L’Escola Pia de Lovaina (1908-1914)

Jaume Català i Comas (1867-1922)

El pare Jaume Català acompanyà l’estiu de 1907 dos joves a la Universitat de Lovaina; el viatge i coneixement d’aquell centre universitari que gaudia en aquell moment de gran prestigi en el món intel•lectual europeu, li va fer néixer la idea de que l’Escola Pia hi podia fundar una residència per a estudiants. Monsenyor Ladeuze, rector de la Universitat catòlica de Lovaina, aplaudí la iniciativa escolàpia i així ho manifestà per escrit als superiors catalans; també el cardenal Désiré Mercier, bisbe de Malines, s’alegrà de la fundació d’una residència a càrrec dels escolapis.  La proposta fou ben acollida pel provincial pare Antoni Mirats que autoritzà al pare Català a iniciar l’experiència, traslladant-se a la ciutat belga. La casa s’obrí l’estiu de 1908 com a residència per estudiants hispanoamericans. Formaren la primera comunitat els pares Jaume Català, com a superior, i Joan Carné i el germà Joaquim Marsillach

El pare general Tomàs Viñas s’alegrà de la proposta perquè també ell pensava que calia enviar els religiosos a completar i ampliar estudis fora del propi país. Aquesta política ja l’havia aplicat a Espanya el pare vicari general Eduard Llanas a fi de tenir religiosos ben preparats de manera especial per a la casa central d’estudis de Terrassa.

A l’octubre de 1908, tot just oberta la casa de Lovaina, el pare Viñas acompanyat del provincial de Catalunya Antoni Mirats visità la residència. Els dos superiors en sortiren satisfets. La congregació general decidí en sessió del primer de juliol de 1910 que la erecció canònica de la casa quedava únicament en mans dels superiors espanyols: ells ho aprovaven. La congregació provincial de Catalunya veient el problema econòmic que li significava acceptar aquesta casa, proposà a la congregació general que depengués de la vicaria espanyola com les altres cases de formació espanyoles.

El pare general demanà a la Santa Seu permís per convertir aquella residència en una comunitat canònica depenent de la vicaria espanyola, fet que va obtenir resposta amb data del 15 de novembre de 1912 pel que toca a la primera qüestió. Un segon rescripte del 16 de desembre de 1912 agregà la nova comunitat a la vicaria espanyola, però annexa a la província de Catalunya.

Tot seguit es comprà la casa i com que era petita es projectà la construcció d’un pavelló annex, que no s’arribà a aixecar. Es trobava a la rue de l’Station, n, 117.

Façana i vestíbul de la residència d'estudiants de Lovaina

La província de Catalunya ho aprofità per enviar-hi religiosos que ampliessin estudis en matèries en que es volien especialitzar. Un o dos anys d’estada era suficient. Hi residiren els religiosos Josep Soler i Garde, Bonaventura Rigola i Rigola, Modest Roca i Masdeu i Francesc Fàbrega i Amat. Cada un d’ells (el pare Fàbrega amb el pseudònim Gafabré) publicà a les revistes La Academia Calasancia, El Calasancio i Ave Maria, algun article donant a conèixer la ciutat, la universitat i l’obra que els escolapis iniciaven. Amb diverses publicacions i altres actuacions deixaren constància dels coneixement adquirits a Lovaina. Era un enriquiment cultural per a la província catalana.

Tots aquest projectes se’n anaren en orris el 19 d’agost de 1914, quan les tropes alemanyes ocuparen Lovaina després d’intensos bombardejos, la casa escolàpia: pràcticament quedà en ruïnes. Durant la preparació de la resistència als invasors, els escolapis entregaren roba de llits i s’oferiren a la Creu Roja. L’estació del ferrocarril, propera a la residència, va ser uns dels punts més sagnants per la ocupació de la ciutat.

El alumnes residents havien marxat en acabar el curs cap Espanya sense problemes acompanyats pel pare Bonaventura Rigola. La resta de la comunitat restà a la casa fins el fatídic dia indicat. Tornar a Catalunya es convertí en una odissea dolorosa (del germà Joaquim Marsillach es conserva una interessant narració d’aquesta marxa de Lovaina).

La casa quedà abandonada i el projecte ajornat. El 1933 es tornà a Lovaina, a una nova residència. Els temps no eren els mateixos ni per a la universitat, ni per a la societat, ni per als escolapis. Com a superior hi anà el pare Joan Carné, a més del pare Calassanç Ubasart i dels germans Joaquim Marsillach i Àngel Mitjavila. Al cap de dos anys s’abandonà la casa.

Com podem haver deduït de l’anterior exposició, la fundació a Lovaina tenia una doble finalitat: primerament era per acollir joves que volien estudiar en aquell centre, se’ls oferia casa parada i eren atesos en tots sentits a més de facilitar-los altres activitats i mitjans formatius. La segona finalitat era que els escolapis tinguessin una casa en aquell centre tant prestigiat en aquell moment on poder ampliar la formació.

