divendres, 16 de gener de 2015

L'escolapi Antoni Sala i Arnó, expert ornitòleg

Antoni Sala i Arnó (Barcelona 22 abril 1942 - 29 novembre 2013) des de jove es manifestà amant de la naturalesa. Es distingia en l’estudi de les ciències naturals durant el batxillerat. Entrà a l’escoltisme en el CEM (Centre Escolapi de Muntanya) on arribà a ser cap de patrulla.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 8 de setembre de 1960. Inicià els estudis eclesiàstics i s’oferí per anar a la recent fundació escolàpia al Senegal. Per això acabà la teologia a Tolosa de Llenguadoc amb el títol de llicenciat i perfeccionat el francès..
El 1969 marxà al Senegal i residí a la regió de Casamance (Oussouye i M’Lomp) i un any a Dakar.
Tornà a Catalunya i formà part de la comunitat escolàpia de Les Arenes, a Terrassa.
En el cor hi portava Àfrica i a la primera insinuació acceptà reincorporar-se al Senegal. Un any novament a Oussouye (1988-1989) i després a Yaoundé (Camerun) fins al 2011 en que va ser destinat a Bafia. Passà els últims mesos a Barcelona intentant inútilment vèncer el càncer i morí el 29 de novembre de 2013.
Va ser un religiós molt actiu, organitzador, entregat. Treballà per la promoció de les persones. De manera especial volia evitar que haguessin d’emigrar per guanyar-se la vida: arbitrà diversos medis per fixar-los en el seu país.
Per a esbargir-se i perquè ho estimava, es dedicà a la ornitologia africana. N’arribà a ser el millor expert de la regió. Normalment hi dedicava els dilluns, però altres vegades hi feia escapades com la que explicà en un article a la revista Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (20 agost 1974, n. 159; p. s/n). Vegeu com exemple aquest paràgraf: «Tot d’una, com dirigits per una vareta màgica, esclata el cor inefable dels verdaders mestres: les merles de cap blanc (Cossypha albicalpina): impossible, a aquestes hores, de distingir llurs pitreres vermelloses, impossible també de comptar el nombre de variacions de llur cant. Ara entonen un cànon. Ara xiuxiuegen mútuament la darrera troballa. Ara reprenen, tot millorant-los, els crits d'altres ocells. Amb l’última claror, s’acaba també la darrera nota del concert».
Es coneixia tots els ocells de la Casamance. Sabia on trobar-los. Estudià el cant o piulada, els gravà. En va fer una descripció i inventari que publicà en el Bulletin de l'Institut Fondamental d'Afrique Noire (Dakar, 1983, n.  3-4; p. 342-366).
Làmines dibuixades per Antoni Sala Arnó.
Al nostre Arxiu Provincial hem pogut recollir alguns dels seus treballs sobre ornitologia (CAT APEPC 08-F0045, caixa 5310):
-  Làmines impreses amb dibuixos d’ocells. És un recull extret d’altres publicacions. Imprès.
-  Descripció en forma de fitxa de cada ocell amb la indicació dels mesos en que va observar i altres anotacions. Manuscrit.
-   Liste des espèces rencontres autour de Yaoundé. Ocells que identifica durant l’estada a Camerun i que no havia detectat al Senegal. Treball mecanografiat.
-   Sur le statut des non-passeriformes dans le sud-ouest senegambien (Parc National de basse Casamance et environs): són unes anotacions i puntualitzacions al llibre The birds of Africa. Treball mecanografiat.
-   Anotacions mecanografiades sobre el llibre de Dekeyser Les oiseaux de l'ouest africain.(Dakar: University of Dakar, 1966). Treball mecanografiat.
-   Dibuix a color dels ocells amb el nom científic i en francès. 54 fulls manuscrits.
 -   Correspondència amb altres especialistes com      Bertin Coly, Claude Chappuis i Gerard J. Morel
-  Cassettes amb les gravacions del cant dels ocells amb llibreta explicativa.


Joan Florensa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada