dijous, 19 de novembre de 2015

Fons per a l'estudi de Joaquín Traggia

El mes d’abril d’aquest any rebérem a través del pare Ferran Guillén el material d’investigació que per a la tesis doctoral havia elaborat l’escolàpia María Asunción Arija Navarro sobre l’escolapi Joaquín Traggia Uribarri (Saragossa 1748 – Madrid 1802). Són quatre caixes de fitxes ben ordenades i acompanyades del volum imprès de la tesi doctoral que motivà la investigació.

Coberta del llibre de M. Asunción Arija
La personalitat de Joaquín Traggia és interessant per a la història de la Corona d’Aragó. Per això recollir i conservar un fons que el documenta, ens semblà important i l’acceptàrem.
Joaquín Traggia professà a l’Escola Pia el 1764 a la província d’Aragó. Acabats els estudis marxà (1766) a les illes Filipines acompanyant el pare Basilio Sancho que hi anava com arquebisbe de Manila. Tornà a Espanya. Residí uns anys a la comunitat de València i passà per altres col·legis de la província. Va ser membre de la Real Academia de la Historia, en la qual es guarden la majoria dels seus escrits. El 1793 se secularitzà i visqué amb estretors econòmiques els últims nou anys de la seva vida.

Figura a la llista dels historiadors il·lustrats. Es dedicà a cercar, catalogar i copiar documents i monuments que fonamentessin les històries que s’explicaven. Calia buscar la veritat, com recorda María Asunción en el seu treball. El podem situar al costat de Joaquín Lorenzo Villanueva, de Francesc Masdeu, de Jaume Pasqual o de Jaume Caresmar. També el nostre escolapi mataroní Josep Rius, encara que en època més tardana, va ser un historiador i investigador, que documentà, per exemple, com la Iluro romana era l’actual ciutat de Mataró.


Retórica filosófica, ó, principios de la verdadera elocuencia .... Zaragoza: Impr. de Sto. Hospital Real, [ca. 1782]
A més d’aquest aspecte sobre història, Traggia ens recorda una altra qüestió que insinua l’escolàpia Arija sense entrar-hi massa a fons. La Il·lustració obrí nous camins, renovà el pensament, demanava  criteris científics i cercava documents. Era un canvi de mentalitat, una obertura basada en la raó. La Il·lustració no són únicament les figures de relleu que brillaren i anem repetint: són també totes aquelles persones que intentaren aprendre dels capdavanters per anar canviant l’ensenyament des de baix: mètodes, continguts, mentalitats. A València coincidí Traggia en la comunitat amb el pare Benito Feliu que era una figura de prestigi a la ciutat: era crític, innovador, no coincidia amb la resta de la província i per això quan el nomenaren provincial no volgué traslladar-se a Saragossa sinó que es quedà a València, discrepant de la resta de la congregació provincial. Des de l’arquebisbe Andrés Mayoral a Gregori Mayans es respirava a la ciutat del Túria il·lustració i renovació. Els escolapis del carrer de Carnissers cooperaven amb aquests persones. Traggia s’hi devia trobar bé en aquell ambient. La Il·lustració era un trencament amb les fórmules tradicionals de fer i d’ensenyar. Es dedicà a casa nostra amb preferència a la descoberta de documents, buscant il·luminar les creences llegendàries o fabuloses que es repetien sense cap comprovació. No es va desfer de l’Antic Règim, sinó que el respectà: de totes maneres l’extensió dels coneixements entre la societat començaren a debilitar els fonaments d’aquella monarquia de poder absolut.

Aparato a la historia eclesiastica de Aragón. ... Madrid: Impr. de Sancha 1791. 
A Catalunya el pare Ildefons Ferrer Roca propagà primerament des de la càtedra de filosofia de Mataró, després com a rector de la casa i finalment com a provincial, el pensament il·lustrat, obert, científic. El seu model era l’escolapi italià Odoardo Corsini. El sermó que predicà a Mataró amb motiu de la mort de Carles III mostra aquest pensament il·lustrat. Amb aquesta orientació es formaren figures escolàpies com Jaume Vada, Francesc Ferrer, Ramon Ribera, Josep Rius, Vicenç Tió, Jacint Feliu, per recordar només alguns dels noms que il·lustraren la primera meitat del segle XIX.  Les institucions han de madurar segons els temps, del contrari queden encartonades, fora de lloc. Posar-se al dia, rejovenir-se, obrir finestres, discernir… són maneres de dir-ho. Traggia ha estat qui ha motivat aquests línies i per això en donem a continuació la llista de les seves publicacions que conservem en la nostra biblioteca i una breu bibliografia amb publicacions que analitzen alguns dels aspectes de la figura de Traggia i de la Il·lustració a l’Escola Pia.

Joan Florensa 

Obres de Joaquín Traggia a la nostra biblioteca:
Joachimi Traggia a S. Domenico, Schol. Piar. Doctoris. Theologiae, eloquentiae, ac matheseos professoris orationes latinae. Saragossa: Blas Miedes, 1783.  APEPC 18-A-169
Retórica filosófica, o principios de la verdadera elocuencia que a uso de los discípulos de las Escuelas Pías disponía el… Saragossa: Impr. del Santo Hospital Real y General de Ntra, Sra. de Gracia, [ca.1782]. APEPC 18-A-136
Aparato a la historia eclesiastica de Aragon. Madrid: impr. de Sancha, 1791-1792; 2 v. APEPC 18-B-119, APEPC 18-B-120
La Sauliada: rasgo épico, en Basilio Bogiero: Poesías del P. Basilio Bogiero de Santiago. Madrid: Impr. de D. M. de Burgos, 1817, p. 191-220. APEPC 19-A-103

També disponible:
El condado de Ribagorza : ilustrado con notas críticas : desde la pérdida de España hasta el año de 1015 en que se reunió à la corona de Aragón [manuscrit] / por Joaquín Traggia. (Biblioteca digital hispánica)

Ejercicios literarios que los discipulos de la classe de rhetorica de las Escuelas Pías de Valencia ofrecen al público bajo la dirección de su maestro el p. Joaquin Traggia ... Valencia: en la imprenta de Benito Montfort ... 1775

Codi d'identificació CAT APEPC 10-48
Títol propi: Fons María Asunción Arija Navarro
Volum i suport. 4 unitats d'instal·lació.
Abast i contingut: Fitxes realitzades per a la elaboració de la seva tesi doctoral Joaquín Traggia en su tiempo: el concilio de Manila de 1771. La tesi fou publicada resumida amb el títol La ilustración aragonesa: Joaquín Traggia (1748-1802). Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 1987. El fons consta de fitxes manuscrites que fan referència als documents treballats, constant les fonts i arxius on estan dipositats aquests documents.
S'ha mantingut la classificació dels fitxers en les 4 capses tal com van ingressar a l'arxiu. Només s'ha afegit la numeració de la unitat d'instal·lació.
1. Documentos Filipinas. Archivo Provincial Agustinos de Filipinas (Valladolid). APAFV
2. Archivo Franciscanos Ibero oriental AFIO. Fundamentalmente correspondencia
3. Documentos Filipinas. 1766, nombramiento de Basilio Sancho y viaje. Documentos entre los años 1760 a 1770. Muerte de Sancho. Archivo de Campomanes. Correspondencia Sancho-Traggia. Otra correspondencia onomástica de personas en Filipinas.
4. Historia de Filipinas y documentos de archivo


Bibliografia:
Arija Navarro, María Asunción. La ilustración aragonesa: Joaquín Traggia: 1748-1802. Saragossa: Instución Fernando el Católico, 1987.
Basabe Martínez, Nere. «Joaquín Traggia y su proyecto de pacificación en Europa: las razones religiosos o la religión razonada del nuevo orden político», en Cuadernos dieciochistas, núm. 5 (2004), p. 51-74.
Cueva, Dionisio.  «Traggia, Joaquín», a: Diccionario Enciclopédico Ilustrado, v. 2, p. 550-551. [enllaç a la versió digital Wiki-Pia]
Emieux, Annick: «Un roman que clerche sa forme: le manuscrite de “L’Eudamouspeia” du Père Joaquín Traggia», en Mélanges offerts á Paul Guinard, vol. II, 1991, p. 97-108.
Florensa i Parés, Joan. “Dos escolapis il·lustrats, PP. Eduard Corsini i Ildefons Ferrer, i la relació filosòfica. En: Miscel·lànea aqualatensia, n. 11 (Igualada: Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, 2004), p. 129-139.
Florensa i Parés, Joan.“Carles III vist des de la trona a Mataró pel P. Ildefons Ferrer l’any 1789. En Vi sessió d’Estudis Mataronins (15 abril 1989). Comunicacions presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura, 1990; p. 73-76.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada