Animador de l'Arxiu Provincial: P. Poch

Josep Poch, ca. 1960 APEPC 11-03

El pare Josep Poch i Gallart no va ser al naixement de l’Arxiu Provincial. Des de 1955 estava destinat a Madrid on a més de ser secretari de les revistes escolàpies es dedicava a la investigació. Coneixia bé molts arxius per les hores i hores que s’hi havia passat. Amb les publicacions d’articles que havia fet, s’havia guanyat un bon nom entre el món cultural. A més dels coneixements, tenia un do especial per guanyar-se les simpaties i admiració de tothom. Era elegant, atent, proper a tothom: tractava igualment a gent d’alta societat, com al més senzill pagès o treballador.
El 1971 tornà a Catalunya i en contacte amb el Miquel Puig que tenia cura de l’Arxiu Provincial, iniciaren una nova proposta d’arxiu. La presentaren a la reunió de rectors del 14 d’abril de 1972. Aquesta proposta va ser la base del que avui és l’APEPC: arxiu, biblioteca, hemeroteca i museu o objectes i ubicat a Barcelona a la casa provincial.  El pare Poch no era arxiver i en cap moment hi treballà, però en va ser el propagandista, l’animador, el que aconseguí que els escolapis creguéssim en l’Arxiu que teníem. Hi aportà idees, fruit del que sabia per experiència. També entrà en contacte amb els altres arxivers eclesiàstics de Catalunya: inicià les relacions externes de l’Arxiu. El prestigi de que gaudia afegia punts a l’Arxiu Provincial.

A Moià, ca. 1930 APEPC 11-03

El P. Josep Poch i Gallart (Caldes de Montbui 1914 - Barcelona 1983) professà a l'Escola Pia a Moià el 1930. Doctor en teologia per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma. Capellà castrense durant la guerra civil espanyola en la Ciutat Universitària de Madrid (1936-1939). Encetà la docència a l’Escola Pia de Sarrià en la secció dels més grans: hi va fer bones amistats que conservà la resta de la seva vida. Va ser el custodi de les relíquies de sant Josep Calassanç quan el curs 1948-1949 peregrinaren per Espanya. Rector d'Igualada (1949-1952). En el col·legi de Sant Antoni (1952-1955) creà i dirigí la revista Boletín San Anton. Residí a Madrid (1955-1971) exercint com a secretari de les revistes de l'orde. Les malalties que venia patint des de feia uns anys se li anaren agreujant. La vista l’afectava de manera especial.
En tornar a Catalunya, residí uns mesos en el col·legi de Nostra Senyora de Barcelona, després a Alella i a Sant Antoni de Barcelona. Aquests anys publicà principalment a Catalaunia, la revista interna de la província escolàpia.
Els temes d’investigació peferents foren: en primer lloc la figura de Josep Calassanç, molts especialment el període espanyol (1557-1592); com a conseqüència d’aquestes investigacions entrà en la de l’Estudi General de Lleida, sobre el que va fer importants aportacions; s’interessà per la història de l’Escola Pia a Catalunya, dels seus col·legis, dels religiosos; sobre Caldes de Montbui investigà sobre els seus orígens romans, la parròquia, calderins il·lustres. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i de l’Institut Miguel Servet de Sigena i del Patronat del Museu de Caldes de Montbui. A Caldes de Montbui l'ajuntament li dedicà un carrer.

Joan Florensa