Escola Pia Balmes Barcelona

El sacerdot Francesc d’Assís Galí i el llicenciat Antoni Raja regentaven el Col•legi o Acadèmia Balmes situada al Passeig de Gràcia, a la part coneguda com els Jardinets. Impartien únicament batxillerat i gaudien de prestigi entre la burgesia de la part alta de l’eixampla barceloní. Mossèn Galí envellia i buscà en el seu amic l’escolapi pare Salvador Marcó la continuïtat del seu col•legi. L’Escola Pia l’acceptà i l'assumí el 1899. La torre que ocupava l’escola resultà insuficient per a alumnes i comunitat escolàpia. Aquests llogaren una casa més àmplia que l’anterior al carrer Còrsega número 325. El pare Jaume Orriols, rector de 1902 a 1912, hi incorporà alumnes de primària, és a dir des dels sis anys. Això l’obligà a adquirir la casa veïna.

El nombre d’alumnes augmentà considerablement. El 1926 el pare rector Salvador Soler comprà un solar al xamfrà de la Travessera de Gràcia amb el carrer Balmes i començà les obres per un nou edifici de col•legi, el qual s’inaugurà el vint-i-set de novembre de 1928.
Amb motiu de la llei coneguda com de Congregacions de 1933 que prohibia als ordes religiosos l’ensenyament, es constituí la Mútua Escolar de Pares de Família del Col•legi Balmes que donà continuïtat a l’educació cristiana.




A partir del juliol de 1936, els religiosos foren obligats a abandonar l’edifici que va caure a mans successivament de les tropes pirenaiques, de la federació anarquista internacional i dels guàrdies d’assalt. L’edifici no patí gaires danys. Amb l’entrada a la ciutat de Barcelona de les tropes del general Franco, l’edifici va ser novament incautat per les tropes ocupants fins el 3 de setembre de 1939. L’escola es reobrí el mes d’abril de 1939, però en un edifici del carrer Narcís Oller. Per al curs següent, 1939-1940, ja es pogué tornar a l’edifici propi.
El constant creixement d’alumnes obligà a nova ampliació. El 1943 el pare rector Manuel Bordàs aixecà dos pisos i un àtic, espais a on es traslladà la comunitat, deixant les altres quatre plantes per a escola. Es comprà el solar al costat del col•legi a la part del carrer Balmes i en dues fases s’hi construïren noves aules amb una espaiosa sala d’actes. L’antic alumne Antoni Tàpies decorà aquesta façana amb uns relleus.
L’alumnat respon al barri on s’ha ubicat l’escola, és a dir, a la part alta de l’eixampla. Les famílies es reparteixen més o menys aquests percentatges: una tercera part són de professions liberals, un quaranta per cent són comerciants i administratius i un vint per cent, artesanes i d’oficis. El nivell cultural de les famílies tendeix a alt. L’ambient de l’escola ha estat caracteritzat per aquests nivell cultural de les famílies.
Sempre s’han impartit els nivells de primària i de batxillerat amb les variants legals que s’han produït a partir de 1970 amb la llei d’educació. Però no s’han desatès altres ensenyaments com ara les classes nocturnes per a obrers o els ensenyaments mercantils, per als quals es fundà l’Acadèmia Comercial Balmes. El mateix batxillerat s’impartí també en horari nocturn per aquells que durant la jornada es guanyaven el pa amb el treball.
Durant un curs, 1948-1949, la comunitat es responsabilitzà de l’escola de primària de la parròquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús.
Entre 1947 i 1955 es publicà la revista escolar Balmes que reflecteix la vida i activitats de l’escola. Pràcticament tota estava redactada pels mateixos alumnes. Hi abunden les fotografies.

Escolania 1942-1943
Entre les diverses activitats extraescolars que s’han desenvolupat al col•legis cal fer esment de l’Escolania. S’inicià el 1942, però començà a prestigiar-se quan se’n va fer càrrec el 1946 el mestre Antoni Coll el qual la dirigí fins al final de la seva vida. L’Escolania de la Mare de Déu de Montserrat gaudí d’un considerable nivell tècnic de manera que es convertí en el cor infantil del Gran Teatre del Liceu. Assistí a congressos i trobades de Pueri Cantores, animà vetllades escolars i participava en les celebracions litúrgiques de l’església. Publicà durant uns anys la revista Ressò. S’han format altres grups de cantaires, però sense ressonància externa.
Els primers anys de la postguerra es fundà un centre intern d’Acció Catòlica amb aspirants i joves. A més dels actes formatius amb els cercles d’estudis, es desenvolupà una activitat social a la barriada de les Corts. Durà fins al 1961 i el rector d’aquella parròquia lamentà la falta d’aquells catequistes i col•laboradors.

Agrupament escolta Sant Josep Calassanç
Un grup d’alumnes de l’escola inicià l’agrupament escolta sant Josep Calassanç que des de 1955 va ser un dels dos que constituïren el Centre Escolapi de Muntanya(CEM). Va ser un fogar notable de formació de joves en un moment en que aquestes activitats estaven prohibides i perseguides per la dictadura.
La dècada dels anys setanta s’hi iniciaren les Escoles de Pares.La sala d’actes serví durant els últims anys del franquisme, de la transició i posteriors per a les sessions de cinefòrum que un grup de persones alienes al col•legi organitzaven. Aquest cinefòrum gaudí de prestigi i els assistents més d’una vegada van haver de sortir corrent empaitats per la policia.

Comentaris

  1. Tots els que vàrem passar una bona colla d'anys en aquesta escola a la dècada dels setanta i principis del vuitanta guardem un gran record d'un escolapi, del Pare Magí Valls. Per nosaltres Sant Josep de Calassanç era el Pare Valls.

    ResponElimina
  2. ara jo hi vaig a l'escola i avans el meu pare

    ResponElimina
  3. Jo tampoc oblidaré mai el Pare Valls.

    ResponElimina
  4. Mai oblidaré el Pare Valls, mai mai mai, tot bondat i bon humor, i saviesa!. Només de recodar el seu nom se m'omplen els ulls de llàgrimes

    Carles

    ResponElimina
  5. es cert a mi em passa el mateix, d'ell vaig aprendre un munt de coses però tenir un esperit positiu, l'estimació a la natura i al país en son les més importants. En els moments més durs de la meva vida sempre l'he tingut present.
    Pere

    ResponElimina
  6. El pare Magi Valls fou una gran persona. Recordo el pànic infundat del meu primer dia de col.legi, als quatre anys. I recordo també, la manera seriosa, amable i absolutament pedagógica com em va infondre cofiança aquell excepcional educador. Posteriorment, amb els anys, aparegueren els magnifics professors Sr. Plens (amb qui començàrem a treballar en binari... Molt abas de la computació, amb senzills i a l'hora complexes ¿ops? exercicis de "verdadero/falso"...Els models de Euler/Venn. Un home - En Plens - avançadissim a la seva época, bon professor i gran psicòleg.
    Desprès va ser el moment d'en Pau Martí, qui va aportar la pesada feina d'instal.lar als nostres joves cervells la curiositat científica en l'observació de tot el que ens envolta. Apart de la formulació... Encara avui quan miro per la finestra intento veure que és el que ha canviat.

    L'Oriol Nogues, parlant-nos dels logotips, de disseny, de la Bauhaus i de la música del viatge a ítaca, quinze anys abans de que tot aixó fos important a la societat.... en Jordi Sarrate amb les mans a la tinta -grassa es clar, que si és massa líquida s'empipa- per al linoleum i la premsa de boles...l'art en estat natural.

    Eusebi Simó, Els limits, les funcions, l'infinit quan aprens a aplicar les mates a la vida quotidiana i a relativitzar el mals trangols. Les Mates son filosofia. Canviem d'assignatura però continuem amb el mateix tema. Gran comunicador.

