Documents: Projecte del sanatori de Pineta i crònica de les colònies.

L'antic sanatori de Pineta

APEPC 06-20, c. 31, núm. 4

En aquest període estiuenc de colònies de vacances volem presentar un altre document del nostre arxiu. Es tracta del projecte del sanatori de Pineta en el que des de 1964 s’hi realitzen les colònies d’estiu Jordi Turull, quan va ser adquirit per l’Escola Pia. Aquell casalot va ser projectat per l’arquitecte Joaquim Porqueras el 1928 per a servir com a sanatori antituberculós, seguint el projecte del doctor Isaac Nogueras, metge tisiòleg nascut a la comarca del Sobrarb i que també va fundar el sanatori de Boltaña. Segons la memòria la seva situació la vall era ideal per a les cures dels malalts tuberculosos: aire pur, lluny de fums nocius i de bona insolació, doncs la vall transcorre d’oest a est permetent construir la façana principal de cara al sud. La carretera d’accés a la vall s’estava construint i per tant l’indret era força remot. El projecte original preveia un edifici el doble de gran del que és ara. Doncs el cos que acull l’escala principal estava pensat com a edifici central entre dues galeries. La seva capacitat era de 120 malalts, distribuïts en 64 habitacions individuals de primera classe i tres sales generals per a classes més modestes, que acollien un conjunt de 56 llits. El cos central acollia la recepció, menjadors, consultoris i tots els serveis sanitaris necessaris. El disseny de la façana responia a les necessitats d’aquest tipus d’edificis, facilitant l’entrada de la llum solar i la ventilació adequada amb grans obertures.

Quan el sanatori va estar acabat i el doctor Nogueras iniciava la seva tasca de cura dels malalts tuberculosos en aquell indret privilegiat, va esclatar la guerra. Va haver d'abandonar precipitadamenet el projecte i  perseguit pel comité de Barbastre es refugià a Sariñena, on la situació li era menys desfavorable. Després d'un temps, coincidí amb un equip de cirurgians del Clínic de Barcelona, desplaçat al front d'Aragó. Entre ells hi havia Moisès Broggi, amb qui havia coincidit professionalment abans de la guerra, qui li va facilitar la manera de fugir cap a Barcelona, escapant del sanguinari comité de Barbastre. De les memòries d'aquest cirurgià centenari hem extret aquest apunt de la vida del fundador del sanatori. 

Jordi Turull i Sanahuja (1932-1963)/APEPC

Durant la guerra civil va servir d’hospital i en la fugida va ser cremada la teulada. En la postguerra fou adquirit per Quinta de Salut L’Aliança i va ser reconstruït, però finalment no va ser posat en servei i quedà sense us i buit, tancat durant quasi bé 25 anys. L’origen de la relació de l’alberg amb l’Escola Pia respon a un fet tràgic. L’escolapi Jordi Turull va perdre la vida el 9 de juliol de 1963 en un allau durant l’ascens al Mont Perdut. Gràcies a la col·laboració d’un bon nombre de voluntaris del poble de Bielsa, el seu cos sense vida fou baixat fins a l’ermita de Pineta, on se li va tributar un emotiu homenatge amb la presència de familiars, el Provincial Joan Trenchs juntament amb altres escolapis i un grup d’escoltes aragonesos. Mesos més tard, a finals de setembre del mateix any, la comunitat del col·legi de Nostra Senyora del carrer Diputació va pujar al poble de Bielsa per agrair als seus veïns la seva tasca per a la recuperació del cos del p. Turull. En pujar a la vall i veure l’edifici de l’antic sanatori, es va insinuar la possibilitat d’adquirir-lo com a casa de colònies, fet que es va produir finalment cap el mes de març de 1964. El mes de juliol d’aquell mateix any entrava el primer torn de colònies de vacances.

Antic sanatori i actal alberg de Pineta (1976). Autor: Camil José Guiu./AFCEC / MDC
http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afcecin/id/8006

Contingut dels documents

El projecte de l'edifici compren en diferents quaderns amb la memòria, el pressupost i els planols dels alçats i plantes així com de les estructures de tot l'edifici. El segon document és la crònica de l'alberg i està redactat a mà en un llibre d'actes.  

Utilitat dels documents

Aquesta documentació permet conèixer el projecte original del sanatori. El projecte mostra com podria haver sigut l’edifici, el doble de l’actual, i els requisits que havia d’acomplir com a hospital per a la recuperació de tuberculosos. Es un testimoni d’una època en què l’afectació d’aquesta malaltia era molt acusada i els edificis específics per al seu tractament eren força usuals, però que els avenços de la ciència han fet que actualment hagin deixat de tenir sentit. Per a l’Escola Pia, forma part del seu patrimoni històric, ja que n’es propietària de l’edifici des del 1964.

El segon document, produït ja des de l’Escola Pia, és la crònica dels primers anys de les colònies de vacances Jordi Turull, el relat originari des de la mort del p. Jordi Turull fins a la fi de la tasca com a cronista del p. Joan Farràs. Una història que continua encara ara, any rere any, amb el funcionament de la casa com a casa de colònies i alberg de muntanya.

APEPC 07-34, c. 19, núm. 9

APEPC 06-20, c. 31, núm. 4.

Proyecto de Sanatorio en el Valle de Pineta.

Data de la memòria: 18 de maig de 1929.

Volum i suport: 1 dossier amb 12 peces separades, paper

Nom del productor: Porqueras, Joaquim, arquitecte

Abast i contingut: Projecte de la construcció del sanatori de la vall de Pineta (Hosca). Inclou memòria, projecte i plànols.
Estat de conservació: delicat. Alguns fulls estan trencats.

APEPC 07-34, c. 19, núm. 9

Crónica de la colonia de vacaciones Jorge Turull

Data: 1964?-1974.

Volum i suport: 1 llibre manuscrit, paper

Nom del productor: Farràs, Joan

Abast i contingut. Crònica de la casa de colònies de dels seus orígens fins el 15 de setembre de 1974.
Estat de conservació: bo.

Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.