divendres, 10 de març de 2017

La frustrada fundació de l'Escola Pia de Tremp

A principis de 1682 es presentà la proposta de fundació a Moià i els pares Domingo Prado i Agustí Passante deixaren Benavarri i anaren a Moià per gestionar els tràmits (Picanyol, 1927, p. 87). Els frares caputxins que s’havien oposat a la fundació de Barbastre, seguien els moviments dels escolapis i en assabentar-se que Moià els oferia possibilitats de fundació, allà anaren, però el municipi els va dir que en aquella vila no hi tenien res a veure en l’afer de possible fundació escolàpia (Picanyol, 1927, p. 88).
Com que eren uns religiosos desconeguts en aquestes terres, optaren aquells napolitans per apropar-se a les poblacions que recordaren que Josep Calassanç n’havia fet esments. D’aquesta manera tenien com una carta de presentació al·legant que el fundador de l’Escola Pia que ells representaven, havia estat en aquella localitat o n’havia parlat.
Tremp des de Puigmaçana / Wikimedia Commons
Es posaren en contacte amb el municipi de Tremp de manera que l’ajuntament el 12 de desembre de 1682 dirigí una sol·licitud al monarca per aconseguir una fundació de col·legi escolapi (Poch 1983, p. 16-17)..
Davant del notari Joan Grau el dia 24 de gener de 1683 l’ajuntament de Tremp instituí el col·legi de l’Escola Pia (Florensa, 2000, p. 85).
El pare Domingo Prado que encara es trobava a Benavarri demanà al notari local Pedro Domingo que li confirmés els poders rebuts del pare general per a fundar a Espanya; cosa que es realitzà el 20 de març de 1683. El pare Domingo jugà a dues bandes: Moià i Tremp. Tenia el temor que pogués fracassar una de les dues iniciatives i per això al mateix temps signà els acords a Moià i a Tremp. Si a última hora un dels llocs fallava, quedava la possibilitat de l’altre. Així comentà el mateix superior general pare Carlo Pirroni: «Y puesto que era incierto el éxito de esta fundación [de Moià], tramitaban la otra en Tremp, también cerca de Barcelona, villa bastante poblada y en la cual el Venerable Fundador fue oficial el año 1590» (carta de 20 novembre 1683 del pare Pirroni al provincial de Sardenya en AGPS: Reg. Gen., 133; f. 429, publicada en Sántha, 1985, p. 131, not. 267).

El primer de juny de 1682 el pare Domingo a Moià havia rubricat els acords amb l’ajuntament de Moià. La oposició que es despertà a la vila, feia témer que tot es podia ensorrar i acabar en nores. El pare Passante que a Madrid anava fent gestions per aconseguir que Carles II autoritzés la fundació, ho veia negre de manera que el juny de 1683 pensà abandonar Madrid i donar l’intent per fallit.
El monarca finalment el primer de juliol de 1683 a instàncies del seu confessor el bisbe de Sigüenza fra Tomás Carbonell signà la llicència per a fundar el col·legi a Moià.

Quedaven, però, els dubtes per la forta oposició que hi feien els preveres de la parròquia i la llicència temporal que donà el bisbe de Vic. Per això calia mantenir una alternativa i aquesta continuava sent Tremp.
El pare Domingo es traslladà a Tremp i el 26 de juliol de 1683 signà amb l’ajuntament les bases o acords per a la fundació d’un col·legi a la població. Dos dies després, el 28 de juliol, el bisbe aprovà aquests acords i decretà la fundació (ADU: Reg. 71, fols 172r – 176v).
Benavarri també expulsà el mes de juliol de 1683 els escolapis, com havia fet Barbastre: les possibilitats d’una fundació en aquell poble quedaven esvaïdes. El pare Josep Viola es dirigí a Tremp per atendre les últimes diligències de la possible fundació en aquesta població (Poch, 1983, p. 18).
La fundació a Moià tirà endavant i el 15 de setembre de 1683 els escolapis varen prendre possessió de la casa del carrer de les Joies, de manera que quedava establerta la primera comunitat de l’Escola Pia a Catalunya.

El pare general Pirroni s’alegrà del fet i ordenà que tots es concentressin a Moià: «Repetimos, no se comprometan en manera alguna con nadie. Vayan todos a Moià, atiendan con diligencia a practicar nuestro Instituto, que el resto ya vendrá. Arráiguense primero en Moià […] Después se hablará de lo demás […] Ninguno presuma tener facultades para nuevas fundaciones, sino sólo oir las peticiones y después referírnoslas. Nuestra introducción en España, tomada como se debe, puede aportar grandes progresos; mal guiada, nunca levantará la cabeza». I insistí poc després: «Guárdese bien de comprometerse con nadie, ni con Tremp, ni con cualquier otra fundación, sin antes comunicármelo y esperar de aquí nuestras resoluciones, como he escrito tantas veces. Primero aseguremos ésta [Moià]. Luego vendrá todo lo demás» (Carta del pare general al pare Passante del 6 novembre 1683, en Poch, 1983, p. 17).

El pare Josep Viola, però, continuà a Tremp. Als pocs dies emmalaltí i morí a Tremp el 23 de setembre de 1683 (Rabaza, vol. I. 1917, p. 30 i Jericó, 1983, p. 133). El pare general ho comunicà al seu germà Giovanni en carta del 20 de novembre d’aquell any: «Con mia indicibile afflizione sono astretto  participare a V. S. (Sgr. Giovanni Viola) la perdita del nostro povero P. Giuseppe, il quale mentre stava faticando da febbe maligna in poch giorni terminó felicemente la sua via al servzio di Dio e della Religione […] É piaciuto a Dio benedetto coronarlo ben presto delle sue fatiche par farli lasciar il corpo dove il nostro Venerabile Fondatore fu Vicario et Officiale» (en AGSP: Reg. Gen. 133; f. 429-439; publicada per Sántha, 1985, p 131, nota 267 i per Poch, 1983, p. 17). El pare Josep Viola va ser enterrat a l’església del convent de sant Jaume dels frares dominics, avui completament desaparegut.

Al cap de dos anys, quan el pare Agustí Passante va ser el delegat a Espanya per a noves fundacions, pensà en la possibilitat de recupera l’intent de Tremp. El 1685 s’hi traslladà des de Moià i al mateix temps que recollí memòria oral que encara hi havia de l’estada de Josep Calassanç a la ciutat, temptejà la possibilitat de reprendre els tràmits per a la fundació del col·legi que podia ser el segon. L’ajuntament, però, havia signat un tracte amb els frares caputxins a fi que aquests obrissin una aula per a primeres lletres. Els escolapis, doncs, ja no hi tenien cabuda. S’esvaí la fundació.
 Font: Pandora:premsa digitalitzada de Catalunya

Ignorem els motius que mogueren el pare general Pirroni a inclinar-se per Moià. La oposició dintre de la mateixa població de Moià, no es trobava a Tremp. Semblaria més oportú haver escollit la opció Tremp, que a més guardava el bon record de mossèn Calassanç.

De la mateixa manera que el record de l’estada de Calassanç a Tremp ha perdurat, així l’intent de fundació d’un col·legi es va mantenir durant temps. Mir i Casañas publicà un article en el setmanari local El Pallaresa (núm. 60) el 8 de setembre de 1883 i recordava que a Moià celebraven el segon centenari de la fundació d’un col·legi escolapi, cosa que ells a Tremp també havien tingut la oportunitat de poder-ho celebrar.
                                                                                                                                        Joan Florensa

Bibliografia
Arxiu del bisbat d’Urgell: ADU (Arxiu Diocesà d’Urgell).
Arxiu parroquial de Tremp: Manual del notari Joan Grau de 1683.
Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya (APEPC): Fons P. Poch.
Archivium Generale Scholarum Piarum (AGSP): correspondència.
Cueva, Dionisio (1999): Las Escuelas Pías de Aragón (1677-1901). Vol. I. Saragossa: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación y Cultura.
Florensa, Joan (2000): «Concordias firmadas entre los Ayuntamientos y la Escuela Pía en Catalunya (1638-1877)», en Archivum Scholarum Piarum, núm. 47; els documents sobre Tremp en p. 83-90.
Florensa, Joan (2010) El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Escola Pia de Catalunya, Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. (accés lliure)
Jericó, José (1983): «Noticia de todas las Fundaciones de las Escuelas Pías de la Provincia de España. Hasta el día 15 de Febrero de 1742», en Archivum Scholarum Piarum, núm. 13; p.112-115.
Lledós i Mir, Miquel (1977): Historia de la antigua villa hoy ciudad de Tremp. Barcelona: Artes graf. J. Faidella Seix, 1917; facsímil: Tremp: Tip. Emporium 1977.
Mir i Casañas (1883): «Una efemérides de Tremp», en El Pallaresa. Semanario de Tremp, núm. 60 (8 setembre 1883), p. 2.
Picanyol, Llogari (1932).: «Memoria S. Josephi Calasanctii in dioecesis Urgellensis», en Ephemerides Calasanctianae (març-abril 1932), núm. 2, p. 55-59; (maig-juny 1932), núm. 3, p. 109-114; (setembre-octubre 1932), núm. 5, p. 200-205.
Picanyol, Llogari (1927) «Memorias históricas de la fundación de las primeras casas de Escuelas Pías en España», Revista calasancia (Madrud).
Poch, Josep (1983): «Notícia de fundació escolàpia a Tremp», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya, núm. 256 (abril), p. 16-18.
Rabaza, Calasanz (1917): Historia de las Escuelas Pías en España. Vol. I. València: Tipografía Moderna.
Sántha, György (1985).: El P. Carlos J. Pirroni, Sexto general de las Escuelas Pías (1677-1685). Salamanca: Ediciones Calasancias.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada