L'entrada número 200 del blog la dediquem a la reivindicació de la importància de les cases de l'Escola Pia de Catalunya a Cuba com a focus cultural i artístic destacat i com a espai de trobada entre catalans i cubans.
Avui us presentem una fotografia on el protagonista principal és Hipòlit Lázaro. Lázaro va ser un destacat tenor català de la primera meitat del segle XX: eren notables i únics els seus aguts sostinguts. Havia nascut a la vila de Gràcia (avui un barri de Barcelona) el 1887 i morí a la ciutat de Barcelona el 1974. Des de petit es distingí per la seva bona veu i cantà en el cor infantil L'Oreneta. Va rebre les primeres lliçons musicals participant a l’església del Sagrat Cor de Jesús de Barcelona. Debutà el 1905 en el Teatre Principal d’Olot.
Entre 1909 i 1911 es veié obligat a fer el servei militar i l’enviaren al Marroc en guerra: a la caserna entretenia els companys amb cançons. Tot i així, va fer curtes estades a Barcelona. La presentació oficial i pública va ser en el teatre Novedades de Barcelona el 1910 amb La Favorita de Donizetti.
Passà llargues temporades a Itàlia on, a més de moltes actuacions en diverses ciutats, perfeccionà la tècnica vocal. El compositor Pietro Mascagni es convertí en el seu promotor i mecenes fent-lo intervenir en les seves obres.
Viatjà i actuà a Egipte, Regne Unit, Argentina, Río de Janeiro, Montevideo, Mèxic i Estats Units d’Amèrica del Nord.
Debutà al Liceu barcelonès el 1914 amb Rigoletto i al Teatre Reial de Madrid el 1922 amb Aida. La seva repercussió a Espanya va originar la creació dos grups: un d’afeccionats a Hipòlit Lázaro a Barcelona i un altre a Madrid en favor del seu contrincant, Miguel Fleta.
El 1917 anà a Cuba. Es casà a Santiago de Cuba amb la cubana Juanita Almeida, filla d’un ric empresari de l’illa.
Durant els anys de la II República actuà diverses vegades a Catalunya i durant els de guerra civil la CNT el contractà per actuar per pobles del Principat. Per algun motiu, però, qui fou president del govern republicà a partir de 1937, Juan Negrín, li retirà el passaport.
Acabat el conflicte, invertí a Cuba i allà es retirà el 1950 quan es jubilà dels escenaris, tot i que passava llargues temporades a casa nostra. Però la revolució castrista se li quedà tots els béns i, amb les mans a la butxaca, tornà a Barcelona on va viure amb dificultats econòmiques, fent classes de música. Els amics l’ajudaren.
És alliçonador com el propi Hipòlit descriu el dolorós moment de quedar sense res: «En efecto, mi esposa decide ir sola ese año [1959] a Cuba y al regreso de su viaje me entero de que Fidel Castro se ha quedado con todas mis posesiones, despojándome de todo cuanto me costó ganar con tanto sacrificio y después de toda una vida para hallarme respaldado en mi vejez. Me informan de que ya nada tengo y que debo empezar de nuevo para ganarme mi sustento diario a mis 72 años, con los que ya cuento. Parece que los artistas, en general, tenemos fama de despilfarrar un dinero que hemos ganado a lo largo de nuestra vida; en cuanto a mi puedo decir que, en efecto, gané mucho dinero, pero no fácilmente sino a costa de sacrificios y aunque mis amigos saben que he sido generoso, no lo despilfarré jamás, sino que lo iba empleando para mi y los míos en unas fincas que allí tenía. El gobierno de aquel país me ha desposeído de mis propiedades sin indemnización alguna. Volveré a empezar, aún a mis años. Los que me conocen dicen que admiran en mí tanto al artista como al hombre de carácter; trataré de no defraudarlos».
 |
| Hipòlit Lázaro visità els escolapis de Cojímar el 1917. APEPC, 11-07-80, c. 7 n. 1259. |
La fotografía amb què il·lustrem aquest article creiem que és de 1917 perquè és l’any en que coincidiren a Cuba els escolapis que hi surten: Pere Mestres, Joan Puig, Modest Roca, Prudenci Soler i Jaume Alobet. Les columnes del fons creiem que són les de Cojímar. Hipòlit Lázaro està dret, a l’esquerra, sol. De fet, coincideix la data, 1917, amb la del seu debut a Cuba com a tenor i amb la del casament.
Joan Florensa i Parés
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada