En veure la fotografia del despatx del pare rector d’Igualada que datem entre 1915 i 1920, em vaig preguntar: ¿per què tantes cadires? En un despatx no s’hi acostuma veure una fila de cadires com aquesta.
Em va venir a la memòria un text que havia llegit en el llibre de secretari de la comunitat de Caldes de Montbui. Escrivia el secretari el 19 de març de 1910, pocs mesos després d’haver-se fundat la casa:
“Reunidos los PP de esta pequeña Comunidad en la sala rectoral, dedicant su atención a la cuarta tesis de Liturgia, cuyos puntós principales se refieren a la materia y demàs condiciones del Altar, ya fijo, ya portàtil; y a la conveniente colocación y clausura de la Confesión o sepulcro de reliquias de los Santos Mártires. Después de breve discusión se redacta el acta correspondiente y a los pocos días, es remitida al Rdo. P. Provincial.”
Així, doncs sabem per què hi havia tantes cadires: la comunitat s’hi reunia per tractar un tema de litúrgia. Més endavant s’hi afegí un segon tema sobre moral i a la nostra Província també es tractava un tercer tema sobre pedagogia. Els temes es presentaven com un fet simulat al que s’havia de donar resposta i argumentar-ho.
Tenim explicat el nombre de cadires, però ara ens fem una nova pregunta. Quins eren el temes tractats i qui els preparava?
Suposem que els casos de litúrgia i després també els de moral, els enviaven de la Cúria general de Roma des de principis del segle XX. En el nostre Arxiu provincial no en conservem cap exemplar, només referències en les cròniques d’haver-se discutit en comunitat.
A partir de 1939 i fins el 1973, el temes es publicaren en l’Ordo divini officii persolvendi missaeque celebrandae, conegut familiarment com la gallofa (llibret que indicava el que s’havia de resar cada dia del breviari i quina missa s’havia de celebrar), paraula que admet el diccionari per aquesta accepció. Al final del llibret hi ha un apartat titulat Collationes de re morali ac litúrgica, amb dotze casos de cada matèria, un per mes.
La sèrie de gallofes de la nostra Biblioteca provincial comença el 1939, és a dir, després de la guerra civil i arriba al 1973, data en que es deixà de publicar. Anteriorment en tenim dels anys 1870 (publicada a Madrid pel la Vicaria General), 1917, 1918, 1921, 1924 i 1925 (publicades a Roma per la Cúria general), però no inclouen els casos de litúrgia i de moral.
Una nota de l’edició de 1939 de la gallofa diu que es publiquen les Collationes per voluntat del pare general per que siguin més assequibles a les comunitats i a les províncies. Aquesta nota, doncs, ens confirma que fins el 1939 no s’havien publicat en l’Ordo.
Les reunions mensuals per tractar aquests casos eren una formació permanent. Pel que recordo, s’acostumava encarregar-los als religiosos més joves, perquè tenien els temes més recents i podien aportar alguna novetat que servia a tots.
En aquestes reunions s’hi tractava també aquells temes d’interès comunitari o que requerien la votació d’aquesta segons les regles, com en el cas d’obres notables.
Joan Florensa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada