El passat divendres 20 de novembre va ingressar a l’Arxiu Provincial un diploma pertanyent a l’Escola Pia de Valls. És un testimoni certament excepcional sobretot perquè del fons d’aquest col·legi de curta vida (1893-1905), se’n conserva molt poca documentació, i al nostre arxiu és certament minsa.[i] En aquest mateix blog es va publicar el 2012 un petit article dedicat a aquesta escola. Va ser fundada a petició del mateix consistori de Valls que li cedí un edifici al costat de l’església parroquial. Els escolapis es comprometeren a oferir l’ensenyament primari, el comerç i el batxillerat. L’ajuntament, però, no oferí gaire suport econòmic per la realització d’aquestes activitats i els escolapis, davant la impossibilitat de fer front a les despeses econòmiques que precisaven, es van veure obligats a tancar l’escola amb tan sols 12 anys d’existència.
El diploma es troba en un delicat
estat de conservació, amb forats i pèrdues de suport sobretot a les vores, però
tot i així conserva força bé el to dels colors. Es una làmina impresa a
Barcelona, als tallers J. Romà i decorat amb dibuixos d'Alexandre
de Riquer, en aquells moments ja molt reconegut per la seva carrera artística. Al
peu del document hi ha la signatura del rector Pius Galtés, que va dirigir la
casa entre 1897 i 1900, amb data 10 de juliol de 1898. El diploma correspon a
l’alumne Josep Maria Sabaté i Poblet, fill d’una família important de Montblanc
(Conca de Barberà). El seu pare en fou alcalde en dues ocasions i ell mateix
també fou nomenat regidor a l’ajuntament d’aquesta vila el 1915. La seva
família era posseïdora del Portal del Bové, que cediren a la Mancomunitat de
Catalunya l’any 1922, sent l’origen de la recuperació de les conegudes muralles
de Montblanc.[ii] Es coneix que com a mínim altres dues personalitats rellevants hi van estudiar el batxillerat, l’arquitecte César
Martinell, conegut sobretot pels seus extraordinaris cellers cooperatius i l’eclesiàstic,
escriptor i pensador Carles Cardó i Sanjoan[iii], promotor del catalanisme social cristià.
Però es que a més, segons l’escriptor Genís Sinca,
foren els escolapis de Valls qui regalaren a la família de Joan Baptista
Cendrós la fórmula d’un massatge “màgic” per a després de l’afaitat en
agraïment per haver-los tallat els cabells de franc, i suposem que també afaitat,
a la seva barberia vallenca. La família va marxar de Valls cap a Barcelona per
obrir una barberia enduent-se la fòrmula i aquest massatge triomfà arreu anys més tard quan fou
comercialitzat per Cendrós amb el nom de “Floid”. L’escola vallenca fou doncs,
important pel país malgrat que va funcionar tan pocs anys.
Són molt escassos els documents que tenim a l’APEPC d’aquesta escola. És un fons que podríem qualificar de minimalista. Són tan pocs que els podem mostrar tots en les imatges d'aquest petit article. El conformen, a més del diploma recentment adquirit que comentem al començament, els següents documents:
Llibre d’exercicis i operacions matemàtiques de Jaume Mercadé, que
mostra com aprenien matemàtiques i comerç els alumnes de batxillerat. Enquadernat en tela amb una destacada qualitat. 
Una fotografia d’uns alumnes de batxillerat de amb el p. Salvador Marcó realitzada per l'estudi J. Rius de Valls. Es pot datar entre els anys 1902 i 1905, període en què el p. Marcó fou rector de l'escola.
Potser César Martinell, Jaume Mercader, Josep Maria Sabaté Poblet o Carles Cardó són entre els alumnes retrats. I el p. Salvador Marcó, va impregnar d’olor de Floïd l’estudi del fotògraf J. Rius?
Oriol Casanovas
[i]
Per Ramon Tarròs sabem que l’arxiu de la Universitat de Barcelona conserva l’expedient
d’autorització del col·legi a l’edifici del Carme. A: Tarròs i Esplugas, Ramon.
Els escolapis a Valls (1893-1905) a: “Cultura
Valls”, núm. 520 (setembre 1992) p. 29-34.
[ii] Informació extreta de l’article Josep Contijoch Poblet, Josep Casaca, d’Eduard Contjoch i Miquel, publicat a la revista “El foradot”, número 69 (novembre-desembre 2011) en nota on l’autor cita com a font el Diccionari Biogràfic Històric de Montblanc. Altres dades sobre aquest personatge s’han obtingut de: “Butlletí de l’Arxiu Històric de Tarragona”, núm.14.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada