La comunitat escolàpia d'Alella (1916 – 2000)

El senyor Antoni Borrell i Folch (1832-1910) segons testament del 7 d’abril de 1909 llegà tots els seus béns als marmessors a fi que es destinessin a l’educació de nois. El 15 de juliol de 1916 els marmessors i el pare provincial de l’Escola Pia Lluís Fàbregas signaren el contracte pel qual es creava l’Institut Borrell de l’Escola Pia d’Alella sota la protecció de la Mare de Déu de la Mercè per a dur a terme la voluntat del fundador.
El 27 de juliol de 1916 es constituí la primera comunitat d’escolapis. El rector va ser el pare Josep Ricart. Els juniors que estudiaven els darrers cursos de teologia a Moià s’hi traslladaren per a continuar-los sota el mestratge del pare Agustí Cuadras. El setembre següent s’obriren les classes als nois del poble.
El 23 de setembre de 1925 el pare rector Joaquim Flaquer inaugura els dos pisos que s’acabaven d’aixecar sobre la casa antiga. Al mateix temps es repararen alguns desperfectes de la cúpula del saló de cristall. En aquest curs (1925-1926) hi arriben els primers interns.

S’aixecà davant de la capella un bloc per a les aules dels alumnes externs i interns, segons plànols de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró 1882 – Barcelona 1936).
Tres anys després els juniors es traslladen a la nova casa juniorat d’Albelda de Iregua i passen a Alella els calassancis (nois de 12 a 14 anys que es preparen per anar al noviciat) que fins aquell moment residien a l’Eucaria. El mestre era el pare Jaume Casanovas.
La llei republicana que prohibia l’ensenyament als ordes religiosos, obliga a transformar l’escola en la Mútua Eduard Llanas, Delegació d’Alella, i dependent de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona. Es creà l’Associació d’Antics Alumnes i alli es formaren els grups Calassanç i el Sant Just i Pastor dintre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. N’era consiliari el pare Salvador Pascual. Aquests joves introduïren el bàsquet a Alella.
El juliol de 1936 els religiosos es veieren obligats a abandonar la casa, la qual va ser ocupada per les nenes d’un asil proper a Madrid.
El pare Pius Sarri tornà a Alella el mes de febrer de 1939 i fins a l’estiu els religiosos varen conviure amb les nenes de l’asil. Els estius de 1940 i de 1941 grups d’alumnes de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona hi tenen colònies; el Govern civil ho prohibí.

S’obriren les classes als alumnes externs el setembre de 1939. El 1941 hi tornen els interns i els calassancis. Per atendre el nombre creixent, el 1957 s’aixecà un nou pis a la casa. Els calassancis passaren el 1968 a Olot.
Amb motiu del quart centenari de la mort de sant Josep Calassanç i tercer de la beatificació, les relíquies del cor i de la llengua del sant es passejaren per Espanya. A Alella hi varen estar els dies 3 i 4 de desembre de 1948. Com a record de l’esdeveniment, l’Ajuntament donà el nom de sant Josep Calassanç a una avinguda.
El 9 de desembre de 1951 foren beneïts els locals de la Unión Alellense de la que passà a ser-ne propietari l’Agrupació Catòlica d’Antis Alumnes de l’Escola Pia.
Durant el rectorat del pare Josep Baburés començà a publicar-se el Butlletí com a portaveu de l’Associació d’Antics Alumnes; anys després es convertí en la revista Alella i independent de l’Escola Pia.
El curs 1977-1978 va ser l’últim que va tenir escola. Les noves exigències pedagògiques obligaren a la seva supressió. Després es donaren diversos usos a la casa: ampliació d’aules de l’escola pública del poble, casa de convivències i colònies, escola agrícola dependent de la secció de formació professional de Santa Anna de Mataró, magatzem de llibres de les comunitats i col•legis, un pis s’habilità per a un grup de minusvàlids.
El 1980 s’inauguraren les pistes esportives per als alumnes dels col•legis de Barcelona que no en tenien.

El setembre de 2000 es tancà la comunitat i la Fundació Institut Borrell vengué la finca.
L’Ajuntament d’Alella concedí l’any següent (febrer 2001) la medalla de plata de la població a l’Escola Pia en reconeixement als anys que havia treballat per a l’educació dels nois i joves de la localitat.