Escola Pia Balmes Barcelona

El sacerdot Francesc d’Assís Galí i el llicenciat Antoni Raja regentaven el Col•legi o Acadèmia Balmes situada al Passeig de Gràcia, a la part coneguda com els Jardinets. Impartien únicament batxillerat i gaudien de prestigi entre la burgesia de la part alta de l’eixampla barceloní. Mossèn Galí envellia i buscà en el seu amic l’escolapi pare Salvador Marcó la continuïtat del seu col•legi. L’Escola Pia l’acceptà i l'assumí el 1899. La torre que ocupava l’escola resultà insuficient per a alumnes i comunitat escolàpia. Aquests llogaren una casa més àmplia que l’anterior al carrer Còrsega número 325. El pare Jaume Orriols, rector de 1902 a 1912, hi incorporà alumnes de primària, és a dir des dels sis anys. Això l’obligà a adquirir la casa veïna.

El nombre d’alumnes augmentà considerablement. El 1926 el pare rector Salvador Soler comprà un solar al xamfrà de la Travessera de Gràcia amb el carrer Balmes i començà les obres per un nou edifici de col•legi, el qual s’inaugurà el vint-i-set de novembre de 1928.

Amb motiu de la llei coneguda com de Congregacions de 1933 que prohibia als ordes religiosos l’ensenyament, es constituí la Mútua Escolar de Pares de Família del Col•legi Balmes que donà continuïtat a l’educació cristiana.

A partir del juliol de 1936, els religiosos foren obligats a abandonar l’edifici que va caure a mans successivament de les tropes pirenaiques, de la federació anarquista internacional i dels guàrdies d’assalt. L’edifici no patí gaires danys. Amb l’entrada a la ciutat de Barcelona de les tropes del general Franco, l’edifici va ser novament incautat per les tropes ocupants fins el 3 de setembre de 1939. L’escola es reobrí el mes d’abril de 1939, però en un edifici del carrer Narcís Oller. Per al curs següent, 1939-1940, ja es pogué tornar a l’edifici propi.

El constant creixement d’alumnes obligà a nova ampliació. El 1943 el pare rector Manuel Bordàs aixecà dos pisos i un àtic, espais a on es traslladà la comunitat, deixant les altres quatre plantes per a escola. Es comprà el solar al costat del col•legi a la part del carrer Balmes i en dues fases s’hi construïren noves aules amb una espaiosa sala d’actes. L’antic alumne Antoni Tàpies decorà aquesta façana amb uns relleus.

L’alumnat respon al barri on s’ha ubicat l’escola, és a dir, a la part alta de l’eixampla. Les famílies es reparteixen més o menys aquests percentatges: una tercera part són de professions liberals, un quaranta per cent són comerciants i administratius i un vint per cent, artesanes i d’oficis. El nivell cultural de les famílies tendeix a alt. L’ambient de l’escola ha estat caracteritzat per aquests nivell cultural de les famílies.

Sempre s’han impartit els nivells de primària i de batxillerat amb les variants legals que s’han produït a partir de 1970 amb la llei d’educació. Però no s’han desatès altres ensenyaments com ara les classes nocturnes per a obrers o els ensenyaments mercantils, per als quals es fundà l’Acadèmia Comercial Balmes. El mateix batxillerat s’impartí també en horari nocturn per aquells que durant la jornada es guanyaven el pa amb el treball.

Durant un curs, 1948-1949, la comunitat es responsabilitzà de l’escola de primària de la parròquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús.

Entre 1947 i 1955 es publicà la revista escolar Balmes que reflecteix la vida i activitats de l’escola. Pràcticament tota estava redactada pels mateixos alumnes. Hi abunden les fotografies.

Escolania 1942-1943

Entre les diverses activitats extraescolars que s’han desenvolupat al col•legis cal fer esment de l’Escolania. S’inicià el 1942, però començà a prestigiar-se quan se’n va fer càrrec el 1946 el mestre Antoni Coll el qual la dirigí fins al final de la seva vida. L’Escolania de la Mare de Déu de Montserrat gaudí d’un considerable nivell tècnic de manera que es convertí en el cor infantil del Gran Teatre del Liceu. Assistí a congressos i trobades de Pueri Cantores, animà vetllades escolars i participava en les celebracions litúrgiques de l’església. Publicà durant uns anys la revista Ressò. S’han format altres grups de cantaires, però sense ressonància externa.

Els primers anys de la postguerra es fundà un centre intern d’Acció Catòlica amb aspirants i joves. A més dels actes formatius amb els cercles d’estudis, es desenvolupà una activitat social a la barriada de les Corts. Durà fins al 1961 i el rector d’aquella parròquia lamentà la falta d’aquells catequistes i col•laboradors.

Agrupament escolta Sant Josep Calassanç

Un grup d’alumnes de l’escola inicià l’agrupament escolta sant Josep Calassanç que des de 1955 va ser un dels dos que constituïren el Centre Escolapi de Muntanya(CEM). Va ser un fogar notable de formació de joves en un moment en que aquestes activitats estaven prohibides i perseguides per la dictadura.

La dècada dels anys setanta s’hi iniciaren les Escoles de Pares.La sala d’actes serví durant els últims anys del franquisme, de la transició i posteriors per a les sessions de cinefòrum que un grup de persones alienes al col•legi organitzaven. Aquest cinefòrum gaudí de prestigi i els assistents més d’una vegada van haver de sortir corrent empaitats per la policia.