L’Acadèmia Mercantil de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona

 

No conservem cap fons amb documentació de l’Acadèmia Mercantil que funcionà a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona a partir de 1940. Disposem només de documents que es troben en altres fons. Creiem, però, que disposà d’una secretaria pròpia, que s’ha perdut. Tampoc hem trobat cap document relacionat amb l’Escola d’Alts Estudis Mercantils, tot i que sabem que hi matriculava alumnes. Molta documentació són fullets sense data, cosa que no ens permet situar-los cronològicament.

Pensem, però, que va ser una experiència interessant que paga la pena recordar i deixar-ne constància per si amb el temps algú pot ampliar aquesta breu i incompleta història.

El primer d’abril de 1939 oficialment acabà la guerra civil iniciada el juliol de 1936. Els vencedors volien implantar un nou règim i reprimiren tot l’anterior. Com refer el país? Els anys de servei militar s’allargaren, molts joves havien mort al front de batalla, part de la intel·lectualitat anterior s’havia vist obligada a marxar a l’exili. Els estudis s’havien fet amb moltes irregularitats: molts nois i joves no havien anat a escola des d’abans de la guerra. Alguns títols emesos per la Generalitat no eren reconeguts pel nou règim.  Mancava de tot.

El pare Joaquim Tous tornà de França a principis de 1939 i es va fer càrrec de refer la vida del seu col·legi de Sant Antoni de Barcelona, del que n’era rector. L’edifici es trobava en pèssimes condicions, perquè havia estat saquejat, incendiat i malmès. Es proposà un ventall ben ampli d`ensenyaments que obrissin moltes portes als alumnes. A més dels tradicionals parvulari, primària i batxillerat, pensà en oferir una formació professional en les branques industrial i mercantil. Quedem-nos en aquesta última, la mercantil.

L’Escola Pia tenia una llarga tradició de l’ensenyament que últimament es coneixia com a estudis de comerç i que les dècades primeres del segle XX havia adquirit un fort prestigi. El comerç dels escolapis no donava títol oficial, perquè era una ampliació de la primària superior; tot i així, el pare Tous en feu una aposta decidida i amplià els estudis tot impartint peritatge i professorat mercantils com a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Com que per entrar en aquesta escola calia tenir dotze anys i els alumnes acabaven la primària elemental amb deu anys, introduí dos cursos preparatoris.

El pare Tous pensà en aquells nois o joves que havien deixat ja l’escola però desitjaven ampliar els seus coneixements i ascendir en la situació social. A més de les classes del comerç, diguem-ne normal, en horari diürn, creà una escola nocturna que batejà com Acadèmia Mercantil (AM): així, aquells alumnes no anaven a escola, cosa que podria ser motiu de burla dels companys: no anaven a col·legi, sinó a una Acadèmia.

La AM oferia un bon ventall de possibilitats: uns cursos de cultura general, algunes matèries pròpies de l’administració empresarial i els cursos de peritatge i professorat mercantil que es podien fer en règim oficial o lliure.  Els que optaven per intentar aconseguir un títol oficial anaven a examinar-se a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. L’horari de la AM va se sempre nocturn, de 7 a 10 del vespre, amb algunes variants segons els anys.

Durant el curs 1939-1940 s’anaren anunciant aquests estudis, que s’iniciaren el curs següent 1940-1941.

Segons els Anales de 1940 (p. 2) en el primer curs d’existència hi havia a la AM un total de 250 alumnes. El 1942-1943 el primer curs de preparació mercantil comptava amb 51 alumnes, nombre igual que en el segon curs de preparació; els de peritatge eren 33 (Anales 1943). El curs 1946-1946 els alumnes de peritatge ja eren 51 i el 1954-1955 arribaren a 120.

Un fullet sense data, però imprès durant el rectorat del pare Joaquim  Tous (1939-1949), diu que la AM imparteix cursos de cultura general i classes especials a més dels estudis comercials; que es fan exàmens els mesos de gener, abril, juny i octubre i al final es dona un certificat dels estudis cursats; i que per als que es vulguin examinar a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils, se’ls tramiten les matrícules. Les matèries de les classes de cultura general eren: perfeccionament de la lectura, ortografia, correspondència comercial, aritmètica, càlcul, tenidoria de llibres, documentació mercantil, pràctica d’escriptori, classificació i arxiu. Les classes especials consistien en mecanografia, taquigrafia, dibuix i els idiomes anglès, francès, italià i alemany. Per als estudis pròpiament mercantils se seguien els programes de l’Escola d’Alts Estudis Mercantils, tot i que també s’oferia la possibilitat d’un ensenyament personalitzat si algú el requeria.

En els Anales de 1946-1949 hi ha un quadre, que reproduïm, i que resumeix tots els ensenyaments que s’impartien a l’escola. I és que després de deu anys de la represa que seguí a la destrucció de la guerra civil, trobem una escola ben organitzada i que ofereix un ventall ampli de possibilitats formatives.

Podríem dir que aquest era el projecte del pare Joaquim Tous sobre el seu col·legi. De manera esquemàtica ens exposa el seu ideari i projecte educatiu.

L’ensenyament lliure funcionava sense cap permís, ja que una persona qualsevol podia estudiar i presentar-se a exàmens en un centre acreditat. De totes maneres, el 1949 el provincial Julià Centelles demanà que el rector de la Universitat de Barcelona (que en aquella època era el representant i delegat del Ministerio de Educación per tot el districte universitari de Barcelona)  autoritzés la Academia Mercantil de las Escuelas Pías per impartir els ensenyaments de comerç, cosa que va obtenir. La petició es repetí per al curs 1950-1951, fet que li permetia fins i tot donar un diploma acreditatiu.

Aquell 1949 el pare Tous havia cessat de rector de Sant Antoni i havia passat al de Nostra Senyora amb el mateix càrrec. El nou rector de Sant Antoni era el pare Jaume Roca i devia voler anar legalitzant el que tenia entre mans.

El fet que sigui el provincial i no el rector de Sant Antoni qui fa la petició i que en el nom de l’entitat no hi figuri Sant Antoni ens fa sospitar que es pretenia quelcom més que aprovar uns ensenyaments i un centre. Pensem que es volia que la AM aglutinés, regulés i controlés tot l’ensenyament del comerç que es feia en els col·legis escolapis. Recordem que en la majoria de col·legis es feia comerç com a primària superior, és a dir, de 10 a 14 anys, per als alumnes  que no passaven a batxillerat, però que cada centre organitzava els cursos de comerç com volia i segons les seves possibilitats. En aquest sentit, l’AM podia assenyalar currículums. Sabem, per exemple, que uns professors de l’AM anaren a Igualada a finals de curs per examinar els alumnes; un fet semblant coneixem de Caldes de Montbui (FLORENSA, 2009, p.81). La AM validava, doncs, els estudis de comerç i donava un diploma.

El 1953 el Ministerio de Educación dividí el batxillerat en elemental (quatre cursos) i superior (dos cursos) i cada grup donava un títol. Les famílies majoritàriament s’inclinaren perquè els seus fills cursessin els quatre cursos de batxillerat elemental i no el comerç. Els col·legis d’Olot (1958), Puigcerdà (1961), Igualada (1963), Tàrrega (1964), Granollers (1964), Vilanova i la Geltrú (1964) i Balaguer (1965) es convertiren en centres reconeguts elementals i oferiren aquest grau de batxillerat amb exàmens en el propi centre. L’interès pel comerç, doncs, anà decaient. Els col·legis de Morella, Moià, Caldes de Montbui i Sitges foren declarats entre 1965 i 1967 col·legis lliures adoptats (CLA) per impartir el batxillerat elemental i el Calassanci de Barcelona es convertia en filial d’institut. Aquests col·legis, amb una sola línia des del parvulari, no podien doblar-se en la secundària: calia escollir entre batxillerat i comerç, i s’inclinaren per allò que la societat demanava. La resta de col·legis ja impartien el batxillerat com a reconeguts, excepte el de Calella, que per tenir a la població un institut laboral i poc nombre d’habitants no entrava en cap de les possibilitats anteriors.

Val a dir que l’AM també va incloure, a partir de 1957, els tres primers cursos de batxillerat en horari nocturn, i per això se’n diu a vegades Acadèmia Nocturna.

El curs 1974-1975 s’acabà d’implantar l’últim curs de l’Educació General Bàsica (EGB) i s’acabà el batxillerat elemental. La Llei General d’Educació de 1970 del ministre José Luis Villar Palasí oferia, després de la EGB, o bé batxillerat unificat i polivalent (BUP) o bé formació professional (FP). Amb aquests darrers canvis, doncs, el tradicional ensenyament de comerç dels escolapis havia desaparegut del tot i no encaixava en el nou sistema.

Calia replantejar-se què fer per seguir endavant, però resulta que l’AM no ho va fer, sinó que senzillament tancà portes i abaixà persianes. Tampoc s’hi pensà a nivell de la congregació provincial, que fixà els nivells que cada centre podia impartir. A Mataró, el senyor Eugeni Romeu amb el rector pare Salvador Dalmau, iniciaren un projecte segons la llei de 1970 (FLORENSA, 2012, p. 219-224) que reeixí. Oferia quelcom diferent als antics estudis de comerç, adaptats als nous temps i necessitats: classes impartides per personalitats d’empreses de Mataró; possibilitat de pràctiques en fàbriques, oficines i despatxos; i inclusió de la informàtica quan aquesta es començà a popularitzar. Fou una aposta decidida per allò que després acabaria sent la Formació Professional.

 

Joan Florensa i Parés

Directors de l’AM[1]:

Joaquim Tous 1940-1949

Joan Camp: 1952-1955

Hilari Alcaraz: 1955-1958

Ramon Melé: 1946-1947 i 1958

Josep Solà i Carol: 1957- 1961.

Josep Pelegrí amb Jaume Pallarolas: 1971-1972.

 

Bibliografia i fonts

-          ANALES de la Escuela Pía de San Antonio de Barcelona.

-          CASTELLS, Gabriel (2006): L’Escola Pia d’Igualada: Assaig històric (1732-2002). Igualada: Escola Pia.

-          Diccionario enciclopédico escolapio (DENES). Vol. I. Madrid: ICCE, 1988.

-          FLORENSA, Joan (2009): Cent anys de l’Escola Pia a Caldes de Montbui (1909-2009): història d’un servei. Caldes de Montbui: Escola Pia.

-          FLORENSA, Joan (2012): Escola Pia, 275 anys a Mataró. Mataró: Escola Pia Santa Anna.

---

[1] Som conscients que aquesta relació és incompleta i potser conté algun solapament pel que fa a les dates. Ha estat elaborada a partir de la documentació que tenim que, com hem anunciat a l’inici, és molt fragmentada, però tanmateix ens permet fer una primera aproximació als directors de l’Acadèmia.