Entre les moltes fotografies que conservem dels escolapis a Cuba en l’APEPC m’ha cridat l’atenció aquesta que reproduïm. Un grup d’alumnes grans, molt ben vestits, en el claustre colonial de l’Escola Pia de Guanabacoa. No sabem identificar cap dels alumnes ni l’escolapi que els acompanya. Observem que l’alumne assegut primer a l’esquerra vesteix pantalons de golf i el del seu costat porta polaines. Alguns llueixen un mocador a la butxaca petita de la jaqueta. La datem a la dècada dels anys vint del segle passat.
Però la novetat que més
ens ha curiositat és la figura d’un pagès català sobre unes roques, a la dreta.
Anys després aquesta estàtua va desaparèixer: no hi figura vint anys després.
 |
| La fotografia a què fa referència l'article. A la dreta podem veure la figura del pagès o pastor català, amb la barretina característica. Procedència: APEPC, 11-07-80, àlbum 3 núm. 239 |
¿Què representa,
aquesta figura? Els escolapis residents a Cuba foren, des de la fundació el
1856, catalans. No és estrany, doncs, que en un lloc tan característic de
l’antic convent franciscà els escolapis hi col·loquessin la figura d’un català.
Però el fet d’escollir un pastor anònim ens suggereix unes reflexions que ens
poden explicar el per què de la presència d’un pagès català en el claustre de
Guanabacoa.
El 1892 Josep Torras i
Bages havia publicat La tradició catalana,
en què defensava la família, la propietat i la fe catòlica com a fonament i
principis d’una nació catalana. Considerava com a model de país l’Edat Mitjana,
especialment l’etapa gòtica, amb uns valors que la pagesia conservava davant de
la degradació del món industrial.
Pocs anys després, a
Barcelona, el 1896, es representava per primera vegada Terra Baixa d’Àngel Guimerà. Manelic, el protagonista, es va fer
molt popular i se li erigiren monuments en algunes poblacions. Tot i que
normalment aquest personatge llegendari es representa amb un bastó, i aquí no
veiem que en porti, ens el recorda.
Manelic representa,
segons Guimerà, els valors de la terra catalana: té cura de les ovelles; encarna
l’esperit autèntic de la terra de sinceritat i honradesa contra tota corrupció;
lluita contra un món difícil i dur. Tot quadra amb la tasca que els escolapis
catalans estaven portant a terme en els col·legis de Cuba, dels que el de
Guanabacoa n’era el centre.
Aquells escolapis
lluitaven per transformar Cuba, fer dels seus ciutadans persones lliures,
treballadors, honrades, fidels a les arrels. Eren molt catalans, però formaven
cubans.
Joan Florensa i Parés
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada