin estat, com jo, aquí o en qualsevol altre lloc: ara, escolapis o no, estan escampats pel mon, des de Roma a Senegal, i me'ls puc imaginar, si fa no fa, com jo mateix: un còctel de diferents sabors amb ingredients prou semblants, agraïts i resistents. Des d'aqui els enviï enviï una calorosa salutació.

    Avui he ensopegat amb 'La plega de l'arxiu perquè les meves netes m'ensenyaven el castell de Harry Potter i no es volien creure que jo m'havia estat intern i educat en un castelll semblant, i amb màgia molt distinta a la, perdoneu, carallotada màgica del 'superventes'.

    Saludo als companys del poble que venien a les classes amb nosaltres, ' els calassancis'. D'ells i de la gent d'Alella en tinc molt bon record; i, si, em dol el deteriorament del meu col.legi d'Alella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo también estuve en el Calasanciado de Alella durante la época que describes. El padre Serrahima, el pare Padrós, el padre Vallés, el hermano Victorino y muchos otros. Yo, sinceramente les debo mucho en lo que respecta a mi educación como persona. Despertaron en mí sensibilidades que sin su influencia posiblemente no hubiera tenido oportunidad. Cursé 3º y 4º de bachillerato. 1º y 2º los cursé en la ESCOLA PIA DE OLOT. El entorno, las edificaciones, etc. eran magníficos. He visto fotografías del estado actual y he quedado horrorizado. De todos modos tengo una curiosidad. Cuando yo estudiaba allí - creo que eran los años 59-60, 60-61- nuestras clases estaban ubicadas entre una capilla y un magnífico torreón en un edificio situado a la derecha y al que se accedía por una escalinata exterior o por una amplia escalera interior y circular desde el "salón de cristal" . Dicho torreón albergaba una vastísima colección de armaduras preciosas. Recuerdo que un buen día se presentaron unos operarios y desalojaron todas las armaduras, las cargaron de cualquier manera (más mal que bien- y se las llevaron. Mi pregunta fue y es: ¿cómo se permitió este hecho teniendo en cuenta que las personas que dirigían el centro eran personas de gran cultura. ¿Alguien dispone de alguna noticia al respecto?

      Elimina
  8. saludos cordiales:ace pocos dias un grupo de amigos me ablaron de este lugar y me llevaron para fotografiar y filmar en su interior y quede maravillado... pero nos encontramos con una pareja de policias y nos dijeron que era propiedad particular y que nos marcharamos de alli,y mi pregunta es la siguiente: a donde ai que recurrir para lograr un permiso para tener la livertad de fotografiar y filmar en su interior? MUCHAS GRACIAS!!!

    ResponElimina
  9. Hola companys. Fa uns 3 anys van anar a visitar el nostre antic cole jo i 3 antics ex-alumnes i van quedar bocabadats del estat que ha quedat el col-legi. Em va donar molta pena en veure com de mica en mica es va fent maltbe un troç del nostre passat i que l´ajuntament ho hagi deixat perdre. Tot ruinos i trinxat. No fa molts anys quant estaba actiu el cole,vaig anar a veure al Pare Sabater i al Pare Batlle i vaig passar la tarda amb ells i desprès de 30 anys encara s´enrrecordaven de mi.
    Be, una salutació al companys que vam coincidir en un dels millors centres on els Pares (mestres) ens van ensenyar moltes coses bones.Tinc molts bons records d´ells.
    GRACIES

    ResponElimina
  10. Es una vergonya una indecencia lo que pasa emb cal gobernado.Despues del despilfarro aconomic de Catalunya.Els nostres politics en genaral no tenen ni serietat ni vergonya.Tindria que forma una societat mixta publica privada per la seva esplotacio.Si no sabem com fero que vagin a Franse a visita els castells que veuran quelcon es fa.El expolio que patit es tindria que paga emb la presso.Pro es un pais que no pase mai res.

    ResponElimina
  11. Para ver algo del interior de esta magnifica edificacion, basta con ver "La mala educacion" de Almodovar.

    ResponElimina
  12. Avui he fet una visita a l'escola i he vist tots els seus racons. M'ha semblat impressionant. Malauradament falta moltíssim civisme en el món i està tot derruit... l'edifici es conserva molt bé però gairebé cap vidre es conserva, ni cap paret es salva dels grafitis i molts labavos estan cremats... una llàstima, pagaria per veure com era abans. Estic impactadíssima, mai havia vist un lloc tan maco entre tanta runa

    ResponElimina
  13. Hola, fa uns mesos vaig descobrir aquesta meravella, per unes fotos que hi van anar a fer el meu germà. Es espectacular, precios, no trobo paraules per descriure la magnificiencia d'aquest lloc, i a la vegada em moro de pena en veure que han deixat abandonar un lloc així,amb tanta historia, si les parets ens poguessin explicar... la veritat es k m'encantaria que es pogues visitar oficialment i algú ens fes una explicació de la seva historia. Nomes la imatge de la llar de foc ja em possa els pels de punta, es preciosa.

    ResponElimina
  14. Ara esta molt abandonada i està prohibit entrar-hi. Els joves hi entren per a veure que hi ha, però quan hi entren veuen una casa plena de ruïnes i per la por, se'n van. Crec que l'haurien de restaurar per dintre i arreclar-la. Per si algú vol fer una visita no es pot entrar, si et "pillen" els policies et fiquen una multa.
    Gracies

    ResponElimina
  15. Jo recordo amb molta alegria les convivències que vam passar quan eren petits. Són d'aquells records que no marxaran mai de la meva memòria. Tinc ganes de tornar a veure-ho però tinc por de fer malbé el meu record. Per cert, estudiava a l'Escola-pia de Granollers.

    ResponElimina
  16. Soc antic alumne, jo en tin molt bons records / hi havia un llac amb barques (enorme); anavem a recollir raïm; asota terra al final d'un tunel una peixera iluminada; feiem teatre PER INICIATIVA NOSTRE; erem nens de tot catalunya, Morella Balaguer ....; ENS ENSENYAVEN CATALÀ D'ESTRANQUIS. Hi vaig dur un xai que el vaig "amaestrar", (per ell em van deixar un pati tancat AMB UNA CASETA PEL FRET) , la familia d'un amic em van invitar a anar a la Monumental a veure els Beatles que no vaig aceptar per l'entrada cara; vaig apendre a tocar la guitarra (tuneros).......teniem molts medis per fer esport. Cap mal rotllo sols els tipics d'un internat..

    ResponElimina
    Respostes
    1. buenas noches aunque llego unos años tarde me gustaria poder recoger su testimonio sobre sus años vividos en esa escuela, soy redactor de una revista de indole de el misterio y seria interesante poder aportar datos fiiables que desmientan muchas de las historias
      mi correo es enigma-rpa@hotmail.com

      Elimina