    En Josep Maria Valls, fisica i quimica de la difícil. Se li va acudir omplir el buit de l'educació en el lleure que hi havia aquells anys. El tio, va i monta un esplai al cole, hereu de de les activitats extraescolars que impulsava anys abans el seu oncle Magi Valls. El Nova Terra. Les reunions, el joc, les cançons, l'educació inunda l'escola els dissabtes a la tarda. Colonies d'estiu a Pineta i a Olot. Correm'hi tots.

    I tants altres que no menciono....Borrell,Corral, Gervilla, Taverna, Bueno, Marina, Aligué, Delfí Mengual, Vila, Puche..

    Ningú olblida un bon mestre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, sóc nou en aquest xat. Ostres, Hurtado, quin seguit de noms coneguts dels anys 60 i 70!!. Vaig entrar a Can Culapi el 59, i fins el 73 (aquest últim any al jaume Bofill de EP Sarrià, per fer el COU). Tinc bons records dels coneixements d´alguns professors: Víctor Marina, Miquel Plens, Perucho, José Lusi Corral, Aligué, Oriol Nogués, Planas, Simó (amb nosaltres va ser el seu primer any al cole, i encara avui cada cop que veig una llauna penso si té el mínim de ferro posible), Pau Martí (i les seves descàrregues elèctriques), B. Pedemonte, Tort, Rosselló, Mascaró, Mengual, Iglesias, Boix, Álvarez, Mestre Coll (amb qui vaig seguir a l´Escolanía Coral Balmes), i molts més. Ah, i tots els col·laboradors com el famós conserge Alejandro, Pagés, Pujol, Ribes, ...
      L´Escola Pia de Balmes va ser tot un referent al barri de Gràcia, i no tant sols per la tasca educadora. Altres activitats feien patxoca del cole: L´agrupament escolta, la Coral, el cinema, ... i un cert aire "progre" a finals dels 70.
      Van ser uns anys molt interessants, de veritat.
      Abraçades des de Burgos.
      Tono Melón

      Elimina
    2. Tinc un especial bon record del Pare Valls i del Sr. Plens. També hi afegiria el Pare Esteve Escacibar i el en aquell moment Pare Jaume Botey. Ambdós eren molt bons professors i juntament amb l'esmentat Pare Pedemonte, ens van ensenyar a estimar la nostra terra i la llibertat

      Elimina
  7. Quins records! Pare Valls sense cap dubte el nostre Sant Josep de Calassanç

    ResponElimina
  8. JO tenia molt bon record del Pare Valls però quan el meu pare va ser processat i vaig deixar l'escola i la ciutat jo passava amb la meva mare pel carrer de visita a Barcelona i quan jo el volia saludar ens va ignorar. Np dubto del que va fer de bo, jo mateix tinc fe gràcies a ell, però aquest error no el puc oblidar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No dubto gens del que dius, però dona-li un marge d'error a ell. Era un home que es relacionava amb centenars per no dir milers de persones. Molts sacerdots manifesten l'angúnia de no reconèixer tothom. Tu a ell el tens molt present, però ell pot oblidar una cara o anar distret respecte de milers de persones que el coneixien. D'altra banda va estar molt malalt i no només al final de la seva vida. Havia d'introduir-se en bombes de cobalt, qui et diu que aquell dia venia o anava a fer-se un tractament i anava nerviós o endeirat?. Dona-li un marge d'error.

      Elimina
    2. Això sempre és possible. A aquell moment on el meu pare va passar de ser un advocat respectat a un processat evitat per tots la meva mare va atribuir la conducta del pare Valls a la situació del meu pare. En qualsevol cas tinc d'ell molts bons records i aquest és l'únic que li afecta negativament.

      Elimina
  9. He quedat a quadres al llegir els noms dels que van ser els meus professors durant tants anys!!! Vaig nèixer el 1.959 i vaig deixar l'Escola Pia per anar a fer el COU (en el meu cas als Maristes del Passeig de Sant Joan), l'any 1.975. Els meus dos fills han estat escolaritzats a la Pia Balmes i han arribat a tenir de professor de plàstica a en Serrate. L'Eusebi Simó va ser el darrer dels meus professors que encara estava a l'escola, però es va jubilar. A l'Antoni Valls el vaig estar veient molt de temps en trobades corals a Gràcia, però l'hi he perdut la pista. Gràcies per dedicar-hi un temps a escriure sobre l'escola. El Pare Valls va ser un referent del nostre temps i amb ell vaig fer la primera sortida a Montserrat, però la memòria no em permet calibrar avui el que va significar en aquelles èpoques. Salut a tothom!!

    ResponElimina
  10. Hurtado, quina quantitat de records em venen. Evidentment el Pare Magí Valls! Gran persona amb la que sempre et vas trovar protegit. I altres com en José Luis Corral, en Taberna, Trayter, Mengual, Boix, Iglesias (i els seus entrepans de xoriç!).
    De l'únic que no guardo un bon record es d'en Sarrià. Ens menyspreava. Els bons eren els del grup A i els dolents els del grup B, o era a l'inrevés?
    Recordo als meus companys, Antoni Valls Casanovas, Ferran Rodergas Puntas, José Mª Garcia Romero de Tejada y Núñez, José Luis Vergés Mercier, Joan Valls Brustenga....i l'inefable Lario de Merlo, pujant cada dia pel carrer Balmes...

    ResponElimina
  11. Imposible oblidar el carísma del Pare Valls envers els mes petits.Persona sens dubte propera al model d´educador que trobem tant en falta avui. Guardo record inesborrable del anys pasats a Balmes, desde parvulari a Preu. S´amunteguen noms, veus, estils i accions que ens han marcat per sempre.
    Les mestres de párvuls, i anar pujant, Iglesias, Marina ( amb els seus dos fills a colegi), Segarra( burilla) plens, Oriol Nogues, Aligué, Martinez, Viniés. Corral, Mengual, Viñas ( pajarita), Atzet, Taberna,Alvarez, Manzano ( FEN), Sarriá, Pau Marti, Mestre Coll,Traiter, Pare Roselló( i les seves motos), Pare Sala, Pare Ascacíbar, Pare Botey, germa Venancio(sacristia), Pare Moya , Pare Basagaña, Padre Entralgo,Pare Pedemonte,Pare Cortina ( amb la seva pipa), Pare Castelltort.
    Així un munt de vocacions que ens ajudaren a formarnos.
    Recordo tambe els estimats companysde tants anys, Nogues, Picas, Cirera (Javier i Ramon), Pi, palomo, Olive, Riera Coll, Sabanes( mort de jove ), Guasch, Alonso, Briones, llopart, Sans, Castelló, Zarzoso, Nadal, Fiol, Nieto, Munne, Aced ( gran porter de futbol),J J Queralt,Mele, Fontan, caixal, Betoret, Mauri, Vallejo, Masip, Pociello,Germans garcia, Cambra...
    Temps de guitarres a la Misa, de tabac i conjunts musicals, i el despertar a la Vida...!!!
    Salut a tots i un bon record

    ResponElimina
  12. josep sängerman ramells28 de juliol del 2016, a les 18:34

    potser si que ara tot és record positiu...però l'histèric del Mengual, el caràcter canviant de l'Aligué i fins i tot les neures del Nogués i Taverna...que voleu que us digui.....no els recordo amb tanta alegria jo

    ResponElimina
  13. Quants records i quan nos coneguts, tan de profes com de companys. D'aquests recordo especialment El Josep Edo i l'Enric Rabat, El venvolgut pare Valls amb qui vaig mantenir contacte fins la seva mor. No recordo amb tanta alegria els dies de "cole" pero la vida dona moltes voltes. Una abraçada a tots. Jaume.

    ResponElimina
  14. Tambe recordo amb molta estima profesores con la Elena Barreno, el Sr. Gervilla, El Sr. Serrate, el profe de gimnastica el Sr. Samper, Sr. Segarra, Pare Carlos, el mestre Coll...i una llarga llista de noms que no recordo i altres que m'estimo mes no recordar.

    ResponElimina
  15. Un tiempo precioso el de la infancia adolfo bassa

    ResponElimina
  16. Quins records, fa tants d'anys,...jo hi vaig ser allà pels anys 60,..

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada