L'Escola Pia Sant Miquel

El Col·legi Sant Miquel va ser fundat l’any 1868 (és el segon col·legi més antic de la ciutat de Barcelona) per Miquel Clergue, un sacerdot francès que va ser el director del centre durant els primers 25 anys. Rep el nom de “Sant Miquel” en honor al seu patró. La seu del col·legi va ser durant 30 anys al carrer Duran i Bas. Sobre el seu solar es va edificar l’edifici actual de la Balmesiana. Era un col·legi de gran prestigi per la formació que donava tant a nivell cultural com espiritual. Disposava de les seccions de Pàrvuls, Primer Ensenyament, Batxillerat i Comerç. L’escola tenia en propietat cotxes tirats per cavalls per portar els alumnes externs. També tenia alumnes en règim d’internat. El col·legi es va vincular a l’Institut Provincial de Barcelona (anomenat més tard Institut General i Tècnic).

L’any 1880, els Missioners del Sagrat Cor, fundats a França el 1854 per Jules Chevalier, s’instal·len a Barcelona, primer al carrer Ample i després al carrer sant Elies. El pare Vicente Casas en fou el principal impulsor. L’any 1882, el fundador gestionà la compra de la casa del carrer Rosselló – Muntaner, ocupada fins aleshores pels Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu. Aquest edifici es destinà com a Seminari – la Petita Obra –  i vivenda de la comunitat MSC que duia, a més, la gestió de l’església de Nostra Senyora del Sagrat Cor. També cal esmentar que en aquell moment es realitzen les obres de reconstrucció del claustre gòtic originari del convent de Santa Maria de Jerusalem.

El 1893, en Gustau Hibos, nebot de Miguel Clergue, que llavors era ja molt gran, es va fer càrrec de la direcció de l’escola i dos anys més tard (1895), per problemes de salut, la posà en venda. A nivell estatal hi figurava com a director en Josep Martínez, que disposava del títol de Llicenciat. Els Missioners del Sagrat Cor en van comprar els drets el 1895 i aquesta compra convertí el Col·legi Sant Miquel en el primer col·legi MSC del món. El director fou el P. Joan Baptista Perriot (francès) que fins llavors dirigia la Petita Obra del carrer Rosselló. Amb ell s’instal·laren durant tres anys, a l’edifici del carrer Duran i Bas, el P. Pourquier (prefecte) i el P. José Tatcher. La resta de MSC anaven cada dia des del carrer Rosselló fins al Col·legi per exercir la docència. Per aquella època l’escola mantingué el seu prestigi  en un període de sorgiment de grans col·legis d’altres institucions religioses.

L’any 1898, el P. Benedetti (italià) assumeix la direcció i proposa el trasllat del col·legi  al carrer Rosselló. Des del curs 1899-1900 s’inicia la tasca acadèmica en el nou domicili.  Aquesta nova etapa serà molt difícil i el Col·legi corre el risc real de desaparèixer malgrat que ocupa un millor espai. La seva nova situació geogràfica, que en aquella època quedava fora de Barcelona i en una zona amb poques edificacions i minsa població, hi repercuteix negativament. Més tard, el P. Benedetti serà destinat a Roma i substituït pel P. Ciprià Delmas (1901). Amb la nova direcció comença una lenta però eficaç recuperació.

El P. Pau Boltà fou el primer director català (1906). Juntament amb el P. Castellví com a prefecte, portaren endavant el Col·legi  al llarg de 23 anys, en mig de greus turbulències com la de la Setmana Tràgica del 1909, en què el Col·legi i els locals de la comunitat van ser saquejats i cremats. En aquells moments es va estendre el desànim, però també les mostres de suport (fins i tot del Papa Pius X) i el curs següent es va encetar amb aparent normalitat. El Col·legi s’anirà recuperant, mica en mica, arribant a ser la cinquena escola més important de les disset que hi havia a la ciutat.

La tranquil·litat dels anys següents va permetre fer reformes i ampliacions a l’edifici. La Petita Obra es va traslladar a Canet de Mar (1915) i el Col·legi es va ampliar amb nous espais. El P. Lluís Bisbal va fer el relleu com a director l’any 1929 amb el P. Florentino Díaz de prefecte. Amb ells hi va ver una forta empenta amb noves activitats (esports, antics alumnes, teatre, fejocistes, revista, escolania, …). Però la Guerra Civil ho va tallar tot. L’església va ser arrasada i el Col·legi i el claustre van patir molts desperfectes. El P. Florentino Díaz, director llavors, va morir assassinat.

El P. Esteban Salvador (1939) va assumir la direcció després de la Guerra i va emprendre la nova etapa de reconstrucció i reforma total que, a grans trets, va deixar el Col·legi tal com el tenim ara. L’antiga església passà a ser entrada principal i és començà el projecte del nou Santuari. Es construïren el teatre-cinema-saló d’actes, el costat del carrer Muntaner passà a ser el del Col·legi i el carrer Rosselló, per a la Comunitat i els laboratoris. També es reduí la propietat primera amb la venda de la zona que donava al carrer de Còrsega. L’antic gimnàs construït el 1898 deixarà l’espai per una zona de frontons.

Successius relleus MSC es van passant el testimoni: P. Marcial Arroyo (1941), P. José Merayo (1952), P. Josep Mª Blanch (1955), P. Juan Antonio Herrero (1960), P. Tomás Sorribas (1962), P. Luciano Díaz (1965), P. Manuel Vázquez (1968), P. Antonio Cao (1975), P. Antonio Merayo (1984), P. Joan Alomà (1985), P. Isaac Riera (1994) i P. Juan Montaña (1997). L’any 2003 assumeix la direcció el primer seglar, el Sr. Cristóbal Moyano, amb el P. Juan Molina com a representant de la Titularitat. L’any 2012 es produeix el relleu en la direcció, que és assumida pel Sr. Raimon Sucarrats, també seglar, i el Sr. Moyano passa a exercir el càrrec de titular. L’any 2018 la direcció passa al Sr. Albert Tomasa.

Tant aquestes persones com la resta de membres de la Comunitat MSC i de la comunitat educativa, cada cop més present en la gestió i dinamització de la vida col·legial, hi han deixat  moltes il·lusions, projectes i vida. Aquestes parets centenàries són testimonis agraïts de la bona feina feta: Inauguració del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1943), més de 1000 alumnes al Col·legi (1959), equip juvenil San Miguel d’handbol, campió d’Espanya (1961) i etapa gloriosa posterior, èxits d’esgrima (1966), equip de Gimnàstica Esportiva, campió d’Espanya (1972), equip de tennis de taula campió d’Espanya (1976), coeducació (1980), inauguració de la piscina (1982), Esplai Sant Miquel (1982), futbol sala, campió de Catalunya (1984), revista Memòria Escolar (1995), Escola concertada (1996), APMA (1997)…

Moltes coses han anat canviant al llarg dels anys: l’edifici ha anat creixent, les instal·lacions s’han perfeccionat, els mètodes pedagògics han evolucionat com la pròpia història… El centenari de l’arribada del Col·legi Sant Miquel en aquest barri (1998) va ser una bona oportunitat per mirar enrere i comprovar que els mateixos principis però amb noves metodologies i procediments ens han permès créixer i afegir anys de nova vida a aquesta escola.

El mes de setembre del 2024, el Col·legi Sant Miquel passa a formar part de la xarxa d’Escola Pia de Catalunya i canvia el seu nom a Escola Pia Sant Miquel.

Text escrit per Josep Alegre, professor de l'escola. Extret de la web de l'Escola Pia Sant Miquel.