dimecres, 19 de juny de 2013

Ingrés de nous documents: Llibres d’ensenyament comercial entre 1917 i 1922.


Llibres recentment ingressats.
 Aquest mes de juny hem ingressat un interessant donatiu, molt representatiu del tipus de material específic que conserva el nostre arxiu. Es tracta de sis llibres de pràctiques d’ ensenyaments de comerç utilitzats entre 1917 i 1924 per l’alumne Miquel Esquerra, de Mataró.

Era freqüent que els alumnes que ho volien es féssin enquadernar els exercicis per una impremta. Tres d'ells compten amb una decoració tipogràfica d'estil modernista a les cobertes, propi de l’època. Contenen els exercicis manuscrits que l’alumne va fer durant el curs, passats a net. El primer quadern conté estrictament operacions matemàtiques, els quatre següents contenen problemes aritmètics pràctics, sempre relacionats amb el comerç, i el darrer aplega tots els llibres de comptabilitat que l’alumne va treballar en la seva pràctica d’empresa simulada. Són els llibres que habitualment s'utilitzaven en qualsevol despatx o escriptori d'empresa: Inventarios, Borrador, Diario, Mayor, Balances, Caja, Efectos a cobrar, (amb les factures simulades incloses), Efectos a negociar, Letras sobre el extranjero, Efectos a pagar, Cuentas corrientes, Copiador de cartas i Almacen.  

Llibre de problemes mercantils
Mayor

Els títols dels llibres són: 
Cuaderno d’ejercicios de aritmética. (1er. grau, curs 1917-18)
Problemas aritmético-geométricos: àreas y volúmenes. (3r. grau, curs 1920-21)
Problemas aritméticos (3r. grau, 1920-1921)
Cálculos mercantiles 1r. curso (1921-1922)
Problemas mercantiles 2º curso (1922-1923)
Contabilidad comercial (1923-1924) 




Aquesta és una valuosa mostra de la metodologia seguida a l’Escola Pia en els estudis de comerç: Les pràctiques reproduïen el més possible el treball  amb que es trobarien els alumnes en començar la seva feina a les oficines. 



Els estudis de comerç
A finals de segle XIX i inicis del XX el sector industrial i del comerç tenia un gran pes en l’economia catalana. El treball administratiu a les oficines de les empreses i la gestió dels comerços era el destí laboral més habitual dels nois que podien seguir estudiant després de l’ensenyament primari i era de gran utliitat que les escoles poguessin formar-los en aquestes matèries. Els coneixements en tenidoria de llibres, els que recollien la comptabilitat d’una empresa, era imprescindible per a poder treballar en els despatxos comercials.

Diario
Els estudis de comerç es van introduïr a l'Escola Pia ja a finals del segle XIX i el 1902 foren renovats gràcies a la intervenció dels p. Jaume Torres i Tomàs Garí-Montllor, els quals varen programar uns estudis de Comerç en 4 anys, en els quals predominava l'aritmètica, la comptabilitat i la teniduria de llibres, juntament amb d'altres assignatures com gramàtica, geografia i història i política i legislació comercial complementades amb assignatures pràctiques com geometria, dibuix lineal, coneixement de matèries, cal·ligrafia, mecanografia o correspondència comercial.  A més incloïen els estudis de francès i anglès i alemany com a assignatura optativa. Es realitzaven amb el mètode conegut com a sistema cíclic i a la comptabilitat s'ensenyava el mètode de la partida doble, que d'altra banda ja ha havien introduït estudis comercials des la dècada dels vuitanta del segle XIX.


Efectos a pagar.




Però el que realment fou més novedós i precursor  va ser  l’escriptori pràctic,  que seria el que avui en dia coneixem com a taller de simulació d’empreses.  La pràctica consistia en què un grup d’alumnes creava una empresa fictícia en la que calia realitzar totes les activitats que a la pràctica es portaven a terme en una empresa real: Portar uns llibres de comptabilitat, emetre factures, xecs i pagarés, establir una correspondència comercial, etc.

Copiador de cartas y telegramas


Amb la intenció d'aproximar el màxim possible les pràctiques a la realitat va portar als escolapis a imprimir i encunyar bitllets i monesdes propis,  per a realitzar les transaccions econòmiques. Fins i tot es va arribar a imprimir una revista econòmica que seguia l’activitat d’aquestes empreses fictícies (El indicador mercantil, Terrassa,  1903-1907).

Jaume Torres. Apuntes de teneduría de libros (1898)

Els professors de comerç també van escriure llibres de text per a l’us dels alumnes de l’Escola Pia, per exemple del mateix Jaume Torres. Apuntes de teneduria de libros por partida doble conforme a la enseñanza de los mejores autores, (1898) reimprès i editat diverses vegades en anys posteriors, Brevísimos apuntes de teneduría de libros, per Josep Isanda, o Compendio de teneduría de libros por partida doble :aplicable al comercio, industria, banca y sociedades mercantiles : con arreglo á las prescripciones del código mercantil vigente,  per A. R. T. E. (Antoni Ribalta i Tisans, escolapi), 1895, per posar només tres exemples. 



Oriol Casanovas
Més informació:
Garí-Monllor i Casanovas, Tomàs. La moneda escolar en los colegios de las Escuelas Pías. Barcelona : Imp. Elzeviriana de Borràs y Mestres, 1907

Licencia Creative Commons
Aquesta obra está sota una Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada