Una tradició calassància a l’ermita de la Mare de Déu de Grenyana

Ermita de la Mare de Déu de Grenyana (Lleida)

L’ermita de la Mare de Déu de Grenyana es troba a tocar de la ciutat de Lleida, en una de les partides en que es dividia l’horta de la part esquerra del Segre. Pertany a la parròquia de Sant Joan, de la ciutat lleidatana. Ha estat lloc de pelegrinatge dels lleidatans i avui encara té culte.

El papa Calixte III concedí indulgències el 1458 als fidels que hi anessin el dia de la Nativitat de Maria (8 de setembre), festa patronal de l’ermita. Aquesta concessió ens indica dues coses: que l’ermita tenia ja una tradició, és a dir que portava anys celebrant aquella festa i que es tracta d’una Mare de Déu trobada com tantes del nostre país que celebren la seva festa el 8 de setembre. També consta una concessió d’indulgències del 1540.

La tradició sobre l’origen de la imatge explica que un pastor observà que una de les vaques del seu ramat s’allunyava cada dia de la resta i s’apropava a una bardissa. El pastor mirà què s’hi amagava en aquella bardissa i hi trobà una imatge de la Mare de Déu. Aviat els fidels de la parròquia de Sant Joan de Lleida aixecaren en aquell indret una ermita per venerar la imatge.

Imatge restaurada per CAEM el 2014

La imatge és de pedra, Maria està asseguda amb el Nen Jesús dret sobre el genoll esquerre, agafant-lo amb el braç esquerre mentre a la dreta hi té un ram de flors. La mare acosta la seva galta a la del Nen. La primitiva està molt malmesa després de la revolta de 1936 i l’actual n’és una reproducció fidel.

L’església actual no és pas la primitiva ermita. Durant la Guerra dels Segadors (1640) va ser destruïda però es reedificà aviat com consta en l’any de sobre la porta d’entrada, 1652. El 1936 va ser saquejada i després amb aportacions dels fidels es reconstruí. És una ermita àmplia i amb quatre capelles laterals.

Hem descrit l’ermita perquè, com insinuàvem en el títol, hi ha una tradició calassància relacionada.

L’escrit més antic que coneixem d’aquesta tradició, diu així: «Giovanetto [Josep Calassanç] nel santuario di Grenyana (Lleida) sacró a Lei [Maria] in perpetuo voto la sua illibatezza.» És el primer testimoni escrit en que hi consta el fet que segurament es va transmetre oralment. Aquesta tradició, doncs, té un primer testimoni escrit —que coneguem— en un article de l’escolapi italià Raffaele Cianfrocca en l’article: «La Madonna dei Monti in Roma e San Giuseppe Calasanzio», que publicà a les Ephemerides Calasanctianae el novembre-desembre de 1904. No sabem d’on ho va treure, però no deixa de ser curiós que precisament un italià hi faci referència i citi un lloc que no és pas conegut universalment.

He rastrejat les principals biografies anteriors. En la biografia del encara venerable Josep Calassanç que escriví l’escolapi Alessio Armini no hi trobem cap anotació d’un vot de castedat o similar. Parla de la tonsura, però no diu ni tant sols el lloc on la va rebre (Armini 1710, p. 23).

L’altre biògraf antic i crític és Vicenzio Talenti (1971, p. 10), en el qual hi llegim que després de rebre la tonsura a Balaguer «cosí arrolato alla milizia di Cristo, per unirsi piu strettamente ad esso, e a Maria sua Madre, avanti a un altare di questa fece voto di perpetua virginità…» No concreta el lloc on va fer el vot de castedat.

Calassanç tonsurat, segons Josep Segrelles (1925)

Notem una especificació progressiva en la determinació de la tradició entre aquest tres escolapis. En el primer —Armini— no es parla ni de vot ni cap ermita de la Mare de Déu; el segon —Talenti—, esmenta que fa el vot davant d’un altar i el tercer —Cianfrocca— puntualitza el lloc geogràfic.

Uns anys després de l’article de Cianfrocca, el claretià pare Joan Busquets publicà el llibre Reseña histórica y novena de Nuestra Señora de Greñana (Lleida: Impremta Mariana, 1930). Titula el tercer dia de la novena «Caridad de María para con Dios» i posa com exemple sant Josep Calassanç i a la pàgina 32 diu: «Este héroe de santidad e ilustre apóstol de la juventud en los tiempos modernos, fue un fervoroso devoto de Nuestra Señora de Greñana… y joven estudiante en la Universidad de Lleida, consagró a Dios su pureza con voto, en el Santuario de Nuestra Señora de Greñana.» És llibret de devocions i no dona les fonts de les que treu la informació.

A l’historiador escolapi Antoni Vidal no li passà per alt el fet i escriví el 1936: «No olvido que el Santo [Josep Calassanç] en el viaje de Lérida a Balaguer [per a rebre la tonsura], entró en el Santuario de la Virgen (Ermita, como lo llaman allí) en Grañena [sic] (¿cómo puedo dudar de que visitó la iglesia del Pilar de Zaragoza?) y postrado ante la Virgen de Grañena hizo voto de perpetua castidad» (Carta des de Barcelona, 12 gener 1936, en Rassegna 1957). Veiem que el pare Vidal no sols reconeix el fet, sinó que el col·loca en l’anada de Josep a Balaguer per a tonsurar-se. No confondre Granyena, poble de la comarca de les Garrigues, amb Grenyana ermita de la Mare de Déu a Lleida, a la comarca del Segrià.

Segurament que aquestes paraules del pare Vidal foren les que despertaren l’interès del pare Poch sobre el tema. Aquest, el 8 d’octubre de 1961 anà a Lleida per investigar sobre aquest fet. Contactà amb alguns sacerdots per parlar del tema i consultà la bibliografia que aquests li indicaren en l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La única font que li pogueren oferir era la del pare claretià Joan Busquets que havia estat assassinat el 1936: no se’l podia, doncs, consultar. Tornà a Lleida el 8 de novembre següent i es desplaçà a l’ermita de la Mare de Déu de Grenyana; en va obtenir fotografies. (10-31-3, núm. 224)

Com en tantes altres ocasions el pare Josep Poch intentà documentar el tema: recollí bibliografia sobre l’ermita i després anotà totes les cites que trobava sobre el lloc o paraula. Fins i tot  va fer un esquema d’article però no trobà suficient documentació per desenvolupar-lo.

El jove Josep Calassanç residí a Lleida en dos períodes: primerament de 1571 a 1577 en que estudià filosofia i dret; després hi tornà per acabar els dos cursos de teologia que li faltaven i que complí de 1581-1583. Els textos que hem citat relacionen el vot davant la imatge de Maria amb la tonsura al santuari del Sant Crist de Balaguer el 17 d’abril de 1575. La decisió d’entrar al clergat amb la tonsura com a primer pas per al sacerdoci i el vot de «illibateza» o d’integritat moral, de puresa; no és segons aquesta primera versió un vot de castedat, sinó que va més enllà, és tracta d’integritat en tots els aspecte, un dels quals serà la castedat. Volia ser un sacerdot íntegre.

En el fons P. Poch (10-31-3, núm. 224) hi guardem les anotacions sobre el tema, fotografies de la imatge de la Mare de Déu, de l’ermita, els goigs publicats el 1947 per l’Impremta Mariana de Lleida.

Ni en la biografia de Bau ni en la Giner es fa cap referència a aquest lloc de Grenyana.

Aspectes de l'ermita i la imatge quan la va visitar el p. Poch el 1961. Foto: Gómez Vidal

Recollim a continuació la bibliografia que cita el pare Poch, que no creiem que s’hagi ampliat pas gaire: 

Armini, Alessio (1710): Vita del ven. Servo di Cristo P Giuseppe della Madre di Dio, nobile aragonesa. Roma: Francesco Gonzaga.

Busquets, Joan: Reseña histórica y novena de Nuestra Señora de Greñana (Lleida: Impremta Mariana, 1930).
Camós, Narciso: Jardín de María plantado en el principado de Cataluña. Barcelona:  Orbis, 1949. Reedició de l’obra publicada a Barcelona el 1657
«Efemérides leridanas», en Ilerda, núm. III, fasc. I, juliol-setembre 1941, p. 183.
España Mariana, cap. V, p. 130 i ss.
Lladonosa Pujol, Josep: «Origen de la tradició local dels Fanalets», en Ilerda, any X, gener-desembre 1952, nota 8.
La ciutat de Lleida. 3 vols. Barcelona: Barcino: 1955-1959.
Rassegna di storia e bibliografia scolopica, XXVI-XXVII (Roma 1957), p. 32.
Sanahuja, Pere (1944): Història de la Beneficència de Lleida, Lleida: Imprenta-Escuela Provincial.
Talenti; Vicenzio (1917): Vita del beato Giuseppe Calasanzio della Madre di Dio. 2a ed. Firenze: Scuola Tipografica Calasanziana.

Joan Florensa