Ampliem el fons del P. Poch

El record de la personalitat del P. Josep Poch continua viu entre nosaltres. No és una presència física, sinó amb el seu important llegat humà i  documental. D’aquest últim cal destacar el que guardem a l’APEPC amb la signatura 10-31. És el conjunt d’escrits que recollírem arran de la seva mort. Ho mantenim classificat i ordenat amb els següents apartats:

1. Pertinences personals (1 capsa)2. Correspondència (3 capses)
3. Tema calassanci (31 capses)
4. Tema d’història de l’Escola Pia (9 capses)
5. Material per a biografies d’escolapis (2 capses)
6. Caldes de Montbui (5 capses)
7. Miscel·lània.(4 capses).

Sumen en total  55 capses-arxivador, que ocupen uns 6 metres lineals. Però la documentació del P. Poch no s’acaba pas amb aquest fons. En la correspondència d’altres religiosos hi conservem cartes seves, que també tenim fitxades. Les 3 capses amb cartes rebudes indiquen que també ell en va escriure moltes. Ben segur que n’hi ha moltes disperses i perdudes que mai recuperarem.
El P. Poch —ho sabem prou bé tots els que el vam conèixer— era una persona de relacions, comunicatiu. No feia distincions, parlava amb tothom i deixava embadalit a qualsevol.
Aquest aspecte del caràcter del P. Poch l’acabem de confirmar amb la documentació que ens ha arribat del seu cosí Ramon Poch (a.c.s.) i que la seva viuda generosament ens ha donat. La documentació rebuda no és un fons important quantitativament, però sí que té interès. Destaquem alguns documents dels que acabem de rebre.

• Poesia per llegir en l’homenatge que Caldes de Montbui tributà el diumenge 10 de setembre de 1944 al ciclista local Miquel Casas en el Balneari Bruquetes, que havia guanyat aquell any la Volta a Catalunya. Va voler el P. Poch que no constés l’autor i demanà al seu cosí, Ramon Poch, que la llegís sense fer esment de l’autoria, tal com consta amb la carta que l’acompanyà.

• Poesia que llegí l’autor en l’homenatge també al Balneari Bruquetes que Caldes de Montbui dedicà  el 26 de juny de 1945 a l’escultor Manolo Hugué poc després de la seva mort. En els ambients eclesiàstics i polítics de l’època no era pas ben vist aquest artista i és curiós la relació que va tenir amb escolapis. A més d’aquesta poesia que li dedicà el P. Poch, segons testificava en Jaume Ferrer Roca, el pare Josep Aragonès, de la comunitat de Caldes de Montbui, va mantenir sempre bona amistat amb Manolo, l’assistí en els últims moment i li administrà el sagrament de la extrema unció.

• Qüestionari signat pel P. Poch i respostes autògrafes de Sebastià Badia per a una enquesta que realitzà en Ramon Poch per encàrrec del seu cosí. Es publicà a la revista Vida (Madrid, setembre-octubre 1948, n. 5, p. s/n) que publicava l’Escola Pia espanyola des de Madrid, però no hi consta el nom de l’entrevistador. Ara tenim els originals.

• Carta de l’artista Aurora Bautista de 1945 al P. Poch, que s’acompanya d’una poesia signada per l’escolapi dedicada a l’artista.
Persones ben diferents i totes ben vistes socialment. El P. Poch arribava a tothom.

Joan Florensa