Els alumnes no foren pas gaires: hi residien uns 13 joves de manera fixa tot el curs i altres hi feien una estada curta.

A més de l’aspecte intel•lectual a Lovaina els escolapis hi trobaren un ambient religiós ben diferent del que es respirava a Espanya i a Catalunya. Bèlgica bullia amb iniciatives i anava al capdavant en moltes iniciatives. Una de les coses que portaren els escolapis va ser l’associacionisme, que aquí estava molt adormit. El pare Soler el 1914 a Mataró organitzà la primera associació d’antics alumnes de l’Escola Pia. El pare Català en el col•legi de Nostra Senyora de Barcelona va promoure la lliga d’educació familiar que ja funcionava a Olot i a la que el pare Carné s’hi ajuntà quan hi arribà després de l’odissea de la sortida de Lovaina. El mateix pare Carné es lamentava el 1934 de la manca d’associacions entre els catòlics en aquell moment en que calia unir forces per defensar per l’Església.

Després de 1912 el govern de la província catalana va caure a mans de religiosos que no estaven massa d’acord amb les innovacions que s’anaven introduint a l’escola. Frenaren. Aquests religiosos formats a Lovaina quedaren a l’ombra i sobretot el pare Jaume Català va ser condemnat a l’ostracisme.¿Què oferia la universitat catòlica de Lovaina per ser tant atractiva?

El papa Lleó XIII publicà el 1879 l’encíclica Aeterni Patris en la qual proposava tornar a sant Tomàs d’Aquino. El bisbe de Malinas cardenal Deschamps encarregà la tasca a Désiré Mercier, professor de la universitat de Lovaina. El 1899 Mercier creà l’Institut Superior de Filosofia. Lovaina ràpidament es prestigià tant pel que fa a la universitat com a l’Institut. A través de Revue philosophique de Laovain iniciada el 1894 donà a conèixer el seu pensament.

Podríem esquematitzar les línies d’aquest neotomisme en els punts següents: primacia de la investigació científica, reconeixement incondicional de la veritat sigui qui sigui el que l’exposa, concepció prospectiva de la filosofia, investigació històrico – crítica, relació de la filosofia amb la ciència, relació de la filosofia amb la fe cristiana i que la filosofia ha d’incorporar els problemes actuals: intel•lectuals, polítics i culturals.

FONTS:

APEPC: 07-04 / caixa 2.1. Conté uns prospectes sense data impresos un com un fullet i l’altre en quatre pàgines. Una memòria del pare Jaume Català sobre un curs. La narració de Joaquim Marsillach sobre l’odissea de fugida. Un article de Calassanç Ubasart sobre el segons període de la fundació.

El Rnd. P. Jaume Català i Comas, Sch. P.  :La seva vida i les seves obres. Barcelona: Publicacions Calassàncies, 1924.

FLORENSA, Joan: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana; Escola Pia de Catalunya, 2010; p. 336 sobre la fundació de la residència; p. 450-458 sobre la Lliga d’Educació Familiar.

Escola Pia, 275 anys a Mataró. Mataró: Escola Pia de Santa Anna, 2012, p. 145-150 sobre la qüestió social segons el pare Josep Soler i Garde.

Filosofía cristiana: en el pensamiento católico de los siglos XIX y XX / obra editada per Emerich Coreth, Walter M. Neidl, Georg Pfligersdorffer; redacció: Heinrich M. Schmidinger; amb la colaboració de Bernhard Braun, Victoria Pölzleitner, Eva-Maria Schwaimhofer. Madrid: Encuentro, 1997; 3 v.

el llibre electrònic: €9,49

MASSÓ, Gaspar: «Cinco días a través de Bélgica», en La Academia Calasancia, (Barcelona 17 juny 1909), n. 414; p. 501-505; (1 juliol 1909), n. 415; p. 537-541; (15 juliol 1909), n. 416; p. 568-571.

Notícies, en Ephemerides Calasanctianae (Roma juliol-agost 1910), p. 124.

OLIVER I BATLLE, Rafael: «Supervivientes de Lovaina», en La Academia Calasancia, órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona, XXIII (Barcelona 10 octubre 1914), n. 588; p. 561-564

PARPAL I MARQUÈS, Cosme: «Nova et vetera. Al P. [Jaume] Català», en La Academia Calasancia, (Barcelona 30 novembre 1919), n. 728; p. 257-258.

RODRÍGUEZ, Bruno: «La Universidad Católica de Lovaina», en El Calasancio (Vilanova i la Geltrú 27 maig 1910), n. 27, p. 514-516.

SÁIZ, Milagros / SAÍZ, Dolores: Personajes para una historia de la Psicología en España. Barcelona: Piràmide / Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 1996.

.

SÁNTHA, Gyorgyo: «Aportación del Rmo. P. Tomás Viñas a los estudios de los neoprofesos y a la pedagogía», en Ephemerides Calasanctianae, Xlviii ( Roma desembre 1979 ), n 12, p. 491-510

L'Escola Pia de Lovaina por Joan Florensa Parés està sota una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.