Davant d’un català en el claustre colonial de l’Escola Pia de Guanabacoa

Entre les moltes fotografies que conservem dels escolapis a Cuba en l’APEPC m’ha cridat l’atenció aquesta que reproduïm. Un grup d’alumnes grans, molt ben vestits, en el claustre colonial de l’Escola Pia de Guanabacoa. No sabem identificar cap dels alumnes ni l’escolapi que els acompanya. Observem que l’alumne assegut primer a l’esquerra vesteix pantalons de golf i el del seu costat porta polaines. Alguns llueixen un mocador a la butxaca petita de la jaqueta. La datem a la dècada dels anys vint del segle passat.

Però la novetat que més ens ha curiositat és la figura d’un pagès català sobre unes roques, a la dreta. Anys després aquesta estàtua va desaparèixer: no hi figura vint anys després.

La fotografia a què fa referència l'article. A la dreta podem veure la figura del pagès o pastor català, amb la barretina característica. Procedència: APEPC, 11-07-80, àlbum 3 núm. 239


¿Què representa, aquesta figura? Els escolapis residents a Cuba foren, des de la fundació el 1856, catalans. No és estrany, doncs, que en un lloc tan característic de l’antic convent franciscà els escolapis hi col·loquessin la figura d’un català. Però el fet d’escollir un pastor anònim ens suggereix unes reflexions que ens poden explicar el per què de la presència d’un pagès català en el claustre de Guanabacoa.

El 1892 Josep Torras i Bages havia publicat La tradició catalana, en què defensava la família, la propietat i la fe catòlica com a fonament i principis d’una nació catalana. Considerava com a model de país l’Edat Mitjana, especialment l’etapa gòtica, amb uns valors que la pagesia conservava davant de la degradació del món industrial.

Pocs anys després, a Barcelona, el 1896, es representava per primera vegada Terra Baixa d’Àngel Guimerà. Manelic, el protagonista, es va fer molt popular i se li erigiren monuments en algunes poblacions. Tot i que normalment aquest personatge llegendari es representa amb un bastó, i aquí no veiem que en porti, ens el recorda.

Manelic representa, segons Guimerà, els valors de la terra catalana: té cura de les ovelles; encarna l’esperit autèntic de la terra de sinceritat i honradesa contra tota corrupció; lluita contra un món difícil i dur. Tot quadra amb la tasca que els escolapis catalans estaven portant a terme en els col·legis de Cuba, dels que el de Guanabacoa n’era el centre.

Aquells escolapis lluitaven per transformar Cuba, fer dels seus ciutadans persones lliures, treballadors, honrades, fidels a les arrels. Eren molt catalans, però formaven cubans.


Joan Florensa i Parés

Comentaris