El 9 de setembre d’aquest 2026 ens ha deixat l’Andreu, al cel sigui. No intentaré pas una biografia, sinó que només recordaré la seva relació amb l’Arxiu Provincial com a superior provincial (1991-2003).
Andreu Trilla, davant la façana de l'Escola Pia d'Igualada. Procedència: Catalunya Religió.
Sempre tenia la porta oberta del seu despatx per escoltar alguna proposta o problema. L’espai en el segon pis del núm. 80 era aprofitat (encara hi quedaven restes de la fàbrica de caramels que hi havia hagut anys enrere) i s’anava fent insuficient per la molta documentació que anava entrant en haver recollit tots els nostres arxius locals. El problema d’espai s’agreujà quan l’Institut Borrell decidí vendre la casa d’Alella, on hi havíem recollit les antigues biblioteques de les comunitats i molts religiosos hi havien portat els llibres que ja no utilitzaven. El nombre de títols, no volums, s’aproximava als cent mil. A l’Arxiu, ni pensar portar-los. On trobar, doncs, un espai per tants volums?
El sòl a Barcelona era car, però tot i això temptejàrem dos locals, però arribàrem tard, ja estaven compromesos; la casa de Moià tampoc era una opció, perquè la Província estava treballant per convertir-la en una casa d’espiritualitat o convivències, però potser l’edifici de les antigues escoles que donaven a la carretera es podrien convertir en la Biblioteca Provincial i portar-hi el fons d’Alella. L’enemic principal era el termini que teníem per buidar Alella: el trasllat a Moià era, doncs, impensable.
Totes les biblioteques s’anaven especialitzant: ningú tenia espai per recollir tot el que es publicava. A la que teníem a Barcelona, al costat de l’Arxiu, ja seleccionàvem des del primer dia, mentre que a Alella s’hi havia admès tot. Calia aprofitar el moment per rectificar i unificar criteris. Vaig redactar uns Criteris d’admissió de llibres. Els vaig presentar a l’Andreu i la Congregació provincial els aprovà. Els publicàrem a la revista Catalaunia.
Davant la dificultat per trobar un espai per traslladar-hi tots els volums d’Alella, vaig proposar a l’Andreu vendre tots els que no entraven en els Criteris d’admissió. Ho aprovà però m’advertí que no en trauria res. Tanmateix, vaig anar a una casa de subhastes: allà em digueren que una cosa tant voluminosa no els interessava, però em donaren l’adreça d’un antiquari que tenia espai i diners: Josep Maria Ferrer, de la botiga Antiquaria. Algun altre antiquari també hi participà, però de poc volum. Als monestirs de Solius i de Valdediós els donàrem molts llibres de Bíblia i de teologia.
Al final, un antiquari dels Encants de Barcelona netejà tots els prestatges i l’espai quedà net, sense ni tan sols papers per terra. Era a principis de juliol de 2000 i el termini era el primer de setembre d’aquell any: missió complerta i amb avançament del final.
El mètode que seguírem consistí en separar els llibres que ens interessaven i encaixar-los per tal de traslladar-los a un espai que ens deixava provisionalment el col·legi de Sant Antoni, gràcies a les gestions de l’Andreu. Una vegada feta la selecció d’un tram concret i definit, ho oferíem a un antiquari que ho valorava, pagava i s’ho emportava. Amb els últims diners que vaig rebre, vaig demanar a l’Andreu de fer un dinar amb els escolapis que hi havien treballat: ens hi trobàrem Mateu Trenchs, Antoni Piña, Jordi Pérez i Jordi Nogués.
Mentre fèiem aquesta tria de llibres, el Banc de Vizcaya comunicà que no renovaria el contracte de lloguer de l’espai que ocupava; en acabar l’actual, marxaria. L’Andreu m’ho comunicar: calia estudiar l’espai per encabir-hi l’Arxiu i tota la Biblioteca. I així, a dia d’avui encara seguim gaudint d’aquests espais que inauguràrem el 2011, en un moment, però, que l’Andreu ja havia passat el relleu de provincial al Jaume Pallarolas, que va ser qui ho acabà. En poder ajuntar els dos fons bibliogràfics creàrem la Biblioteca Provincial amb les seccions següents: incunables, llibres antics, llibres moderns i llibres especials com els de bibliòfils.
Una part del fons de llibre antic provinent d'Alella, conservat als dipòsits de l'APEPC. Procedència: Eduard Puigventós.
Durant els dotze anys de l’Andreu com a provincial es reorganitzà la Biblioteca Provincial que té uns bons fons. Sense l’Andreu no ho tindríem pas així.
Joan Florensa i Parés
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada