Francesc Macià i els escolapis de Cuba (1928)

 

Francesc Macià havia estat detingut mentre ultimava els preparatius dels anomenats Fets de Prats de Molló (1926): des d’aquesta població de la Catalunya Nord, havia ordit un pla per creuar la frontera amb alguns centenars d’homes, fer-se amb una part del territori (Olot i rodalia, essencialment), i a partir d’aquí formar columnes de voluntaris que alliberarien Catalunya del jou de la dictadura de Primo de Rivera, amb la intenció darrera de proclamar l’Estat Català[1]. Però traït pels voluntaris italians que estaven amb ell (amb el nét del cèlebre Garibaldi, Ricciotti, al capdavant)[2], les autoritats franceses els sorprengueren i foren enviats a París a l’espera de judici.

En total hi hagué disset processats però Macià es declarà únic responsable de l’acció. La seva declaració, on defensava la democràcia i el dret d’autodeterminació de Catalunya, difosa àmpliament per diversos mitjans europeus, el va fer conegut i el dotà de molt prestigi tant dins com fora de l’àmbit catalanista. Fou condemnat a sis mesos de presó i una multa, per ésser posteriorment expulsat a Bèlgica.

El novembre de 1927, de Brussel·les estant, Macià decidí emprendre una gira per les diverses comunitats catalanes establertes a Amèrica, que havien estat les grans benefactores de l’emprèstit per dur a terme el fallit intent de Prats de Molló i alhora exercien de principal focus de l’encara incipient independentisme català. L’Avi visità Uruguai, l’Argentina, Xile i finalment Cuba, on hi arribà el 16 d’agost de 1928. Allà s’hi estaria fins el mes d’octubre i participaria de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, que donaria lloc, també, a l’anomenada Constitució de l’Havana, un projecte de constitució per a la futura República Catalana que esperaven que es proclamés els propers anys a partir, justament, de l’empenta i determinació de Macià[3].

L’Escola Pia tenia diverses escoles i comunitats a l’illa de Cuba, que era una part més (i força important) de la província de Catalunya: en aquells moments funcionaven les de Camagüey, Cárdenas, Cojímar (residència de vacances), Guanabacoa, San Rafael (l’Havana) i Pinar del Río. Per aquest motiu la majoria dels religiosos eren catalans i, entre ells, molts podien ser considerats de tendència catalanista; de fet, aquest grup tenia a Cuba (la independència de la qual havia exercit una enorme influència en el separatisme català, que en copià fins i tot la bandera) un ambient més propici on expressar les seves idees que no pas a la península, on imperava una pugna entre el sector catalanista i l’espanyolista, aquest darrer amb el suport decidit del règim de Primo de Rivera, que havia dut fins i tot a una substitució de la Cúria Provincial i a l’ostracisme a membres dels considerats catalanistes[4]. En aquest ambient, la visita de Francesc Macià fou molt ben rebuda per la major part dels religiosos.

Prova d’aquesta bona entesa són les dues fotografies que presentem tot seguit, on es veu Macià amb els membres de la comunitat de Guanabacoa; una comunitat, d’altra banda, de tradició catalanista, que havia acollit, per exemple, a Mossèn Cinto Verdaguer quan aquest feia estades a l’illa, on arribava amb els vaixells del seu protector, el marquès de Comillas[5]; i que havia estat la responsable de la construcció de l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat a la rodalia de l’Havana, i l’extensió del culte a la Moreneta entre els cubans[6].

Retall aparegut al diari El Be Negre, 15 de febrer de 1933 (Font: APEPC, 11-07-80 c. 4)

Les dues imatges deurien prendre’s el mateix dia, ja que els personatges que hi apareixen són pràcticament els mateixos i la vestimenta és idèntica. La primera fou publicada a la revista satírica El Be Negre el 15 de febrer de 1933; el redactor ironitza que la Lliga Catalana, partit polític conservador que a partir de l’adveniment de la ii República anava sempre a remolc dels resultats electorals d’Esquerra Republicana, encapçalada per Macià, repartia aquesta imatge entre els seus afiliats amb la intenció de fer creure que l’Avi era dels seus perquè estava envoltat de capellans (sense esmentar, però, que aquests religiosos eren escolapis i que la fotografia era d’uns anys abans a Cuba), i que per tant aniria bé que es presentés a la seva candidatura. Entre els que apareixen a la imatge, hi identifiquem el secretari de Macià, Ventura Gassol (tercer per l’esquerra); el mateix Macià (a primera fila, amb vestit blanc i corbata fosca); Jaume Carceller (escolapi de Cinctorres, segon per la dreta); i Modest Roca (també escolapi, el primer per la dreta).

Francesc Macià amb els escolapis de Guanabacoa, el 1928. Font: APEPC 11-07-90, c 8

La segona possiblement fou feta al col·legi de Guanabacoa mateix, i hi tornem a identificar Jaume Carceller (segon per l’esquerra); Ventura Gassol (tercer per l’esquerra); seguit de Macià; i Modest Roca (segon per la dreta, amagat darrera l’home de vestit blanc i ulleres gruixudes).

Ambdues fotografies foren preses el 1928 durant la gira americana de Macià i escenifiquen el suport dels escolapis catalans, si més no els de Guanabacoa, a la causa que representava l’Avi.

---

[1] Colomines i Companys, Agustí. La Catalunya rebel: el procés a Francesc Macià i als protagonistes dels fets de Prats de Molló. Barcelona: Símbol editors, 2003; Carner-Ribalta, Josep. El Complot de Prats de Molló. Barcelona: Rafael Dalmau, 1987.

[2] Cattini, Giovanni. El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana. Barcelona: Ara Llibres, 2009.

[3] Conangla i Fontanilles, Josep. La Constitució de l’Havana i altres escrits. Barcelona: La Magrana, 1986; i Ferran Oliva, Joan M. La constitució de l’Havana. Lleida: Pagès, 2005.

[4] Per a més informació, vegi’s Florensa, Joan. El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana : IEC, 2010, p. 403-414.

[5] Sobre aquest aspecte, veure Poch i Gallart, Josep. «Verdaguer y los PP. Escolapios de Cataluña», a Analecta Calasanctiana núm. 1 (1959), p. 199-249; «En el sesquicentenari del naixement de Verdaguer», a Catalaunia núm. 368 (juny 1995), p. 4-5; Puig i Reixach, Miquel. «Més sobre Verdaguer i els Escolapis. El col·legi de Balaguer i Mn. Cinto», a Catalaunia núm. 370 (setembre 1995), p. 21-22; o més recentment, Busquets i Grabulosa, Lluís. «Els amics banyolins a Cuba de Verdaguer», a Diari de Girona. Dominical (19 abril de 2020), p. 4-5.

[6] Fou el P. Pere Muntadas qui proposà a la Societat de Beneficència dels catalans a l'Havana la construcció de l'ermita com a lloc que aglutinés tots els catalans, no només els socis de la Beneficència, vers el 1885. Una comissió buscà emplaçament però no fou fins el 24 de juliol de 1921 que s'inaugurà a la Loma del Tadino, que a partir d’aleshores passà a dir-se Loma de Montserrat o de los Catalanes. Tanmateix, el creixement de la ciutat i urbanització de la zona obligà a buscar nova localització; avui dia el seu lloc l’ocupa la plaça de la Revolució amb el monument a Martí. Les noves obres s'iniciaren el 1951 i acabaren el 1954. Els plànols són dels arquitectes Vicente J. Sellés i Francisco G. Padilla segons el model de l'església de S'Agaró. La primitiva imatge de la Moreneta es troba avui a l'església escolàpia de Guanabacoa com a testimoni d’aquesta col·laboració. Més informació a CAT APEPC: 07.94.02.11.