Pèrdua d'una part de les pintures de l'església de Claverol

 Josep Calassanç, fundador de l’Escola Pia, fou rector de Claverol (Conca de Dalt, Pallars Jussà) entre 1588 i 1591. Un temps curt però intens, en què deixà petjada fins al punt que els seus habitants celebren la Festa Major cada any per la data de Sant Josep de Calassanç, el 25 d’agost. I és que si bé se sabia que el sant, de Roma estant, havia donat les rendes que obtenia del càrrec de plebà d’Hortoneda i rector de Claverol per a l’establiment d’una causa pia que servís per proveir de blat a les famílies més necessitades de la contrada, la troballa recent de les llibretes de la causa pia, a l’Arxiu Diocesà d’Urgell, ens permeten tenir una cronologia més detallada del seu establiment i, sobretot, del seu compliment: de fet, aquesta documentació ens ha permès saber que durant pràcticament cent anys la voluntat de Calassanç no fou complerta.

No ens desviem, però, del tema que hem anunciat amb el títol. El cas és que els escolapis, admiradors de la trajectòria del seu fundador en terres catalanes, han tingut sempre un vincle especial amb Claverol, que es veié reforçat el 1973, quan el bisbat cedí a l’Escola Pia l’antiga rectoria, que es troba a redós de l’església de Sant Cristòfol, tancant la vila closa. Restaurada i convertida en casa de colònies, des d’aleshores grups de joves i també religiosos han tingut Claverol com un dels seus referents d’oci, lleure i reflexió.

Fotografia de la Festa Major de Claverol de 2019, al pati de la rectoria, avui dia casa de colònies. Es veu el campanar de Sant Cristòfol al darrera. Fotografia d'Aniol Noguera. Fons: APEPC

Si bé de l’església se’n cuida el bisbat d’Urgell, el cert és que els escolapis han tingut també la voluntat de preservar-la i dinamitzar-la, no només per Festa Major, sinó també en diverses celebracions que puguin fer-s’hi al llarg de l’any, sabedors que d’aquesta manera mantenen, també, un lligam amb qui n’havia estat rector a finals del segle XVI, Calassanç. Però el seu estat de conservació no ha estat sempre bo, i darrerament des de la Institució i des de l’Arxiu hem fet algunes passes per avisar, especialment, de l’augment de la humitat i l’existència de vies d’aigua de l’exterior que han malmès considerablement les pintures de les capelles laterals; unes pintures de tipus popular que podem datar dels segles XVII i XVIII, aproximadament.

Són escenes de la Passió de Crist, amb els seus executors caracteritzats de turcs -l’enemic del moment-, en comptes de romans. Però també n’hi ha de la vida de la Mare de Déu i d’altres de tipus ornamental. Exemplars possiblement força excepcionals en aquest entorn, que tot i no ser d’una gran tècnica i qualitat, valdria molt la pena conservar en ser representatius d’una època i d’una religiositat popular.

Fotografies: Aniol Noguera i Eduard Puigventós. Fons APEPC.

Si bé el crit d’alerta adreçat al rector de Claverol, al bisbat d’Urgell, al municipi i a la Generalitat ha tingut efecte i s’ha engegat un procés de reforma de l’església, el cert és que desgraciadament ha arribat massa tard, i una part de les pintures ha caigut. A la capella de la marededéu de la Serra és on es noten més els efectes de la humitat: fa un parell d’anys va començar a caure una part de l’arrebossat, i darrerament n’ha caigut un tram més. El seu estat fa presagiar que aviat acabarà de caure el que en queda, perdent-se, per sempre, les escenes que hi havia.

Fotografies: Aniol Noguera. Fons APEPC.

Tanmateix, no tot són males notícies. Aquest estiu, un grup de joves voluntaris vinculats a l’Escola Pia ha localitzat i recuperat part de l’antic hort del rector, aquell que segurament havia conegut Josep Calassanç. Tres feixes de diversa mida, amb un petit dipòsit i un sistema de rec, que acabaran d’adequar en futures campanyes i que ens permetrà recuperar una part més de la història del municipi i enfortir, alhora, el vincle entre l’Escola Pia i Claverol.

L'hort del Rector. Fotografies: Aniol Noguera