Manuel Carrasco i Formiguera, “escolapi”

El 9 d’abril es compleixen 75 anys de l’afusellament a la presó de Burgos de l’advocat Manuel Carrasco i Formiguera, catòlic, català. L’Escola Pia de Catalunya té motius per fer-ne memòria elogiosa. No aportarem cap novetat sobre el tema, però serà bo fer-ne un breu record, ja que la personalitat de Carrasco bé s’ho mereix. Recordem alguns fets que relacionaren Carrasco amb l’Escola Pia de Catalunya.

Manuel Carrasco i Formiguera

Els primers mesos del començament de la guerra civil a partir del juliol de 1936 foren per als religiosos moments extremadament difícils. Calia amagar-se per no ser apressat i assassinat, però era problemàtic perquè les patrulles anaven per les cases en quan sospitaven que hi havia algú amagat.

No sabem de cap relació amb l’Escola Pia fins que a les Corts Espanyoles es discutí el 1933 la coneguda com Llei de congregacions religioses. Allà el diputat d’Unió Democràtica defensà els ordes i congregacions religioses dedicades a l’ensenyament i en especial els escolapis i escolàpies. Recordà que aquests existien per una llei d’aquell mateix parlament aprovada per unanimitat el març de 1845 i que tenien una llarga tradició de dedicació a l’ensenyament de les classes populars. Semblà que la comissió acceptava no incloure els escolapis en la llei que anava a prohibir als ordes religiosos a tenir escoles, o al menys es podria exceptuar-los en algun punt, però quan arribà l’hora de la veritat a la votació de la cambra i l’Escola Pia va ser inclosa en la prohibició total d’ensenyar. Així ho publicà el 2 de juny de 1933 la Gaceta de Madrid.

Jaume Massaguer i Tusell

L’Escola Pia de Catalunya va reconèixer l’intervenció de Carrasco i per mitjà del seu provincial pare Joan M. Vives li concedí la Carta de Germanor de l’orde i per això el podem considerar “escolapi”. Aquest document emmarcat l’exhibia Carrasco en el seu despatx d’advocat juntament amb el crucifix i altres distincions. La Carta de Germanor va ser la incorporació a la institució calassància, segons afirmà en la carta del 4 d’abril de 1937 des de la presó: es «Voy a escribir a los PP. Escolapios. Supongo que aquí deben tener Colegio, y si puedo obtener su contestación y ayuda a base de explicarles que pertenezco a la Orden, desde el momento en que me concedieron y entregaron la carta de agregación».

El pare Jaume Massaguer i Tusell es trobava en el col·legi de Sant Antoni de Barcelona i aconseguí sortir per la porta principal poc abans que la multitud hi entrés per saquejar-lo i incendiar-lo. Era de Terrassa i a casa seva corria perill, no podia ni acostar-s’hi. Anà per algunes famílies de Barcelona però era un peregrinar amb l’ai al cor. El 1937 decidí anar a trobar l’advocat Carrasco i demanar-li ajuda. Es presentà en el seu bufet i li recordà que tenia la Carta de Germanor i per això confiava en ell. Carrasco li va prometre ajuda, que passés un dies després. L’escolapi hi tornà però es trobà amb dificultats de manera que arribà força tard. En presentar-se davant de Carrasco, el pare Massaguer s’excusà per la tardança, però l’advocat li va dir que havia estat la Providència, ja que a l’hora que havien convingut una patrulla hi havia anat precisament perquè l’acusaven d’ajudar a sortir de Catalunya a religiosos i sacerdots. Si haguéssiu vingut ens afusellaven als dos, li va fer Carrasco. El pare Massaguer va rebre un passaport amb nom fals i la indicació que es presentés a l’estació de França un dia determinat i que dos gudaris l’acompanyarien fins a França. Així es va complir i el pare Massaguer pogué entrar a Navarra per França i presentar-se al seu superior el pare Manuel Bordàs. S’oferí per anar a Cuba, inicià els tràmits burocràtics i es traslladà a Vigo per embarcar cap a l’illa del Carib.Carrasco i Formiguera li havia salvat la vida.

Pel fet de confessar-se cristià, l’advocat Carrasco es veié obligat a abandonar Catalunya per la persecució que patí des del primer dia de la revolta del juliol de 1936. Sortí de Barcelona el 19 de desembre de 1936 i es refugià al País Basc. Pensant que la situació a Catalunya s’havia ja normalitzat decidí tornar-hi pel febrer de 1937. Seria el moment de la visita del pare Massaguer. Es trobà, però, que novament era perseguit i al mes següent, març 1937 tornà a emprendre el camí de l’exili en el País Basc. En el curt trajecte des de Baiona el vaixell que el transportava amb la família va ser apressat per un altre de Franco. Carrasco va ser portar a la presó de Burgos, condemnat a mort el 28 d’agost de 1937 i afusellat allí mateix el 9 d’abril de 1938. 

Els escolapis que es trobaven a la zona coneguda com nacional, s’assabentaren d’aquests fets i ben segur que se’n planyeren fortament. A finals de març de 1937 el pare Jaume Massaguer arribà a Pamplona gràcies a l’ajuda de Carrasco després de travessar França. Intentà anar a visità el seu benefactor a la presó de Burgos, però els tràmits burocràtics i no facilitar-li una data propera, l’impediren complir amb aquest acte d’agraïment.

Sí que visità el pres el pare Joaquim Tous i Farell. Puntualitzem el fet. El pare Valentín Caballero era el vicari general d’Espanya, és a dir el superior de tot l’orde dintre de la península. Pertanyia a la província de Bascònia i habitualment residia a Madrid però ara es trobava en l’altra zona. Decidí anar a trobar l’arquebisbe de Burgos per resoldre alguns problemes que afectaven les escoles pròpies. Demanà al pare Joaquim Tous, que residia temporalment a Iratxe (Navarra), que l’acompanyés. El pare Tous era el rector del col·legi de Sant Antoni de Barcelona, però com tants altres s’havia exiliat a França i es dedicà a recollir diners i aliments per enviar a Catalunya; feia incursions a Navarra per mantenir contactes amb els superiors. Era un religiós compromès amb el país on havia nascut i s’havia format. Mestre amb idees de l’escola nova, director de la revista escolar Ave Maria i creador d’una impremta per ensenyar la professió a joves, impremta que els revoltats del juliol de 1936 destruïren.

Joaquim Tous i Farell

Els pares Caballero i Tous coincidiren a Burgos i s’entrevistaren amb l’arquebisbe. El primer d’aquest escolapis informà de l’entrevista al pare Manuel Bordàs, superior dels escolapis que es trobaven fora del seu país, i en carta del 21 de maig de 1937 li notificava que «Estando en Burgos y mientras el P. Joaquín [Tous] con las debidas autorizaciones se fue al penal a visitar al Sr. Carrasco».  El 22 d’abril de 1937 Carrasco escrivia: «Especial interés es la postal recibida ayer del Padre Escolapio Joaquín Tous. Me dice que tiene encargo del P. Rector de hacerme una visita, y añade: “No me ha sido posible hacerlo esta mañana como era mi deseo, pero lo haré la próxima D.m., y aun quizás pueda venir acompañado del P. Massaguer”. Esta noticia me causa gran alegría…» 

La visita del pare Massaguer no va ser possible però sí que el pare Joaquim Tous pogué entrevistar-se amb Carrasco. L’Escola Pia recordava i agraïa l’ajuda que havia rebut. No podia pas pressionar, ja que la majoria de religiosos tan catalans com bascos figuraven en les llistes negres del nou Estat.

Fonts:

Carta del pare Valentín Caballero al pare Manuel Bordàs del 21 de maig de 1937, en APEPC, 03-10 / doc. 30/1937.

Benet, Josep: Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat. Barcelona: Edicions 62, 2009, a la p. 22 parla de la Carta de Germanor en el despatx d’advocat.

Manuel Carrasco i Formiguera. Cartes de la presó. Edició i pròleg a càrrec d’Hilari Reguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.

Consueta del pare Jaume Massaguer en Ephemerides Calasanctianae (Roma, novembre 1997), n. 11; p. 722-724.

Florensa, Joan: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003); una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Escola Pia de Catalunya, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana, 2010; els fets concrets aquí exposats en p. 470, 494-495 i 511.

Margenat Peralta, Josep M.: «Carrasco i Formiguera, “escolapio”, en las Constituyentes y en la Guerra Civil», Analecta Calasanctiana, (Salamanca 1989), n. 61; p. 232-233. En aquest article s’hi reprodueixen cartes de Carrasco sobre els escolapis des de la presó de Burgos.

Aquesta obra està sota una Llicència Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0 Unported.