Miscel·lània Passante

 

A la Biblioteca de l’Arxiu Provincial tenim una miscel·lània relligada en pergamí, de 19 x 15 cm., que qualifiquem amb el cognom de l’escolapi Agustí Passante de Sant Tomàs d’Aquino (Trepuzzi, Lecce, 1653 - Pozzuoli 1722), religiós prou conegut perquè va ser el fundador de l’Escola Pia de Moià i, per tant, de la primera casa de l’orde a casa nostra.

No entraré ara en l’estudi d’aquests fullets, sinó que únicament em limitaré a enumerar-ne el contingut, descrivint-ne cada part. Es tracta de tres blocs impresos separadament. El primer i més voluminós s’encapçala amb una pàgina que diu:

Panegyricos del Padre Agustín de Santo Tomás de Aquino, clérigo regular de los pobres de la Madre de Dios de la Escuela Pía, de la provincia de Otrento del Reyno de Nápoles, dedicados al eminentísimo y reverendísimo señor  don Savo Milini,  arzobispo de Cesarea, Nuncio, y Colector general de los Reynos de las Españas. Sácalos a luz don Próspero Blas Sandalaro. Con licencia, en Lisboa. Año 1682.

Tot seguit venen uns sermons, abans dels quals, tanmateix, hi ha unes pàgines inicials impreses i no numerades. Es tracta de dues dedicatòries, la primera dedicada al Em.mo y Rev.mo Señor  [Nunci]. Per Agustín de Santo Tomás de Aquino. [8 p.]. I una segona dirigida Al Reverendísimo Padre Carlos Iuan de Iesús, General de los Clérigos Regulares de la Madre de Dios de la Escuela Pía.  Per Próspero Sandalaro. [2 p.]

Savo Milini era el Nunci apostòlic amb qui el pare Passante tractà per a obtenir la llicència de fundar la casa a Moià. No depenia pas d’ell, però de ben segur que pressionà perquè el monarca Carles II la signés i per això calia que el confessor reial s’hi impliqués. Gràcies a aquestes i altres pressions, el cas és que s’aconseguí el permís reial l’1 de juliol de 1683. La dedicatòria, doncs, queda ben justificada.

Sorprèn, en canvi, que la destinada al pare General de l’Orde no la signi Passante, sinó Próspero Blas Sandalaro, personatge que no ens és conegut: suposem que era un sacerdot de Otranto o Lecce, com Passante, que es trobava a Madrid, localitat des d’on signa la dedicatòria, i que des d’allà ajudà al seu compatriota en les gestions davant la cort espanyola. També tindria connexions amb Lisboa, que és on envià els sermons per imprimir-se.

Agustí Passante

A aquestes dues dedicatòries les segueixen dues breus composicions poètiques d’escolapis napolitans que acompanyaven Passante en l’experiència expansiva de l’orde: un es confessa company d’estudis seu i l’altre un alumne. Porten els títols de:

-          Para el panegyrico del Santísimo Sacramento. Soneto. Per Marino [Spina] de San Francisco, condiscípulo del autor. [1 p.]. I In P. August. a D. Thoma Aquinate. Epigramma. Per Patris Ioannis [Zamboni] a Sanctis Petro & Paulo, Auctoris in Philosophicis discipuli. [1 p.]

 

A continuació hi ha els quatre panegírics o sermons de Passante, amb numeració seguida de pàgines, tot i que sense indicació ni d’impremta, ni cap data, ni lloc on es predicaren. Són:

-          - La necesidad, grandeza, oposiciones y victorias de la Educación. Panegyrico predicado en el día de Todos los Santos y Domínica quinta después de la Epifanía. (P. 1-27)

-         -  La idea del verdadero pastor, para el Patriarca San Joseph, que se celebró su fiesta en el segundo Domingo después de la Pascua. (P. 28-48). Per altres fonts sabem que aquest sermó el predicà a la parròquia de Santa Maria de Moià el 15 d’abril de 1682 per donar a conèixer els escolapis als feligresos de la vila. Va ser a petició de mossèn Jaume Boixó, sacerdot de la comunitat de preveres de la parròquia, benefactor de l’orde.

--      La medicina saludable. Oración predicada en el día primer Domingo de Adviento, y del Apóstol San Andrés. (P. 49-73)

 - La sacramentada Gerusalén, panegyrico para el Ssmo. Sacramento de la Eucharistía. Predicado en el domingo de quinquagésima. (P. 74-98)

 

A la miscel·lània encara s’hi afegeixen dos fullets mes. El primer no és original de Passante, sinó que en fou el traductor: és interessant perquè a la pàgina 3 hi ha un gravat de Pere Abadal que representa el venerable pare Josep Calassanç, copiant-ne un d’Oliverio, de Roma. És sens dubte la primera representació del futur sant a casa nostra. L’escut de l’Escola Pia que s’hi veu el reproduírem en el segell de l’Arxiu Provincial. Porta per títol:

-       Oración fvnebre en las honres del Ven. Siervo de Dios P. Ioseph de la Madre de Dios Fundador de los Clérigos Regulares Pobres de la Madre de Dios de las Escuelas Pías y 1. Patriarca de Aragón. Díjola en Roma en la Iglesia de S. Pantaleón en donde està depositado su Venerable Cuerpo, el Reverendísimo P. Fr. Iacinto de S. Vincenzo Carmelita descalzo Definidor de la Provincia Roamana. Tradúcela el P. Agustín de S. Tomás de Aquino Rector de la Escuela Pía de Moyá. Dedícala a la muy Ilustre Villa de Peralta de Sal y del Honor, Cabeza de la Baronia del Honor. En Varsovia por Pedro Elcyt Impresor de su Mag. 1649, y nuevamente en Moyá por Pedro Abadal. Año MC.LXXXIV. 1 gravat; 29 p.

A aquest el segueix un sermó predicat a Barcelona, com indica el títol, a l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino, el 1682.

-       La fuente del Parayso, oración panegyrica para el glorioso Padre, Maestro, y Principe de la Theologia S. Thomás de Aquino. Dixola el M. R. P. Agustín de Santo Tomás de Aquino de los Clérigos Regulares Pobres de la Madre de Dios de la Escuela Pia, Rector del Colegio de Moyá, en la Santa Iglesia de S. Catalina Virgen, y Martyr, de la Sagrada Orden de Predicadores, de la Ciudad de Barcelona, á los 8 de Março, segundo dia de las Fiestas, que le consagró su muy Illustre, y Docta Academia, en el año de 1684. Con licencia. En Barcelona, en la Imprenta de Rafael Figueró, á los Algodoneros. Año 1684; 40 p.        

Tots aquests sermons tenien com objectiu fer conèixer l’Escola Pia que aquell grupet d’escolapis napolitans volia implantar a Catalunya. El pare Agustí Passante n’era la veu, que ressonà per diversos temples. Era propaganda, però feta amb qualitat i uns objectius ben definits per exposar qui eren els escolapis. Són unes composicions ben elaborades i amb moltes cites que indiquen la cultura que tenia. Marquen una distància amb el saber que comunament tenien els mestres d’aquí.

Els temes escollits veiem que també es refereixen a la missió dels escolapis: educació, acompanyament com va fer sant Josep amb l’infant Jesús, el seguiment o imitació de Crist, l’eucaristia i la vida del fundador de l’orde Josep Calassanç. Presentava tot un programa de l’educació que volien impartir en les aules escolàpies.

Joan Florensa Parés