Si miréssim un mapa de les presències escolàpies, veuríem que actualment estan concentrades a la costa de Barcelona i comarques properes, amb l'excepció de Balaguer, Tàrrega, Salt i Olot. Tanmateix, antigament, les comarques dels Pirineus de Lleida havien estat força prolífiques, tot i que les escoles avui dia han desaparegut (Solsona, Oliana, Castellbò, fins i tot Peralta). En aquestes terres també s'havia intentat fundar a Rialp, Lleida mateix, Tremp o Talarn.
Però... i el sud del Principat? Resulta que només podem trobar escoles pies a Valls i Reus, i per curts períodes de temps, a la segona meitat del segle XIX. Més enllà, només Morella, ja dins el País Valencià però adscrita al bisbat de Tortosa, havia tingut un col·legi escolapi. Tampoc es dona el cas d'intents que no resultaren, com passà en altres contrades: Vic, Banyoles, Figueres, Ripoll...
Amb una excepció: Tortosa. La capital de les Terres de l'Ebre havia demanat, el febrer de 1854, poder disposar d'una Escola Pia. L'alcalde de la ciutat, Josep Antoni Piñol, adreçà una carta a l'aleshores Provincial, Narcís Tarter, per iniciar els tràmits d'una fundació escolàpia. Li deia que
la ventajosa reputación y elevado concepto que en todas épocas han merecido del público en general y especialmente de las personas más distinguidas por su ciencia y virtudes los beneméritos PP. de la Escuela Pía dedicados a la enseñanza de la tierna juventud de la que en el orden civil y moral depende principalmente la privada y pública felicidad, decidieron ya de algun tiempo a este Ayuntamiento a interponer todos los medios de su alcance para conseguir el establecimiento en esta Ciudad de la citada enseñanza [...]
Recalquen que ni a Tortosa ni a enlloc més del seu partit judicial hi ha institut públic o privat que ofereixi el segon ensenyament (exceptuant el seminari), i que el més proper es troba entre 13 i 18 llegües de la seva perifèria - aproximadament entre 58 i 80 quilòmetres.
L'oferiment semblava atractiu: el consistori oferia local i "escogitar medios y arbitrios con que atender a la mayor comodidad posible los los PP. Escolapios, a su dotación y a la enseñanza"; la vida era molt cara i caldria destinar-hi molts recursos, però s'hi esforçarien. Cal que tinguem en compte que fins a aquella època era habitual aquest tracte entre ajuntaments i l'Escola Pia: un local per tenir-hi les aules i poder-hi viure una comunitat, un espai que servís com a església, un hort i una assignació monetària per tal de fer front a altres despeses.
Els demanaven especialment que es fessin càrrec de la secundària sense descuidar, emperò, la primària elemental i la superior. Fins i tot, s'ofereixen a suprimir les dues escoles públiques que en aquell moment la impartien per tenir "un buen recurso para ayuda de costa del nuevo establecimiento".
Fragment de la petició de l'Ajuntament adreçada al Provincial de l'Escola Pia de Catalunya. Procedència: APEPC, 07-00, c. 1, carpeta Tortosa.
La petició arribà al provincial, P. Tarter, que contestà al batlle tortosí temps després, per bé que no podem precisar la data concreta ja que a la còpia que conservem no hi consta. La resposta, tanmateix, no fou l'esperada: després de donar les gràcies per l'oferiment, li deia que
bien quisiera la Escuela Pía tener los sugetos disponibles para abrir desde luego un colegio en esa Ciudad, y corresponder de un modo digno a los deseos de la misma manifestados por Vd; pero las pérdidad y quebrantos sufridos en los tiempos pasados [fa referència als anys d'exclaustració de 1834 a 1845, quan la meitat dels religiosos deixaren l'orde], de los que no se ha repuesto todavía, hacen al presente imposible su instalación, si, como es regular, el colegio ha de abrazar tdos los ramos de enseñanza de que neceista ese vecindario.
Tot i així, no tanca la porta del tot: l'encoratja a tirar endavant la petició davant el govern, ja que mentre arriba i no la concessió, "tal vez la Escuela Pía habrá llegado de tenir sinó todos los prefesores, a lo menos los que se necesiten para instalr el colegio, dando principio a la enseñanza [...]". I tot, seguit, se li presenta una proposta de conveni entre Ajuntament i Escola Pia, que consta de 8 articles que fan referència a la fundació, al local (que, efectivament, haurà de tneir església i hort), l'ensenyament, els mestres i els pagaments (de 3.000 reals anuals per al rector i 2.600 per cada mestre de Filosofia i 2.300 per als de primària).
De fet, deurien estar tots d'acord, perquè els altres documents que conservem daten ara ja de 1857, amb paper del Ministeri de Gràcia i Justícia del govern espanyol. Fernando Álvarez, subsecretari del ministeri, afirma en una missiva del 5 d'agost d'aquell any que el govern "lo estima conveniente": per tant, via lliure per a l'establiment del col·legi escolapi a Tortosa. I s'hi reafirma en una altra carta, del 22 d'agost, en què es destaca que
S. M. la Reina ha tenido en conceder dicha autorización, resolviendo al propio tiempo que se sirva V. R. preveir que trate con el P. Prepósito Provincial de las Escuelas Pías de Cataluña y de común acuerdo se celebre el convenio que comprende las bases y condiciones que recíprocamente se deberán observar.
Llastimosament, no tenim més documentació, i sabem del cert que els escolapis no s'arribaren a establir mai a Tortosa. Potser, en aquests tres anys d'impàs, els tortosins encomanaren aquesta missió a una altra congregació? Potser l'Escola Pia encara no es veia en cor d'assumir aquell encàrrec per falta d'efectius? Hi hagué algun canvi polític, econòmic o social que ho impedí [potser l'aplicació de la desamortització de béns civils impulsada per Pascual Madoz]?
Tot i tenir-ho tot de cara, doncs, la fundació no reeixí. Potser, algun dia, en sabrem el perquè.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada