dimecres, 22 de maig de 2013

Llibres de text de l'Escola Pia: Urbanitat

Les primeres normes impreses d’urbanitat que coneixem de l’Escola Pia les publicà el sacerdot Joaquim Paladella en el llibre Caton christiano para uso de los niños: en el que se da también una breve noticia de los exercicios que son propios de las Escuelas Pías para los que concurren à ellas (Barcelona; Thomas Piferrer, 1774; en p. 38-76 les normes d’urbanitat. Se’n feren a Mataró: Imp. Joan Abadal, 1790 i 1830; Vic: Imp. de viuda e Hijos de Joseph Tolosa, 1793 i Puigcerdà: Imp. Joaquim Abadal 1830). És l’únic llibre de text que els escolapis publicaren durant el segle xviii, ja que els privilegis de la Universitat de Cervera ho impedien.
 
Paladella, Catón cristiano (2ªed) Mataró: Joan Abadal ca. 1790
Tenim algunes referències sobre l’ensenyament d’aquesta matèria a les escoles escolàpies catalanes d’aquesta època. En els exàmens públics celebrats a Mataró el 1781 hi llegim: deu alumnes de la classe superior «explicarán en modo de conversación qué cosa sea buena crianza Christiana, y Civil: sus fundamentos, las virtudes que la componen y los vicios que se oponen». (Academia de Humanidad que en dos actos ofrecen al público los discípulos de las Escuelas Pías de Rethórica y Gramática del colegio de Santa Ana de las Escuelas Pías de Mataró. Mataró: Imp. Joan Abadal, 1781, p. 13).

Conservem un manuscrit de 1793 de Moià amb unes 12 regles per als interns d’aquest col·legi amb el títol Dirección de Colegiales, que s’inclouen en el Directorio Rectoral (en APEPC: 07-20 / caixa 10, n. 1).

A finals del segle xviii es publicà un devocionari que comença amb un reglament o Reglas mas comunes de política christiana para los niños que pròpiament és un petit tractat d’urbanitat ja que indica com s’ha de comportar un alumne des de llevar-se fins anar a dormir. Va compondre el llibre Agustí Macià (Igualada 1753 – Balaguer 1801) amb el títol Exercicios de piedad para niños y estudiantes según se practica en las Escuelas Pías (Vic: Imp. de la Viuda e Hijos de Tolosa, 1799, p. 1-13). Copià les regles de l’escolapi de Madrid Alexo Ruiz: Exercicios de piedad para niños y adolescentes según se enseñan, y practican en las Escuelas Pias (Madrid: Imp. de D. Benito Cano, 1793). Macià era el director de l’internat de Mataró i en el llibre hi reflecteix les pràctiques d’aquest col·legi.

Ejercicios de piedad... Barcelona: Juan Gaspar, 1844 
Francesc Reventós (Pla del Penedès 1775 – Barcelona 1850) es trobava a Igualada com a director d’interns quan la invasió de les tropes de Napoleó. Buscà el 1808, com tants d’altres, refugi a la illa de Mallorca i a Palma hi fundà amb dos escolapis més un col·legi amb internat. Allà publicà Tratado de urbanidad para uso de los discípulos de las Escuelas Pias, dispuesto por el P. Santiago Delgado de Jesus y Maria; aumentado nuevamente con un tratado de política de palabras por el P. Francisco Reventós de Jesus y Maria (Palma de Mallorca: Imp. de Brusi, 1813). Les edicions conegudes de Delgado són posteriors a la de Reventós. La diferència entre els dos llibres és notable, ja que el castellà el presenta en forma de diàleg, cosa que no fa el català. La introducció és també ben diferent. No hi veiem la dependència. Creiem que va ser un subterfugi per eludir els privilegis de Cervera.

El mateix escolapi Reventós publicà Tratado de política de palabras para uso de los discípulos de las Escuelas Pías (Manresa: Martín Trullás, s/d). En les 15 pàgines del llibret hi aporta un seguit d’expressions que cal emprar en cada possible circumstància.
La primera edició del llibre de lectura per a nois Lecciones escogidas para los niños que aprenden á leer en las Escuelas Pías (Madrid: Imp. Real, 1806) no hi ha Diálogo sobre urbanidad y buena conducta, que apareix en la segona de Madrid de 1815.

La primera edició que se’n va fer a Catalunya (Barcelona: Impr. y Libr. de Narciso Oliva, 1825) seguí el text de la de Madrid de 1815 amb les normes d’urbanitat. De les successives edicions que es publicaren en diverses poblacions de Catalunya en trobem unes amb el diàleg i altres l’ometen.
El 1874 es publicà Tratado de urbanidad: para uso de los colegios y Escuelas.(Barcelona Libr. de Luis Niubó). Com a autor hi figuren les sigles: D.D.C.P.M. que interpretem com «Director De Col·legials Pare Martra». Efectivament. l’escolapi Joan Martra i Camps (Barcelona 1828-1895) va ser un grapat d’anys el director de l’internat de l’Escola Pia de Sant Antoni (1855-1866) i després rector del mateix col·legi (1866-1875): les bibliografies antigues li atribueixen l’autoria del llibre. Se’n feren noves edicions a Barcelona els anys 1882, 1884, 1892, 1895, 1896, 1896, 1909 i 1916. Es traduí a l’italià i s’edità a Roma el 1875.

La graduació de les classes de primària es consolidà durant la segona meitat del segle xix i els avanços metodològics portaren els escolapis a plantejar-se la publicació de sèries de llibres de text per a cada matèria i grau; el costum escolapi era dividir la primària elemental en tres graus als quals se n’hi afegia un quart que corresponia a la primària superior. El modernisme influí en la presentació i decoració d’aquestes sèries: són uns exemplars molt ben editats i il·lustrats. Cada assignatura té un color diferent en les tapes de cartró.
 
Coberta modernista del Tratado de urbanidad del P.Martra (1896)
La redacció de la sèrie d’urbanitat s’encarregà al rector del col·legi Calassanci de Barcelona, Salvador Riba i Soler (Igualada 1861 – Alella 1933). el qual s’havia distingit com educador i persona de tracte amable i respectuós amb tothom. Publicà Nociones de urbanidad: para uso de las Escuelas Pías. Sempre sortiren de l’impremta Elzeviriana de Borràs i Mestres; les del primer grau es publicaren en successives edicions els anys 1904, 1909, 1915 i 1922; la sèrie de segon grau, els anys 1906, 1909, 1915 i 1926. No es publicà el volum per al tercer grau.

Joan Comellas Sarrà (Gràcia 1877 - Moià 1969) va creure que aquelles sèries de llibres de text que els alumnes havien de carregar cada dia per anar a l’escola eren un problema, ja que més d’una vegada el noi oblidava precisament el volum que havia d’utilitzar i tot plegat encaria el cost escolar per a les famílies. Pensà reunir en un sol volum totes les matèries —excepte el llibre de lectura— i per això publicà La ciencia de los niños, dispuesta cíclicamente en tres grados per a cada un dels tres graus de primària. Els publicà a Barcelona per l’impremta Elzeviriana de Borràs i Mestres en les successives edicions: 1r grau 1924, 1926, 1928, 1930, 1932, 1933, 1934, 1935 i 1950; 2n grau 1924, 1926, 1928, 1930, 1932, 1934 i 1935; 3r grau 1925, 1934 i 1950; acompanyant-ho d’un llibre del mestre el 1927 amb les solucions dels exercicis d’aritmètica i de gramàtica. En el primer grau no hi cap apartat sobre urbanitat. En els de segon grau de la primera edició a les pàgines 277-282 i en el de tercer grau de la primera edició a les pàgines 545-550.
 
Elementos de urbanidad (1906), Tratado de urbanidad (1896) i La ciencia de los niños (1924)

Durant els anys de la guerra civil (1936-1939) els superiors provincials de l’Escola Pia espanyola varen prendre l’acord de publicar conjuntament i iguals per a tots els llibres de text de primària i secundària. Per això no en tenim publicats a Catalunya.

Després de 1980 l’Escola Pia de Sabadell publicà un llibret de 18 pàgines titulat Urbanitat. L’Escola Pia de Catalunya en va fer dues edicions el 1981 amb dibuixos de Josep Camp i Ros. La tercera edició canvià el títol per Aprendre a conviure (1982) i amb aquest títol encara se’n va fer una quarta el 1983. 
Miquel Garcia. Quadern de convivència (1986)
 

Els promotors i impulsors d’aquest projecte foren Antoni Piña i Batllevell (1941-2011), director de l’Escola Pia de Sabadell i Alexandre Escarrà i Pons (1946- ), assistent provincial de pedagogia. L’Escola Pia de Sarrià va publicà una adaptació i traducció amb el títol Educación cívica (1984). En Miquel García, director de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, en va fer una síntesi en Quadern de convivència amb dues edicions (1985 i 1986) per a la seva escola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada