Volem destacar les més recents aportacions editorials a la història de l'Escola Pia de Catalunya que considerem que són de força rellevança. La primera és fruit del treball de dos investigadors del Centre d'Estudis Lacetans sobre l'antiga escola de Solsona i les altres dues són publicacions aparegudes de la ma de l'arxiver de l'Escola Pia, Joan Florensa i Parés.
Marcel·lí Corominas i Cots. Jordi Tasies i Planas. Un immoble al servei de la ciutat: els Escolapis de Solsona (1774-1998). Solsona: Centre d'Estudis Lacetans, 2012. 268p.
L'octubre de 2012 va aparèixer en aquest mateix bloc un post sobre la història de l'Escola Pia de Solsona.
Aquest llibre no se centra únicament en la història del l'Escola Pia a Solsona sinò que explica la història de l'edifici que els acollí i que tingué altres usos després de la seva marxa. Malgrat que l'abandonaren el 1837, l'edifici sempre fou conegut com Els Escolapis. El llibre documenta àmpliament aquesta narració i a més afegeix la transcripció de molts documents originals referents tant a l'evolució històrica de l'Escola Pia de Solsona com als usos posteriors a marxa dels religiosos i fins el procés que va acabar amb la demolició de l'edifici. Els escolapis van arribar a Solsona el 1757 i es traslladen al nou i definitiu edifici el 1774. Hi està detallada la seva activitat pedagògica fins el 1837, quan es vàren veure obligats a maxar a causa de la segona guerra carlina. Posteriorment fou usat per l'ajuntament com a edifici d'us públic fins el seu definitiu enderroc el 1998, molt polèmic a degut a que fou vist per bona part de la població com un atac al patrimoni de la ciutat. A aquest episodi, els autors hi dediquen íntegrament el darrer capítol. A més de la transcripció dels documents, el llibre està documentat amb una un gran nombre de fotografies i reproduccions de documents. Podeu veure una crònica de la presentació del llibre al diari digital NacióSolsona.cat
Joan Florensa i Parés. Escola Pia, 275 anys a Mataró. Mataró: Escola Pia Santa Anna-Mataró, 2012. 274 p.
En aquest bloc també podeu consultar una síntesi de la història del col·legi escolapi de Mataró. Amb motiu de l'aniversari, calia també completar-lo amb un recull històric exhaustiu, com ens té acostumats l'historiador provincial. L'Escola Pia de Mataró és també una de les més antigues, concretament el primer curs fou el 4 de juny de 1737 quan el p. Joan Balcells, rector de Moià, substituïa el mossèn Salvador Vergés a la classe de gramàtica de l'escola municipal. Va ser el primer pas de la llarga presència dels escolapis a Mataró. La història del col·legi ha estat tractada anteriorment per Josep Poch i Gallart (1962) i Claudi Vilà (1972), i a més ha estat tema de dues tesis doctorals, la que ho tractat amb més profunditat fou la del Dr. Ramon Tarròs i Esplugas, en un periode de temps determinat -el segle XIX- i en el context pedagògicc català. Joan Florensa tracta la història de l'escola des dels inicis fins a l'actualitat, com correspon a una obra commemorativa. Per a adquirir aquesta publicació, dirigiu-vos a la mateixa Escola Pia de Mataró.
Altrament, la publicació Fulls del Museu Arxiu Santa Anna publica periodicament estudis i articles sobre aquesta temàtica. En el darrer número d'aquesta publicació, el número 104, apareix un article del mateix autor del llibre de Mataró, el p. Joan Florensa, en el que es transcriu un manuscrit del p. Josep Maria Sirés (1877-1941) en el que relata la seva experiència el juliol de 1936 quan fou detingut per una patrulla de la FAI, amb un posterior interrogatori i empresonament. Podeu consultar-ne l'entrada que en vàrem fer a La plega sobre aquest interessant testimoni de la repressió anarquista durant els primers mesos de la Guerra Civil.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Marcel·lí Corominas i Cots. Jordi Tasies i Planas. Un immoble al servei de la ciutat: els Escolapis de Solsona (1774-1998). Solsona: Centre d'Estudis Lacetans, 2012. 268p.
L'octubre de 2012 va aparèixer en aquest mateix bloc un post sobre la història de l'Escola Pia de Solsona.
En aquest bloc també podeu consultar una síntesi de la història del col·legi escolapi de Mataró. Amb motiu de l'aniversari, calia també completar-lo amb un recull històric exhaustiu, com ens té acostumats l'historiador provincial. L'Escola Pia de Mataró és també una de les més antigues, concretament el primer curs fou el 4 de juny de 1737 quan el p. Joan Balcells, rector de Moià, substituïa el mossèn Salvador Vergés a la classe de gramàtica de l'escola municipal. Va ser el primer pas de la llarga presència dels escolapis a Mataró. La història del col·legi ha estat tractada anteriorment per Josep Poch i Gallart (1962) i Claudi Vilà (1972), i a més ha estat tema de dues tesis doctorals, la que ho tractat amb més profunditat fou la del Dr. Ramon Tarròs i Esplugas, en un periode de temps determinat -el segle XIX- i en el context pedagògicc català. Joan Florensa tracta la història de l'escola des dels inicis fins a l'actualitat, com correspon a una obra commemorativa. Per a adquirir aquesta publicació, dirigiu-vos a la mateixa Escola Pia de Mataró.
Altrament, la publicació Fulls del Museu Arxiu Santa Anna publica periodicament estudis i articles sobre aquesta temàtica. En el darrer número d'aquesta publicació, el número 104, apareix un article del mateix autor del llibre de Mataró, el p. Joan Florensa, en el que es transcriu un manuscrit del p. Josep Maria Sirés (1877-1941) en el que relata la seva experiència el juliol de 1936 quan fou detingut per una patrulla de la FAI, amb un posterior interrogatori i empresonament. Podeu consultar-ne l'entrada que en vàrem fer a La plega sobre aquest interessant testimoni de la repressió anarquista durant els primers mesos de la Guerra Civil.
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada