El fons Mina Pequin de l’Escola Pia de Catalunya.

Es tracta d’un fons petit, els documents ocupen 2 capses i les fotografies 2 capses més, però és un valuós testimoni de la història de l’Escola Pia i la del nostre pais, doncs recull la tasca social i pastoral elaborada per la comunitat escolàpia en aquell barri marginal, entre Barcelona i Sant Adrià del Besos.  Conté un llibre de crònica de la comunitat (1962-1967), cinc llibres de crònica de l’Escola del Camp de la Bota (1963-1974), documentació d’economia domèstica, memòries d’activitat pastoral, correspondència i impresos diversos fruit de l’activitat social d’aquesta comunitat.  Aquest fons aplega documentació produïda per l’escola i la comunitat escolàpia i aporta material complementari per a l’estudi d’aquest barri, el referent del qual n’és el seu arxiu històric.  Mostrem en aquest article algunes imatges d’aquest petit fons. Són imatges dels llibres de crònica, fulls d'activitats i fotografies de l'escola del castell i dels barri. Es daten entre els anys 1963 i 1970. 

Primera pàgina del quadern de crònica de la catequesi (1962)

La presència escolàpia al Camp de la Bota s’inicia al curs 1939-40 a l’església de Sant Pere Ermengol de la Mina, on els nens d’aquell barri hi anaven a catequesi. Alumnes de l’Escola Pia Nostra Senyora del carrer Diputació hi anaven, a indicació del p. Ramon Segalés, i prengueren contacte amb aquell món de pobresa i marginació. L’any següent el p. Salvador Salitjes va impulsar els vincles de l’acció catòlica de l’escola del carrer Diputació amb la parròquia de la Mina. L’any 1945 el general responsable del castell de les quatre torres va cedir l’us dels seus espais a la parròquia de la Mina i el seu rector, Mossèn Perales, va encarregar les tasques de catequesi als escolapis. Entre els que s’entregà a la tasca col·laboradora de la parròquia destacà el p. Josep Liñan, que a més en fou el redactor de les primeres cròniques, el qual hi treballà fins el 1958. El curs 1953-54 s’inaugurà al castell una petita escola amb dues aules, una per a nens i l’altre per a nenes, amb professors provinents de l’Escola Pia Nostra Senyora del carrer Diputació, que anà creixent fins assolir tota la primària. Durant els anys cinquanta es va crear també al castell un dispensari per a la gent del barri, atès de manera voluntària per uns estudiants de medicina. El dispensari va entrar dins del projecte global dels escolapis i fou ampliat i posteriorment traslladat a una altra barraca. El 1963 es va traslladar a viure al  Camp de la Bota una comunitat d’escolapis, de la que en foren els primers membres Francesc Botey, Josep Maria Segura, Antoni Maduell i Ferran Pérez. En primer lloc es van establir en una barraca però un temporal el novembre del mateix any se la va endur i es van haver de traslladar al castell. El Nadal de 1965 van tornar a establir-se novament en una barraca al sector Pekin. A més de la tasca pastoral, s’organitzaren excursions i colònies pels nens del barri, pastorets, teatre, festivals .. cursos de formació per adults. El curs 1963-64 obria l’Escola Pia de Pekin, al mateix castell, amb tots els cursos de primària en una sola línia. De l’escola en sorgiren grups d’activitat extraescolar com un grup de caramelles, un club de futbol i el Grup Pequín, un agrupament escolta adaptat a la realiat del Camp de la Bota. El 1963 es va fundar en una barraca l’escola infantil Los Ángeles, en una altra barraca a prop del Parapeto s’hi va traslladar el centre mèdic. Hi hagueren altres tasques formatives com les escoles nocturnes per adults. La població gitana era especialment castigada per la marginalitat.

Mapa del camp de la Bota aparegut en un fullet informatiu datable cap a inicis dels 70

A petició d’en Francesc Botey es va crear la guarderia Belendai, per a nenes i nenes gitanos, i una iniciativa singular fou l’escola gitana Chipén talí. La majoria de la població gitana instalada al Parapeto no creia prioritari l’escolarització dels nens i per això l’escola del castell va enviar dues mestres a crear una escola d’alfabetització a la mateixa platja on hi havien les barraques de la majoria de gitanos del barri. Les mestres van aconseguir comprometre alguns pares per la construcció d’una barraqueta que servís de primera escola, destinada a dotar els nens sense escolarització dels rudiments necessaris per introduir-se de nou al sistema escolar, passant llavors a l’escola del castell. També es va crear el 1968 una cooperativa d’artesania gitana amb la idea de vendre els productes manufacturats a botigues i mercats de Barcelona i donar feina i sou a algunes famílies. El final del camp de la Bota va començar el 1974, amb desplaçaments de famílies cap el barri de la Mina i l’enderroc de les barraques i els jocs del 1992 varen accelerar el desallotjament de la població cap a altres barris, principalment la Mina i altres zones de barraques més allunyades. La vida al Camp de la Bota fou molt dura i les accions de mestres, religiosos i voluntaris fou molt important, oferint la possibilitat de poder tenir un petit contacte amb altres realitats i oferint petites esperances de fugida de la marginalitat. 

Fons Mina-Pekin: CAT APEPC 07-02, c. 1-2;  APEPC 11-07-14 c. 1-2

Documentació relacionada: CAT APEPC 07-21 Fons de l'Escola Pia Nostra Senyora c. 14 Acción Católica, c.  22. Mina-Pekín


El juny de 2012 es presentà el llibre de Josep Maria Montferrer i Celades. El camp de la bota: un espai i una història. Barcelona: Octaedro, 2012  crònica d’aquest barri des de la memòria personal i la documentació recollida a l’Arxiu Històric del Barri de la Mina, entitat que presideix ell mateix. D’aquest llibre n’hem extret algunes dades per aquesta petita crònica de l’activitat escolàpia al Camp de la Bota. Si el voleu adquirir, dirigiu-vos a l’arxiu de la Mina

.

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.