Com tantes altres persones el Jaume Pallarolas i Caurel (Argentona 1944 - Los Àngeles 2016) passava de tant en tant per l’Arxiu Provincial (APEPC). A vegades ens portava coses que havia adquirit o trobat com llibres d’autor escolapi, objectes que li donaven en les reunions de superiors, uns plànols interessants, o volia consultar algun llibre per una de les xerrades que li tocava fer i en les que procurava posar-hi alguna referència dels clàssics que consultava en la col·lecció Bernat Metge, o simplement tenir uns minuts de contacte amb els que hi treballem. Tot plegat això no seria pas motiu per dedicar-li aquí un espai especial. És el que fan moltes altres persones.
Durant els anys de provincial (2003-2015) coincidiren alguns fets fora de la normalitat que han mercat el nostre APEPC. Sempre hi ha decisions o gestos que van més enllà del moment en que es donen. Tenen una transcendència, obren un camí nou, assenyalen noves perspectives, permeten ampliar l’actuació. Recordem alguns d’aquest fets.
Quan li vaig presentar els originals de la biografia de sant Josep Calassanç (2008) o els de la història de la província (2010), ho assumí plenament i tirà endavant la publicació. Són uns bons instruments de cara al futur per poder mostrar el que som i permeten reflexionar per mirar endavant amb els peus a terra.
El desembre del 2003 se’m presentà la oportunitat de contractar la alumna de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que teníem en pràctiques i que s’oferí a continuar després, perquè el nostre projecte li agradava. El Jaume no dubtà un moment, ho acceptà i es va poder signar el contracte. Des del gener del 2004 a l’APEPC hi ha dues persones fixes que, com arxivers, hi treballen a més d’algun voluntari. No era només una persona més a treballar a l’APEPC, sinó que podia aportar nous aires, perquè la seva formació era molt diferent a la que jo havia rebut feia vint anys. Gràcies a aquest gest iniciàrem el butlletí en format digital La Plega de l’Arxiu que després de 19 números es convertí el febrer de 2010 en un bloc. Iniciàrem la redacció del primer Pla Estratègic 2004-2005 que després hem continuat. Programàrem la pàgina web, una bona finestra a l’exterior que ens ha donat a conèixer. Projectàrem els nous programes informàtics per a l’arxiu i per a la biblioteca de manera que poguéssim posar els nostres fons a les xarxes especialitzades. Ens posàrem en contacte amb la Biblioteca de Catalunya per entrar el nostre fons bibliogràfic al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC). Tot ha anat creixent i avui estem treballant d’una manera que a començaments de l’actual segle no podíem ni imaginar. Una decisió en el moment oportú ha permès el desenvolupament de l’APEPC.
El febrer del 2011 l’APEPC ens traslladàrem del segon pis a l’entresòl. El canvi de local venia de molt temps enrere. Ja havíem manifestat durant el provincialat de l’Andreu Trilla que l’espai on estàvem estava esgotat. Durant la última dècada dels anys noranta del segle XX anàrem discutint, en diverses converses, possibles sortides al problema d’espai. De manera especial quan es plantejà la la venda de la finca d’Alella, cosa que comportava el trasllat dels llibres que s’hi havien acumulat. Per a l’Arxiu es considerava que el lloc ideal seria l’altell sobre el banc que cap a l’any 2004 havia de quedar disponible. Els tràmits s’allargaren de manera que fins l’abril del 2006 no començàrem a parlar-ne sobre un primer esbós. Era ja provincial el Jaume, el qual ens deixà al personal de l’Arxiu decidir la distribució dels espais. Durant cinc anys, doncs, anàrem perfilant el que avui tenim. Ell sempre hi era, escoltava i donava el seu parer. Les instal·lacions actuals de l’APEPC es poden presentar a qualsevol: són molt dignes dintre d’una senzillesa.
L’any 2014 a través de l’Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya ens arribà la proposta d’adhesió al Document Universal sobre els Arxius (DUA). L’adhesió significava l’acceptació dels seus postulats que es resumeixen en els punts següents: “Els arxius registren decisions, accions i memòria. Constitueixen un patrimoni únic i insubstituïble que es transmet de generació en generació. Els documents són gestionats als arxius des del seu origen amb la finalitat de preservar-ne el valor i el significat. Són fonts fiables d’informació que garanteixen la seguretat i la transparència de les actuacions administratives de les organitzacions. Els arxius juguen un paper essencial en el desenvolupament de la societat contribuint a la constitució i salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva. L’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida”. La Congregació Provincial decidí adherir-s’hi amb data del 10 d’octubre del 2014, amb la qual cosa es comprometia a introduir els canvis necessaris per fer-ho realitat.
Les esmentades decisions han posat el nostre APEPC en un un bon lloc tant pel que fa la tecnologia, com en la relació amb les entitats arxivístiques i bibliogràfiques. Gràcies, doncs, Jaume per les decisions que ens han marcat tant favorablement. Responsabilitat és ara de tots continuar-ho, millorar-ho per estar sempre al dia.
Joan Florensa
Durant els anys de provincial (2003-2015) coincidiren alguns fets fora de la normalitat que han mercat el nostre APEPC. Sempre hi ha decisions o gestos que van més enllà del moment en que es donen. Tenen una transcendència, obren un camí nou, assenyalen noves perspectives, permeten ampliar l’actuació. Recordem alguns d’aquest fets.
Quan li vaig presentar els originals de la biografia de sant Josep Calassanç (2008) o els de la història de la província (2010), ho assumí plenament i tirà endavant la publicació. Són uns bons instruments de cara al futur per poder mostrar el que som i permeten reflexionar per mirar endavant amb els peus a terra.
 |
| Al seu despatx de Provincial (2008) / APEPC |
El desembre del 2003 se’m presentà la oportunitat de contractar la alumna de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que teníem en pràctiques i que s’oferí a continuar després, perquè el nostre projecte li agradava. El Jaume no dubtà un moment, ho acceptà i es va poder signar el contracte. Des del gener del 2004 a l’APEPC hi ha dues persones fixes que, com arxivers, hi treballen a més d’algun voluntari. No era només una persona més a treballar a l’APEPC, sinó que podia aportar nous aires, perquè la seva formació era molt diferent a la que jo havia rebut feia vint anys. Gràcies a aquest gest iniciàrem el butlletí en format digital La Plega de l’Arxiu que després de 19 números es convertí el febrer de 2010 en un bloc. Iniciàrem la redacció del primer Pla Estratègic 2004-2005 que després hem continuat. Programàrem la pàgina web, una bona finestra a l’exterior que ens ha donat a conèixer. Projectàrem els nous programes informàtics per a l’arxiu i per a la biblioteca de manera que poguéssim posar els nostres fons a les xarxes especialitzades. Ens posàrem en contacte amb la Biblioteca de Catalunya per entrar el nostre fons bibliogràfic al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC). Tot ha anat creixent i avui estem treballant d’una manera que a començaments de l’actual segle no podíem ni imaginar. Una decisió en el moment oportú ha permès el desenvolupament de l’APEPC.
 |
| Amb en Joan Florensa i la consellera d'Educació Irene Riugau a l'APEPC (2013) / APEPC |
 |
| Signatura del cessió del fons Bosom a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (2014) / Catalunya religió |
Les esmentades decisions han posat el nostre APEPC en un un bon lloc tant pel que fa la tecnologia, com en la relació amb les entitats arxivístiques i bibliogràfiques. Gràcies, doncs, Jaume per les decisions que ens han marcat tant favorablement. Responsabilitat és ara de tots continuar-ho, millorar-ho per estar sempre al dia.
Joan Florensa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada