"Orden de la Escuela de escribir y aritmética", o l'horari de les classes el primer terç del segle XIX
Avui us presentem un document molt concret: són les
indicacions que el Pare Provincial dona a un escolapi que s'ha de fer càrrec de
la classe d'escriure i aritmètica a Sabadell. Ens trobem a 1831 i, per bé que
la seu de la província escolàpia de Catalunya s'havia traslladat de Mataró a
Barcelona el 1819 (recordem que, després de molts intents, l'Escola Pia
aconseguí fundar al cap-i-casal el 1815, quan obrí Sant Antoni), en aquells
moments potser encara no s'havia el traspàs efectiu en la seva totalitat, ja que
el signant, Pedro de San Desiderio (Pere Ferrer Mauri), data la missiva el 29
d'agost des de la capital del Maresme. O, essent de Mataró, també seria
possible que hi estigués passant uns dies de descans o vacances.
El fet, però, és que Ferrer envia la carta al Rector de
Sabadell (aleshores Tomàs Miret), perquè la faci arribar al mestre escollit per a les
lliçons d'escriure i matemàtiques (cuentas). És, senzillament, un horari
amb les explicacions de què fer a cada moment del dia, el que ens permet
conèixer, també, quina era la dinàmica de l'escola en aquells moments tan
concrets.
Cal tenir en compte que el mètode escolapi havia
variat substancialment els darrers decennis a partir dels canvis exposats per
l'anomenat Mètode Uniforme i l'edició dels llibres del P. Francesc Ferrer.
Així, podríem destacar, per exemple, que s'inclogué la geometria en l’estudi de l’aritmètica (en trobar-se Ferrer a
Mataró, els problemes i exercicis versaven sobre l’anivellament de terres per
portar-hi aigua o com convertir terrenys de secà en regadiu); que s'introduí el
mètode epistolar, això és, aprendre bé a redactar cartes i el seu contingut; i
que per a l’ensenyament del catecisme a partir de preguntes i respostes es
disposaven els alumnes en dos grups de vint «en medio del tablado para tener
una especie de combate»; un combat eliminatori del que un alumne en surt
vencedor i els dos últims reben un llibre com a premi. (1)
També val a dir que
aconseguiren, justament a través de les gestions a la Cort de Tomàs
Miret, aleshores procurador general de l'orde per Aragó i Catalunya, rebre
l’autorització per a imprimir llibres propis o reimprimir-ne d’existents que
necessitessin per a l’ensenyament; d'aquesta manera, no només aconseguien la
llibertat per procurar-se de llibres escolars, sinó també aconseguir un bon
servei de distribució i qualitat d’impressió. Una novetat més del P. Ferrer fou
que «introduí, segons tradició, la pissarra; anteriorment, els exercicis o
proves a les aules es feien sobre un cuir tibant amb uns cordills dintre d’un
quadre de fusta; el pare Ferrer començà l’ús del mineral pissarra, que és més
consistent; durant el Trienni Liberal, el govern de l’Estat va promoure
l’extracció d’aquest mineral per a ús de les escoles». (2) I encara,
a partir de la idea del cal·lígraf Torcuato Torío de la Riva, manà imprimir
paper pautat per a l’escriptura, una autèntica novetat.
A més a més, durant
el primer quart del segle XIX s’adaptaren de llibres d’altres províncies (o es
feren de bell nou) tractats d’ensenyament de llatí, poètica, història sagrada o
urbanitat, i es revisaren i s’editaren autors clàssics com Ciceró o Ovidi.
D’aquesta manera, es pot dir que cap a 1820 s'havia acomplert la renovació, que
es meresqué el reconeixement de l'Estat a partir del Plan y Reglamento General de Escuelas de Primeras Letras (16 de febrer de
1825), ja que incloïa l'Escola Pia com una de les institucions més ben dotades
per a l’ensenyament i la classificava com de primera categoria, admetent-ne
llibres i mètodes per bé que, per a l’Escola Pia, suposava l'acceptació de la
intromissió estatal a partir d'inspeccions.
En tot cas, el dia a dia de nens i mestres era més
simple i rutinari. Passem a transcriure el document:
APEPC, 07-26 c. C-III-2, plica 1, n. 1. |
Orden de la Escuela de escribir y Aritmética
A las ocho y media: Revista de niños,
lección, misa, oratorio y doctrina cuando la haya.
Ocho y tres cuartos: Leer todos, no así
como siguen, sino el que nombra el maestro, el cual tendrá delante la vista; el
que no sepa continuar, se arrodilla hasta concluida la lección. En medio de la
Escuela habrá un muchacho de los adelantados, el cual al equivocar, el que lee
dice solo Error. Entretanto el maestro corta las plumas, y
acercándose el fin el de la lección, algunos muchachos preparan los tinteros y
plumas.
Nueve y media: Escribir todos. El maestro
sigue las mesas corrigiendo las planas, esto es, formando por su mano algunas
letras en las planas de los muchachos, de manera que cada día si puede ser
formen algunas letras en todos los cartapacios.
A las diez: Se dará en la pizarra lección
de aritmética a esta o aquella clase mientras los otros continúan escribiendo.
A las diez y media: Ejercicio de gramática
castellana, ortografía, etc.
A las diez y tres cuartos: Doctrina
cristiana.
El mismo orden por la tarde.
En los sábados y vigilias de fiestas
insignes de la Iglesia, la explicación del misterio o festividad del día
siguiente se hará en la última media hora, dejando la explicación de gramática
castellana etc. Al dar el reloj las horas en punto, Alabar.
Suposem que aquesta manera d'ensenyar, amb més o menys
matisos, es donava a totes les escoles de la província i que prosseguí fins a
la supressió de l'orde a partir de les disposicions preses per la I Guerra
Carlina i decrets com la desamortització de Mendizábal o la supressió d'ordes
religioses.
(1) Florensa i
Parés, Joan. El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya
(1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d’Història de
l’Educació dels Països de Llengua Catalana: IEC, 2010, p. 215.
(2) Florensa i Parés, Joan. El projecte educatiu..., p. 221.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada