Correspondència entre Joan Triadú i Jaume Bayó

Joan Triadú i Font (1921-2010) /Viquipèdia

El dia 17 de gener s'ha inaugurat al Palau Robert l'exposició Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010. Triadú, pedagog i escriptor, fou un destacat intel·lectual fins a la seva mort, el setembre de 2010. Activista cultural durant el franquisme, fou cofundador de la revista cultural clandestina Ariel (1946),  que apareixé de manera clandestina fins el 1951 en que fou clausurada per les autoritats, i col·laborà també a Pont Blau, Vida Nova, Serra d'Or i el diari Avui.  per la seva activitat se'l considera un símbol de la resistència cultural nacionalista, sobretot en el període 1944-1968. Fou amic i deixeble de Carles Riba, de qui en publicà un estudi,  i tingué relació amb molts intel·lectuals catalanistes contemporanis, Miquel Coll i Alentorn, Josep Palau i Fabre, Miquel Tarradell i molts d'altres. No tenim ara la intenció ara de fer un resum de la seva extensa biografia, la podeu trobar als enllaços anteriors. La seva figura és doncs, per a Catalunya, d'una gran rellevança.

Jaume Bayó i Samsó (1921-2008) / APEPC

Una de les persones amb qui establí una gran amistat fou l'escolapi català Jaume Bayó i Samsó, amb qui tingué relació des de 1937 fins la seva mort. A l'arxiu provincial custodiem un fons provinent del P. Bayó del que en forma part una sèrie de correspondència amb cartes creuades entre el p. Bayó i Joan Triadú.  La documentació correspon sobretot al període entre 1939 i 1948, en el qual Joan Triadú mantingué tant com pogué un activisme cultural resistent. Les cartes ténen un to divers, parlen de religió i sentiments espirituals, però també de cultura i de l'activitat intelectual que desenvolupava Triadú, a més de fets de la seva vida privada. Durant aquest període fundà Ariel i inicià el Concurs de poesia de Cantonigròs. També va ser l'època en que hagué d'estar convalescent de tuberculosi i quan es recuperà marxà a Liverpool a fer un lectorat de català a la Universitat. També establí contacte amb intel·lectuals catalans exiliats. En les cartes no només parla de la seva activitat cultural i universitària, també apareixen poemes i reflexions sobre les seves inquietuds íntimes. Oferim doncs, una font d'informació complementària per qui vulgui investigar en la seva biografia i obra.

A la mort de Jaume Bayó, el setembre de 2008, Triadú va fer una referència a la seva amistat i a la producció escrita del pare Bayó en un article al diari Avui.

Fons Jaume Bayó. CAT APEPC 08-F34.08. c. 70, núm. 22.

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.