L’Escola Pia de Reus (1858-1870)

Imatge de sant Josep Calassanç que hi havia a l'oratori dels alumnes.

Avui es troba a la parròquia de san Pere de la ciutat.

No conservem l’arxiu de l’Escola Pia de Reus que desapareixeria de l’arxiu de la província en l’incendi de 1909. El pare Josep Poch s’afanyà a recollir documents i testimonis de la presència dels escolapis a la ciutat. Aquesta documentació la guardem actualment a Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya (APEPC): 07-04 / caixa 3. El pare Ramon Tarròs per a la tesi doctoral es documentà en l’Arxiu General de la Universitat de Barcelona on hi trobà informació acadèmica. Gràcies a aquestes recerques podem refer la seva història.

El 1720 el secretari de l’ajuntament, Gabriel Monter, proposà cridar els escolapis a fi de resoldre la manca de mestres. El consistori no ho acceptà. Noves propostes per a introduir els escolapis a la ciutat es donaren el 1750, 1789 i 1801, sempre sense èxit.

L’aprovació per l’Estat del batxillerat que convertia les ciències, especialment les matemàtiques, en l’eix de l’ensenyament en front del tradicional llatí, tornà a posar sobre la taula del consistori la necessitat de portar els escolapis, que en aquell moment optaren per les matemàtiques i en tots els col•legis adoptaven decididament el nou pla d’estudis a primària i a batxillerat.

El dia 1 de març de 1858 se signaren a Barcelona davant del notari Antoni Graciós els acords de fundació entre l’Ajuntament reusenc i l’Escola Pia. El 26 d’agost una reial ordre permeté la fundació escolàpia a Reus. El 25 de setembre següent l’Ajuntament cedí l’edifici de l’antic convent de Sant Francesc a l’Escola Pia (l’Estat l’havia cedit a l’Ajuntament per a ús escolar el 23 de juny de 1842). El vice-rector de la Universitat de Barcelona agregà el centre per a batxillerat a l’Institut de Tarragona el 14 de setembre de 1858, però les classes oficialment no començaren fins al curs següent. Les de primària havien començat el 16 de setembre de 1858.

El 15 d’octubre de 1858 tingué lloc l’acte oficial i protocol•lari de fundació i obertura del col•legi. Presidiren les autoritats municipals amb el prior de la parròquia. L’església de Sant Francesc va ser el marc on tingué lloc la cerimònia. La premsa local i de Barcelona se’n va fer ampli ressò amb extenses cròniques.

La població acceptà molt bé la nova escola, com ho demostra que en el segon curs es matriculessin per a les dues classes de primària 368 alumnes. Aquesta allau d’alumnes obligà la comunitat a decidir no admetre’n més fins equilibrar les aules. Els alumnes inscrits per a batxillerat foren 94. També s’hi obrí internat.

El 14 de setembre de 1868 l’Estat aprovà que s’impartís el segon període del batxillerat. La junta revolucionària sorgida el 1870 volia un centre no dirigit per religiosos i exigí a aquest els títols que fixava l’Estat per als centres oficials de secundària. Els escolapis s’escudaren en el privilegi que el govern del moment a Madrid havia ratificat: ser escolapi equivalia a títol per impartir primària o batxillerat. L’estiu de 1870 els escolapis abandonaren el col•legi i la ciutat de Reus.

L’escolapi Bartomeu Sallarès (Sabadell 1816 – 1870) va ser el primer rector i prestigià l’escola obrint-la a la vida cultural de la ciutat i contribuint a la formació d’una generació de reusencs il•lustres. També es distingí el pare Josep Arís i Rodó com a organitzador i persona que vetllava perquè les coses menudes funcionessin. El pare Arís publicà diversos llibres de text per a la primera ensenyança. Alguns laics col•laboraren en l’ensenyament en el batxillerat com el senyor Vicenç de Pedro per al francès i els senyors Gabriel Torres i Antoni Roca per al dibuix.

Una característica d’aquesta escola va ser que en els dotze anys de funcionament sortiren d’ella una munió molt considerable d’il•lustres personatges que aconseguiren fama fora de la pròpia ciutat. Pretendre citar tots els famosos i significats voldria dir reproduir les llistes de les actes de batxillerat. Ens limitem a recordar els noms dels que s’han fet més populars: Antoni Aulestia Pijoan, historiador (Reus 1849 – Barcelona 1908); Joaquim M. Bartrina de Aixemús, poeta (Reus 1850 – Barcelona 1880); Joan Berenguer Mestres, germà de Francesc, arquitecte col•laborador de Gaudí, que construí l’altar de sant Josep Calassanç de la basílica de Montserrat; Antoni Gaudí Cornet, arquitecte (Reus 1852 – Barcelona); Josep Ribera Sans, cirurgià (Tivissa 1852 – Madrid 1912); Eduard Toda Güell, literat i arqueòleg (Reus 1855 – Poblet 1941). Altres sobresortiren com a notaris, advocats, polítics, escriptors, metges, arquitectes. A l’Escola Pia hi entraren tres d’aquells alumnes de Reus i acreditaren també la seva ciutat de naixement: Jaume Espasell Anguera, autor de llibres de text escolar amb els quals intentà renovar l’ensenyament de l’aritmètica (Reus 1847 – Barcelona 1892); Josep Gispert Blay, escolapi, fundador del col•legi de Sarrià, filòsof (Reus 1847 – Barcelona 1893); Josep Llauradó Soler, escolapi, primer rector de la comunitat de Sarrià (Reus 1848 – Barcelona 1922):

Toda, Ribera i Gaudí publicaren, quan eren alumnes de l’Escola Pia, una revista titulada El Arlequín. En sortiren dotze números entre 1867 i 1868. La majoria del articles els escrivia Toda i Gaudí hi posava els dibuixos.

Bartrina amb la col•laboració de Toda publicà El crepúsculo i El sorbete: eren uns fulls solts de caire literari, satíric que la censurà prohibí. Després Bartrina edità El mosquito.

Entre els alumnes es despertà l’afició a la composició literària, al teatre del que es feien representacions a l’escola (Gaudí tenia cura de l’escenificació i pintava els decorats), a excursions arqueològiques o romàntiques segons els gustos.

Aquells alumnes reberen uns bona formació litúrgica afeccionant-se per la pregària dels salms. Gaudí comentà més d’una vegada que la primera idea d’aixecar un temple grandiós a glòria de Deu la va tenir mentre a Reus un diumenge al matí recitava els salms de l’Ofici Menor de la Mare de Déu com era costum en els col•legis escolapis.


Bibliografia:

«Condordias firmadas entre los ayuntamientos y la Escuela Pía de Catalunya», en Archivum Scholarum Piarum, XXIII (Roma 2000), n. 47, les concòrdies corresponents a Reus en p. 185-190.

COLL I ALENTORN, Miquel: «En la mort d’Antoni Gaudí», en La Academia Calasancia (Barcelona juny 1926), n. 802; p. 200-202.

RUIZ I ELIAS, Albert: «El P. Josep Arís i Rodó». En: Catalaunia (Barcelona agost 1984), n. 70; p. 13-14.

TARRÒS I ESPLUGAS, Ramon: «L’ensenyament secundari a Reus: antecedents immediats a l’Institut de 2n ensenyament», en 11enes Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1992, p. 63-79.

TARRÒS I ESPLUGAS, Ramon: Problemática educativa al segle XIX i organització dels Col•legis Escolapis de Catalunya [Manuscrit] : 1838-1904. Tesis doctoral dirigida pel doctor Josep González-Agápito. Universitat de Barcelona, Facultat de Pedagogia. Divisió de Ciències de l'Educació. Departament de Teoria i Història de l'Educació, 1990. Sobre Reus, vol. III; p.1035-1108 i 2313-2393.

VIDAL PORQUERAS, Antoni: «El homenaje a las Escuelas Pías. Centenario en Reus de la fundación de las Escuelas Pías», en Libro de Oro. Escuelas Pías de Catalunya e Isla de Cuba. Tercer Centenario de la fundación de la Escuela Pía, Barcelona: Imp. de J. Huguet, 1918, p. 337-340.



Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.