dijous, 3 de maig de 2012

Documents. Un testimoni personal de la Guerra Civil: manuscrit del p. Josep M. Sirés (1877-1941)


Dades del document:

CAT APEPC 08-03 90.7. La crònica té 34 pàgines i està escrita en una petita llibreta escolar de 15,5x10, 5 cm reaprofitada d’un us anterior, doncs manquen alguns fulls precedents que han estat tallats. El text fou escrit entre mitjans 1939 a finals de 1940, doncs l’autor va morir el gener de 1941. En mostrem un extret corresponent al la crònica de la seva detenció i interrogatori per part de membres de la FAI. 

Context

Els fets violents produïts sobretot en la primera etapa de la Guerra Civil, els atacs directes a persones i propietats de l’Església, varen produïr una pregona impressió entre tots els que ho van viure. Alguns religiosos escolapis, conscients d’haver viscut un moment excepcional, colpits per haver viscut l’amenaça o fins i tot la presència de la mort de molt a prop, varen escriure un diari personal amb el relat dels esdeveniments viscuts aquells dies. Als llibres de crònica de les escoles també s’hi va deixar aquest testimoni: Alella, Moià, Balmes, Sant Antoni, Sarrià, Igualada, Vilanova, Sabadell, Mataró, són exemples d’aquests relats. D’entre els que ho van fer des d’una perspectiva personal en tenim un exemple en el Pare Josep Maria Sirés (Mataró 1877-Calella 1941). En el manuscrit titulat Treinta meses de despotismo rojo relata les seves vivències en primera línia.

Contingut

La notícia de la revolta la va conèixer el dia 19 al tren mentre es dirigia a visitar la comunitat d’Alella. Des dels jardins d’aquest col·legi ja van sentir les detonacions provocades pels aldarulls de Barcelona i aquella nit la van passar fora de la comunitat, repartits per algunes torres del poble. Els dies següents van rebre moltes mostres de suport per part dels veïns, que els transmetien les males notícies que anaven arribant. Va ser acollit en una masia anomenada Granja Francesa, des d’on va poder presenciar el saqueig de l’escola. Dies després fou detingut i se li van requisar un apunts que havia pres d’aquells dies, però se’l va deixar lliure. Finalment va marxar de la masia pel perill que representaven les patrulles de la FAI que anaven fent registres per les cases i torres d’Alella. Es va vestir de seglar i juntament amb els escolapis Salvador Coch i Salvador Soler va marxar d’Alella gràcies al salconduit que els va proporcionar el barber del poble, sense el qual no es podia circular lliurement. Arribà a Mataró el dia 27 de juliol, festivitat de les Santes, on es refugià a casa de la seva cosina. L’ambient que va presenciar era del tot diferent dels altres anys. “... los cantos religiosos, la gran misa de las Santas, la  procesión solemne [...] son reemplazados por las blasfemias, odios, caras oscas, ruinas, incendios, grandes letreros de la FAI, de la CNT y de la UGT.”  Però el 18 d’agost fou detingut i portat a judici ràpid a l’Ajuntament de Mataró per una patrulla que va entrar a la casa cercant armes. Es va identificar com escolapi i li foren trobats a casa imatges i objectes religiosos i una fotografia d’Alfons XIII. Fou condemnat a mort, acusat de feixista, però gràcies a la intervenció d’un veí de la seva cosina se li va revocar la pena capital per una condemna a presó. En aquest punt el relat personal incrementa el seu valor doncs el p. Sirés transcriu els interrogatoris que va patir a casa de la seva cosina i posteriorment a l’ajuntament, continuant amb el relat del seu ingrés a la presó. Allà va coincidir amb altres religiosos. Alguns dels seus companys de cel·la van ser assassinats durant els primers dies.

Malhauradament el relat finalitza sobtadament, emmig d’una frase, durant el relat de les seves penúries a la presó de Mataró. El p. Sirés molt probablement va escriure aquesta crònica a Calella, on era rector, molt poc temps abans de morir, el gener de 1941. En el text mateix  explica que els anarquistes que el van detenir li van prendre els apunts que va havia escrit durant aquells dies i per tant el text ressenyat és fruit d’una reescriptura tranquil·la, però feta amb la consciència de voler deixar testimoni.

Valor informatiu del document

La lectura del text és un altre element per a la interpretació del conflicte civil que va patir la població durant la guerra. Els relats personals sempre són un complement perfecte al discurs dels fets històrics perquè ajuden a comprendre’l des de diferents punts de vista. El p. Sirés no escriu de manera parcial, si be és l’escrit d’un religiós i en l’estil s’hi reflecteix,  també és el de un ciutadà català comú de classe treballadora, que li dol l’atac als bens de l’església, que pateix els atacs d’uns grups d’extremistes que res tenien a veure amb els ideals que deien defensar i denota que certament mantenien aterroritzada a la majoria de la població. Les transcripcions dels interrogatoris revelen uns arguments sense cap més sentit que el desig d’ajustament de comptes vers la burgesia i l’Església per part uns grups socials rabiosos pels greuges produïts per unes reals desigualtats socials. Són la demostració material del que darrerament es diu, que en la guerra perden tots, vençuts i presumptes vencedors. 


Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada