El concepte d'examen tal com l'entenem avui dia no s'estendrà fins aproximadament la meitat del segle XIX. Fins aleshores, allò que anomenem exàmens eren més aviat una exhibició pública que es preparava a final de curs, oberta a tothom –on es convidava especialment a les autoritats del municipi o de la regió–, on els alumnes demostraven allò que havien après durant tot l'any. S'editava un programa on sovint s'anunciava quins alumnes hi prendrien part i què farien: recitar un text clàssic, reflexionar sobre un concepte filosòfic o teològic, aplicar normativa gramatical... a vegades amb la interpretació de peces musicals a l'inici o als interludis. És un hàbit que els escolapis copiaren dels jesuïtes i que els donava cert prestigi.
En aquell moment, l’escola s’organitzava en tres grups -petits, mitjans i grans-, on els grans repetien, ensenyaven i col·laboraven amb els petits i mitjans, i on s’exigia que cada grup estigués format en uns coneixements concrets de gramàtica, aritmètica, cultura religiosa, retòrica i altres. Per tant, aplicaven la idea de les escoles graduades, malgrat que aquest concepte no sorgís com a tal fins a les reformes educatives de finals del segle XIX o ben entrat ja el s. XX. Els estudiants practicaven exercicis, dictats, traduccions, fragments d’obres literàries, conceptes en mapes... i quan arribava el moment ho exposaven.
En molts casos, aquests documents impresos a mode de publicitat es tracta de la única font d’informació que tenim per conèixer alumnes que van passar per les escoles o bé els programes escolars pròpiament dits, fet que fa que siguin molt destacats des d'un punt de vista de la investigació.
Un concepte que es repeteix en molts d'ells i que crida l'atenció, almenys des de l'òptica d'avui dia, és el de república cristiana aplicada a l'educació. I ens hem fixat en un dels exàmens que conservem a l'APEPC, en concret de l'Escola Pia de Balaguer, de l'any 1774. En aquest moment cal tenir en compte que quan es parla de República no es fa en termes polítics, sinó amb la concepció clàssica de res pública, que associaríem més aviat a la definició de ciutadania. Dit d'una altra manera: l'Escola Pia tenia com a missió - i així ho vol remarcar en aquestes demostracions públiques- formar bons cristians que siguin útils, com diuen en una de les línies, a l'Església, a l'Estat i a la Pàtria.
 |
| Portada de l'examen públic de l'Escola Pia de Balaguer, que tingué lloc els dies 23 i 24 de maig de 1774. Font: APEPC |
En una concepció també clàssica, els escolapis d'aleshores pensen que si no formen als nanos, aquests cauran en totes les temptacions que tenen al seu voltant. "Son los hombres en su niñez tiernas plantas de la República, que convierten en su jugo, y substancia el humor, que chupan de la madre común, que les alimenta. Y como sea innata la inclinación al vicio, crecen en ellos las siniestras costumbres, sino precave el daño a la Educación Piadosa. No hay duda que los que son ahora niños, han de servir algun tiempo a la República, en cuyo honor nacieron [...]".
I per això es donaven les gràcies a si mateixos, perquè la seva Institució i els seus religiosos s'esforçaven per "procurar el bien de la República Christiana en la Educación de la Juventud".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada