A mitjans dels anys 50, a la sala d’actes de l’Escola Pia de Sabadell (aleshores, sobre el vestíbul de l’entrada), atapeïda amb la flor i nata dels prohoms de la ciutat, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell, Antoni Llonch, dissertà en una conferència sobre la penosa i injusta situació dels suburbis de la ciutat: aportà moltes dades amb números que indicaven la desigualtat social en una mateixa ciutat. Insistí especialment en la manca d’escoles en els suburbis i en la no escolarització de bona part dels nens i nenes que hi vivien. Va ser una crida a remoure consciències. Calia fer alguna cosa i tothom s’hi havia de sentir implicat.
Suposo que el pare rector de l’Escola Pia, Salvador Dalmau i Castel, prèviament havia mogut molts fils. Ja hi havia acords concrets i la conferència era per fer públic un projecte pactat, tot buscant més adhesions. I és que l’Ajuntament, el Gremi de Fabricants i la Caixa d’Estalvis de Sabadell s’havien compromès a construir i mantenir escoles per a nois i per a noies en cadascun dels barris, mentre que l’Escola Pia es comprometia a portar-ne la direcció pedagògica.
A cada barri s’hi construí una escola per a nens i una altra per a nenes, amb un número d’aules segons la població. L’Escola Pia assumí la direcció de les escoles de nois dels barris de Torre Romeu, Merinals, Can Puigjaner i Ca n’Oriac. El Germans Maristes es responsabilitzaren d’una altra escola; i les de noies se les repartiren entre les congregacions femenines que tenien col·legi a la ciutat. El setembre de 1959 s’obriren totes les aules i començà el curs.
Deu anys després, el 1969, el Gremi de Fabricants, que atenia el manteniment econòmic de les escoles, les traspassà a l’Estat i es convertiren en escoles públiques. Fou l’escolapi Domingo Colet i Rovira qui s’encarregà de la direcció pedagògica de les escoles assumides pels escolapis i, al mateix temps, feia de coordinador de totes les escoles amb el Gremi. La seva dedicació va ser total i admirable.
Per a poder traslladar-se d’una escola a l’altra, el Gremi de Fabricants li donà un cotxe ja bastant atrotinat, que captava les mirades dels transeünts pel seu aspecte, soroll i moviments imprevisibles. A Sabadell es va fer cèlebre i tothom, en veure’l, s’apartava perquè no se sabia cap on aniria.
 |
| El P. Colet, amb el seu conegut cotxe. Fons: APEPC 11.00.11, c. 28 núm. 8 |
El pare Domingo i el seu cotxe feren un bon servei a la ciutat de Sabadell i per això ens plau reproduir-ne aquesta fotografia feta amb motiu d’una visita del pare Ramon Segalés (a la dreta).
Joan
Florensa i Parés
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada