Guadalupe Golobardes acaba de publicar el Diccionari grec clàssic - català (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015). En el pròleg afirma: “Tot el contingut de l’obra del P. Balagué està inclosa en el present Diccionari”. L’autora per a compondre el seu diccionari es basa en el de l’escolapi Miquel Balagué i Salvia (Bellvís 1910 - Béjar 1999). El primer va néixer amb un caràcter netament escolar, el d’ara va quelcom més enllà. L’escolapi havia publicat el Diccionario griego - español en la Compañía Bibliográfica Española en edicions dels anys 1945, 1948, 1953, 1955, 1958, 1960, 1963, 1971, dintre de la col·lecció Textos EP.
El pròleg de la primera edició està signat pel pare José Olea Montes, en aquell moment Vicari general de l’Escola Pia espanyola, en el qual explica com sorgí la idea de fer aquest diccionari i l’encàrrec que va fer personalment al pare Balagué, professor de grec i de sagrada escriptura a la casa d’estudis de teologia d’Albelda de Iregua. Aquesta gènesi del llibre no es reprodueix en les següents edicions; el mateix pare Olea exposa el contingut sense més explicació. Golobardes es basa en l’obra del pare Balagué, el tradueix al català i el posa al dia.
El pare Balagué no es limità a fer el diccionari, sinó que també redactà una gramàtica en dos volums: Lengua griega que publicà dintre de la col·lecció Textos EP (Compañía Bibliográfica Española, 1954). Col·laborà amb l’editorial Bosch de Barcelona en la Col·lección Textos Clásicos. Era una publicació dirigida als alumnes de batxillerat i hi publicà les obres: El Agipto, Ilíada, Las tres Filípicas, Las tres Olintiacas, Odisea, Prometeo, Anábasis, Ciropedia, Critón, Edipo Rey i Por la Corona; hi afegí l’evangeli de Lluc. Aquesta col·lecció n’imitava una d’italiana, que al pare Balagué li servia d’orientació. A Albelda de Iregua vaig llegir en els anys 1949-1952 obres de Plató d’aquesta col·lecció italiana que em deixava el pare Balagué.
L’estudi de la llengua grega no era pas una novetat a l’Escola Pia, sense que fos en cap moment una prioritat. Limitant-nos únicament a Catalunya, sabem que el primer escolapi que l’ensenyà aquesta llengua i el va promocionar en l’Escola Pia de Sant Antoni va ser el pare Ramon Ribera Mont (Castelló d’Empúries 1781 - Barcelona 1846). A més de l’ensenyament a les aules amb els alumnes de les humanitats, obrí una acadèmia pública.
En el segle XX els pares Josep Maria Tous i Farell (Barcelona 1889 - Mataró 1956) l Albert Bertomeu i Font (Barcelona 1887 - 1936) juntament amb el pare Balagué col·laboraren en la traducció de llibres de la bíblia que publicà la Fundació Bíblica Catalana.
Altres escolapis dels que conservem manuscrita alguna traducció d’obres gregues són Antoni Cardona i Carreras (Terrassa 1901 - 1972) (en APEPC: 08-03 / caixa 29, n. 2) i Manuel Viladés i Margarit (Igualada 1895-1981) (en APEPC: 08-03 / caixa 40, n. 21).
El pròleg de la primera edició està signat pel pare José Olea Montes, en aquell moment Vicari general de l’Escola Pia espanyola, en el qual explica com sorgí la idea de fer aquest diccionari i l’encàrrec que va fer personalment al pare Balagué, professor de grec i de sagrada escriptura a la casa d’estudis de teologia d’Albelda de Iregua. Aquesta gènesi del llibre no es reprodueix en les següents edicions; el mateix pare Olea exposa el contingut sense més explicació. Golobardes es basa en l’obra del pare Balagué, el tradueix al català i el posa al dia.
El pare Balagué no es limità a fer el diccionari, sinó que també redactà una gramàtica en dos volums: Lengua griega que publicà dintre de la col·lecció Textos EP (Compañía Bibliográfica Española, 1954). Col·laborà amb l’editorial Bosch de Barcelona en la Col·lección Textos Clásicos. Era una publicació dirigida als alumnes de batxillerat i hi publicà les obres: El Agipto, Ilíada, Las tres Filípicas, Las tres Olintiacas, Odisea, Prometeo, Anábasis, Ciropedia, Critón, Edipo Rey i Por la Corona; hi afegí l’evangeli de Lluc. Aquesta col·lecció n’imitava una d’italiana, que al pare Balagué li servia d’orientació. A Albelda de Iregua vaig llegir en els anys 1949-1952 obres de Plató d’aquesta col·lecció italiana que em deixava el pare Balagué.
 |
| Miquel Balagué i Salvia (1910-1999) / APEPC |
Alhora de confeccionar el diccionari el pare Balagué se serví dels joves escolapis que estaven estudiant la llengua grega i la teologia a Albelda de Iregua. Entre els diversos col·laboradors un s’hi afeccionà decididament: Enric Serraïma i Cirici (Barcelona 1927 - Mèxic 2012). Quan anys després va ser professor de la Universidad Pontificia de Mèxic i ensenyà grec, publicà Gramática griega (Mèxic: Universidad Pontificia de México, amb tres edicions 1994, 2000 i 2003 (Apoyos Didácticos UPM; 6).
L’estudi de la llengua grega no era pas una novetat a l’Escola Pia, sense que fos en cap moment una prioritat. Limitant-nos únicament a Catalunya, sabem que el primer escolapi que l’ensenyà aquesta llengua i el va promocionar en l’Escola Pia de Sant Antoni va ser el pare Ramon Ribera Mont (Castelló d’Empúries 1781 - Barcelona 1846). A més de l’ensenyament a les aules amb els alumnes de les humanitats, obrí una acadèmia pública.
En el segle XX els pares Josep Maria Tous i Farell (Barcelona 1889 - Mataró 1956) l Albert Bertomeu i Font (Barcelona 1887 - 1936) juntament amb el pare Balagué col·laboraren en la traducció de llibres de la bíblia que publicà la Fundació Bíblica Catalana.
Altres escolapis dels que conservem manuscrita alguna traducció d’obres gregues són Antoni Cardona i Carreras (Terrassa 1901 - 1972) (en APEPC: 08-03 / caixa 29, n. 2) i Manuel Viladés i Margarit (Igualada 1895-1981) (en APEPC: 08-03 / caixa 40, n. 21).
Joan Florensa i Parés
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada