Xocolata a Sant Antoni

L’Escola Pia de Sant Antoni es desvinculà de l’internat que havia acollit històricament a partir del moment en què s’edificà el col·legi de Sarrià. Aquest s’inaugurà el 1894 i suposà una despesa extraordinària que féu que es busquessin solucions també extraordinàries.

Una d’elles fou ben dolça: muntar una fàbrica de xocolata. Així, segons la documentació consultada a Madrid pel P. Claudi Vilà, ara ja fa uns anys[1], els escolapis d’aquella comunitat feren la petició formal de poder hostatjar la fàbrica a les seves instal·lacions (o bé en una propietat que no fos de l'escola, però que Sant Antoni tingués participació en el negoci, no queda clar) i obtenir-ne així uns rèdits que els permetessin eixugar una mica el deute. Però aquest no era un procediment fàcil: la comunitat ho demanava a la Província; la Província a la Vicaria; i la Vicaria a la Santa Seu. I és que el dret canònic no permet que una orde o congregació tingués una activitat econòmica o empresarial diferent del seu objectiu o raó de ser, i per això calia demanar un permís especial.

Façana principal de Sant Antoni, inici segle XX. Font: APEPC, fotografia de Messe Hermanos

A l’Arxiu de la Vicaria Espanyola de l’Escola Pia (ens desaparegut de facto el 1904, i que exercia com a govern superior de les províncies en territori espanyol, independent de Roma), Vilà hi localitzà un document que porta per títol Copia de la autorización concedida por la Congregación [es refereix a la Sagrada Congregació de Bisbes i Regulars[2]] al P. Rector de las E. Pías de Barcelona para establecer la industria y comercio de chocolate por un decenio, i respon a la petició que havia fet el P. Joan Miracle, assistent provincial[3]. El que s’hi deia és que la Congregació traspassava la presa de decisió al Vicari General de l’Orde a Espanya, i aquest és qui acabà autoritzant al P. Miracle.

A partir de les facultats que concedia el rescripte de la Santa Seu, el vicari general, el P. Pedro Gómez, el 12 d’abril de 1898 autoritzava que «por el tiempo de diez años, pueda establecer la industria y comercio de chocolate con el fin de atender a las necesidades especiales del Colegio de su cargo». La llàstima és que l’original es deuria perdre o bé en l’incendi del col·legi de Sant Antoni de la Setmana Tràgica (1909), o bé de l’inici de la Guerra Civil (1936), i que el present document fos només una còpia.

Tanmateix, no hem sabut trobar, ni a la premsa de l’època ni entre la nostra documentació, quin seria el nom comercial de l’establiment, el lloc concret on s'establí i si realment funcionà aquests deu anys. En Joan Florensa apunta que «davant l’Escola Pia de Sant Antoni hi tenia una fàbrica de licor el Sr. Antoni Tortràs, reconegut catòlic i carlista. Els incendiaris [el 1909] creien que la tal fàbrica era de fet propietat dels escolapis i també la incendiaren. Tal vegada aquesta fàbrica del Sr. Tortràs va encarregar-se de la fabricació i distribució de xocolata que la Santa Seu concedí per l’espai de deu anys amb data del 5 d’abril de 1898 a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona»[4]. En tot cas, el que es desprèn d'aquest text és que no és que s’obrís una fàbrica o botiga en locals de l’Escola Pia, sinó que l’Escola Pia directament participava del negoci, i d’aquí el rescripte.

Era, doncs, un petit taller propi? O bé, com apunta en Joan Florensa, seria un botiguer que elaborava i venia el producte en nom dels escolapis, potser amb marca pròpia? Caldria una investigació més a fons entre la documentació mercantil i comercial del moment per tal de treure’n l’entrellat.

P. D: l'edifici de la destil·leria d'Antoni Tortras encara existeix avui dia. Situat al carrer de la Cera, núm. 33-35, l'aparença actual data de 1902-1903, a partir del projecte d'August Font Carreras, que li donà un aire modernista. Fou rehabilitat el 2016 [5].

La destil·leria d'Antoni Tortras, el 2019. Fotografia d'Albert Esteves.
Font: poblesdecatalunya.cat

---

[1] Vilà Palà, Claudi. «¿Fábrica de chocolate en San Antón?», a Catalaunia núm. 321 (juliol-agost de 1989), p. 8-9.

[2]  Es tracta de la institució que s’encarregava de les atribucions i competències en l’erecció de diòcesis i capítols de canonges, en l’elecció de bisbes i, pel cas que ens ocupa, també de la vigilància sobre el govern de diòcesis, congregacions i seminaris i també per resoldre conflictes de competències entre congregacions.

[3] Arxiu de la Vicaria Espanyola, c. 53, lligall 7, p. 33.

[4] Florensa, Joan. «La Setmana Tràgica de 1909 i els escolapis», dins Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 82 (Barcelona, Balmesiana 2009), p. 583.

[5] Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona - Ajuntament de Barcelona, 2013.